Local character of magnetic coupling in ionic solids

Magnetic interactions in ionic solids are studied using parameter-free methods designed to provide accurate energy differences associated with quantum states defining the Heisenberg constant J. For a series of ionic solids including KNiF3, K2NiF4, KCuF3, K2CuF4, and high- Tc parent compound La2CuO4, the J experimental value is quantitatively reproduced. This result has fundamental implications because J values have been calculated from a finite cluster model whereas experiments refer to infinite solids. The present study permits us to firmly establish that in these wide-gap insulators, J is determined from strongly local electronic interactions involving two magnetic centers only thus providing an ab initio support to commonly used model Hamiltonians.

Art i ciència: converses

A la infància, Enric Canadell químic teòric i Àlex Nogué artista visual comparteixen pupitre i jocs de carrer a Castellfollit de la Roca, un poble de la Garrotxa, Girona. Segueixen trajectes vitals ben diferents i desenvolupen una ampla experiència professional internacional en la ciència i l'art. Quaranta-cinc anys més tard es retroben novament sota el projecte "En comptes de la revolució, converses" promogut per Cafè Central i l'Associació per les Arts Contemporànies H.ACC per tal de cercar coincidències en les seves activitats professionals aparentment tan dispars i en la seva forma de viure-les.

Prat i Cambó: la maduresa d'un projecte polític

El text explica el procés pel qual el conglomerat electoral de la Lliga Regionalista es va convertir en un partit polític modern, amb uns quadres estables, una ideologia ben definida, uns portaveus i una estratègia electoral complexa (per a Barcelona, la resta de Catalunya i el conjunt de la política espanyola); així mateix, i coincidint amb aquest moment d¿aparició del noucentisme polític, es va formular el seu programa de govern (posat després en pràctica per la Mancomunitat). També s¿analitza com aquesta conjuntura va permetre que la Lliga assolís un contacte real amb capes àmplies de la societat i se situa el final d¿aquesta etapa en l¿esclat de la Setmana Tràgica.

Lorblanchet, M.: "La grotte ornéee de Pergouset (Saint-Géry, Lot), un sanctuaire secret paléolithique" , ed. de la Maison des Sciences de l"Homme, París 2001

El treball que ens presenta el prestigiós especialista en art paleolític Michel Lorblanchet és el fruit de deu anys de feina en una petita cova amb gravats de la zona de la vall del Lot, ben a prop de la famosa cova amb pintures de Pech-Merle.

Instrumentum Domesticum romà del Museu Episcopal de Vic. La col·lecció de segells en àmfora, tegula i morter

Les 39 marques que presentem pertanyen al fons del Museu Episcopal de Vico Es tracta, basicament, de marques ben conservades en petits fragments de ceramica, majoritariament pertanyen a àmfora, pero també existeix un petit grup en tegula, i una sola marca en mortero.

Les meules rotatives du site ibérique d'Alorda Park (Calafell, Baix Penedès, Tarragona)

El jaciment iberic d'Alorda Park esta situat a la costa central de Catalunya, a uns 30 km al nordest de Tarragona. El jaciment, l'ocupació del qual es data principalment entre el s. VI i el III aC, ha estat excavat extensament des de 1983. Els treballs d'excavació han lliurat sis metae i disset catilli de molins rotatius, la major part deis quals han estat reutilitzats per a usos secundaris. D' altra banda, cap molí rotatiu ha estat trobat in situ a l'interior d'una casa, de manera que es dedueix que la molta amb aquests instruments era probablement una activitat practicada en instaHacions communals o bé per especialistes. Pel que fa a la funcionalitat d'aquestes peces, les analisis de residus indiquen que eren utilitzades per a la molta de cereal s i, en un sol cas, de faves. Pel que fa a la cronologia, el més antic d'aquests exemplars data de mitjan segle V aC, i la utilització deis molins de rotació continua fins a finals de 1'0- cupació de I'assentament. AIllarg d'aquests tres segles, els molins rotatius d' Alorda Park sofreixen una evolució morfologica els trets essencials de la qual han pogut ser establerts. Els exemplars presentats són morfologicament similars a altres molins iberics de la costa central de Catalunya, pero es diferencien considerablement deis models documentats al País Valencia, a Ullastret i a la Gal'lia meridional. Aquest fet sembla indicar I'existencia de tradicions locals ben caracteritzades, que hauran de ser precisades per les recerques futures. Finalment, cal observar que, segons les analisis de residus, els altres instruments lítics o de triturat descoberts al jaciment (molins de vaivé, morters) han estat utilitzats per a la transformació de materies primeres.

Les fronteres de la integració escolar

Pocs conceptes se'ns presenten avui amb connotacions de relativitat tan amplies com el de frontera. És per aixo que m'ha semblat adequat encapgalar aquest article fent referencia a les fronteres de la integració escolar: voldria suggerir al lector la idea de la integració escolar (a partir d'ara IE) com un procés que afecta internament els sistemes educatius on es planteja i que, a més, es troba en expansió i, per tant, intentant superar unes fronteres que el limiten, a vegades d'una manera imprecisa i d'altres d'una manera ben contundent.

Sobre la possibilitat d'una pedagogia republicanista en ambients nòmades i cosmopolites

Passats alguns mesos d'ençà el 75è aniversari de la proclamació de la II República, pot ser un bon moment per recuperar una de les tensions a les que es veu abocat el pensament republicanista actual. Em refereixo a la relació entre la situació cosmopolita, on es dóna el fenomen nòmada (el fantasma que recorre no Europa sinó tot el planeta i ben aviat més enllà), i el republicanisme. Primerament, apuntaré alguns elements del que s"ha anomenat nomadisme contemporani i algunes de les seves conseqüències que crec que tenen un interès pedagògic. Segonament, plantejaré la qüestió de la compatibilitat de la realitat cosmopolita amb el republicanisme, i ho faré tant des de la vessant de cosmopolitització fàctica del nostre temps com de la normativa que pretén consolidar-lo com a model.