La competència "El treball col·laboratiu": una oportunitat per a incorporar les TIC en la didàctica universitària. Descripció de l'experiència amb la plataforma ACME (UdG) = La competencia "El trabajo colaborativo": una oportunidad para incorporar las TIC en la didáctica universitaria. Descripción de la experiencia con la plataforma ACME (UdG)

L'article és una reflexió sobre els requisits de formació dels professionals que demana la societat del coneixement. Un dels objectius més importants que ha de tenir la universitat en la societat del coneixement és la formació de professionals competents que tinguin prou eines intel·lectuals per a enfrontar-se a la incertesa de la informació, a la consciència que aquesta té una data de caducitat a curt termini i a l'ansietat que això provoca. Però, a més, també han de ser capaços de definir i crear les eines de treball amb què donaran sentit i eficàcia a aquest coneixement mudable i mutant. Per això, l'espai europeu d'ensenyament superior prioritza la competència transversal del treball col·laboratiu amb l'objectiu de promoure un aprenentatge autònom, compromès i adaptat a les noves necessitats de l'empresa del segle xxi. En aquest context, es presenta l'entorn teòric que fonamenta el treball desenvolupat a la plataforma informàtica ACME, que uneix el treball col·laboratiu i l'aprenentatge semipresencial o blended learning. Així mateix, es descriuen amb detall alguns exemples de wikis, paradigma del treball col·laboratiu, fets en assignatures impartides per la Universitat de Girona en l'espai virtual ACME

La competència "El treball col·laboratiu": una oportunitat per a incorporar les TIC en la didàctica universitària. Descripció de l'experiència amb la plataforma ACME (UdG) = La competencia "El trabajo colaborativo": una oportunidad para incorporar las TIC en la didáctica universitaria. Descripción de la experiencia con la plataforma ACME (UdG)

L'article és una reflexió sobre els requisits de formació dels professionals que demana la societat del coneixement. Un dels objectius més importants que ha de tenir la universitat en la societat del coneixement és la formació de professionals competents que tinguin prou eines intel·lectuals per a enfrontar-se a la incertesa de la informació, a la consciència que aquesta té una data de caducitat a curt termini i a l'ansietat que això provoca. Però, a més, també han de ser capaços de definir i crear les eines de treball amb què donaran sentit i eficàcia a aquest coneixement mudable i mutant. Per això, l'espai europeu d'ensenyament superior prioritza la competència transversal del treball col·laboratiu amb l'objectiu de promoure un aprenentatge autònom, compromès i adaptat a les noves necessitats de l'empresa del segle xxi. En aquest context, es presenta l'entorn teòric que fonamenta el treball desenvolupat a la plataforma informàtica ACME, que uneix el treball col·laboratiu i l'aprenentatge semipresencial o blended learning. Així mateix, es descriuen amb detall alguns exemples de wikis, paradigma del treball col·laboratiu, fets en assignatures impartides per la Universitat de Girona en l'espai virtual ACME

Més enllà de l'avaluació continuada: creació de recursos docents en accés obert pels estudiants

Es presenta l'experiència duta a terme durant el curs 11/12 dins l'assignatura Plantes d'Ús Alimentari, optativa de les llicenciatures de Farmàcia i de Ciència i Tecnologia dels Aliments, consistent en l'elaboració per part dels estudiants dels materials d'una part del temari, en aquest cas una presentació. Aquest material ha estat dipositat al Dipòsit Digital de la UB i s'utilitzarà com a material docent a partir del curs 12/13, dins la mateixa assignatura.

Telemedicine Experience for Chronic Care in COPD

Information and telecommunication technologies are called to play a major role in the changes that healthcare systems have to face to cope with chronic disease. This paper reports a telemedicine experience for the home care of chronic patients suffering from chronic obstructive pulmonary disease (COPD) and an integrated system designed to carry out this experience. To determine the impact on health, the chronic care telemedicine system was used during one year (2002) with 157 COPD patients in a clinical experiment; endpoints were readmissions and mortality. Patients in the intervention group were followed up at their homes and could contact the care team at any time through the call center. The care team shared a unique electronic chronic patient record (ECPR) accessible through the web-based patient management module or the home visit units. Results suggest that integrated home telemedicine services can support health professionals caring for patients with chronic disease, and improve their health.We have found that simple telemedicine services (ubiquitous access to ECPR, ECPR shared by care team, accessibility to case manager, problem reporting integrated in ECPR) can increase the number of patients that were not readmitted (51% intervention, 33% control), are acceptable to professionals, and involve low installation and exploitation costs. Further research is needed to determine the role of telemonitoring and televisit services for this kind of patients.

A Classification of Tools for Learning Logic

A table showing a comparison and classification of tools (intelligent tutoring systems) for e-learning of Logic at a college level.

Gestión de la actividad no presencial y autoevaluación de competencias = Management of student learning outside the classroom and the self-evaluation of competences

La asignatura troncal “Evaluación Psicológica” de los estudios de Psicología y delestudio de grado “Desarrollo humano en la sociedad de la información” de laUniversidad de Girona consta de 12 créditos según la Ley Orgánica de Universidades.Hasta el año académico 2004-05 el trabajo no presencial del alumno consistía en larealización de una evaluación psicológica que se entregaba por escrito a final de curso yde la cual el estudiante obtenía una calificación y revisión si se solicitaba. En el caminohacia el Espacio Europeo de Educación Superior, esta asignatura consta de 9 créditosque equivalen a un total de 255 horas de trabajo presencial y no presencial delestudiante. En los años académicos 2005-06 y 2006-07 se ha creado una guía de trabajopara la gestión de la actividad no presencial con el objetivo de alcanzar aprendizajes anivel de aplicación y solución de problemas/pensamiento crítico (Bloom, 1975)siguiendo las recomendaciones de la Agencia para la Calidad del Sistema Universitariode Cataluña (2005). La guía incorpora: los objetivos de aprendizaje, los criterios deevaluación, la descripción de las actividades, el cronograma semanal de trabajos paratodo el curso, la especificación de las tutorías programadas para la revisión de losdiversos pasos del proceso de evaluación psicológica y el uso del foro para elconocimiento, análisis y crítica constructiva de las evaluaciones realizadas por loscompañeros

Polymorphisms in DNA-repair genes in a cohort of prostate cancer patients from different areas in Spain: heterogeneity between populations as a confounding factor in association studies

Background: Differences in the distribution of genotypes between individuals of the same ethnicity are an important confounder factor commonly undervalued in typical association studies conducted in radiogenomics. Objective: To evaluate the genotypic distribution of SNPs in a wide set of Spanish prostate cancer patients for determine the homogeneity of the population and to disclose potential bias. Design, Setting, and Participants: A total of 601 prostate cancer patients from Andalusia, Basque Country, Canary and Catalonia were genotyped for 10 SNPs located in 6 different genes associated to DNA repair: XRCC1 (rs25487, rs25489, rs1799782), ERCC2 (rs13181), ERCC1 (rs11615), LIG4 (rs1805388, rs1805386), ATM (rs17503908, rs1800057) and P53 (rs1042522). The SNP genotyping was made in a Biotrove OpenArrayH NT Cycler. Outcome Measurements and Statistical Analysis: Comparisons of genotypic and allelic frequencies among populations, as well as haplotype analyses were determined using the web-based environment SNPator. Principal component analysis was made using the SnpMatrix and XSnpMatrix classes and methods implemented as an R package. Non-supervised hierarchical cluster of SNP was made using MultiExperiment Viewer. Results and Limitations: We observed that genotype distribution of 4 out 10 SNPs was statistically different among the studied populations, showing the greatest differences between Andalusia and Catalonia. These observations were confirmed in cluster analysis, principal component analysis and in the differential distribution of haplotypes among the populations. Because tumor characteristics have not been taken into account, it is possible that some polymorphisms may influence tumor characteristics in the same way that it may pose a risk factor for other disease characteristics. Conclusion: Differences in distribution of genotypes within different populations of the same ethnicity could be an important confounding factor responsible for the lack of validation of SNPs associated with radiation-induced toxicity, especially when extensive meta-analysis with subjects from different countries are carried out.

EURECCA colorectal: multidisciplinary mission statement on better care for patients with colon and rectal cancer in Europe

Background: Care for patients with colon and rectal cancer has improved in the last twenty years however still considerable variation exists in cancer management and outcome between European countries. Therefore, EURECCA, which is the acronym of European Registration of cancer care, is aiming at defining core treatment strategies and developing a European audit structure in order to improve the quality of care for all patients with colon and rectal cancer. In December 2012 the first multidisciplinary consensus conference about colon and rectum was held looking for multidisciplinary consensus. The expert panel consisted of representatives of European scientific organisations involved in cancer care of patients with colon and rectal cancer and representatives of national colorectal registries. Methods: The expert panel had delegates of the European Society of Surgical Oncology (ESSO), European Society for Radiotherapy & Oncology (ESTRO), European Society of Pathology (ESP), European Society for Medical Oncology (ESMO), European Society of Radiology (ESR), European Society of Coloproctology (ESCP), European CanCer Organisation (ECCO), European Oncology Nursing Society (EONS) and the European Colorectal Cancer Patient Organisation (EuropaColon), as well as delegates from national registries or audits. Experts commented and voted on the two web-based online voting rounds before the meeting (between 4th and 25th October and between the 20th November and 3rd December 2012) as well as one online round after the meeting (4th20th March 2013) and were invited to lecture on the subjects during the meeting (13th15th December 2012). The sentences in the consensus document were available during the meeting and a televoting round during the conference by all participants was performed. All sentences that were voted on are available on the EURECCA website www.canceraudit.eu. The consensus document was divided in sections describing evidence based algorithms of diagnostics, pathology, surgery, medical oncology, radiotherapy, and follow-up where applicable for treatment of colon cancer, rectal cancer and stage IV separately. Consensus was achieved using the Delphi method. Results: The total number of the voted sentences was 465. All chapters were voted on by at least 75% of the experts. Of the 465 sentences, 84% achieved large consensus, 6% achieved moderate consensus, and 7% resulted in minimum consensus. Only 3% was disagreed by more than 50% of the members. Conclusions: It is feasible to achieve European Consensus on key diagnostic and treatment issues using the Delphi method. This consensus embodies the expertise of professionals from all disciplines involved in the care for patients with colon and rectal cancer. Diagnostic and treatment algorithms were developed to implement the current evidence and to define core treatment guidance for multidisciplinary team management of colon and rectal cancer throughout Europe.

M-Learning i aprenentatge ubic: propostes per a un nou paradigma en ensenyaments de Ciències de la Salut

El desarrollo de la tecnología móvil ha evolucionado rápidamente en la última déca-da. La disponibilidad de los dispositivos móviles entre nuestros estudiantes -especialmente teléfonos inteligentes y tabletas- permite a los alumnos tener acceso a la información en línea y a las actividades del curso sin restricciones de tiempo y lugar y de forma totalmente ubicua. Nuestra sociedad en los últimos años ha avan-zado hacia un nuevo estilo de vida de la mano de la tecnología móvil hasta el punto que el proceso de enseñanza-aprendizaje también está iniciando un cambio de pa-radigma dado que cada vez más los estudiantes aprenderán y compartirán a través de dispositivos móviles. El aprendizaje móvil, también conocido como M-learning, se encuentra todavía en una etapa incipiente en muchas instituciones universitarias, pero la creciente adaptación a los dispositivos móviles de las plataformas virtuales -por ejemplo Moodle- asegura su popularidad a corto plazo en el ámbito de la ense-ñanza superior.

Promoting the Creation, Share and Use of OERs through Open Repositories and Social Networks

In this paper we discuss and analyze the process of using a learning object repository and building a social network on the top of it, including aspects related to open source technologies, promoting the use of the repository by means of social networks and helping learners to develop their own learning paths.

¿Es eficaz especializar la actividad de tutoria? Análisis de una experiencia online

En un entorno online la actividad de tutoría de los estudiantes juega un papel fundamental. Su eje central es el acompañamiento del estudiante a lo largo del programa académico que curse, desde el momento en que muestra su interés en matricularse hasta que se titula. La literatura disponible sobre cómo organizar la actividad tutorial en entornos virtuales es escasa. En esta comunicación, basada en la experiencia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), se analizan dos niveles de especialización de la acción tutorial online. En un primer nivel organizativo, se presenta y evalúa una especialización de la coordinación de la tutoría en función del tipo de conocimiento necesario para ejercerla, académico o administrativo. Esto genera una estructura organizativa de tipo matricial que aporta flexibilidad y conocimiento especializado a la actividad tutorial, y que es valorada muy positivamente por las partes implicadas. En un segundo nivel, se analiza la separación de dos tipos de tutoría especializadas, una de inicio y otra de seguimiento, en función de la antigüedad del estudiante tutorizado. Los resultados de los análisis cualitativos y cuantitativos realizados no permiten concluir que esta segunda forma de especialización contribuya claramente a la mejora de los objetivos de la función tutorial.

Proceedings of the 1st Seminar on Higher Education Rankings and E-learning

First International Seminar on Higher EducationRankings and e-Learning. Proceedings