Pedagogías de la modernidad y discursos postmodernos sobre la educación.

Este trabajo trata, en su primera parte, sobre la identificación y ordenación de paradigmas, teorías, corrientes o tendencias educativas de la modernidad (y más concretamente, del siglo XX). En relación con ello se propone y ejemplifica un sistema taxonómico que combina criterios teleológicos y epistemológicos. A partir de la constatación de la ausencia de pedagogías relevantes genuinamente postmodernas, en la segunda parte del artículo se indaga sobre el tipo de discurso pedagógico que hasta ahora ha sido capaz de generar el pensamiento postmoderno. Una de las conclusiones que se razonan es la de que este pensamiento ha producido un discurso crítico sobre la educación de cierto interés, pero que ha sido notoriamente estéril en cuanto a la dimensión normativa de la pedagogía. Y ello debido a los propios presupuestos postmodernos.

El valor formativo y transformador de la cooperación: una experiencia de prácticas educativas en Guatemala

El eje de este artículo es el estudio sobre el valor formativo de una experiencia de prácticas de cooperación educativa en Guatemala como expresión de una pedagogía del compromiso con los derechos humanos: aprender a cooperar y cooperar para transformar. En el trabajo se plantea la responsabilidad que les cabe a las universidades en un mundo global y se reflexiona sobre la necesidad de insertar la dimensión ética en los planes de formación inicial. El ejercicio de la autonomía universitaria y el énfasis en el desarrollo de competencias, asociados a la adquisición de contenidos más significativos, abiertos y flexibles, favorece el despliegue de proyectos pedagógicos que adoptan miradas más holísticas y multidimensionales, más transversales y pluridisciplinares que, en la línea de las aportaciones sobre educación para el desarrollo, sobre cooperación y aprendizaje-servicio, promueven el derecho a la educación y la vivencia de valores que son fundamento y fin de una ciudadanía inclusiva.

Challenges for the New Century Schools for All and Narrowing Gaps through Transformation Pedagogies

La pedagogia ha tractat la qüestió de gènere i d’educació? I si és el cas, de quina manera? Quins han estat els resultats? Tant el valor de l’educació com el de gènere foren qüestionats i revisats al començament del segle XX. Els resultats d’aquelles reflexions i les batalles lluitades per millorar les condicions, comencen a sentir-se cent anys més tard. Aquest article inclourà primerament una visió general de la situació de la dona en l’educació en l’àmbit mundial. En segon lloc, se centrarà en els enfocaments pedagògics transformacionals que de manera gradual comencen a introduir-se en els sistemes educatius convencionals —també en algunes universitats i programes de traducció—, secundats d’una banda pels principis de democràcia, diàleg, carnaval, experimentació i (socio) constructivisme, i per la neurociència i la psicologia de l’altra. És evident que aquests enfocaments desafien la discriminació i afavoreixen la creació de ponts, no tan sols entre gèneres, sinó també entre etnicitats i classes social

Educació Ambiental i cooperació internacional, una relació pdagògico-social

Des de l'Educació Ambiental es pot treballar de moltes maneres. En cadascuna d'elles hi ha una determinada interpretació del medi, de la seva definició i caracterització, de com cal abordar-ne l'estudi i el tractament, de l'abast de les accions educatives que s'hi refereixen, etc.

Debilitat de la teoria de l'educació: sobre la narrativitat científica de l'educació

En aquest assaig es revisen les aportacions que el professor Antoni J. Colom ha fet a la teoria de l'educació en els últims anys. Es dibuixa, per tant, un itinerari que es troba representat per diferents moments: debilitat constitutiva de la teoria de l'educació; crisi del model de la física newtoniana; construcció científica de l'educació a partir e la biologia i del mètode experimental, fins arribar a la teoria del caos que així constitueix una nova narrativa científica per a la pedagogia. Es tracta, en definitiva, d'una proposta alternativa que a la dècada dels anys noranta va sorgir amb força als Estats Units i que vol superar la visió lineal i simple del fenòmen educatiu com una mera relació de causa-efecte. En el seu lloc, es proposa una nova narrativa basada en la complexitat de la teoria que així pot servir per explicar la teoria i la pràctica educatives, bo i establint alts nivells de coherència entre ambdós estadis -el teòric i el pràctic- perquè, en darrer terme, la narrativa educativa ha de ser sempre coherent amb l'educació narrada.

Educació per a la felicitat i felicitat per a l'educació.

No fa gaire, en el lapse de pocs anys, en el mercat editorial espanyol hi va haver una petita eclosió d'obres dedicades al tema de la felicitat.2 Això fou, més o menys, durant la segona meitat deis vuitanta, i potser aquesta moda va tenir alguna cosa a veure amb el fet que aquells foren uns anys d'una certa eufòria econòmica i de grans projectes. (És probable que alguns, per acompanyar l'enriquiment ràpid, també busquessin la fórmula d'un «enfelicitament» ràpid). La major part de les obres tractaven la felicitat des de la filosofia, però algunes també ho feien des de la psiquiatria, la biologia o la narrativa.

Sectors i àmbits d'intervenció de l"Educació Social. Aproximació conceptual

En aquest article desenvolupem una aproximació als sectors i àmbits d'intervenció de l'educació social. Pensem, però, que és bo que, en primer lloc, intentem definir què és el que entenem per educació social i pedagogia social.

Multidimensionalidad de la Pedagogía Hospitalaria desde la Transdisciplinariedad: Análisis de Necesidades en los Itinerarios Formativos

Esta comunicación pretende presentar los objetivos y la metodología de investigación de un proyecto que recoge las impresiones de los distintos agentes que intervienen en la atención de los niños (as) y jóvenes en situación de enfermedad, e identificar y establecer las necesidades en materia de formación integral desde un punto de vista transdisciplinar. Se trata de una investigación en proceso, la cual ha sido diseñada con metodología de investigación cual ativa, a través de la realización de grupos de discusión (focus group) y planteada en dos etapas para cada país: 1) Realización de grupos de discusión en Venezuela, Italia, España y Estados Unidos registrados mediante audio-grabadoras y realización de la transcripción de las grabaciones; 2) Análisis hermenéutico de las transcripciones a través del programa Atlas-Ti, 6.2, con el diseño de categorías y subcategorías para los diferentes países, para comparar los resultados obtenidos en cada caso.

Pedagogies de la liquiditat

«Escriu més ràpid del que jo puc llegir», va dir Nikolas Rose el Convenor del departament de sociologia de la London School of Economics and Political Science referint-se a Zygmunt Bauman. Ho va dir en el brindis de la recepció que aquest departament va oferir després de la darrera de les tres lliçons que Bauman va explicar durant el mes de novembre de 2005 a l"Old Theather de la LSE, i l"anècdota no és debades. La crítica recurrent en àmbits acadèmics com ara l"espanyol, segons la qual els darrers llibres de Bauman no fan altra cosa que parafrasejar la idea afortunada de la modernitat líquida, també és compartida a l"acadèmica britànica. I a més, com és habitual en aquelles contrades, es comenta sense embuts en presència de la persona implicada. Que quedi palès, doncs, que aquest text no serà pas un pretext per fer-li un panegíric. Ara bé, les coses com són, malgrat que s"hagi acusat Bauman d"engiponador i a banda de l"abundància de llibres publicats, i la reiteració constant d"algunes idees cal dir que els seus continguts no deixen de ser reveladors, alhora que reclamen l"atenció, per a totes les ciències socials.

Arte y educación: diálogos y antagonismos

El artículo plantea las relaciones entre arte y educación como un territorio complejo y difícil de transitar debido a la naturaleza dispar de ambos campos como esferas de producción cultural. A partir del reconocimiento de esta diferencia fundamental, las reclamaciones mutuas entre el arte y la educación devienen problemáticas y, a menudo, adquieren un carácter crítico. Se propone, pues, realizar un trayecto excéntrico hacia la educación artística que no parta de los referentes ya conocidos en esos ámbitos, sino que recorra los acercamientos hacia lo educativo provenientes del mundo del arte. Estos acercamientos han tenido un carácter paradójico, a la vez de reclamación y de descalificación de la pedagogía, a la que se considera un espacio de posibilidad transformadora, pero se intenta desvincular de las instituciones educativas por considerarlas reproductivas y autoritarias. Al provenir de un discurso ajeno a la educación artística, estas críticas devienen un marco de exterioridad que cuestiona aspectos que una comunidad de significado y práctica suele dar por supuestos en su interior, poniendo así de relieve contradicciones y posibilidades imprevistas. Pero a su vez, los argumentos de dicha crítica deben ser cuestionados por su aversión a lo educativo que niega la complejidad y diversidad de la escuela. Finalmente, a partir de esta discusión, e inspirándose en ejemplos de proyectos que se mueven entre el contexto educativo y artístico, el artículo explora las posibilidades pedagógicas que se abren cuando estos contextos son considerados en su diferencialidad productiva y no reduccionista.

Inclusió a la Bolonyesa. Els referents teòrics i metodològics que fonamenten i acompanyen el mètode de Nicola Cuomo: L’emoció de conèixer i el desig d’existir

Les següents pàgines tracten buscar sota quins referents teòrics i metodològics es fonamenta el mètode de “l’Emoció de conèixer i el desig d’existir”, un enfocament educatiu de caràcter global creat pel professor de la Universitat de Bolonya Nicola Cuomo. En primera instància, en forma de marc teòric, s’intenta recollir tots aquells postulats que Cuomo ha utilitzat per elaborar aquest mètode, i així el lector pot captar sota quins paradigmes i teories neix. En segon terme, i amb l’objectiu de buscar els punts de contacte i discrepància, es compara tot aquest marc teòric amb els principals arguments de tres referents mundials en educació inclusiva. En tercer lloc, i seguint amb l’objectiu del punt anterior, es compara aquesta base teòrica amb quatre didàctiques específiques, i així, trobar la relació entre les idees de Cuomo i els arguments que defineixen aquestes didàctiques. Com a últim apartat, s’estableixen unes conclusions que intenten definir, justificar i validar els referents teòrics i metodològics de “l’Emoció de conèixer...”, per tal d’evidenciar que el mètode pot ser un referent, un model, una pauta a tenir molt en consideració.

Aproximació a la biografia i el pensament educatiu de Maria Teresa Codina: Educant entre la utopia i la realitat

Maria Teresa Codina i Mir és una mestra i pedagoga que ha tingut especial rellevància en la pedagogia del segle XX a Catalunya. Durant la seva trajectòria personal i professional ha estat compromesa en l’educació dels sectors socials més desfavorits i en la renovació pedagògica de Catalunya. Aquesta tasca tan important que ha dut a terme de manera silenciosa, no pot ser ignorada. Amb aquest treball pretenem analitzar-la i donar-la a conèixer. És per aquest motiu que hem fet una aproximació biogràfica de la vida i idees pedagògiques de Maria Teresa Codina a partir de la veu de persones que l’han coneguda i que han estat significatives en la seva vida. A través de successives entrevistes i l’anàlisi de documents personals i inèdits de Codina, volem aprofundir en la seva trajectòria personal i professional i conèixer les seves idees educatives des d’una visió més propera, viva i humana.

La veu dels infants

Aquest treball pretén donar a conèixer els principis bàsics de la pedagogia de Reggio Emilia (Itàlia), amb la seva idea d'infant capaç, "intel·ligent" i biològicament predisposat a comunicar, a viure en relació; la idea d'un mestre amb interès, curiositat i disposat a escoltar, observar, documentar, interpretar, reflexionar i confrontar per poder oferir als infants contextos i experiències riques i adequades a cada un d'ells, on es puguin expressar a través de tots els llenguatges possibles. També es mostra com s'han realitzat els dos principals objectius pràctics del treball. Per una banda, l'observació de com es du a terme l'escolta, l'observació, la documentació i la seva interpretació i reflexió a les escoles de Castelnovo di Sotto (Reggio Emilia). I per altra banda, l'elaboració de dues documentacions, una referent a la vida escolar i una referent a la vida personal a Itàlia.

La situació educativa actual de les aules hospitalaries de Catalunya

El treball Final de Grau que es mostra a continuació és un estudi de cas sobre la realitat educativa actual de les aules hospitalàries de Catalunya. Un dels objectius que persegueix és el de conèixer, descriure i analitzar les metodologies educatives emprades i els elements que marquen la seva línia educativa. Per dur-lo a terme s’han realitzat entrevistes a les aules de tres hospitals de referència a Catalunya: Vall d’Hebron (Barcelona), Sant Joan de Déu (Esplugues de Llobregat) i Fundació Althaia (Manresa). Aquest estudi ha permès descobrir les principals característiques que marquen la pedagogia hospitalària així com els motius pels quals es duen a terme unes accions o unes altres. També ha donat la possibilitat de conèixer altres maneres d’atendre a la diversitat dins l’aula.

Una recerca acció per desenvolupar la capacitat crítica i autocrítica dels estudiants en diversos ensenyaments de la Universitat de Barcelona

L"article presenta el plantejament i desenvolupament d"una recerca acció per al desenvolupament de la competència transversal «capacitat crítica i autocrítica» de la Universitat de Barcelona (UB). El projecte s"ha desenvolupat dins de diverses assignatures d"alguns ensenyaments de la UB (Ciència i Tecnologia dels Aliments, Infermeria, Odontologia, Pedagogia i Química) i l"hem iniciat sis professors i professores novells amb l"objectiu de dissenyar i desenvolupar activitats i estratègies de treball per promoure el pensament crític i autocrític dels estudiants universitaris. Aquest projecte s"ha portat a terme mitjançant un procés de recerca acció que es va iniciar en les primeres etapes amb una reflexió sobre la nostra pròpia pràctica docent. A partir d"aquesta reflexió es van dissenyar una sèrie d"activitats per promoure aquesta competència transversal. En aquest treball es descriuen el desenvolupament d"aquest projecte i els resultats obtinguts en aplicar algunes de les activitats a diverses assignatures dels ensenyaments mencionats. Les activitats han permès que l"alumnat pugui desenvolupar el pensament crític i autocrític en treballar sobre diversos aspectes de les assignatures (competències específiques, activitats, proves d"avaluació, etc.), i que alhora pugui ser crític amb el seu procés d"aprenentatge. Això també ha permès desenvolupar un dels reptes de l"espai europeu d"educació superior (EEES), en què es pretén donar a l"estudiant un rol més important en el procés d"aprenentatge.