Análisis retrospectivo del decaimiento en Pinus sylvestris L. (Sierra de Gúdar, Teruel) mediante el análisis de la composición isotópica (13C/12C, 18O/16O) en anillos de crecimiento.

Al 2002 es van detectar els primers símptomes de decaïment en Pinus sylvestris, a la Serra de Gúdar (Teruel). Individus afectats i sans es trobaven barrejats. El contrast tèrmic de finals de 2001 es presumeix com a factor incitador del decaïment, degut a la manca d’enduriment i pèrdua de la conductivitat hidràulica. També es va detectar un factor de predisposició dels arbres en relació a una possible inanició del carboni sota un estrés hídric perllongat. Possiblement això va afectar prèviament als arbres decaiguts, donada la seva major sensibilitat davant de l’estrès hídric demostrada en el present estudi mitjançant els isòtops estables (δ13C, δ18O).

Relació entre fotosíntesi i respiració en cultius sotmesos a estrés hídric mitjançant isòtops estables

Report for the scientific sojourn carried out at the Universite Paris Sud – XI, France, from July until october 2007. The relationship between photosynthesis and respiration were studied in crops using carbon and nitrogen stable isotopes under well watered and water-stressed conditions. The analyses of the 13C isotopic composition (δ13C) of total organic matter (TOM) recently fixed of well-watered plants revealed that it was mainly delivered to apical tissues and tap root. The fact that that the apical leaf and stems together with the inflorescences were d13C depleted, suggests that those tissues were newly formed and had a larger sink strength and metabolic activity. Secondly, the analyses of δ13C of respired CO2 immediately after the labelling (T=0) showed that a significant part of the C respired by leaves and nodules proceeded of the recently fixed CO2. In the following harvests (T=7 and T=14) such percentage tended to decrease, especially in apical leaves. Interestingly, the respiration d13C data also highlighted that even if at T=0 part of the respired proceeded from the CO2 fixed during the labelling, this percentage was even larger at T=7. Finally, the d15N also revealed that, similarly to what described for 12C, immediately after the 15N2 labelling (T=0), apical leaf and stems, together with tap root and in this case the nodules, were the tissues with larger sink strength. It is noteworthy the fact that the largest amount of N2 newly fixed was delivered to the tap roots where it was stored until it was required for the aboveground regrowth period.

Materials porosos per liofilització: els liogels

En aquest treball sobre materials porosos obtinguts per liofilització, s’ha demostrat que es poden produir materials anàlegs als aerogels de sílice mitjançant un procés de congelació i posterior sublimació. Malgrat les dificultats que es presenten en el procés de congelació, s’ha aconseguit un nou producte que hem denominat LIOGELS (per diferenciar-los dels aerogels) amb més o menys graus de monoliticitat segons la composició i el procés realitzat. S’han estudiat diversos sistemes de congelació, principalment amb nitrogen líquid i en la cambra del liofilitzador a -80ºC, però també s’han comparat els resultats de congelacions de gels amb tert-butanol a 12ºC (el tert-butanol fon a 25,69ºC). S’han sintetitzat diferents tipus de gels, de cara a la seva liofilització posterior. Alguns dels gels s’han deixat assecar amb molta cura i molt lentament per produir xerogels monolítics, amb l’objectiu de comparar les estructures dels aerogels, els xerogels i els nous liogels produïts en aquest treball. Per tal d’aconseguir líquids de rentat que al congelar no trenquessin l’estructura, s’han buscat les mescles idònies de dissolvents (que no canviessin de volum al congelar). S’ha instal·lat un equip de liofilització a l’Icmab, que s’ha utilitzat per elaborar les mostres estudiades. L’equip de liofilització té fonamentalment dos modes de funcionament: sublimació a través d’un "manifold" i dins d’una cambra amb safates. Per a la caracterització de les mostres dels nous materials obtinguts, s’ha utilitzat l’equip BET, i els equips de microscòpia electrònica SEM i TEM de l’ICMAB. S’han avaluat els resultats obtinguts amb l’equip de porosimetria (BET) i s’han analitzat les fotografies del SEM i del TEM, fent les oportunes comparacions entre aerogels i liogels, i entre aquests i els xerogels.

Identificació de marcadors biològics amb potencial per a l’optimització sensorial i tecnològica de la carn de porc i pernil curat

L’aplicació de tecnologies innovadores per a l’anàlisi de la qualitat (proteòmica) i per al processat de productes carnis (envasament actiu i altes pressions hidrostàtiques) amb la finalitat d’optimitzar la qualitat i la seguretat de productes carnis llestos per al consum fou evaluat. Els resultats obtinguts amb l’anàlisi proteòmic van permetre la detecció de pèptids/ proteïnes candidats a marcadors proteics de la qualitat dels lloms i dels pernils. La detecció d’aquests marcadors a la matèria primera (llom i pernil fresc) ajudaria a predir la qualitat final dels productes carnis processats (llom cuit i pernil curat), i proporcionaria una eina per al control de la qualitat de la carn de porc. No obstant, la validació del paper d’aquestes proteïnes a la qualitat final dels productes carnis és necessària abans de poder-los considerar marcadors proteics. Per altra banda, es va estudiar la possiblitat de millorar la seguretat alimentària de llonganissa sense sal afegida obtinguda amb el procés QDS® process a través l’ús de tecnologies innovadores (envasament actiu i altes pressions hidrostàtiques). La llonganissa sense sal afegida no va permetre el creixement de L. monocytogenes. No obstant, el patogen seria capaç de sobreviure durant la vida útil del producte en cas de recontaminació. L’envasament antimicrobià amb la inclusió de nisina com a antimicrobià natural es pot considerar un mètode efectiu per a millorar la seguretat de la llonganissa estudiada. L. monocytogenes va sobreviure al tractament d’alta pressió hidrostàtica (600 MPa, 5 min, 12ºC) gràcies a les característiques del producte de baixa activitat d’aigua i presència de lactat a la seva formulació. Per aquest motiu, la APH no es consideraria un tractament apropiat per a reduir la presència de L. monocytogenes en aquest tipus de producte.

Two distinct plant respiratory physiotypes might exist which correspond to fast-growing and slow-growing species

The origin of the carbon atoms in CO2 respired by leaves in the dark of several plant species has been studied using 13C/12C stable isotopes. This study was conducted using an open gas exchange system for isotope labeling that was coupled to an elemental analyser and further linked to an isotope ratio mass spectrometer (EA-IRMS) or coupled to a gas chromatography-combustion-isotope ratio mass spectrometer (GC-C-IRMS). We demonstrate here that the carbon, which is recently assimilated during photosynthesis, accounts for nearly ca. 50% of the carbon in the CO2 lost through dark respiration after illumination in fast-growing and cultivated plants and trees and, accounts for only ca. 10% in slow-growing plants. Moreover, our study shows that fast- growing plants, which had the largest percentages of newly fixed carbon of leaf-respired CO2 , were also those with the largest shoot/root ratios, whereas slow-growing plants showed the lowest shoot/root values.

Does ear C sink strength contributes to the overcoming of photosynthetic acclimation of wheat plants exposed to elevated CO2?

Wheat plants (Triticum durum Desf., cv. Regallo) were grown in the field to study the effects of contrasting [CO2] conditions (700 versus 370 μmol mol−1) on growth, photosynthetic performance, and C management during the post-anthesis period. The aim was to test whether a restricted capacity of sink organs to utilize photosynthates drives a loss of photosynthetic capacity in elevated CO2. The ambient 13C/12C isotopic composition (δ13C) of air CO2 was changed from-10.2 in ambient [CO2] to-23.6 under elevated [CO2] between the 7th and the 14th days after anthesis in order to study C assimilation and partitioning between leaves and ears. Elevated [CO2] had no significant effect on biomass production and grain filling, and caused an accumulation of C compounds in leaves. This was accompanied by up-regulation of phosphoglycerate mutase and ATP synthase protein content, together with down-regulation of adenosine diphosphate glucose pyrophosphatase protein. Growth in elevated [CO2] negatively affected Rubisco and Rubisco activase protein content and induced photosynthetic down-regulation. CO2 enrichment caused a specific decrease in Rubisco content, together with decreases in the amino acid and total N content of leaves. The C labelling revealed that in flag leaves, part of the C fixed during grain filling was stored as starch and structural C compounds whereas the rest of the labelled C (mainly in the form of soluble sugars) was completely respired 48 h after the end of labelling. Although labelled C was not detected in the δ13C of ear total organic matter and respired CO2, soluble sugar δ13C revealed that a small amount of labelled C reached the ear. The 12CO2 labelling suggests that during the beginning of post-anthesis the ear did not contribute towards overcoming flag leaf carbohydrate accumulation, and this had a consequent effect on protein expression and photosynthetic acclimation.

Oracle RAC 12.1.0.1 : Alta disponibilitat per a bases de dades

Estudi sobre les funcionalitats d'alta disponibilitat (Real Application Clusters) del programari gestor de bases de dades Oracle Database 12c.

Trophic structure in a seabird host-parasite food web: insights from stable isotope analyses

Ecological studies on food webs rarely include parasites, partly due to the complexity and dimensionality of host-parasite interaction networks. Multiple co-occurring parasites can show different feeding strategies and thus lead to complex and cryptic trophic relationships, which are often difficult to disentangle by traditional methods. We analyzed stable isotope ratios of C (13C/12C, δ13C) and N (15N/14N, δ15N) of host and ectoparasite tissues to investigate trophic structure in 4 co-occurring ectoparasites: three lice and one flea species, on two closely related and spatially segregated seabird hosts (Calonectris shearwaters). δ13C isotopic signatures confirmed feathers as the main food resource for the three lice species and blood for the flea species. All ectoparasite species showed a significant enrichment in δ15N relatively to the host tissue consumed (discrimination factors ranged from 2 to 5 depending on the species). Isotopic differences were consistent across multiple host-ectoparasite locations, despite of some geographic variability in baseline isotopic levels. Our findings illustrate the influence of both ectoparasite and host trophic ecology in the isotopic structuring of the Calonectris ectoparasite community. This study highlights the potential of stable isotope analyses in disentangling the nature and complexity of trophic relationships in symbiotic systems.