Extincions (iII)

La primera part d'aquest article (AVUI,24-10) començava dient que la diversitat forma part del nostre entorn, tant la diversitat biològica, que és conseqüència de la diversitat genètica, com la diversitat cultural. Argumentava que la diversitat genètica dels éssers vius, que és el que garanteix la seva supervivència en permetre que s'adaptin a noves situacions ambientals, està greument amenaçada per l'activitat humana.Estem provocant, potser sense saber-ho i sense copsar-ne les greus implicacions, una de les més grans extincions massives d'éssers vius [...].

Revolucions

A gaire bé tothom li agrada sentir-se important, considerar-se el centre d'alguna cosa, pensar que hom és millor que la resta de persones i, en general,de tot allò que l'envolta. No deixa de ser una estratègia de supervivència per vèncer les dificultats. Però per molt ferit que es pugui sentir el nostre ego, la posició dels humans dins l'esquema còsmic de l'Univers s'ha anat allunyant progressivament de la posició central en què tot sovint ens creiem ser [...].

Extingim-nos bé

La fi de l'estiu i el retorn de les vacances poden ser tot un exercici de supervivència. Recuperem els problemes que vam deixar aparcats, ens en trobem de nous o ens en creem més, i recuperem tot l'estrès que havíem oblidat. De ben poc ens serveixen els bons propòsits estiuencs de prendre'ns la vida amb més calma. Això, es clar, si és que els hem fet, perquè potser ens hem dedicat a pensar en com ser més competitius o, massa sovint, en com desbancar millor la competència. I és que els humans tenim una tendència innata a pensar en el futur, però no sempre ho fem en la direcció correcta [...].

Més violència XY

A l'article anterior (AVUI, 14 de febrer) plantejava la necessitat d'entendre les arrels biològiques de la violència de gènere com a pas necessari per eliminar-la. De manera molt resumida, deia que cal rebuscar entre els instints evolutius més primaris de qualsevol ésser viu: la supervivència, que ha afavorit comportaments agressius; i la reproducció, entesa com la transmissió de les formes gèniques pròpies als descendents [...].

Evolució familiar

Ja fa temps que es parla del futur de la família tradicional, però sembla que darrerament aquest tema ha adquirit una especial rellevància, i fins i tot un partit polític ha proposat la creació d'un ministeri de la família i afers socials. La família és la institució social més antiga de la humanitat, anterior a la nostra pròpia espècie, i la seva estructura ha anat canviant al llarg del temps adaptant-se a les diverses situacions. Segons l'antropologia cultural, una família és una unitat social i econòmica formada com a mínim per un o més progenitors i els seus fills [...].

L'enemic és gran

Una de les maneres més eficients d'estrènyer els lligams d'un col·lectiu és contraposant-lo a un enemic comú. Aquest fet activa instints evolutius ancestrals relacionats amb la supervivència del llinatge propi, que els humans traspassem al món cultural [...].