Aplicatiu web per la gestió de l’Associació Cultural Pubills

S'ha creat un aplicatiu web autogestionable per a l'Associació Cultural Pubills de Valls de Torroella que millora l’existent. El nou aplicatiu disposa de noves funcionalitats com el fòrum, notícies, secció d’arxius multimèdia i botiga virtual. L'aplicatiu ha estat desenvolupat des de zero utilitzant programari lliure i els principals llenguatges de programació web actuals. Projecte disponible a http://www.pubills.com.

Pla de gestió dels senders ecoturístics del la zona d’interès etnològic de les Gavarres

El massís de les Gavarres és un espai que forma part del Pla d’Espais Naturals d’Interès Natural de Catalunya i es caracteritza per ser un espai molt ric en patrimoni cultural, sobretot etnològic. És per això que des de l’entitat del Consorci de les Gavarres sorgeix la proposta d’elaborar un conjunt de senders ecoturístics sobra la Zona d’Interès Etnològic de la Gavarres. L’objectiu principal és impulsar la posta en valor i crear instruments de gestió dels principals elements del patrimoni cultural que es troben presents arreu del massís de les Gavarres, a partir del disseny d’un conjunt de senders ecoturístics que, de manera respectuosa amb el medi ambient, serveixin d’instruments de dinamització i de gestió per a la conservació de l’espai i els seu elements patrimonials.

Pesca Turisme Cap de Creus

L'objectiu principal d'aquest treball és la implementació, gestió i organització d’un producte innovador a la Costa Brava nord, el Pesca Turisme Cap de Creus. Entre els objectius secundaris hi trobem, en primer lloc, els de diversificar la oferta turística a l’entorn, potenciant els recursos locals de forma sostenible i amb qualitat i conscienciant al visitant de la necessitat del respecte pel medi ambient i els motius pels quals cal conservar-lo i preservar-lo. En segon lloc potenciar el consum de peix de proximitat el qual s’ha perdut el costum de prendre’n i és molt saludable i també bo de gust. En tercer lloc, sensibilitzar sobre la pesca tradicional com a patrimoni intangible. Notan sols la pesca en sí, sinó també el vocabulari del mar, les arts que s’utilitzen, leseines, els noms dels peixos. En quart lloc, promoure les diferents activitats relacionades amb el mar i el patrimoni marítim que es realitzen en aquest espai. En cinquè lloc donar valor afegit tant a la zona com a l’activitat en sí, dins el context del Cap de Creus, un paratge únic arreu. En sisè lloc, crear sinèrgies amb altres sectors com és el privat per tal de promoure el producte i també perquè s’hi impliqui en el foment de consum de productes locals i de proximitat. I en setè i últim lloc, organitzar, en un futur, esdeveniments o activitats comunes amb altres poblacions de la zona de la Mar d’Amunt, la zona nord del Cap de Creus, relacionades amb el mar

Disseny i elaboració de materials d'educació ambiental per a Mexicali (Baixa Califòrnia, Mèxic)

El present treball aporta el disseny d'un nou material d'educació ambiental (EA) adequat a l'alumnat de la ciutat de Mexicali, capital de la Baixa Califòrnia (Mèxic), que s'ajusti a les necessitats d'aquesta tenint en compte els escassos recursos de personal tècnic i econòmics de que disposa la ONG Desarrollo Integral Comunitario de Mexicali A.C. Al finalitzar el projecte, després d'un ampli treball de recerca documental i de camp, s'ha elaborat un material didàctic d'EA pels nivells educatius de primària, secundària i preparatòria (l'equivalent al batxillerat més el 4t d'ESO) adequat al context de la zona.

Cultural self-identification(s) and personal social networks among first and second-generation immigrants

L’estudi examina les relacions entre (1) les xarxes socials personals de la població immigrant resident a Barcelona i (2) les seves identitats culturals múltiples. L’objectiu principal de l’estudi és entendre com el contingut i l’estructura de les relacions socials dels immigrants facilita o dificulta (1) tenir un sentiment de pertinença a les noves cultures d’acollida, la catalana i la espanyola, i (2) la integració d’aquestes noves identitats socioculturals amb la seva identitat d’origen en una nova identitat bicultural cohesiva. El nostre plantejament inicial era que els immigrants amb xarxes socials més diverses des del punt de vista de la seva composició cultural tindrien més recursos socials i experiències cognitives més diverses , factors que afavoreixen les identificacions múltiples i la participació cívica. Els resultats de l’estudi mostren que el grau d’identificació dels participants amb la seva cultura ètnica o d’origen és força alt i, en certa mesura, més alt en comparació amb les cultures d’acollida ( catalana, cívica i espanyola). Tanmateix, el vincle dels participants amb les cultures d’acollida (p. ex., la cultura catalana) és prou rellevant per a indicar una orientació bicultural (catalana i ètnica). Les anàlisis de correlacions revelen que sentir-se català no impedeix sentir-se part de la comunitat etnocultural d’origen. A més, existeix una interrelació entre l'orientació cultural catalana i la identificació amb les comunitats cíviques locals. De la mateixa manera, tenir competències en llengua catalana no va en detriment de les competències en llengua castellana. Les anàlisis també mostren que factors com l’orientació cultural catalana, l’ús del català i la identificació amb la cultura catalana tenen una correlació positiva amb el grau de chohesio de la indentitat bicultural, afavoreixen el benestar psicològic i disminueixen l’estrès aculturatiu. L’anàlisi de les xarxes socials mostra que la identificació amb la cultura catalana, l’orientació cultural catalana i la integració de la identitat són factors clau per tenir xarxes socials més diverses des del punt de vista ètnic i lingüístic, amb menys membres del col•lectiu d’origen, i amb subgrups o “cliques” culturalment més heterogenis. La identificació espanyola també prediu, en mesura més reduïda, la diversitat de les xarxes. Els nostres resultats contribueixen a la recerca actual i les teories sobre interculturalitat i identitat cultural.

La Llémena : història, paisatge i natura

Creació d’una ruta a la Vall del Llémena que uneixi els quatre nuclis municipals: Sant Gregori, Canet d’Adri, Sant Martí de Llémena i Sant Aniol de Finestres per tal de fomentar un turisme més sostenible i promocionar el patrimoni cultural, històric i natural de la Vall

Linguistic and maternal genetic diversity are not correlated in native mexicans

Mesoamerica, defined as the broad linguistic and cultural area from middle southern Mexico to Costa Rica, might have played a pivotal role during the colonization of theAmerican continent. It has been suggested that the Mesoamerican isthmus could have played an important role in severely restricting prehistorically gene flow between North and SouthAmerica. Although the Native American component has been already described in admixedMexican populations, few studies have been carried out in native Mexican populations. In thisstudy we present mitochondrial DNA (mtDNA) sequence data for the first hypervariable region (HVR-I) in 477 unrelated individuals belonging to eleven different native populations from Mexico. Almost all the Native Mexican mtDNAs could be classified into the four pan-Amerindian haplogroups (A2, B2, C1 and D1); only three of them could be allocated to the rare Native American lineage D4h3. Their haplogroup phylogenies are clearly star-like, as expected from relatively young populations that have experienced diverse episodes of genetic drift (e.g. extensive isolation, genetic drift and founder effects) and posterior population expansions. In agreement with this observation is the fact that Native Mexican populations show a high degree of heterogeneity in their patterns of haplogroup frequencies. HaplogroupX2a was absent in our samples, supporting previous observations where this clade was only detected in the American northernmost areas. The search for identical sequences in the American continent shows that, although Native Mexican populations seem to show a closer relationship to North American populations, they cannot be related to a single geographical region within the continent. Finally, we did not find significant population structure on the maternal lineages when considering the four main and distinct linguistic groups represented in our Mexican samples (Oto-Manguean, Uto-Aztecan, Tarascan, and Mayan), suggesting that genetic divergence predates linguistic diversification in Mexico.

Origin and genetic differentiation of Three Mexican Native Groups (Purépechas, Triquis and Mayas): contribution of CODIS-STRs to the history of human populations of Mesoamerica

BACKGROUND: CODIS-STRs in Native Mexican groups have rarely been analysed for human identification and anthropological purposes. AIM:To analyse the genetic relationships and population structure among three Native Mexican groups from Mesoamerica.SUBJECTS AND METHODS: 531 unrelated Native individuals from Mexico were PCR-typed for 15 and 9 autosomal STRs (Identifiler™ and Profiler™ kits, respectively), including five population samples: Purépechas (Mountain, Valley and Lake), Triquis and Yucatec Mayas. Previously published STR data were included in the analyses. RESULTS:Allele frequencies and statistical parameters of forensic importance were estimated by population. The majority of Native groups were not differentiated pairwise, excepting Triquis and Purépechas, which was attributable to their relative geographic and cultural isolation. Although Mayas, Triquis and Purépechas-Mountain presented the highest number of private alleles, suggesting recurrent gene flow, the elevated differentiation of Triquis indicates a different origin of this gene flow. Interestingly, Huastecos and Mayas were not differentiated, which is in agreement with the archaeological hypothesis that Huastecos represent an ancestral Maya group. Interpopulation variability was greater in Natives than in Mestizos, both significant.CONCLUSION: Although results suggest that European admixture has increased the similarity between Native Mexican groups, the differentiation and inconsistent clustering by language or geography stresses the importance of serial founder effect and/or genetic drift in showing their present genetic relationships.

Opportunities for a cultural specific approach in the computational description of music

The current research in Music Information Retrieval (MIR) is showing the potential that the Information Technologies can have in music related applications. Amajor research challenge in that direction is how to automaticallydescribe/annotate audio recordings and how to use the resulting descriptions to discover and appreciate music in new ways. But music is a complex phenomenonand the description of an audio recording has to deal with this complexity. For example, each musicculture has specificities and emphasizes different musicaland communication aspects, thus the musical recordings of each culture should be described differently. At the same time these cultural specificities give us the opportunity to pay attention to musical concepts andfacets that, despite being present in most world musics, are not easily noticed by listeners. In this paper we present some of the work done in the CompMusic project, including ideas and specific examples on how to take advantage of the cultural specificities of differentmusical repertoires. We will use examples from the art music traditions of India, Turkey and China.

Predictors of political orientation among US-born Mexican Americans: cultural identification, acculturation attitudes and socioeconomic status

With each passing election, U.S. political campaigns have renewed their efforts in courting the “Latino vote,” yet the Latino population is not a culturally homogenous voting bloc. This study examined how cultural identifications and acculturation attitudes in U.S. born Mexican Americans interacted with socioeconomic status (SES) to predict political orientation. Individuals who held stronger Mexican identity and supported biculturalism as an acculturation strategy had a more liberal orientation, while belonging to a higher SES group and holding stronger assimilation attitudes predicted a less liberal orientation. Mexican cultural identification interacted with SES such that those who held a weaker Mexican identity, but came from a higher social class were less liberal and more moderate in their political orientation. Weak Mexican identification and higher SES also predicted weaker endorsement of bicultural acculturation attitudes, which in turn, mediated the differences in political orientation. The acceptance of one’s ethnic identity and endorsement of bicultural attitudes predicted a more liberal political orientation. In light of these findings, political candidates should be cautious in how they pander to Latino constituents—referencing the groups’ ethnic culture or customs may distance constituents who are not strongly identified with their ethnic culture.

Intertwined cultural demands of immigrants and minority nations

Since at least the last two decades of the 20th century, the normative debate on multiculturalism has been one-dimensional. It has deployed arguments related to cultural demands either linked to feminism and sub-cultural identities, immigration or national minorities. Little attention has been given to the relations between these dimensions, and how they effect each other in putting forward demands to the nation-state. The purpose of this article is to analyse the interaction between cultural demands of immigrants and minority nations. The basic objective of this paper is to give an overview of different reflections coming from three basic contributors: J. Carens, W. Kymlicka and R. Bauböck.

Redefinición del espectador cinematográfico en relación al audiovisual contemporáneo. Un nuevo agente en la producción cultural

El cine se enfrenta, hoy, a múltiples retos en su propia configuración, acompañando un frenético desarrollo tecnológico. Se ha convertido en matriz de la multiplicación audiovisual contemporánea. En este contexto es preciso redefinir al espectador como sujeto que encarna hoy nuevas funciones y ocupa espacios variados en el conjunto de la producción cultural.Se apuesta por una redefinición del espectador cinematográfico en relación a la evolución del audiovisual digital -sus implicaciones tecnológicas y narrativas- y la relación de ambos con las instituciones de la producción cultural contemporánea -sus políticas de acceso y estrategias de adaptación-.Esta aproximación se fundamenta en el reconocimiento de la capacidad productiva de este nuevo agente cultural y las correspondencias que esta evolución implica respecto al panorama audiovisual contemporáneo.

El Sector turístic a les Illes Balears

Viatjar, conèixer noves cultures, endinsar-se en aventures inoblidables,descobrir noves experiències... Aquestes són tan sols algunes de lesmotivacions que impulsen als éssers humans a dur a terme una deles activitats més importants al nostre país i sobretot a les Illes Balears: el turisme.Però, és aquesta activitat beneficiosa per totes les parts? Es tracta d’unaactivitat respectuosa amb el medi ambient? És el turisme, avui dia, el principalmotor de l’economia balear? En què consisteix això que en diuen turismesostenible? Existeix aquest turisme a les Illes?Preguntes com aquestes són les que ens hem plantejat a l’hora de realitzaraquest estudi i a les quals intentarem donar resposta al llarg del nostre treball.Aquestes qüestions van més enllà de preguntes merament teòriques ja quesón realment preocupants pel govern i residents Balears. Per aquesta raó varemescollir desenvolupar aquest tema, amb el clar objectiu de fer palès fins quin puntés perjudicial continuar amb la tendència turística de sol i platja d’aquests últimsanys. Dos dels membres de l’equip han viscut en primera persona lesconseqüències d’aquest tipus de turisme a les Illes Balears, motiu que ens haincentivat a l’hora de buscar alternatives per poder conservar tot allò quecaracteritza aquesta comunitat autònoma, que a la llarga d’aquests anys s’haanat degradant.Sota les perspectives d’entendre la importància del turisme, la seva estructurai el seu funcionament, hem cregut necessari introduir diversos punts que ens hanpermès crear alternatives que combinin cultura, medi ambient i turisme.La primera etapa del nostre treball ha estat la que podríem denominar fased’anàlisi. En aquesta, hem realitzat una investigació sobre la importància que téactualment el turisme a les Balears. Hem cregut oportú definir el concepte desostenibilitat per tal d’aplicar-lo millor al sector turístic i seguidament identificar enquina situació es troba aquest sector a les Illes, veient les coincidències amb elmodel de Butler.Un cop fet l’anàlisi i situats en el context s’ha procedit a plantejar la hipòtesisdel treball, completant-la amb un anàlisi DAFO.Per poder oferir altres possibilitats ens calia saber quin era el perfil de turistaque visita cada illa i exemplificar-ho amb un hotel concret de l’illa de Menorca.Una vegada finalitzat això i observant els resultats, s’ha proposat unturisme alternatiu al que existeix actualment, amb la finalitat de que aquestaelecció no hipotequi les generacions futures.Amb la intenció d’assolir aquest objectiu, hem elaborat un paquet turísticsota la idea de sostenibilitat que alhora s’adeqüi al perfil del visitant de les Illes deMenorca i Eivissa analitzat prèviament.Dit això, convidem al lector a descobrir el sector turístic de les IllesBalears...OBJECTIUS DEL TREBALLAmb la finalitat de facilitar la lectura i la comprensió del nostre treball hemcregut adient afegir aquest punt on especifiquem de forma sistemàtica elsobjectius d’aquest.L’objectiu principal del treball és donar un nou enfocament al turismebalear, és a dir, crear un turisme sostenible que permeti conservar tant elpatrimoni cultural com natural. El que es pretén fer amb l’anàlisi i els diferentsestudis és demostrar que el turisme de les Illes es troba en una fased’estancament. És per això que hem mirat en quina etapa del model de Butler estroba el sector turístic de les Illes i hem intentat esbrinar el perquè, per poderoferir altres alternatives.Un cop vist que ens trobem en una fase d’estancament, hem procedit al’elaboració de dos paquets turístics sostenibles per les Illes d’Eivissa i Menorca.Concretament hem volgut oferir l’alternativa en aquestes dues Illes perquè són lesque pateixen més l’estacionalitat de manera que és també una proposta peracabar amb aquest problema, a banda d’oferir altres activitats al turista.Cal dir però, que amb aquestes alternatives que oferim no pretenemeliminar percomplet el turisme de sol i platja. Som conscients de que l’afluènciade visitants es deu en gran part al clima i medi ambient que ofereixen les Illes.Per això, ens veiem obligats a relacionar turisme i medi ambient, ja que si volemconservar l’afluència de turistes, hem de conservar primerament el medi.

Pot modificar un canvi urbanístic l'economia d'un barri? : El cas de Ciutat Vella i el cluster cultural

Tots hem sentit a parlar del canvi del Raval en aquests últims anys. Actualment la majoria del jovent no només hi estudia sinó que hi passa la major part del seu tempsd’oci, en bars, restaurants, museus, galeries d’art, comerços...Nosaltres ens hem preguntat: Per què el Raval ha canviat tant? S’han fet molts treballs, molts estudis, s’han intentat trobar les diverses causes que han produït aquest fenòmen.Més específicament ens hem preguntat: Pot ser que degut a la construcció del cluster cultural format pel MACBA i el CCCB, entre d’altres, s’hagi produït aquest canvi?Així doncs, en aquest treball intentarem contestar ambdues preguntes. Intentarem ser precisos, concisos, breus i clars; esperem que us resulti interessant.

Organisational Values as "Attractors of Chaos": An Emerging Cultural Change to Manage Organisational Complexity

Business organisations are excellent representations of what in physics and mathematics are designated "chaotic" systems. Because a culture of innovation will be vital for organisational survival in the 21st century, the present paper proposes that viewing organisations in terms of "complexity theory" may assist leaders in fine-tuning managerial philosophies that provide orderly management emphasizing stability within a culture of organised chaos, for it is on the "boundary of chaos" that the greatest creativity occurs. It is argued that 21st century companies, as chaotic social systems, will no longer be effectively managed by rigid objectives (MBO) nor by instructions (MBI). Their capacity for self-organisation will be derived essentially from how their members accept a shared set of values or principles for action (MBV). Complexity theory deals with systems that show complex structures in time or space, often hiding simple deterministic rules. This theory holds that once these rules are found, it is possible to make effective predictions and even to control the apparent complexity. The state of chaos that self-organises, thanks to the appearance of the "strange attractor", is the ideal basis for creativity and innovation in the company. In this self-organised state of chaos, members are not confined to narrow roles, and gradually develop their capacity for differentiation and relationships, growing continuously toward their maximum potential contribution to the efficiency of the organisation. In this way, values act as organisers or "attractors" of disorder, which in the theory of chaos are equations represented by unusually regular geometric configurations that predict the long-term behaviour of complex systems. In business organisations (as in all kinds of social systems) the starting principles end up as the final principles in the long term. An attractor is a model representation of the behavioral results of a system. The attractor is not a force of attraction or a goal-oriented presence in the system; it simply depicts where the system is headed based on its rules of motion. Thus, in a culture that cultivates or shares values of autonomy, responsibility, independence, innovation, creativity, and proaction, the risk of short-term chaos is mitigated by an overall long-term sense of direction. A more suitable approach to manage the internal and external complexities that organisations are currently confronting is to alter their dominant culture under the principles of MBV.