Els jocs cooperatius desenvolupats a l'àrea d'educació física milloren les relaciones que s'estableixen entre alumnes de cicle superior de primària

Introducció: Teodorico (2004) ens diu que amb el joc cooperatiu els alumnes poden valorar, compartir i reflexionar sobre la relació que estableixen amb els altres companys. Per això, l’objectiu de la meva investigació és avaluar l’efecte que pot tenir l’aplicació d’una unitat de programació, centrada en el joc cooperatiu, en la relació que s’estableix entre els alumnes de 5è de primària, focalitzant l’atenció amb el líder i el menys acceptat del grup-classe. Mètodes: La intervenció s’avalua amb un disseny quasi-experimental pre-post amb grup control. I des del punt de vista dels dissenys observacionals podem parlar d’un disseny de seguiment, idiogràfic i multidimensional. El total de la mostra d’aquesta investigació era de 48 alumnes, dividit en el grup experimental (25) i en el grup control (23). La durada de la intervenció va ser de 8 setmanes i es va utilitzar un qüestionari ad hoc per la confecció dels sociograma i un instrument observacional ad hoc de les relacions de grup-classe. Resultats: El grup experimental estava format per 4 grups d’alumnes, al final de la unitat només se’n formaven 2, en canvi, el grup control, tan abans com després, estava format pels mateixos grups d’alumnes. Un dels menys acceptats del grup experimental ha millorat la relació amb alguns dels companys, en canvi els menys acceptat del grup control no ha millorat cap tipus de relació. Conclusions: Crec que els jocs cooperatius són una bona eina educativa per intentar millorar les relacions, ja que amb més temps crec que els resultats d’aquesta investigació haguessin sigut més positius.

Families of periodic orbits for the spatial isosceles 3-body problem

We study the families of periodic orbits of the spatial isosceles 3-body problem (for small enough values of the mass lying on the symmetry axis) coming via the analytic continuation method from periodic orbits of the circular Sitnikov problem. Using the first integral of the angular momentum, we reduce the dimension of the phase space of the problem by two units. Since periodic orbits of the reduced isosceles problem generate invariant two-dimensional tori of the nonreduced problem, the analytic continuation of periodic orbits of the (reduced) circular Sitnikov problem at this level becomes the continuation of invariant two-dimensional tori from the circular Sitnikov problem to the nonreduced isosceles problem, each one filled with periodic or quasi-periodic orbits. These tori are not KAM tori but just isotropic, since we are dealing with a three-degrees-of-freedom system. The continuation of periodic orbits is done in two different ways, the first going directly from the reduced circular Sitnikov problem to the reduced isosceles problem, and the second one using two steps: first we continue the periodic orbits from the reduced circular Sitnikov problem to the reduced elliptic Sitnikov problem, and then we continue those periodic orbits of the reduced elliptic Sitnikov problem to the reduced isosceles problem. The continuation in one or two steps produces different results. This work is merely analytic and uses the variational equations in order to apply Poincar´e’s continuation method.

Parametric Approach to Blind Deconvolution of Nonlinear Channels

A parametric procedure for the blind inversion of nonlinear channels is proposed, based on a recent method of blind source separation in nonlinear mixtures. Experiments show that the proposed algorithms perform efficiently, even in the presence of hard distortion. The method, based on the minimization of the output mutual information, needs the knowledge of log-derivative of input distribution (the so-called score function). Each algorithm consists of three adaptive blocks: one devoted to adaptive estimation of the score function, and two other blocks estimating the inverses of the linear and nonlinear parts of the channel, (quasi-)optimally adapted using the estimated score functions. This paper is mainly concerned by the nonlinear part, for which we propose two parametric models, the first based on a polynomial model and the second on a neural network, while [14, 15] proposed non-parametric approaches.

La crisi en l'experiència educativa

Situat en una concepció educativa que busca la crisi per créixer humanament, el text fa desfilar els elements que segons l’autora nuen l’experiència educativa amb la realitat present amb la qual conviuen, posant de relleu la configuració d’un quasidiscurs que intenta segrestar la crisi necessària per a l’aprenentatge. No obstant, la reflexió planteja que més enllà de la lògica de relats i pràctiques incapacitadores també hi ha espais, temps i elements, com la humilitat i la indisciplina, que permeten que la potencialitat educativa de la crisi no desaparegui de l’experiència vital de cada criatura.

Estudi experimental de la influència de l’angle d’inclinació de la mostra de combustible en la velocitat de propagació de la flama

El projecte estudia el comportament de la flama de forma experimental, ones recullen dades, es confeccionen taules, representen gràfiques i discuteixen resultats . Tot això, per arribar a aconseguir dades i resultats que permetin contrastar les prediccions de diferents models numèrics i aproximacions quasi analítiques. També s’han comparat i discutit críticament amb els estudis que ja s’havien publicat. Per tant, aquest projecte s’ha realitzat amb un combustible sòlid prim, anomenat cel•lulosa, del qual es coneix la composició, gramatge, etc. Amb aquest material, s’han tallat mostres de diferents mides, segons la característica de cada experiment a realitzar, ja que amb aquestes s’ha experimentat de dues maneres diferents: subjectant-les per les dues vores (vores inhibides) o amb una vora lliure. En qualsevol cas, totes les mostres s’han subjectat verticalment, i comencen a cremar des de la seva part superior on hi ha una resistència que s’escalfa i provoca la ignició, de manera que la combustió sigui descendent

Blanc sota negre. Treballs des de l’imperceptible / 1. Blanca Casas Brullet: Fer Dir

Les grans fotografies Espacespages [Espaispàgines] (2009) treballen en la transformació del’espai creatiu de la pàgina blanca vers l’espai habitat i d’obertura al món. La imatge dóna protagonisme a la cambra buida, quasi una cel·la on esdevé l’acció, il·luminada tènuement a través d’una finestra doble, com dos ulls que contemplen el dedins d’un procés interior de creació.

Parc Central de Nou Barris

El paisatge mediterrani és una terra de llum, de sol i d’ombres, de forta topografia formada per pendents aterrassades i rieres que baixen cap al mar. També és un paisatge amb una extraordinària pressió de l’home. La presencia del home ha estat un fet continuat al llarg de la història. Per tant, és un paisatge completament transformat per l’home. Des de les ciutats fins als camps la presència de l’home és omnipresent i es fa impossible la separació de natura i artifici. En qualsevol cas el fet de que la interacció humana ha estat continuada i estesa al llarg d’un molt extens període de temps, lligat al fet de la lentitud i graduació d’aquests procés de transformació , provoquen dos trets fonamentals: la indiferència d’home i natura i la unicitat del seu paisatge.En el paisatge català podem trobar rastres d’aquest procés per tot arreu. Els Romans van importar els pins que són indissociables del paisatge de la Costa Brava. Els xiprers es plantaven com senyals d’hospitalitat o d’espiritualitat, o bé com a barreres per protegir-se de la Tramuntana. Les palmeres sovint expliquen la historia d’un ‘indiano’ que va fer fortuna a les Amèriques. Les oliveres i les vinyes estan tan arrelades en el paisatge que han acabat per perdre el seu caràcter agrícola i convertir-se en l’essència del Mediterrani, l’antiga aliança entre oli i vi.El suau clima mediterrani també té dues conseqüències importants. La utilització agrícola de la terra amb el subproducte d’una erosió controlada o manipulada des de la topografia natural a una d’artificial. I la especial qualitat de la seva vida urbana fonamentalment a l’aire lliure. Aquesta és probablement la principal contribució a la humanitat: l’ aparició de la polís, de la ciutat. Ciutat entesa en el seu més ampli significat; com lloc de intercanvi, de cultura i de comerç, en resum un lloc d’encontre humà.Molt d’aquest paisatge es conceptualitza en el paisatge Cubista. L’addició de diversos punts de vista i geometries com camps de cultiu, façanes i cobertes de teula, murs de pedra seca, estan emmarcats en una superfície plana que és la tela del pintor. Cezanne va mostrar parcialment aquest potencial en les juxtaposicions i gradacions de color dels paisatges de Gardanne. Finalment Picasso va culminar el manifest Cubista en les seves exultants pintures de paisatges urbans/rurals d’Horta de Sant Joan de l’estiu de 1909. El Paisatge Cubista, utilitzant l’abstracció formal, addiciona la multiplicitat de significats i percepcions del lloc i crea una nova realitat.A l’estratègia cubista d’assignar valors similars a l’home i a la natura explorant les seves qualitats formals hi ha molta de la mateixa qualitat descrita abans en el paisatge Mediterrani. Nogensmenys, tal i com anticipaven els pioners del Moviment Modern, hi ha un gran potencial per a ser aplicat al projecte de paisatge, de ciutat i d’arquitectura.La percepció arquitectònica aplicada a l’ espai urbà ha produït un cert grau d’ originalitat a la pràctica del paisatgisme, fonamentalment en el context urbà, ja sigui en la ciutat tradicional o encara més en els nous territoris de la perifèria urbana.El Parc Central dels arquitectes Arriola&Fiol al districte de Nou Barris a Barcelona es va projectar tenint presents els conceptes exposats abans. L’emplaçament del projecte és el buit resultant de la massiva construcció de blocs d’habitatge durant els anys 60’ i 70’ en una part de Barcelona que fins aquell moment no eren res més que camps de cultiu. A desgrat del tamany del problema la superfície de l’àrea quasi no es pot apreciar com a conseqüència de la organització caòtica dels blocs. El projecte tracta de suggerir un altre paisatge que proposi no tant sols un parc urbà en el centre d’un barri densament poblat sinó també integrar el skyline i la massa construïda dels blocs com una part inseparable i essencial del nou paisatge.www.arriolafiol.com

Dynamics of F=1 87Rb condensates at finite temperatures

We investigate the dynamics of a F=1 spinor Bose-Einstein condensate of 87Rb atoms confined in a quasi-one-dimensional trap both at zero and at finite temperature. At zero temperature, we observe coherent oscillations between populations of the various spin components and the formation of multiple domains in the condensate. We study also finite temperature effects in the spin dynamics taking into account the phase fluctuations in the Bogoliubov-de Gennes framework. At finite T, despite complex multidomain formation in the condensate, population equipartition occurs. The length scale of these spin domains seems to be determined intrinsically by nonlinear interactions.

Predicting spinor condensate dynamics from simple principles

We study the spin dynamics of quasi-one-dimensional F=1 condensates both at zero and finite temperatures for arbitrary initial spin configurations. The rich dynamical evolution exhibited by these nonlinear systems is explained by surprisingly simple principles: minimization of energy at zero temperature and maximization of entropy at high temperature. Our analytical results for the homogeneous case are corroborated by numerical simulations for confined condensates in a wide variety of initial conditions. These predictions compare qualitatively well with recent experimental observations and can, therefore, serve as a guidance for ongoing experiments.

Entropic transport: kinetics, scaling, and control mechanisms

We show that transport in the presence of entropic barriers exhibits peculiar characteristics which makes it distinctly different from that occurring through energy barriers. The constrained dynamics yields a scaling regime for the particle current and the diffusion coefficient in terms of the ratio between the work done to the particles and available thermal energy. This interesting property, genuine to the entropic nature of the barriers, can be utilized to effectively control transport through quasi-one-dimensional structures in which irregularities or tortuosity of the boundaries cause entropic effects. The accuracy of the kinetic description has been corroborated by simulations. Applications to different dynamic situations involving entropic barriers are outlined.

Biased diffusion in confined media: Test of the Fick-Jacobs approximation and validity criteria

We study biased, diffusive transport of Brownian particles through narrow, spatially periodic structures in which the motion is constrained in lateral directions. The problem is analyzed under the perspective of the Fick-Jacobs equation, which accounts for the effect of the lateral confinement by introducing an entropic barrier in a one-dimensional diffusion. The validity of this approximation, based on the assumption of an instantaneous equilibration of the particle distribution in the cross section of the structure, is analyzed by comparing the different time scales that characterize the problem. A validity criterion is established in terms of the shape of the structure and of the applied force. It is analytically corroborated and verified by numerical simulations that the critical value of the force up to which this description holds true scales as the square of the periodicity of the structure. The criterion can be visualized by means of a diagram representing the regions where the Fick-Jacobs description becomes inaccurate in terms of the scaled force versus the periodicity of the structure.

Decision making techniques with similarity measures and OWA operators

We analyse the use of the ordered weighted average (OWA) in decision-making giving special attention to business and economic decision-making problems. We present several aggregation techniques that are very useful for decision-making such as the Hamming distance, the adequacy coefficient and the index of maximum and minimum level. We suggest a new approach by using immediate weights, that is, by using the weighted average and the OWA operator in the same formulation. We further generalize them by using generalized and quasi-arithmetic means. We also analyse the applicability of the OWA operator in business and economics and we see that we can use it instead of the weighted average. We end the paper with an application in a business multi-person decision-making problem regarding production management

General electromagnetic simulation tool to predict the microwave nonlinear response of planar, arbitrarily-shaped HTS structures

This work describes a simulation tool being developed at UPC to predict the microwave nonlinear behavior of planar superconducting structures with very few restrictions on the geometry of the planar layout. The software is intended to be applicable to most structures used in planar HTS circuits, including line, patch, and quasi-lumped microstrip resonators. The tool combines Method of Moments (MoM) algorithms for general electromagnetic simulation with Harmonic Balance algorithms to take into account the nonlinearities in the HTS material. The Method of Moments code is based on discretization of the Electric Field Integral Equation in Rao, Wilton and Glisson Basis Functions. The multilayer dyadic Green's function is used with Sommerfeld integral formulation. The Harmonic Balance algorithm has been adapted to this application where the nonlinearity is distributed and where compatibility with the MoM algorithm is required. Tests of the algorithm in TM010 disk resonators agree with closed-form equations for both the fundamental and third-order intermodulation currents. Simulations of hairpin resonators show good qualitative agreement with previously published results, but it is found that a finer meshing would be necessary to get correct quantitative results. Possible improvements are suggested.

Reconstruction of networks from their betweenness centrality

In this paper we study the reconstruction of a network topology from the values of its betweenness centrality, a measure of the influence of each of its nodes in the dissemination of information over the network. We consider a simple metaheuristic, simulated annealing, as the combinatorial optimization method to generate the network from the values of the betweenness centrality. We compare the performance of this technique when reconstructing different categories of networks –random, regular, small-world, scale-free and clustered–. We show that the method allows an exact reconstruction of small networks and leads to good topological approximations in the case of networks with larger orders. The method can be used to generate a quasi-optimal topology fora communication network from a list with the values of the maximum allowable traffic for each node.

La Secció d'Arqueologia del GEiEG

Amb aquesta recerca es pretén donar veu a un tipus d‘investigació científica articulada a partir de les excursions científiques i que actualment està quasi en desús. Els integrants del GEiEG que es dedicaven a l'arqueologia havien de compaginar aquesta afició amb la professió i la majoria no havien estat formats en història, sinó que la seva era una formació autodidacta. Diversos personatges relacionats amb el món cultural gironí dels anys 30 foren qui van posar en marxa la investigació arqueològica. Amb aquest treball es vol recuperar un episodi de la història de l‘arqueologia gironina, molt poc investigat i quasi oblidat i directament vinculat amb el context històric i social de la Segona República. Concretament hem investigat la formació de la Secció d‘Arqueologia del GEiEG, com es va anar creant, qui la formava, com van anar dotant-la de bibliografia bàsica sobre arqueologia, el local que tenien, la seva col•lecció, les seves publicacions. Hem volgut veure què va passar amb el fons arqueològic, si les col•leccions que formaven el fons foren entregades intactes, si hi havien altres col•leccions privades dins aquest fons. Volíem saber si totes les peces provenien del GEiEG o d‘altres fonts. També volíem saber si els altres socis tenien col•leccions privades. Per una altra banda també volíem estudiar i investigar la creació de la col•lecció de peces arqueològiques anteriors a la formació del grup, així com veure qui eren les persones interessades en l‘arqueologia. I finalment volíem conèixer els usos del fons des de la seva donació fins els nostres dies. Alhora ens ha permès veure com des de les comarques s‘intentaven realitzar troballes al marge de Barcelona i com es van localitzar important jaciments de Girona i els seus voltants a partir de les excursions científiques i les sortides del GEiEG