Utilització de Bevacizumab en patologia diferent de la degeneració macular associada a l’edat

INTRODUCCIÓ L’angiogènesi és el procés que condueix a la formació de nous vasos sanguinis a partir de la vascularització preexistent. Disposem en l’actualitat de diversos fàrmacs que inhibeixen un factor proangiogènic, el factor de creixement de l’endoteli vascular (VEGF). L’objectiu del nostre estudi és determinar l’efectivitat de la mol·lècula bevacizumab (Avastin ®) en el tractament de diverses patologies amb neovascularització i/o edema macular. MATERIAL I MÈTODES Estudi prospectiu obert no randomitzat. Àmbit d’estudi: pacients del Servei d’Oftalmologia de l’Hospital Municipal de Badalona. Població a estudi: pacients amb Oclusió venosa de l’artèria central de la retina i oclusió de branca venosa / Edema macular diabètic / Edema macular uveític / Retinopatia diabètica proliferativa / Glaucoma neovascular / Metàstasi a iris de tumor oat cell de pulmó Metodologia: comparació de l’espessor macular central o de la neovascularització, abans i després del tractament RESULTATS En tots els subgrups a estudi s’observa millora del paràmetre estudiat globalment. Pacients amb edema macular diabètic: milloren agudesa visual 0’22 de mitjana, 169 micres de disminució promig de l’edema. Pacients amb edema macular secundari a oclusió venosa: milloren agudesa visual 0’23 de mitjana, 143 micres de disminució promig de l’edema. Pacients amb edema macular uveític: milloren agudesa visual 0’22 de mitjana, amb una disminució promig de l’edema macular de 263 micres. Pacients amb retinopatia diabètica, glaucoma neovascular o metàstasi iridiana: regressió parcial/completa de la neovascularització. CONCLUSIONS El nostre estudi suggereix que el bevacizumab intravitri és una teràpia eficaç i segura en casos d’edema macular o neovascularització de diversa etiologia diferent de DMAE, encara que d’efecte temporal. Cal tenir en compte els riscos locals i sistèmics, així com el seu ús compassiu. Serien necessaris estudis prospectius aleatoris més extensos i amb major temps de seguiment per reforçar els resultats favorables actuals d’aquest tractament.

La reincidència en el Programa de Mediació i Reparació de menors

L’estudi actualitza la taxa de reincidència dels menors que durant l’any 2008 van finalitzar un programa de mediació o reparació (MRM) i als quals s’ha seguit fins el 30 de juny de 2011 per saber si han reincidit, és a dir, si han tornat a prendre contacte amb el sistema d’execució penal a Catalunya, ja sigui com a infractors juvenils o com a adults, en mesures d’execució penal a la comunitat o en el sistema penitenciari català. En total, la població estudiada ha estat de 2.022 subjectes. També s’han estudiat les poblacions d’altres tres mesures o programes que a priori es pensava que podrien correspondre a segments de població similars als del Programa de MRM i es volia comprovar si efectivament era així. Aquests tres grups de població estudiada són: 1) els menors i joves als que s’ha aplicat l’Art. 27.4 de la LORPM5/2000 (no continuar la tramitació de l’expedient), 2) aquells als que s’ha aplicat la mesura d’amonestació i 3) els joves per als quals l’informe tècnic proposava una mesura de prestacions en benefici de la comunitat. En l’informe es donen resultats del perfil dels infractors i de les víctimes; de les característiques del Programa de MRM; de la reincidència i les seves característiques; del perfil del jove reincident; es fa una anàlisi específica des de les perspectives de gènere i d’estrangeria; es comparen els programes i mesures esmentats i finalment es fan un seguit de recomanacions derivades dels resultats i de les conclusions.

La reincidencia en el programa de mediación y reparación de menores

El estudio actualiza la tasa de reincidencia de los jóvenes que realizaron un programa de mediación i reparación penal juvenil en el año 2008 y a los que se siguió hasta el 30 de junio de 2011 para saber si habían vuelto a reincidir en algún delito, ya fuese como menores o como adultos. Se exponen los resultados tanto del perfil general de los menores, como de las características de los que son reincidentes. El estudio compara también esta intervención con otras medidas o programas como la amonestación, la aplicación del artículo 27.4 de la LORPM 5/2000 de no continuar tramitando el expediente, o las propuestas del equipo técnico respecto a imponer una medida de prestación en beneficio de la comunidad.

Influència dels serotips dels Streptococcus pneumoniae en l’evolució clínica de les pneumònies.

Estudi retrospectiu en el que es descriuen les característiques clíniques de pacients adults amb pneumònia causada per Streptococcus pneumoniae aïllats en mostres invasives i la influència dels serotips amb elevada capacitat de causar malaltia invasiva en l'evolució clínica d’aquestes. Es divideixen en 2 grups: en el grup E s’inclouen pacients infectats amb serotips amb elevada capacitat invasiva i en el grup X s’engloba a la resta. Els pacients del grup E són més joves i la mortalitat d’aquest grup és significativament més baixa (p = 0,022). No es troben diferències entre els grups en relació a comorbiditats i evolució clínica.

Comparación entre la videografía y el método Sit and Reach para la valoración de la flexibilidad isquiotibial en deportistas escolares

Existen diferentes test para evaluar la flexibilidad articular. El objetivo de nuestro estudio era el de comparar el test de sit and reach y el de goniometría de la rodilla en extensión, mediante videografía para la valoración de la flexibilidad isquiotibial en una muestra de 139 deportistas escolares, de edades comprendidas entre los 7 y los 16 años. El coeficiente de Kappa muestra una concordancia muy débil entre las dos pruebas (0,022 (I.C. 95% -0,07 – 0,12)). Demostrando que el sit and reach no es un test válido para la evaluación de la flexibilidad isquiotibial.

MiR-SNPs as markers of toxicity and clinical outcome in Hodgkin Lymphoma patients

Background: In recent years, microRNA (miRNA) pathways have emerged as a crucial system for the regulation of tumorogenesis. miR-SNPs are a novel class of single nucleotide polymorphisms that can affect miRNA pathways. Design and Methods: We analyzed eight miR-SNPs by allelic discrimination in 141 patients with Hodgkin lymphoma and correlated the results with treatment-related toxicity, response, disease-free survival (DFS) and overall survival (OS). Results: The KRT81 (rs3660) GG genotype was associated with an increased risk of neurological toxicity (P=0.016), while patients with XPO5 (rs11077) AA or CC genotypes had a higher rate of bleomycin-associated pulmonary toxicity (P=0.048). Both miR-SNPs emerged as independent factors in the multivariate analysis. The XPO5 AA and CC genotypes were also associated with a lower response rate (P=0.036). XPO5 (P=0.039) and TRBP (rs784567) (P=0.022) genotypes emerged as prognostic markers for DFS, and XPO5 was also associated with OS (P=0.033). In the multivariate analysis, only XPO5 emerged as an independent prognostic factor for DFS (HR: 2.622; 95%CI 1.039-6.620; P=0.041). Given the influence of XPO5 and TRBP as individual markers, we then investigated the combined effect of these miR-SNPs. Patients with both the XPO5 AA/CC and TRBP TT/TC genotypes had the shortest DFS (P=0.008) and OS (P=0.008). Conclusion: miR-SNPs can add useful prognostic information on treatment-related toxicity and clinical outcome in Hodgkin lymphoma and can be used to identify patients likely to be chemoresistant or to relapse.

Pneumococcal penumonia presenting with septic shock: host-ant pathogen-related factors and outcomes

BACKGROUND: Host- and pathogen-related factors associated with septic shock in pneumococcal pneumonia are not well defined. The aim of this study was to identify risk factors for septic shock and to ascertain patient outcomes. Serotypes, genotypes and antibiotic resistance of isolated strains were also analysed. METHODS: Observational analysis of a prospective cohort of non-severely immunosuppressed hospitalised adults with pneumococcal pneumonia. Septic shock was defined as a systolic blood pressure of <90 mm Hg and peripheral hypoperfusion with the need for vasopressors for >4 h after fluid replacement. RESULTS: 1041 patients with pneumococcal pneumonia diagnosed by Gram stain and culture of appropriate samples and/or urine antigen test were documented, of whom 114 (10.9%) had septic shock at admission. After adjustment, independent risk factors for shock were current tobacco smoking (OR, 2.11; 95% CI, 1.02 to 4.34; p = 0.044), chronic corticosteroid treatment (OR, 4.45; 95% CI, 1.75 to 11.32; p = 0.002) and serotype 3 (OR, 2.24; 95% CI, 1.12 to 4.475; p = 0.022). No significant differences were found in genotypes and rates of antibiotic resistance. Compared with the remaining patients, patients with septic shock required mechanical ventilation more frequently (37% vs 4%; p<0.001) and had longer length of stay (11 vs 8 days; p<0.001). The early (10% vs 1%; p<0.001) and overall case fatality rates (25% vs 5%; p<0.001) were higher in patients with shock. CONCLUSIONS: Septic shock is a frequent complication of pneumococcal pneumonia and causes high morbidity and mortality. Current tobacco smoking, chronic corticosteroid treatment and infection caused by serotype 3 are independent risk factors for this complication.

La atención a la diversidad cultural en Cataluña: exclusión, segregación e interculturalidad

La diversidad cultural se ha incrementado notablemente en los centros escolares españoles por la llegada de alumnado de origen inmigrado y esto, más los discursos de toma en consideración de las diferencias culturales que han realizado la Unión Europea y las administraciones autonómicas, ha contribuido a la aparición del discurso intercultural. Este artículo presenta la evolución realizada hasta llegar al discurso dominante actual basándose en un trabajo empírico de análisis de documentación editada por la Generalitat de Cataluña sobre política de integración y de escolarización de los inmigrados y entrevistas en profundidad a políticos y técnicos de los diferentes niveles de la administración catalana. De ello se concluye la existencia de tres etapas en la política de integración de los inmigrados en Cataluña: un primer momento de mera observación del fenómeno; una segunda etapa en la que sin abandonar la observación se insiste en la organización vertical y horizontal de la administración para trabajar de forma coordinada un fenómeno que empieza a despertar preocupación; y, una tercera, en la que sin abandonar la necesaria observación y organización, el énfasis se sitúa en la intervención. Estas fases son el marco de lo realizado a nivel educativo donde observamos la dificultad de traducción del discurso intercultural a la práctica cotidiana de los centros escolares, de los noventa, es necesario incrementar los esfuerzos para incorporar al alumnado de origen inmigrado en el dominio de la creencia de que la educación intercultural (en contra de lo que esta implica) es cuestión que deben trabajar los centros con inmigrantes y, ante la presión existente en las aulas (por el incremento del alumnado, la matrícula viva, etc.), el retorno a prácticas potencialmente segregacionistas que nos recuerdan actuaciones implementadas para escolarizar a los gitanos años atrás. Sin negar los avances realizados desde mediados aulas y centros de Cataluña.

Effects of CPAP on oxidative stress and nitrate efficiency in sleep apnoea: a randomised trial.

Background: Previous studies have presented contradictory data concerning obstructive sleep apnoea syndrome (OSAS), lipid oxidation and nitric oxide (NO) bioavailability. This study was undertaken to (1) compare the concentration of 8-isoprostane and total nitrate and nitrite (NOx) in plasma of middle-aged men with OSAS and no other known co-morbidity and healthy controls of the same age, gender and body mass index; and (2) test the hypothesis that nasal continuous positive airway pressure (CPAP) therapy attenuates oxidative stress and nitrate deficiency. Methods: A prospective, randomised, placebo controlled, double-blind, crossover study was performed in 31 consecutive middle-aged men with newly diagnosed OSAS and 15 healthy control subjects. Patients with OSAS were randomised to receive sham CPAP or effective CPAP for 12 weeks. Blood pressure, urinary catecholamine levels and plasma 8-isoprostane and NOx concentrations were obtained before and after both treatment modalities. Results: Patients with OSAS had significantly higher 8-isoprostane levels (median (IQR) 42.5 (29.2-78.2) vs 20.0 (12.5-52.5) pg/ml, p = 0.041, Mann-Whitney test) and lower NOx levels (264 (165-650) vs 590 (251- 1465) mmol/l, p = 0.022) than healthy subjects. Body mass index, blood pressure and urinary catecholamines were unchanged by CPAP therapy, but 8-isoprostane concentrations decreased (38.5 (24.2-58.7) pg/ml at baseline vs 22.5 (16.2-35.3) pg/ml on CPAP, p = 0.0001) and NOx levels increased (280 (177-707) vs 1373 (981-1517) mmol/l, p = 0.0001) after CPAP. Conclusions: OSAS is associated with an increase in oxidative stress and a decrease in NOx that is normalised

Common Variants of TLR1 Associate with Organ Dysfunction and Sustained Pro- Inflammatory Responses during Sepsis

Background: Toll-like receptors (TLRs) are critical components for host pathogen recognition and variants in genes participating in this response influence susceptibility to infections. Recently, TLR1 gene polymorphisms have been found correlated with whole blood hyper-inflammatory responses to pathogen-associated molecules and associated with sepsis-associated multiorgan dysfunction and acute lung injury (ALI). We examined the association of common variants of TLR1 gene with sepsis-derived complications in an independent study and with serum levels for four inflammatory biomarker among septic patients. Methodology/Principal Findings: Seven tagging single nucleotide polymorphisms of the TLR1 gene were genotyped in samples from a prospective multicenter case-only study of patients with severe sepsis admitted into a network of intensive care units followed for disease severity. Interleukin (IL)-1 b, IL-6, IL-10, and C-reactive protein (CRP) serum levels were measured at study entry, at 48 h and at 7th day. Alleles -7202G and 248Ser, and the 248Ser-602Ile haplotype were associated with circulatory dysfunction among severe septic patients (0.001<=p <= 0.022), and with reduced IL-10 (0.012<= p <=0.047) and elevated CRP (0.011<= p <=0.036) serum levels during the first week of sepsis development. Additionally, the -7202GG genotype was found to be associated with hospital mortality (p =0.017) and ALI (p =0.050) in a combined analysis with European Americans, suggesting common risk effects among studies Conclusions/Significance: These results partially replicate and extend previous findings, supporting that variants of TLR1 gene are determinants of severe complications during sepsis.

Lung CD57+ cell density is increased in very severe COPD

Among all inflammatory cells involved in COPD, those with a cytolytic or elastolytic activity are thought to play a key role in the pathogenesis of the disease. However, there is no data about the infiltration of cells expressing the CD57 marker in small airways and parenchyma of COPD patients. In this study, surgical specimens from 43 subjects undergoing lung resection due to lung cancer (9 non-smokers, 18 smokers without COPD and 16 smokers with moderate COPD) and 16 patients undergoing double lung transplantation for very severe COPD were examined. CD57+ cells, neutrophils, macrophages and mast cells infiltrating bronchioles (epithelium, smooth muscle and connective tissue) and parenchymal interstitium were localized and quantified by immunohistochemical analysis. Compared to the other groups, the small airways of very severe COPD patients showed a significantly higher density of CD57+ cells, mainly infiltrated in the connective tissue (p=0.001), and a significantly higher density of neutrophils located characteristically in the epithelium (p=0.037). Also, the density of neutrophils was significantly higher in parenchyma of very severe COPD patients compared with the rest of the groups (p=0.001). Finally, there were significant correlations between the bronchiolar density of CD57+ cells and the FEV1 values (R=-0.43, p=0.022), as well as between the parenchymal density of neutrophils and macroscopic emphysema degree (R=0.43, p=0.048) in COPD groups. These results show that CD57+ cells may be involved in COPD pathogenesis, especially in the most severe stages of the disease.