6 resultados para 057
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
We present optical spectroscopy of MWC 656 and MWC 148, the proposed optical counterparts of the gamma-ray sources AGL J2241+4454 and HESS J0632+0 57, respectively. The main parameters of the Halpha emission line (EW, FWHM and centroid velocity) in these stars are modulated on the proposed orbital periods of 60.37 and 321 days, respectively. These modulations are likely produced by the resonant interaction of the Be discs with compact stars in eccentric orbits. We also present radial velocity curves of the optical stars folded on the above periods and obtain the first orbital elements of the two gamma-ray sources thus confirming their binary nature. Our orbital solution support eccentricities e~0.4 and 0.83+-0.08 for MWC 656 and MWC 148, respectively. Further, our orbital elements imply that the X-ray outbursts in HESS J0632+057/MWC 148 are delayed ~0.3 orbital phases after periastron passage, similarly to the case of LS I +61 303. In addition, the optical photometric light curve maxima in AGL J2241+4454/MWC 656 occur ~0.25 phases passed periastron, similar to what is seen in LS I +61 303. We also find that the orbital eccentricity is correlated with orbital period for the known gamma-ray binaries. This is explained by the fact that small stellar separations are required for the efficient triggering of VHE radiation. Another correlation between the EW of Halpha and orbital period is also observed, similarly to the case of Be/X-ray binaries. These correlations are useful to provide estimates of the key orbital parameters Porb and e from the Halpha line in future Be gamma-ray binary candidates.
Resumo:
Les persones amb dependència necessiten ajuda en la mobilització al llit, que suposa un esforç per a la persona cuidadora. La percepció de dificultat en dur a terme aquestes tasques pot afectar negativament la qualitat de vida de les persones cuidadores i també la de les persones dependents. L’objectiu d’aquest estudi va ser investigar si la utilització de superfícies de reducció de la fricció (tipus llençols lliscants) redueix la dificultat percebuda per les persones cuidadores i les persones dependents en la mobilització al llit. Mètodes: es va dur a terme un estudi quasi experimental a domicili en una mostra seleccionada a conveniència de 12 persones amb dependència i els seus cuidadors en diverses localitats. Es va avaluar la percepció de dificultat en la mobilització per part dels cuidadors i les persones dependents abans i després d’una intervenció formativa simultània a la utilització de llençols lliscants. Resultats: el perfil del cuidador és el d’una dona de mitjana edat amb una relació filial amb la persona dependent i sense formació específica en mètodes de mobilització de persones dependents. El perfil de la persona dependent és el d’una dona major de 80 anys amb una gran dependència que necessita ajuda de la persona que la cuida en les maniobres de redreçament i trasllat al llit. En una escala de percepció de la dificultat de 0 a 10, les mitjanes de les puntuacions observades en els cuidadors abans de la intervenció van ser de 6,9 (DE: 3,1) en el redreçament cap amunt i de 7,1 (DE: 3,1) en el trasllat lateral; després de la intervenció van ser d’1,25 (DE: 1,8) en el redreçament cap amunt i d’1,45 (DE: 1,6) en la mobilització lateral. En la mateixa escala, les mitjanes de les puntuacions observades en les persones dependents abans de la intervenció van ser de 8,6 (DE: 2,3) en el redreçament cap amunt i de 8,6 (DE: 2,3) en el trasllat cap als costats, i després de la intervenció van ser de 2 (DE: 2,6) en els redreçaments cap amunt i de 2 (DE: 2,6) en els trasllats cap als costats. Comparant les puntuacions d’abans i després de la intervenció, observem que la dificultat percebuda per part dels cuidadors de les persones dependents va disminuir de manera significativa (p & 0,001); en les persones dependents també va disminuir, però la disminució no va arribar a ser significativa (p = 0,057). Conclusions: els resultats observats mostren que la utilització de llençols lliscants millora la qualitat de vida dels cuidadors, mesurada per la percepció de la dificultat en les maniobres de mobilització al llit. Així mateix, la seva utilització pot contribuir a un millor envelliment actiu. Caldria fer estudis que permetin quantificar l’esforç físic necessari i el cost-benefici que suposa la utilització d’aquests dispositius.
Resumo:
Background: Interventions designed to increase workplace physical activity may not automatically reduce high volumes of sitting, a behaviour independently linked to chronic diseases such as obesity and type II diabetes. This study compared the impact two different walking strategies had on step counts and reported sitting times. Methods: Participants were white-collar university employees (n = 179; age 41.3 ± 10.1 years; 141 women), who volunteered and undertook a standardised ten-week intervention at three sites. Preintervention step counts (Yamax SW-200) and self-reported sitting times were measured over five consecutive workdays. Using pre-intervention step counts, employees at each site were randomly allocated to a control group (n = 60; maintain normal behaviour), a route-based walking group (n = 60; at least 10 minutes sustained walking each workday) or an incidental walking group (n = 59; walking in workday tasks). Workday step counts and reported sitting times were re-assessed at the beginning, mid- and endpoint of intervention and group mean± SD steps/day and reported sitting times for pre-intervention and intervention measurement points compared using a mixed factorial ANOVA; paired sample-t-tests were used for follow-up, simple effect analyses. Results: A significant interactive effect (F = 3.5; p < 0.003) was found between group and step counts. Daily steps for controls decreased over the intervention period (-391 steps/day) and increased for route (968 steps/day; t = 3.9, p < 0.000) and incidental (699 steps/day; t = 2.5, p < 0.014) groups. There were no significant changes for reported sitting times, but average values did decrease relative to the control (routes group = 7 minutes/day; incidental group = 15 minutes/day). Reductions were most evident for the incidental group in the first week of intervention, where reported sitting decreased by an average of 21 minutes/day (t = 1.9; p < 0.057). Conclusion: Compared to controls, both route and incidental walking increased physical activity in white-collar employees. Our data suggests that workplace walking, particularly through incidental movement, also has the potential to decrease employee sitting times, but there is a need for on-going research using concurrent and objective measures of sitting, standing and walking.
Resumo:
Objective: The goal of the present retrospective study is to describe the distribution of the supernumerary teeth in a population of patients that have been attended at the Public Clinic of the Department of Oral Surgery. Background: Supernumerary teeth and multiple hyperdontia are usually associated with different syndromes, such as Gardner syndrome, or with facial fissures; however, they can appear in patients without any pathology. Their prevalence oscillates to 0.5-3.8% in patients with permanent teeth and to 0.35-0.6% in patients with primary teeth. Patients and Methods: A total of 36,057 clinical histories of patients that were admitted at the clinic between September of 1991 and March of 2003 were revised. The following data were extrapolated: age, sex, number of extracted supernumerary teeth, localization, morphology and type of supernumerary teeth. Consequently, 102 patients were included into the present study. Results: Of the 147 supernumerary teeth identified in the oral cavities of patients 145 were extracted. The most frequent supernumerary teeth identified were mesiodens (46.9%), followed by premolars (24.1%) and fourth molars or distal molars (18%). As for location, 74.5% of the supernumerary teeth were found in the superior maxillary bone and 46.9% of the supernumerary teeth were present in the palatine/lingual area. Heteromorphology was found in two thirds of the supernumerary teeth, with conical shape being the most frequent. Finally, 29.7% of the supernumerary teeth had occlusion with permanent teeth, and mesiodens were the predominating type of supernumerary teeth that showed this feature. Conclusions: Mesiodens very frequently cause retention of permanent incisors, which erupt spontaneously after the extraction of supernumerary teeth, if there is sufficient space in the dental arch and if they conserve the eruptive force. Generally, supernumerary premolars are eumorphic and are casually discovered during radiological exam, if not producing any symptomology.
Resumo:
BackgroundWe herein evaluate the Spanish population¿s trends in health burden by comparing results of two Global Burden of Diseases, Injuries, and Risk Factors Studies (the GBD studies) performed 20 years apart.MethodsData is part of the GBD study for 1990 and 2010. We present results for mortality, years of life lost (YLLs), years lived with disability, and disability-adjusted life years (DALYs) for the Spanish population. Uncertainty intervals for all measures have been estimated.ResultsNon-communicable diseases accounted for 3,703,400 (95% CI 3,648,270¿3,766,720) (91.3%) of 4,057,400 total deaths, in the Spanish population. Cardiovascular and circulatory diseases were the main cause of mortality among non-communicable diseases (34.7% of total deaths), followed by neoplasms (27.1% of total deaths). Neoplasms, cardiovascular and circulatory diseases, and chronic respiratory diseases were the top three leading causes for YLLs. The most important causes of DALYs in 2010 were neoplasms, cardiovascular and circulatory diseases, musculoskeletal disorders, and mental and behavioral disorders.ConclusionsMortality and disability in Spain have become even more linked to non-communicable diseases over the last years, following the worldwide trends. Cardiovascular and circulatory diseases, neoplasms, mental and behavioral disorders, and neurological disorders are the leading causes of mortality and disability. Specific focus is needed from health care providers and policy makers to develop health promotion and health education programs directed towards non-communicable disorders.
Resumo:
Les persones amb dependència necessiten ajuda en la mobilització al llit, que suposa un esforç per a la persona cuidadora. La percepció de dificultat en dur a terme aquestes tasques pot afectar negativament la qualitat de vida de les persones cuidadores i també la de les persones dependents. L’objectiu d’aquest estudi va ser investigar si la utilització de superfícies de reducció de la fricció (tipus llençols lliscants) redueix la dificultat percebuda per les persones cuidadores i les persones dependents en la mobilització al llit. Mètodes: es va dur a terme un estudi quasi experimental a domicili en una mostra seleccionada a conveniència de 12 persones amb dependència i els seus cuidadors en diverses localitats. Es va avaluar la percepció de dificultat en la mobilització per part dels cuidadors i les persones dependents abans i després d’una intervenció formativa simultània a la utilització de llençols lliscants. Resultats: el perfil del cuidador és el d’una dona de mitjana edat amb una relació filial amb la persona dependent i sense formació específica en mètodes de mobilització de persones dependents. El perfil de la persona dependent és el d’una dona major de 80 anys amb una gran dependència que necessita ajuda de la persona que la cuida en les maniobres de redreçament i trasllat al llit. En una escala de percepció de la dificultat de 0 a 10, les mitjanes de les puntuacions observades en els cuidadors abans de la intervenció van ser de 6,9 (DE: 3,1) en el redreçament cap amunt i de 7,1 (DE: 3,1) en el trasllat lateral; després de la intervenció van ser d’1,25 (DE: 1,8) en el redreçament cap amunt i d’1,45 (DE: 1,6) en la mobilització lateral. En la mateixa escala, les mitjanes de les puntuacions observades en les persones dependents abans de la intervenció van ser de 8,6 (DE: 2,3) en el redreçament cap amunt i de 8,6 (DE: 2,3) en el trasllat cap als costats, i després de la intervenció van ser de 2 (DE: 2,6) en els redreçaments cap amunt i de 2 (DE: 2,6) en els trasllats cap als costats. Comparant les puntuacions d’abans i després de la intervenció, observem que la dificultat percebuda per part dels cuidadors de les persones dependents va disminuir de manera significativa (p < 0,001); en les persones dependents també va disminuir, però la disminució no va arribar a ser significativa (p = 0,057). Conclusions: els resultats observats mostren que la utilització de llençols lliscants millora la qualitat de vida dels cuidadors, mesurada per la percepció de la dificultat en les maniobres de mobilització al llit. Així mateix, la seva utilització pot contribuir a un millor envelliment actiu. Caldria fer estudis que permetin quantificar l’esforç físic necessari i el cost-benefici que suposa la utilització d’aquests dispositius.