La pera Abate Fetel: Importància, característiques i solucions tècniques al problema del quallat

El conreu del perer a Europa es caracteritza pel fet que els principals països productors aglutinen la major part de la producci�� d’una varietat, per exemple, el 90% de Blanquilla es produeix a Espanya, el 50% de Llimonera a França, el 100% de Rocha a Portugal i el 99% d’Abate Fetel a Itàlia. Aquesta preponderància varietal per països solament presenta una excepci��; es tracta de Conference. Aquesta varietat era conreada fonamentalment a Holanda i Bèlgica, però actualment el 29% es produeix a Espanya, seguida de Bèlgica amb un 24% i Holanda i Itàlia amb un 20% cadascun. En el cas d’Espanya, Conference es va començar a introduir a finals dels anys 70, i en menys de 30 anys s’ha convertit en el major productor de pera Conference. Aquesta situaci�� guarda un cert paral·lelisme amb la conjuntura actual d’Abate Fetel. Itàlia és el principal productor, els preus de liquidaci�� són bastant favorables i és una varietat poc coneguda. En el cas del perer, és important remarcar la manca de noves varietats, en part degut als pocs programes de millora, la qual cosa fa que hi hagi poques alternatives per omplir el període de collita, això fa que Abate Fetel pugui ser una opci�� interessant també per la seva època de recol·lecci��. Actualment les plantacions d’Abate Fetel a casa nostra, tret d’algunes experi��ncies amb èxit, en general presenten dos problemes agronòmics claus. Per un costat, una entrada en producci�� lenta i per l’altre, baix rendiment productiu, ambdós problemes deguts a una falta de quallat dels fruits. A més, els arbres són vigorosos i molt sensibles a clorosi fèrrica. Tots aquestos elements fan que Abate Fetel sigui per una part problemàtica des del punt de vista agronòmic, però al mateix temps molt interessant des de una vessant econòmica pels elevats preus de liquidaci��, i més encara en l’espècie perer per la que pràcticament no hi ha innovaci�� varietal. Des de fa 4 anys a les Estacions Experimentals de l’IRTA a Lleida i Mas Badia s’han dut a terme una sèrie de experiments per abordar els problemes d’entrada en producci�� lenta i rendiments productius baixos, estudiant l’efecte de l’aplicaci�� de fitohormones i del tipus d’esporga. L’objectiu general és posar a punt les tècniques de cultiu per tal de que Abate Fetel sigui una varietat alternativa a les nostres zones de producci��.

Criteris de collita per poma Gala i Golden: l’opini�� del consumidor

Estudis de mercat indiquen que la millora de la qualitat de les pomes és un dels factors que més influència poden tenir per estimular la demana dels consumidors (Harker, 2001; Harker et al, 2003). En aquest sentit, millorar la qualitat del producte implica oferir al consumidor el producte que ell desitja d’acord amb les seves preferències gustatives. No obstant, és obvi que no existeix un producte que pugui satisfer al 100% de la poblaci��, sinó grups de consumidors amb unes preferències gustatives diferenciades. Identificar els grups de consumidors que responen positivament a uns atributs sensorials específics, permet dirigir el producte d’unes característiques qualitatives determinades al segment de mercat adequat per satisfer les expectatives del consumidor. Sabent que les característiques organolèptiques dels fruits en el moment del seu consum depenen en gran part de l’estat de maduresa del fruit en el moment de collita, es va plantejar un estudi amb la finalitat de definir un criteri racional de collita per a pomes del grup ‘Gala’ i ‘Golden’ en base a les preferències gustatives del consumidor1. Per a cada varietat, es van plantejar 2 objectius: 1. Identificar i quantificar els segments de poblaci�� amb preferències gustatives diferenciades. 2. Determinar els paràmetres de qualitat que cal tenir en compte i els seus valors òptims a collita per satisfer el consumidor de poma ‘Gala’ i ‘Golden’ després d’un període de llarga conservaci��.

I Plan Nacional de Accesibilidad 2004-2012: Informe de aplicaci��n. Memoria final

Para arrancar y poner en práctica el Plan se ha considerado la necesidad de desarrollar una “hoja de ruta” (Informe de Puesta en Marcha y Aplicaci��n) de cada una de las acciones consideradas más prioritarias en el primer trienio, a modo de guía para su implementaci��n.

Programa vellesa, activitat física i dependència (Vafid): justificaci�� i bases per a la sistematitzaci��

El present estudi es centra en els programes d’activitat física adreçats a persones grans en situaci�� de dependència, que es esenvolupen en grup i que utilitzen el moviment actiu com a principal eina de treball. Es tracta d’una recerca que, per una banda, estudia i analitza les bases teòriques que avalen la importància i la necessitat de l’aplicaci�� d’aquest tipus de programes. Per l’altra, justifica i defineix, amb detall, les línies directrius que han de guiar el seu desenvolupament i la seva aplicaci�� en l’àmbit d’institucions d’atenci�� a les persones grans (residències, centres de dia i centres sòciosanitaris). El marc conceptual (capítol II) es construeix a partir d’una àmplia recerca bibliogràfica sobre les quatre dimensions d’anàlisi clau (l’envelliment, la dependència, l’atenci�� a les persones grans i l’activitat física) que fonamenta i justifica la proposta de programa que es fa en la segona part (capítol III). En aquesta es defineixen els referents, les finalitats, els objectius, els recursos que es poden utilitzar, les indicacions bàsiques per a organitzar el treball, els aspectes metodològics essencials per a l’aplicaci�� del programa i les condicions necessàries per a poder-lo implementar. El resultat de tot el procés de recerca i estudi permet dir que, a nivell teòric, l’activitat física és una eina útil, eficaç i amb moltes possibilitats cara a l’atenci�� a les persones grans en situaci�� de dependència. Que els esmentats programes han de ser fruit d’un procés de planificaci��, han de considerar les diferents dimensions de l’ésser en interacci�� constant, han de ser aplicats donant més importància al procés que al producte i que els recursos disponibles s’han d’utilitzar d’acord amb aquests plantejaments. En les línies de futur per a aquesta recerca, es planteja la seva continuaci�� a partir de l’aplicaci�� del programa VAFiD en diferents grups i la seva avaluaci�� (seguint el model d’avaluaci�� responent de Robert Stake) per determinar-ne la coherència i la qualitat.

Polí­tiques i experi��ncies catalanes en dipòsits col·lectius

L'any 1999, el Centre de Supercomputaci�� de Catalunya (CESCA) va crear, conjuntament amb el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC), un dipòsit cooperatiu anomenat Tesis Doctorals en Xarxa o TDX per emmagatzemar, en format digital, el text complet de les tesis doctorals llegides a les universitats catalanes i difondre-les arreu del món, en accés obert, tot preservant els drets de propietat intel·lectual dels autors. Aquest servei va iniciar-se l'any 2001 i avui dia està plenament consolidat, no només entre les universitats catalanes sinó també entre algunes universitats espanyoles. Des d'aleshores, s'han creat quatre dipòsits cooperatius més: el Dipòsit de la Recerca de Catalunya o RECERCAT, per a la cerca de publicacions d’investigaci��; Revistes Catalanes amb Accés Obert o RACO, per a revistes científiques, culturals i erudites catalanes; Patrimoni Digital de Catalunya o PADICAT, per emmagatzemar pàgines web catalanes; i Memòria Digital de Catalunya o MDC, per a col·leccions digitals catalanes de pintures, mapes, pòsters i revistes antigues, entre d'altres. Tots cinc dipòsits cooperatius comparteixen algunes característiques: són d'accés obert, és a dir, s'hi pot accedir gratuïtament des de la Xarxa; la majoria fan servir el protocol d'interoperabilitat Open Archives Initiative Protocol, que facilita la difusi�� eficaç dels continguts; s'han creat de manera cooperativa per tal que sigui més senzill adoptar procediments comuns i poder compartir els costos de desenvolupament i gesti�� del dipòsit; permeten donar més visibilitat als documents indexats gràcies als motors de cerca; i afavoreixen les condicions per preservar la informaci�� a llarg termini. En aquest document es presenta la política comuna establerta per als dipòsits cooperatius catalans, es descriuen breument els cinc dipòsits, i es comenten els resultats obtinguts dels sis anys d'experi��ncia des que el primer dipòsit va omençar a funcionar.

Tennis i dona

L'objectiu d'aquest document que es va presentar a l’Assignatura Campus "Esport, Olimpisme i Cultura Contemporània", durant el curs acadèmic 1998/1999, és analitzar les diferències del tennis respecte d'altres esports que han permès que sigui un esport actualment tant o més important que el dels homes.

Ecologia de serveis, càmping i medi ambient, ecoetiquetes: Parc Natural de l'Alt Pirineu

El present projecte té per motiu l’anàlisi de l’estat ambiental dels càmpings a l’entorn del Parc Natural de l’Alt Pirineu. L’estudi del Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental (DGQA) suposa en aquest àmbit una eina d’estudi més que una finalitat, en la qual es basa el projecte per l’anàlisi proposat.

Percepci�� socioambiental del present i el futur del sector ramader a Esterri de Cardós

En aquest projecte s’ha realitzat una diagnosi socioambiental de la ramaderia en el municipi d’Esterri de Cardós, situat a la comarca del Pallars Sobirà, i que es troba dins dels límits del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Dins del seu àmbit és un municipi peculiar degut a la quantitat de ramaders, set, i a la mitjana d’edat, que és força jove. La situaci�� actual del sector és complicada atès el poc benefici que generen les explotacions, ja que els costos de manteniment són cada vegada més grans i els ingressos no augmenten en la mateixa proporci��. És per això que des de fa uns anys els ajuts econòmics han esdevingut un factor clau per mantenir el sector. La seva continuïtat depèn de, entre altres coses, la dedicaci�� en el sector de les generacions futures i ara per ara sembla que aquestes es decanten cada vegada més per altres tipus d’ocupacions. És per això que han de treballar totes les parts conjuntament per poder solucionar aquesta situaci�� i que no esdevingui un problema insalvable en els pròxims anys.

Estudi ambiental de la proposta del POUM de Viver i Serrateix

L’objecte d’aquest estudi és fer una anàlisi ambiental de la proposta del Pla d’Ordenaci�� Urbanística Municipal del municipi de Viver i Serrateix, i poder presentar en darrer terme, una alternativa al model estudiat, que pugui oferir uns criteris basats en un model més sostenible i respectuós amb l’entorn, i coherent amb la realitat existent.

Efecte de la freqüència d'incendis sobre l'estructura i composici�� de les comunitats vegetals a la península del Cap de Creus

L’efecte de la freqüència d’incendis sobre la dinàmica de les comunitats vegetals mediterrànies ha estat estudiada a la península del cap de Creus. S’han realitzat observacions en 24 parcel·les per percebre canvis en l’estructura i composici�� de les comunitats vegetals en funci�� de la freqüència de foc (de 1 a 5 incendis en una mateixa parcel·la) i de les estratègies regeneratives postincendi que presenten les espècies (rebrotaci�� i germinaci��). Una elevada freqüència d’incendis va associada a una disminuci�� de l’abundància de les espècies llenyoses rebrotadores obligades i de les espècies llenyoses germinadores obligades. D’aquestes últimes, les espècies del gènere Cistus acaben desapareixent a freqüències altes de foc. Les espècies rebrotadores facultatives es mantenen indiferents a la freqüència d’incendis, fet que els permet ser les dominants als estrats arbustius de les comunitats a freqüències elevades de foc. S’observa una tendència a l’increment d’espècies herbàcies, incloses les gramínies, a major números de focs. Brachypodium retusum és dominant en totes les àrees, demostrant una gran capacitat de colonitzaci�� i regeneraci�� postincendi. Aquests resultats suggereixen una transformaci�� de les comunitats vegetals dominades per espècies arbustives llenyoses a estructures més simplificades dominades per herbàcies, establint-se un mecanisme de retroalimentaci�� entre aquestes i el foc.

Caracteritzaci�� de l'avifauna de la conca del riu Quiroz: identificaci�� de les zones amb potencial aviturístic i d'interès per a la conservaci��

La conca del riu Quiroz, al nord del Perú, està influenciada per dues zones d’endemisme d’aus i conté quatre àrees importants per a la conservaci�� d’aus. Malgrat això, la informaci�� sobre l’avifauna present a la conca és poc coneguda ja que no s’ha realitzat, fins al moment, cap estudi avifaunístic del global de la conca. En aquest estudi s’han mostrejat nou zones de la conca. A cadascuna s’ha valorat el potencial per al desenvolupament de l’aviturisme i la seva importància per a la conservaci�� de les aus. A més, s’ha calculat un índex que permet valorar l’aviturisme i la conservaci�� conjuntament. Els mostrejos realitzats a la conca demostren la seva riquesa avifaunística doncs, en una superfície mostrejada de 684ha, s’hi han reportat 151 espècies de les quals 34 són endèmiques i 7 estan catalogades com a amenaçades. Al llarg de la conca s’han identificat tres zones amb una importància ornitològica per damunt de la resta. Suyo és la zona de la conca amb un potencial aviturístic més elevat. ChinChin, el lloc amb més importància i possibilitats de dur a terme actuacions encaminades a la conservaci��. Yanta, destaca en ambdós sentits sent el desenvolupament de l’aviturisme la millor alternativa per garantir la conservaci�� de la zona i, en especial, la seva diversitat avifaunistica.

El territori a Noruega, Finlàndia i Catalunya: comparaci�� territorial i sistemes de planejament

Noruega i Finlàndia representen les icones del model de l'estat del benestar, motiu pel qual molt sovint han estat considerades com a exemples a seguir en matèria de política social, econòmica i ecològica. A més, es tracta de països amb una experi��ncia democràtica més dilatada que Catalunya. Per la seva banda, aquesta darrera forma part de la Mediterrània, una regi�� històricament marcada per la important intervenci�� humana sobre el medi i en permanent canvi. Els països nòrdics i Catalunya són exemples de realitats totalment diferents, no només per les característiques del territori sinó també a nivell social, cultural, econòmic, polític i ambiental. La comparaci�� territorial i de sistemes de planejament d'uns i altres és l'objecte d'aquest estudi.

Atomisme i teologia natural en Walter Charleton (1620-1707)

El treball consisteix en l'estudi d'alguns aspectes de l'obra del metge, físic, filòsof i teòleg anglès Walter Charleton (1620-1707), en el marc de la història intel•lectual a Anglaterra durant la segona meitat del segle XVII. Aquest període, que culmina en el sistema de Newton, es configura a través d'un conjunt de factors socials, polítics, intel•lectuals i religiosos, que van donar lloc a la consolidaci�� del mecanicisme com a filosofia natural. En aquest context, Charleton és considerat com el principal introductor de l'atomisme de Gassendi a Anglaterra. Més concretament, el treball analitza l'anomenat voluntarisme teològic en la figura de Charleton, i la seva teologia natural com a fonament de l'atomisme, remarcant que el discurs teològic està implícit en el discurs físic.

Contaminaci�� atmosfèrica pels municipis de Granollers i Santa Coloma de Gramanet pels anys 2005-2006 dels contaminants SO2, NO2, NO, CO i O3

El Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar, el 23 de maig de 2006, el Decret 226/2006, que declara diferents municipis zones de protecci�� especial i estableix que s’ha d’elaborar el pla d’actuaci�� per millorar la qualitat de l’aire. El departament de Medi Ambient i Habitatge ha elaborat una memòria en relaci�� al projecte de Decret per a la declaraci�� de les zones de protecci�� especial pels contaminants di��xid de nitrogen i partícules en suspensi�� inferior a 10 micres. Aquest projecte però s’ha enfocat a avaluar l’impacte de contaminants que no estan esmentats en la memòria elaborada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat en relaci�� al projecte del Decret 226/2006 i s’han considerat igual d’importants els precursors de la pluja àcida, de l’efecte hivernacle i de l’smog fotoquímic (CO2, NO, NO2, SO2, O3). Per tant el treball pretén la comparativa d’aquests contaminants que no entren dins aquest decret per a dues zones en dos anys consecutius 2005 i 2006. La zona 1 (Barcelona), que és la més problemàtica, i la zona 2, que és la que pertoca a l’Ajuntament de Granollers. Es van agafar el municipi de Granollers ja que es un projecte vinculat a l’Ajuntament d’aquest municipi i un municipi amb característiques semblants a Granollers però situat en la zona 1, Zona de Barcelona, per fer la comparativa.

Anàlisi, disseny i fabricaci�� d'estructures peri��diques esquerranes per a la generaci�� de filtres passabanda

El que s’ha pretès en aquest projecte és estudiar, dissenyar, fabricar i mesurar una estructura esquerrana. Dita estructura a més volem que es comporti com un filtre passabanda, amb la qual cosa hem de ser capaços de fixar els paràmetres que caracteritzen aquest filtre, és dir, la banda de pas i la freqüència central del filtre.