Alguns gens fan més difícil aconseguir deixar de fumar

Un estudi permet identificar nous gens relacionats amb la regulació dels nivells de serotonina, el neurotransmissor sobre el qual actua el tabac

Alguns gens fan més difícil aconseguir deixar de fumar

Un estudi permet identificar nous gens relacionats amb la regulació dels nivells de serotonina, el neurotransmissor sobre el qual actua el tabac

Regulation of human class I alcohol dehydrogenases by bile acids

Class I alcohol dehydrogenases (ADH1s) are the rate-limiting enzymes for ethanol and vitamin A (retinol) metabolism in the liver . Because previous studies have shown that human ADH1 enzymes may participate in bile acid metabolism, we investigated whether the bile acid-activated nuclear receptor farnesoid X receptor (FXR) regulates ADH1 genes. In human hepatocytes, both the endogenous FXR ligand chenodeoxycholic acid and synthetic FXR-specific agonist GW4064 increased ADH1 mRNA, protein, and activity. Moreover, overexpression of a constitutively active form of FXR induced ADH1A and ADH1B expression, whereas silencing of FXR abolished the effects of FXR agonists on ADH1 expression and activity. Transient transfection studies and electrophoretic mobility shift assays revealed functional FXR response elements in the ADH1A and ADH1B proximal promoters, thus indicating that both genes are direct targets of FXR. These findings provide the first evidence for direct connection of bile acid signaling and alcohol metabolism.

Differential pattern of glycogen accumulation after protein phosphatase 1 glycogen-targeting subunit PPP1R6 overexpression, compared to PPP1R3C and PPP1R3A, in skeletal muscle cells

Background PPP1R6 is a protein phosphatase 1 glycogen-targeting subunit (PP1-GTS) abundant in skeletal muscle with an undefined metabolic control role. Here PPP1R6 effects on myotube glycogen metabolism, particle size and subcellular distribution are examined and compared with PPP1R3C/PTG and PPP1R3A/GM. Results PPP1R6 overexpression activates glycogen synthase (GS), reduces its phosphorylation at Ser-641/0 and increases the extracted and cytochemically-stained glycogen content, less than PTG but more than GM. PPP1R6 does not change glycogen phosphorylase activity. All tested PP1-GTS-cells have more glycogen particles than controls as found by electron microscopy of myotube sections. Glycogen particle size is distributed for all cell-types in a continuous range, but PPP1R6 forms smaller particles (mean diameter 14.4 nm) than PTG (36.9 nm) and GM (28.3 nm) or those in control cells (29.2 nm). Both PPP1R6- and GM-derived glycogen particles are in cytosol associated with cellular structures; PTG-derived glycogen is found in membrane- and organelle-devoid cytosolic glycogen-rich areas; and glycogen particles are dispersed in the cytosol in control cells. A tagged PPP1R6 protein at the C-terminus with EGFP shows a diffuse cytosol pattern in glucose-replete and -depleted cells and a punctuate pattern surrounding the nucleus in glucose-depleted cells, which colocates with RFP tagged with the Golgi targeting domain of β-1,4-galactosyltransferase, according to a computational prediction for PPP1R6 Golgi location. Conclusions PPP1R6 exerts a powerful glycogenic effect in cultured muscle cells, more than GM and less than PTG. PPP1R6 protein translocates from a Golgi to cytosolic location in response to glucose. The molecular size and subcellular location of myotube glycogen particles is determined by the PPP1R6, PTG and GM scaffolding.

Estratègies en la presa de decisió d’una jugadora i el seu entrenador en el rugbi femení d’alt nivell = Estrategias en la toma de decisión de una jugadora y su entrenador en el rugby femenino de alto nivel

This research compared knowledge representation of a female rugby player and her coach concerning decision-making of the fly half in attack from second phase play. The current female England fly half and the England Women’s Rugby head coach analysed, from the fly half perspective, 15 sequences of the England v Spain match played during the 2002 Women’s Rugby World Cup in Barcelona. Protocol analysis of subjects’ verbal reports revealed that the player generated more overall concepts than the coach. The player’s analysis was based on condition-action statements related to goals. In contrast, the knowledge representation of the coach centred on conditions related to actions. Both subjects generated regulatory and do concepts in a similar way, with a majority of positive feedbacks. Knowledge structure of the player appeared to be more complex, but sophistication of concepts was similar for both subjects. Critical analysis of complete sequences viewed revealed a more severe self-assessment of the player compared with that of her coach. In conclusion, and despite the differences found between subjects, the player and her coach demonstrated possession of a similar pattern of decision-making strategies that could be due to a successful transmission of knowledge from the coach to his player

La responsabilidad social corporativa en el sector de la moda en España: el caso Inditex

El segle XXI ha estat l’escenari de grans transformacions. Entre d’altres, el de l’empresa socialment responsable. Ens trobem en un nou context en el qual s’entén que les empreses, i especialment les grans empreses transnacionals, no busquen només maximitzar els seus beneficis a qualsevol preu. Per contra, el que ens trobem és un nou paradigma sobre el compromís de l’empresa amb els drets humans i el medi ambient, el que ha vingut a anomenar-se el comportament socialment responsable de l’empresa o, de forma més planera, la Responsabilitat Social Corporativa (RSC). Tot i això, segueixen essent molt els mitjans que, cada cop amb més freqüència, donen a conèixer nous escàndols protagonitzats per aquestes grans empreses: treballadors explotats, drets laborals violats, ecosistemes destruïts, etc. D’això hom entén que el debat al voltant del paper de les grans empreses encara no s’ha conclòs. Aquest treball pretén trobar noves evidències sobre la pràctica de la RSC. Amb aquest propòsit s’ha decidit realitzar un estudi en detall del Grupo Inditex, una de les empreses de referència a l’Estat espanyol, líder nacional i internacional del sector de la moda. Pensant en aquest objectiu, el treball comença analitzant les aproximacions teòriques a la RSC: com la podem entendre, quin paper juga en l’empresa i quines són les raons de la seva implementació. El segon capítol estudia així mateix els orígens d’aquesta pràctica i n’analitza les problemàtiques principals, a saber: els mètodes de valoració, els mecanismes de regulació i les eines de gestió. Com a pas previ a l’anàlisis del cas pràctic, el tercer capítol estudia dos grans marcs d’anàlisis: el del sector de la moda a Espanya i la trajectòria del Grupo Inditex, empresa líder del tèxtil. Un cop acabat aquest exercici, el quart capítol estudia en detall la RSC del Grupo d’acord amb dues fonts principals: els Informes de RSC que el Grupo elabora anualment, d’una banda, i els estudis de grups independents, en especial els de l’Observatori de la RSC i els que es realitzen en el marc de la Campaña Ropa Límpia, de l’altre.

Financiación autonómica y tributos cedidos: El impuesto de Sucesiones y Donaciones como instrumento de competencia fiscal

Aquest treball té com a objecte l'estudi del finançament de les CCAA posant l'accent en la figura del tribut cedit com a font de finançament de les mateixes. Més concretament es farà un estudi de la naturalesa de l'impost sobre successions i donacions com a tribut que tanca el marc de la imposició directa a Espanya i la seva repercussió en el sistema tributari actual. En primer lloc, s'estudia el sistema de finançament autonòmic. Posteriorment s'analitza l'impost de successions i donacions. Finalment, s'exposen algunes conclusions i reflexions sobre el sistema actual de finançament, així com la regulació del referit impost.

Pint lincRNA connects the p53 pathway with epigenetic silencing by the Polycomb repressive complex 2

BACKGROUND: The p53 transcription factor is located at the core of a complex wiring of signaling pathways that are critical for the preservation of cellular homeostasis. Only recently it has become clear that p53 regulates the expression of several long intergenic noncoding RNAs (lincRNAs). However, relatively little is known about the role that lincRNAs play in this pathway. RESULTS: Here we characterize a lincRNA named Pint (p53 induced noncoding transcript). We show that Pint is a ubiquitously expressed lincRNA that is finely regulated by p53. In mouse cells, Pint promotes cell proliferation and survival by regulating the expression of genes of the TGF-β, MAPK and p53 pathways. Pint is a nuclear lincRNA that directly interacts with the Polycomb repressive complex 2 (PRC2), and is required for PRC2 targeting of specific genes for H3K27 tri-methylation and repression. Furthermore, Pint functional activity is highly dependent on PRC2 expression. We have also identified Pint human ortholog (PINT), which presents suggestive analogies with the murine lincRNA. PINT is similarly regulated by p53, and its expression significantly correlates with the same cellular pathways as the mouse ortholog, including the p53 pathway. Interestingly, PINT is downregulated in colon primary tumors, while its overexpression inhibits the proliferation of tumor cells, suggesting a possible role as tumor suppressor. CONCLUSIONS: Our results reveal a p53 autoregulatory negative mechanism where a lincRNA connects p53 activation with epigenetic silencing by PRC2. Additionally, we show analogies and differences between the murine and human orthologs, identifying a novel tumor suppressor candidate lincRNA.

Oferta turística i civisme. Lloret: la lluita contra els tòpics i la seva base real

Eines per afrontar la problemàtica: diàleg amb operadors turístics; col·laboració inter-administrativa. Recursos turístics; Acció i col·laboració internacional; eines per a l’ordenació. Ordenances de civisme i via pública. Regulació habitatges ús turístic (HUT’S); mitjans per a l’ordenació. Forces de l’ordre; Campanya de civisme: Enjoy & Respect; Campanya de comunicació: #viulloret; col·laboració públic-privada; quina hauria de ser la clau de l’èxit. La perseverança.

Disseny d'una màquina per determinar l'assaig de: "Profundidad de penetración de agua bajo presión"

Disseny de l'estructura i l'automatització d'una màquina que s'utilitza per a fer un assaig sobre provetes de formigó endurit, segons la norma UNE-EN 12390-8:2001. Augmentar l'estructura fins a una capacitat de fins a sis provetes i automatitzar la fixació de les provetes mitjançant sis pistons pneumàtics i la regulació de la pressió i el temps del cicle d'injecció d'aigua del procés.

Estudi i millora d'eficàcia i seguretat d'una màquina d'ensacat de productes granulats i pulverulents

Millora en el sistema d'aspiració de l'ensacadora per captar la forma més eficaç les emissions en forma de pols que es produeixen en la descàrrega de producte al sac. Redisseny de la regulació de cabal d'aspiració. Ampliació de la gamma de productes ensacats i integració del ventilador en l'estructura de la màquina.

Avaluació de la flora i vegetació del bosc de ribera dins l'àmbit del projecte "Riberes del Ter"

L’any 2009, els ajuntaments de Manlleu, Les Masies de Voltregà i Torelló, sota la coordinació del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM, en endavant), varen engegar un projecte anomenat “Riberes del Ter”. Aquest projecte consisteix en la restauració ecològica del bosc de ribera al curs migalt del riu Ter, partint d’acords de custòdia amb els titulars de les finques (públics o privats). L’objectiu dels acords és ordenar els usos que afecten el bosc de ribera per millorar-ne l’estat ecològic i garantir-ne la conservació. Els instruments per aconseguir-ho són les tècniques silvícoles combinades amb la regulació dels usos ramaders, lúdics i de gestió de la biodiversitat (CAMPRODON et al., 2010). Tanmateix, l’avaluació de l’estat de conservació d’espais naturals és part fonamental, tant per la realització d’estudis del medi com també per poder planificar i desenvolupar projectes de restauració. La valoració de la qualitat o naturalitat d’un espai permet realitzar futures comparacions i conèixer d’una forma objectiva l’eficàcia de mesures correctores i treballs de restauració. En aquest sentit, el projecte “Riberes del Ter” es complementa també amb el projecte “RICOVER” (programa Interreg SUDOE 2009-2011) que, de forma prèvia i posterior a les actuacions, permet efectuar un pla de seguiment de variables hidromorfològiques i biològiques (CAMPRODON et al., 2010; ORDEIX et al., 2010). El present treball s’emmarca doncs, dins d’aquest dos projectes, com un primer estudi de vegetació riberenca al llarg del tram de riu afectat pels treballs de restauració, per poder avaluar en la posteritat els resultats de les actuacions de millora de l’entorn del riu.

Proposta d’ordenació de l’ús públic a la Vall de Santa Magdalena (Parc Natural de l’Alt Pirineu)

El present treball pretén realitzar una proposta d’ordenació d’ús públic a la Vall de Santa Magdalena que es troba entre les comarques del Pallars Sobirà i Alt Urgell, dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu (PNAP). Aquest projecte sorgeix de la intenció del PNAP de regular l'ús públic en aquesta vall degut a l'afluència considerable de visitants en vehicles motoritzats i a l’elevada densitat de pistes que coexisteixen amb àrees sensibles de fauna i flora. En base a tot això, es determina la capacitat d’acollida del medi i es realitzen propostes de regulació d’activitats motoritzades, entre d’altres.

Relevance of death receptors in nervous system: role in the pathogenesis of neurodegenerative diseases and targets for therapy

L’apoptosi és un procés fisiològic que controla el nombre de cèl·lules en organismes superiors. L’apoptosi està estrictament regulada i s’ha vist que està implicada en la patogènesi d’algunes malalties del sistema nerviós. En aquest sentit, un excés de mort cel·lular contribueix a les malalties neurodegenerati- ves, mentre que, el seu dèficit és una de les raons del desenvolupament de tumors. El punt principal de regulació del procés apoptòtic és l’activació de les caspases, cisteïna-proteases que tenen especificitat pels residus aspàrtic. Les caspases es poden activar per dos mecanismes principals: (1) alliberament de citocrom C dels mitocondris alterats al citoplasma i (2) l’activació dels receptors de la membrana anomenats receptors de mort (DR, de l’anglès death receptor). Aquests receptors s’han caracteritzat extensament en el sistema immunitari, mentre que en el sistema nerviós les seves funcions són encara desconegudes. El present article se centra en el paper dels DR en la patogènesi de malalties neurodegeneratives i suggereix el seu potencial des del punt de vista terapèutic. També es descriuen diverses molècules intracel·lulars caracteritzades per la seva habilitat en la modulació dels DR. Entre elles, presentem dues noves proteïnes – lifeguard i FAIM – que s’expressen específicament al sistema nerviós.

La modificació del criteri d'adquisició de la personalitat civil: una anàlisi des del dret civil català

Malgrat que des de feia ja molt de temps existien raons socials, mediques i jurídiques més que suficients, han tingut de passar més de cent vint anys (1889-2011) per a que es dugués a terme la necessària reforma de l’obsolet article 30 CC. mitjançant la qual s’ha prescindit, per fi, de l’estranya, per anòmala, i criticada condicio iuris – figura humana i supervivència independent més enllà de les primeres 24 hores – que caracteritzava l’adquisició de la personalitat civil en el Dret espanyol, sense parangó en els ordenaments del seu entorn jurídic. El nou criteri, fonamentat únicament en el naixement entès des de la seva consideració jurídica – despreniment del claustre matern -, permet prescindir, des d’aquest “moment”, de qualsevol limitació a la projecció jurídica, tant personal com patrimonial, del nounat, incloent per tant els efectes successoris mortis causa. El desencadenant de la novetat legislativa, vehiculada per la nova Llei del Registre Civil (2011), no fou un altre que la regulació dispensada amb anterioritat (2010) per l’article 211-1.1 del Codi civil de Catalunya, que va fer descansar ja en el mer naixement l’atribució de la personalitat civil. Tant la tramitació parlamentària de la modificació de l’art. 30 CC. com el desenvolupament de la qüestió competencial plantejada pel Govern de l’Estat en contra del precepte català, confirmen, en un procés de mútua interferència, la influencia determinant que sobre la reforma duta a terme va tenir la decisió de Catalunya de legislar sobre aquesta matèria.