En torno al mito de las infraestructuras como motor del desarrollo económico

El mito al que se refiere el título no es una creación contemporánea. La idea de las infraestructuras como una fuerza con la virtud, por si misma, de iniciar procesos de desarrollo ha revestido rasgos típicos de 'mito' desde hace al menos siglo y medio, La fiebre ferroviaria del siglo XIX constituyen dos buenos ejemplos de la fuerza que ha tenido el mito en España: en ambos casos, las infraestructuras se percibieron, casi sin discusión, como solución definitiva a los problemas del país, y como tales entraron a formar parte del discurso político de la época.

Perspectives for the Spanish Intervention in Macao in the 19th Century

The purpose of this paper is to analyse some essential events concerning the relationship between Spain and Macao in the middle of the 19th century. Macao remained as a privileged spot for the commercial activities of Spain in China after the opening of the international ports agreed upon in the Treaty of Nanjing in 1842. This encouraged Spanish diplomatic representatives to render special attention to the Portuguese enclave. This became the origin of a shocking proposal for the military conquest of Macao and its surrounding territories by one of these representatives, Sinibaldo de Mas. Although this proposal was never taken under consideration, it helps us to better understand the role Macao played in Spanish strategies in China. Years later, Mas participated as a mediator when the Chinese government attempted to regain sovereignty over Macao by paying an economic compensation to Portugal. The involvement of Sinibaldo de Mas in this project has a strong symbolic meaning, making him a key agent in the relations between Spain and Macao in the 19th century.

Agrupacions musicals obreres a les Terres de l'Ebre : Alcanar 1845­-1930

Les agrupacions musicals canareves del segle XIX han estat un referent clau en el desenvolupament de la cultura musical del poble d’Alcanar. Han esdevingut un nexe identitari com a poble i han estat un mitjà d’integració i participació de les classes socials més desfavorides en el fet musical.

Una mirada a l'escola pianística catalana

L’objecte d’estudi d’aquest treball és l’Escola pianística catalana des del tombant de segle XIX fins a principi del XX. L’interès principal és conèixer i determinar si existeix una línia pedagògica contínua amb uns trets interpretatius comuns que permetin catalogar-la com a tal. Per això ha calgut recórrer al fons sonor que es conserva, i a les fonts documentals dels compositors i pianistes que la conformen: Pere Tintorer, Joan Baptista Pujol i Enric Granados, com a més rellevants. Així doncs, d’acord amb els elements tècnics i musicals localitzats i analitzats, he pogut concloure que la idea d’Escola pianística catalana, probablement, s’acosta més a una visió eminentment romàntica que no pas científica.