M.A.T.

La memòria del projecte que us presentem, tracta el procés de realització del Treball Final de Grau, M.A.T.. Aquest és un projecte audiovisual i multimèdia creat per set alumnes de Comunicació Audiovisual de la Universitat de Vic. El grup encarregat de la part audiovisual, format per la Dámaris Alonso, en Guillem Bover, en Raúl Caso i la Irina Mora, ha creat un curtmetratge lineal. M.A.T. és un projecte que sorgeix per impulsar el gènere del thriller dins de les produccions catalanes. A més a més, la nostra idea ha consistit en generar un producte que es pogués distribuir a través de plataformes interactives. Per aquest motiu, el projecte es divideix en un curtmetratge audiovisual i un joc interactiu inclòs a la pàgina oficial. Els integrants del grup ens vam encarregar de desenvolupar la peça audiovisual, la qual narra una història de venjança i traïció en un entorn de la màfia actual del nostre país. Una de les principals característiques d’aquest projecte és el tractament del temps i del ritme de la narració. És a dir, hem creat una trama audiovisual que s’estén durant quinze anys i hem generat el suspens que s’escau segons els paràmetres del gènere cinematogràfic de la peça. Un factor clau d’aquest projecte és una partida d’escacs, la qual juga un paper molt important, no tan sols en la història del curtmetratge, sinó perquè és la forma d’interacció que fa servir l’usuari a la pàgina web.

Anàlisis antropològica de les restes neolítiques de la Caserna de Sant Pau (Biometria, Dentició, ADN i Microestriació Dentària).

Les restes esquelètiques analitzades corresponen tant al nivell neolític (n=26) com a l"època del bronze (n=2), encara que aquí es presenten tan sols els resultats de la població neolítica (taula 1). En tots els casos les sepultures són individuals, amb l"única excepció de la sepultura 20, on s"han recuperat les restes corresponents a un individu femení adult (CSP201) i un fetus (CSP202) (taula 1). Per tal de caracteritzar biomètricament la població s"ha emprat la metodologia proposada per Martin i Saller (1959), Brothwell (1981) i Bass (1971). La determinació del sexe s"ha realitzat a través dels caràcters sexuals secundaris del crani i de la pelvis, i se"n pot trobar una descripció més detallada a Estebaranz et alii (2007). En el cas específic de les paleopatologies es van seguir les recomanacions de Campillo (Campillo, 1977).

Comentaris sobre alguns aspectes de la relació 'ètica/religió'

En el títol d'aquesta Tribuna se'ns pro posa parlar sobre la relació entre l'ètica i la religió. Plantejar en l'espai d'una revista pedagògica la qüestió «ètica/religió' és encetar al hora molts temes. Però potser el primer i més immediat és el que fa referència a la normativa fins ara vigent que plantejava la necessitat d'optar entre l'assignatura d'ètica i la de religió. No entrarem en consideracions sobre els motius que van provocar aquesta situació, sinó que tan sols expressarem la nostra opinió sobre l'alternativa esmentada.

Notes sobre la vegetacio nitrofila pirinenca

Les auteurs décrivent deux nouvelles associations nitrophiles propres aux Pyrénées: le Rumici-Chenopodietum boni-henrici, communauté subalpine des reposoirs de troupeaux et d'autres endroits rudéraux semblables, et le Taraxaco (dissecti)-Poetum supinae, colonisant les sols constamment pietinés. Ces deux communautés correspondent au complex de végétation rudérale que BRAUN-BLANQUET (1948) avait réuni dans le Chenopodieto-Taraxacetum pyrenaici.

Trophic structure in a seabird host-parasite food web: insights from stable isotope analyses

Ecological studies on food webs rarely include parasites, partly due to the complexity and dimensionality of host-parasite interaction networks. Multiple co-occurring parasites can show different feeding strategies and thus lead to complex and cryptic trophic relationships, which are often difficult to disentangle by traditional methods. We analyzed stable isotope ratios of C (13C/12C, δ13C) and N (15N/14N, δ15N) of host and ectoparasite tissues to investigate trophic structure in 4 co-occurring ectoparasites: three lice and one flea species, on two closely related and spatially segregated seabird hosts (Calonectris shearwaters). δ13C isotopic signatures confirmed feathers as the main food resource for the three lice species and blood for the flea species. All ectoparasite species showed a significant enrichment in δ15N relatively to the host tissue consumed (discrimination factors ranged from 2 to 5 depending on the species). Isotopic differences were consistent across multiple host-ectoparasite locations, despite of some geographic variability in baseline isotopic levels. Our findings illustrate the influence of both ectoparasite and host trophic ecology in the isotopic structuring of the Calonectris ectoparasite community. This study highlights the potential of stable isotope analyses in disentangling the nature and complexity of trophic relationships in symbiotic systems.

La influència dels jocs cooperatius en la millora de les relacions interpersonals i la cohesió d'un grup

Actualment la tasca que desenvolupa l’escola és procurar que tots els infants es desenvolupin integralment, independentment de les característiques. En aquest marc sorgeix l’escola inclusiva, la qual ha d’estar preparada per atendre a tots i fer que aprenguin alumnes diferents al màxim de les seves possibilitats. Perquè això sigui real, l’escola ha de buscar noves maneres per a què els alumnes puguin aprendre no tan sols contingut sinó també valors, habilitats socials, cognitives, lingüístiques, entre moltes altres. Es per aquest motiu que la recerca vol portar a la pràctica i comprovar si mitjançant una eina lúdica, com són els jocs cooperatius, es milloren algunes habilitats socials i la cohesió d’un grup classe, en el qual també es té en compte la integració social d’una nena diagnosticada amb Trastorns Generalitzats del Desenvolupament (TGD) i, concretament, presenta trets autistes. Aquesta activitat educativa proporciona contextos nous on interactuar i desenvolupar bones pautes de relació per a tots així com també afavoreix la cohesió de grup, les relacions interpersonals i la integració d’infants amb dificultats en la interacció social.

Valoració de la qualitat de vida dels familiars de pacients amb fibromiàlgia

Fonament i objectiu: La Fibromiàlgia (FM) és una malaltia reumàtica caracteritzada per dolor generalitzat, que afecta a un tant per cent elevat de la població general , majoritàriament dones i d’etiologia desconeguda, i que pensem que no afecta tan sols als qui la pateixen, sinó que també als seus familiars. En aquest estudi s’han avaluat diferents variables com l’impacte emocional, la vida social, aspectes econòmics i laborals i altres activitats en familiars de primer grau de pacients amb FM. L’objectiu principal és determinar quin és el grau d’afectació negativa en la seva qualitat de vida. Material i mètodes: Es va fer un estudi observacional clínic a un grup de 27 familiars de 1er grau que convivien a la mateixa casa que els respectius afectats per FM. Se’ls va passar un qüestionari ad- hoc de 16 preguntes tancades, basades en estudis previs , i també una entrevista oberta amb l’objectiu de reforçar les dades estadístiques. Les entrevistes es varen fer a la Unitat de Fibromiàlgia de l’Hospital Santa Maria de Lleida. Resultats: Es va entrevistar a 27 familiars, 85’2 % homes, la majoria de entre 51 – 70 anys (63%). El 85’2 % eren casats, amb estudis primaris el 59’3% i el 88% tenien coneixements sobre la malaltia del familiar afectat. El percentatge de familiars que van opinar que hi havia una minva del grau de felicitats amb la malaltia era del 74’1%. El 85% no havia pensat mai en trencar la relació familiar. El 70% referien canvis en la vida social i relacional arrel del diagnòstic de FM , un 88’9% havien tingut que augmentar l’ajut en tasques domèstiques i el 70’4% patien efectes econòmics negatius arrel de la malaltia. La relació sexual es va veure afectada en un 85% dels casos, en canvi no es varen veure alteracions del son ni de la percepció de salut. Conclusions: El fet de conviure amb una persona afectada de FM suposa pèrdua del grau de felicitat i canvis en la vida social, relacional i sexual amb empitjorament del nivell econòmic.

Ancient DNA of the extinct Lava shearwater (Puffinus olsoni) from the Canary Islands reveals incipient differentiation within the P. puffinus complex

The loss of species during the Holocene was, dramatically more important on islands than on continents. Seabirds from islands are very vulnerable to human-induced alterations such as habitat destruction, hunting and exotic predators. For example, in the genus Puffinus (family Procellariidae) the extinction of at least five species has been recorded during the Holocene, two of them coming from the Canary Islands.

Ocean surface winds drive dynamics of transoceanic aerial movements

Global wind patterns influence dispersal and migration processes of aerial organisms, propagules and particles, which ultimately could determine the dynamics of colonizations, invasions or spread of pathogens. However, studying how wind-mediated movements actually happen has been hampered so far by the lack of high resolution global wind data as well as the impossibility to track aerial movements. Using concurrent data on winds and actual pathways of a tracked seabird, here we show that oceanic winds define spatiotemporal pathways and barriers for large-scale aerial movements. We obtained wind data from NASA SeaWinds scatterometer to calculate wind cost (impedance) models reflecting the resistance to the aerial movement near the ocean surface. We also tracked the movements of a model organism, the Cory's shearwater (Calonectris diomedea), a pelagic bird known to perform long distance migrations. Cost models revealed that distant areas can be connected through"wind highways" that do not match the shortest great circle routes. Bird routes closely followed the low-cost"wind-highways" linking breeding and wintering areas. In addition, we found that a potential barrier, the near surface westerlies in the Atlantic sector of the Intertropical Convergence Zone (ITCZ), temporally hindered meridional trans-equatorial movements. Once the westerlies vanished, birds crossed the ITCZ to their winter quarters. This study provides a novel approach to investigate wind-mediated movements in oceanic environments and shows that large-scale migration and dispersal processes over the oceans can be largely driven by spatiotemporal wind patterns.

Understanding oceanic migrations with intrinsic biogeochemical markers

Migratory marine vertebrates move annually across remote oceanic water masses crossing international borders. Many anthropogenic threats such as overfishing, bycatch, pollution or global warming put millions of marine migrants at risk especially during their long-distance movements. Therefore, precise knowledge about these migratory movements to understand where and when these animals are more exposed to human impacts is vital for addressing marine conservation issues. Because electronic tracking devices suffer from several constraints, mainly logistical and financial, there is emerging interest in finding appropriate intrinsic markers, such as the chemical composition of inert tissues, to study long-distance migrations and identify wintering sites. Here, using tracked pelagic seabirds and some of their own feathers which were known to be grown at different places and times within the annual cycle, we proved the value of biogeochemical analyses of inert tissue as tracers of marine movements and habitat use. Analyses of feathers grown in summer showed that both stable isotope signatures and element concentrations can signal the origin of breeding birds feeding in distinct water masses. However, only stable isotopes signalled water masses used during winter because elements mainly accumulated during the long breeding period are incorporated into feathers grown in both summer and winter. Our findings shed new light on the simple and effective assignment of marine organisms to distinct oceanic areas, providing new opportunities to study unknown migration patterns of secretive species, including in relation to human-induced mortality on specific populations in the marine environment.

Col.legi d' educadors socials de Catalunya: un nou i necessari instrument al servei de la professió

Sempre és difícil assignar un origen a les iniciatives socials perquè, la majoria de vegades, solen resultar conseqüència de l'esforç col.lectiu de moltes persones i institucions. De totes formes podríem dir que del Col·legi Professional se'n parla, en molts dels àmbits de l'educació social, des de mitjans dels anys vuitanta. De fet, ja en la I Trobada d'Educadors Especialitzats Faustino Guerau (Barcelona, octubre de 1988), en parlar de les formes organitzatives del col.lectiu professional, ja va fer aparició aquest objectiu. Però llavors, ni tan sols existien associacions d'educadors en tot l'Estat espanyol, ni una Federació que les coordinés. El tema es reprèn en el I Congrés d'Educadors de Pamplona (març de 1987) i en el X Col.loqui Internacional de la AIEJI(J) (Barcelona, novembre de 1989). La prioritat es fixà en la creació de la Diplomatura i en això es posaren tots els esforços fins 1991. Després va seguir un període de crisi en les Associacions d'Educadors que se supera a finals del 1993. D'aquesta crisi se'n surt col·lectivament, amb una sèrie d'objectius entre els que ocupa un espai central el Col·legi Oficial. Així doncs, en el I Congrés de l'Educador Social d'abril de 1995 a Múrcia, un dels àmbits temàtics oberts fou el del Col·legi Professional. Més en concret, l' Associació Professiona1 d'Educadors Socials de Catalunya -APESC-, escull des del 1994, aquesta com una de les seves fites fonamentals per al bienni 1994-96. I en aquesta línia inicia des del 94 diferents contactes instituciona1s, polítics, amb altres col.lectius professionals, a1umnes ...

Comparing multiple criteria for species identification in two recently diverged seabirds

Correct species identification is a crucial issue in systematics with key implications for prioritising conservation effort. However, it can be particularly challenging in recently diverged species due to their strong similarity and relatedness. In such cases, species identification requires multiple and integrative approaches. In this study we used multiple criteria, namely plumage colouration, biometric measurements, geometric morphometrics, stable isotopes analysis (SIA) and genetics (mtDNA), to identify the species of 107 bycatch birds from two closely related seabird species, the Balearic (Puffinus mauretanicus) and Yelkouan (P. yelkouan) shearwaters. Biometric measurements, stable isotopes and genetic data produced two stable clusters of bycatch birds matching the two study species, as indicated by reference birds of known origin. Geometric morphometrics was excluded as a species identification criterion since the two clusters were not stable. The combination of plumage colouration, linear biometrics, stable isotope and genetic criteria was crucial to infer the species of 103 of the bycatch specimens. In the present study, particularly SIA emerged as a powerful criterion for species identification, but temporal stability of the isotopic values is critical for this purpose. Indeed, we found some variability in stable isotope values over the years within each species, but species differences explained most of the variance in the isotopic data. Yet this result pinpoints the importance of examining sources of variability in the isotopic data in a case-by-case basis prior to the cross-application of the SIA approach to other species. Our findings illustrate how the integration of several methodological approaches can help to correctly identify individuals from recently diverged species, as each criterion measures different biological phenomena and species divergence is not expressed simultaneously in all biological traits.

Population connectivity buffers genetic diversity loss in a seabird

Background Ancient DNA has revolutionized conservation genetic studies as it allows monitoring of the genetic variability of species through time and predicting the impact of ecosystems" threats on future population dynamics and viability. Meanwhile, the consequences of anthropogenic activities and climate change to island faunas, particularly seabirds, remain largely unknown. In this study, we examined temporal changes in the genetic diversity of a threatened seabird, the Cory"s shearwater (Calonectris borealis). Findings We analysed the mitochondrial DNA control region of ancient bone samples from the late-Holocene retrieved from the Canary archipelago (NE Atlantic) together with modern DNA sequences representative of the entire breeding range of the species. Our results show high levels of ancient genetic diversity in the Canaries comparable to that of the extant population. The temporal haplotype network further revealed rare but recurrent long-distance dispersal between ocean basins. The Bayesian demographic analyses reveal both regional and local population size expansion events, and this is in spite of the demographic decline experienced by the species over the last millennia. Conclusions Our findings suggest that population connectivity of the species has acted as a buffer of genetic losses and illustrate the use of ancient DNA to uncover such cryptic genetic events.

Serological and virological surveys of the influenza A viruses in Antarctic and sub-Antarctic penguins

To evaluate the avian influenza virus (AIV) circulation in Antarctic and sub-Antarctic penguins we carried out a serosurvey on six species from Livingston, Marion and Gough islands. Seropositivity against AIV was performed on serum samples using a competitive enzyme-linked immunosorbent assay and haemagglutination and neuraminidase inhibition assays. Some oropharyngeal and cloacal swabs were also assayed to detect influenza virus genomes by real time reverse transcription-polymerase chain reaction. Overall, 12.1% (n = 140) penguins were seropositive to AIV. By species, we detected 5% (n = 19) and 11% (n = 18) seroprevalence in sub-Antarctic rockhopper penguins (Eudyptes spp.) from Gough and Marion islands, respectively, 42% (n = 33) seroprevalence in macaroni penguins (Eudyptes chysolophus Brandt), but no positives in the three other species, gentoo (Pygoscelis papua Forster; n = 25) and chinstrap penguins (P. antarctica Forster; n = 16), from Livingston Island and king penguins (Aptenodytes patagonicus Miller; n = 27) from Marion Island. While seropositivity reflected previous exposure to the AIV, the influenza genome was not detected. Our results indicate that AIV strains have circulated in penguin species in the sub-Antarctic region, but further studies are necessary to determine the precise role that such penguin species play in AIV epidemiology and if this circulation is species (or genus) specific.

Populations of breeding birds in Byers Peninsula, Livingston Island, South Shetland Islands

Data about breeding populations of birds in the Antarctica are rare and fragmented. Thus, information about the status of the breeding populations of Antarctic birds is crucial given the current scenario of climate change, which is particularly acute in Antarctica. This paper presents new information about the populations of the Antarctic tern Sterna vittata, the kelp gull Larus dominicanus, the southern giant petrel Macronectes giganteus, the Antarctic skua Catharacta antarctica lonnbergi, the chinstrap penguin Pygoscelis antarctica and the gentoo penguin Pygoscelis papua on Byers Peninsula (Livingston Island, South Shetland Islands). We used line transects counts to estimate both densities and numbers of nests of the different species. We estimate that there are 398.96 birds km-2 of southern giant petrels (2793 individuals), 62.4 birds km-2 of Antarctic tern (3746 individuals) and 269.1 birds km-2 of kelp gull (1884 individuals). Furthermore, we found 15 nests of Antarctic skua in 25 km2, from which we can estimate that 6091 birds must breed on Byers Peninsula. We also censused two colonies of gentoo penguins (3000 and 1200 pairs) and 50 pairs of chinstrap. Compared to previous estimates, gentoo penguins seem to have increased whereas chinstrap penguin have decreased. Finally, the populations of Antarctic tern, southern giant petrel and kelp gull have stabilized or slightly increased.