Estratègies d’intervenció i tractament en els centres penitenciaris catalans amb membres de bandes juvenils organitzades

L’estudi suposa un apropament al fenomen de les bandes des de l’entorn on s’originen, a la ciutat de Guayaquil (Equador), fins a la seva expansió a Catalunya fruit dels moviments migratoris. L’estudi té la vocació de contribuir al disseny i la implementació d’un programa d’intervenció en els membres de bandes juvenils en l’àmbit de les presons catalanes, aprofitant els coneixements teòrics i les eines i estratègies d’intervenció amb les quals treballa Ser Paz i, més concretament, la Sra. Nelsa Curbelo, per adaptar-les a la nostra realitat. Per conèixer el camp d’anàlisi escollit, és a dir, les bandes juvenils, s’ha utilitzat el mètode d’observació participant de tipus etnològic, que és essencialment qualitatiu i permet contextualitzar les observacions i apropar-se a altres realitats amb la distància necessària. El treball de camp s’ha realitzat a Guayaquil durant un període de dos mesos, participant en la vida col·lectiva dels joves objecte d’estudi, observant en detall els seus estils de vida i realitzant posteriorment un treball comparatiu sistemàtic de la convergència entre les diferents informacions que es rebien. Aquest estudi s’ha complementat amb entrevistes amb professionals de les àrees de prevenció i seguretat de Barcelona i Catalunya, amb la recerca bibliogràfica especialitzada en la temàtica exposada, amb reportatges periodístics i la visita a llocs web i amb l’accés a la normativa interna d’alguns grups amb els quals s’ha intervingut. Per comprovar la diferent naturalesa de les bandes al nostre país i conèixer de primera mà el seu perfil, s’han realitzat entrevistes individualitzades semiestructurades amb membres de bandes juvenils interns en els centres penitenciaris de Catalunya, amb la pretensió d’establir les estratègies d’intervenció. En la part final de l’estudi s’ha proposat un programa d’intervenció i tractament per implementar-lo a les presons catalanes, en què es recullen les experiències en aquest àmbit a Guayaquil.

Efficacy and safety of once-daily aclidinium in chronic obstructive pulmonary disease

Background: The long-term efficacy and safety of aclidinium bromide, a novel, long-acting muscarinic antagonist, were investigated in patients with moderate to severe chronic obstructive pulmonary disease (COPD). Methods: In two double-blind, 52-week studies, ACCLAIM/COPD I (n = 843) and II (n = 804), patients were randomised to inhaled aclidinium 200 μg or placebo once-daily. Patients were required to have a postbronchodilator forced expiratory volume in 1 second (FEV1)/forced vital capacity ratio of ≤70% and FEV1 <80% of the predicted value. The primary endpoint was trough FEV1 at 12 and 28 weeks. Secondary endpoints were health status measured by St George"s Respiratory Questionnaire (SGRQ) and time to first moderate or severe COPD exacerbation. Results: At 12 and 28 weeks, aclidinium improved trough FEV1 versus placebo in ACCLAIM/COPD I (by 61 and 67 mL; both p < 0.001) and ACCLAIM/COPD II (by 63 and 59 mL; both p < 0.001). More patients had a SGRQ improvement ≥4 units at 52 weeks with aclidinium versus placebo in ACCLAIM/COPD I (48.1% versus 39.5%; p = 0.025) and ACCLAIM/COPD II (39.0% versus 32.8%; p = 0.074). The time to first exacerbation was significantly delayed by aclidinium in ACCLAIM/COPD II (hazard ratio [HR] 0.7; 95% confidence interval [CI] 0.55 to 0.92; p = 0.01), but not ACCLAIM/COPD I (HR 1.0; 95% CI 0.72 to 1.33; p = 0.9). Adverse events were minor in both studies. Conclusion: Aclidinium is effective and well tolerated in patients with moderate to severe COPD. Trial registration: ClinicalTrials.gov: NCT00363896 ACCLAIM/COPD I) and NCT00358436 (ACCLAIM/COPD II).