Biblioteca de l’EPSEVG: memòria estadística 2011 i recull d’actuacions clau

Preprint

Biblioteca de l’EPSEVG: memòria estadística 2012 i recull d'actuacions clau

Preprint

Biblioteca de l’EPSEVG: memòria estadística 2010 i recull d’actuacions clau

Preprint

Biblioteca de l’EPSEVG: memòria estadística 2009 i recull d’actuacions clau

Preprint

Biblioteca de l’EPSEVG: memòria estadística 2008 i recull d’actuacions clau

Preprint

Memòria 2013 Biblioteca EPSEB

Preprint

Memòria Practicum II : Gestió de Serveis Sanitaris, Hospital de Sta Maria de Lleida, Unitat d'Aguts, Servei de Psiquiatria

Memòria del Practicum II realitzat a la Unitat d'aguts del Servei de Psiquiatria de l'Hospital de Santa Maria a Lleida.

Biblioteca Campus Baix Llobregat: memòria estadística 2013 i recull d'actuacions clau

Postprint (published version)

Biblioteca de l’FME Memòria estadística i recull d’actuacions clau 2012

Preprint

Biblioteca de l’FME Memòria estadística i recull d’actuacions clau 2013

Memòria 2013 Biblioteca FME

Ensenyar a escriure textos acadèmics a la Universitat : el guiatge i la revisió col·laborativa del projecte de recerca en els estudis de psicologia

En aquest article es recull una intervenció per ensenyar a escriure el projecte de recerca als estudis de Psicologia de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna. La proposta tenia com a objectiu general ajudar als estudiants a utilitzar els mecanismes discursius que els permetessin fer visible la seva veu en els textos acadèmics i desenvolupar la seva identitat com a autors mitjançant el guaitge i la revisió col·laborativa. En aquest article es focalitza especialment en la presentació dels pressupòsits teòrics de la intervenció i en el seu impacte en el coneixement i les representacions dels estudiants. Els resultats evidencies que els estudiants van desenvolupar el coneixement necessari per a produir textos acadèmics, gràcies a l’apropiació dels recursos discursius vinculats al posicionament de l’autor, al diàleg intertextual amb d’altres autors i a l’organització de la informació. Tanmateix, també van posar de manifest dificultats pel que fa a la seva comprensió del concepte d’objectivitat i la seva relació amb la veu del autor en els textos cientifico-acadèmics.

Desenvolupament de les competències transversals d'intervenció : disseny del seminari de 4t curs de psicologia

L’objectiu principal d’aquest projecte és concretar la manera de desenvolupar les competències transversals del futur psicòleg de grau en el seminari de 4rt curs, tenint present les matèries a les que està vinculat i la coherència de tot el curriculum de grau. Els objectius específics són tres: 1) integrar l’experiència de més de quinze anys al seminari de 4rt curs al nou pla d’estudis, 2) definir les estratègies d'ensenyament-aprenentatge i els instruments didàctics que afavoreixin l'assoliment dels objectius establerts i, 3) reflexionar sobre l’avaluació del seminari tot establint criteris compartits. El mètode ha estat el del treball cooperatiu, partint de les competències transversals a treballar al seminari. El resultat és una guia de treball comú que estableix unes bases mínimes per garantir un nivell d’assoliment de competències transversals, especialment les relacionades amb la intervenció psicològica, amb respecte per a totes les orientacions teòriques i perfils professionals. Les competències bàsiques les hem relacionat amb els eixos identitaris de Blanquerna com són: Saber (conèixer les principals orientacions teòriques), Saber Ser (gestió de les emocions) i Saber Fer (treballar en equip, comunicar, intervenir). Les diferents activitats s’han integrat en els eixos de les competències bàsiques i en els diferents moments temporals del seminari (inici, desenvolupament i finalització).

Llenguatge i envelliment: una visió des de la neuropsicologia

En el procés d’envelliment es produeixen canvis neuropsicològics, de forma que algunes funcions cognitives es deterioren progressivament al llarg de tota la vida adulta, altres es mantenen estables fins edats avançades, mentre que d'altres poden inclús millorar. Està ben establert que l'envelliment afecta la memòria, atenció, funcions visoperceptives, velocitat de processament, funcions executives, així com algunes funcions lingüístiques. Aquests canvis en les funcions cognitives tenen el seu correlat en el deteriorament cerebral que es produeix en l’envelliment. Estudis recents amb tècniques de neuroimatge han mostrat que mentre que els adults joves presenten un patró fortament lateralitzat en l'hemisferi esquerre en tasques de llenguatge i de memòria verbal, les persones grans tendeixen a mostrar patrons bilaterals. Pel que fa al processament del llenguatge, es postula la presència de pèrdua de recursos, alentiment en el processament de la informació, falta d’inhibició, dèficits en la transmissió, deteriorament de la memòria de treball o dèficits sensorials i perceptius. Algunes funcions lingüístiques s’afecten més que d’altres, però hi ha evidència de la presència d’un deteriorament del llenguatge associat a l’edat, amb afectació del lèxic, sintaxi i organització discursiva. Es fonamental tenir en compte aquests canvis, per tal d’afavorir un envelliment satisfactori i millorar la qualitat de vida, tant de la persona gran com dels seus familiars.

Memòria de la biblioteca : Any 2013.

Memòria de la Biblioteca de la Facultat de Nàutica de Barcelona de l'any 2013.