Memòria d'activitats 2005

Memòria de l'ICAC amb la informació de l'activitat anual de l'Institut i, especialment, l'activitat investigadora, de formació avançada i de difusió.

Memòria d'activitats 2006

Memòria de l'ICAC amb la informació de l'activitat anual de l'Institut i, especialment, l'activitat investigadora, de formació avançada i de difusió.

Memòria d'activitats 2007

Memòria de l'ICAC amb la informació de l'activitat anual de l'Institut i, especialment, l'activitat investigadora, de formació avançada i de difusió.

Memòria d'activitats 2008

Memòria de l'ICAC amb la informació de l'activitat anual de l'Institut i, especialment, l'activitat investigadora, de formació avançada i de difusió.

Memòria d'activitats 2009

Memòria de l'ICAC amb la informació de l'activitat anual de l'Institut i, especialment, l'activitat investigadora, de formació avançada i de difusió.

Memòria d'activitats 2010

Memòria de l'ICAC amb la informació de l'activitat anual de l'Institut i, especialment, l'activitat investigadora, de formació avançada i de difusió.

Memòria d'activitats 2011

Memòria de l'ICAC amb la informació de l'activitat anual de l'Institut i, especialment, l'activitat investigadora, de formació avançada i de difusió.

Memòria d'activitats 2012

Memòria de l'ICAC amb la informació de l'activitat anual de l'Institut i, especialment, l'activitat investigadora, de formació avançada i de difusió.

Memòria d'activitats 2013

Memòria de l'ICAC amb la informació de l'activitat anual de l'Institut i, especialment, l'activitat investigadora, de formació avançada i de difusió.

Tomba de la no-ficció. Rellegir Joan Fuster, contra les derrotes de la memòria.

El motiu d"aquestes paraules(1) no és, no podria ser-ho, retre un homenatge a Joan Fuster, ara que fa deu anys que ens va demostrar com d"encertat, d"infal·lible, era aquell aforisme seu: «Tots els homes són mortals, i jo més que ningú», sinó més aviat aprofundir en el veritable sentit d"un altre aforisme seu, un dels més importants que ens va quedar entre les mans el dia 21 de juny de 1992: «Al capdavall, la mort no consisteix únicament a morir-se. És morir-se i ser oblidat. A la curta o a la llarga, oblidat», i que ens portaria a un altre de més incisiu encara, si és possible, que diu: «La meva posteritat serà de paper.» Posar en relació aquests tres aforismes de Fuster ens remet directament al que hauria de ser el nostre veritable propòsit: preguntar-nos sobre la vigència de la seva obra en les lletres catalanes actuals, és a dir, enfrontar-nos a l"oblit, a la seva possibilitat, al setge de l"oblit, tenint present que no sabem què és un oblit: ho hem oblidat. Ha arribat el moment de mirar de recordar-ho.

Tratamientos ortopodológicos en pacientes que presentan transtornos del equilibrio estático y dinámico.

Centrándonos en la exploración del paciente que ha sufrido o sufre caídas frecuentes, presentamos unas pruebas específicas para valorar el alcance de las alteraciones que provocan pérdidas de equilibrio. Exposición de varios casos clínicos que presentan afecciones podológicas que alteran la estabilidad, y ofreceremos una alternativa de Tratamiento Ortopodológico demostrando su acción en favor del mantenimiento del equilibrio. Conclusiones referidas al diagnóstico y expectativas de Tratamientos Ortopodológicos en los pacientes ancianos.

Cognició i emoció: Sobre les relacions entre memòria i emoció i la congruència del record amb l'estat afectiu

El següent treball tracta sobre les principals relacions existents entre la memòria i les emocions. Una vegada revisats els dos conceptes de manera separada, el nostre objectiu serà vincular els dos conceptes, per tal de saber com influeixen les emocions en el processos mnèmics com són la codificació, la consolidació i el record. Per assolir aquest objectiu, també realitzarem una part empírica en la qual prendrem com a referent la teoria de la Memòria Dependent de l'Estat d'Ànim proposada per Bower (1981). En la línia d'aquesta teoria, la hipòtesi general que ens plantegem a la part empírica és que si induïm a un subjecte a un estat d'ànim determinat i li fem aprendre un llistat de paraules amb diferent valència emocional, recordarà millor les paraules que coincideixin amb l'estat afectiu del subjecte en el moment de l'aprenentatge. Per a resoldre aquesta hipòtesi prendrem com a referent el disseny experimental de Meilan, Carro, Guerrero, Carpi, Gómez & Palmero (2012). Els nostres resultats recolzen les hipòtesis basades en la teoria de congruència afectiva de Bower (1981) i, parcialment el disseny d'investigació de Meilan et. al (2012).