Pla de prevenció d’incendis forestals del Parc Natural de la Serra de Montsant

L’estudi dels incendis històrics permet identificar la tipología d’incendis presents en l’àmbit d’estudi, i es determinen unes regions d’incendi sobre les quals s’establiran infraestructures estratègiques i zones de gestió de combustible per minimitzar l’efecte d’aquesta pertorbació i dotar d’oportunitats a l’extinció per tal de que aquests incendis no esdevinguin Grans Incendis Forestals (GIF).

Formes d"ocupació d"alta muntanya a la vall de la Vansa (Serra del Cadí - Alt Urgell) i a la vall del Madriu-Perafita-Claror (Andorra): estudi diacrònic de paisatges culturals pirinencs

Els medis d'alta muntanya han estat tradicionalment concebuts com espais naturals, caracteritzats per la marginalitat de les activitats humanes. Tanmateix, en les darreres dècades, diversos projectes d'investigació han posat de manifest que a Europa, l'alta muntanya constitueix un espai humanitzat des d'antic, en molts casos, des del Mesolític. Des d"aquesta nova perspectiva, la muntanya ha passat a constituir un paisatge humanitzat, cultural, modelat al llarg del temps. Els estudis en curs plantegen analitzar aquests espais com a paisatges culturals en totes les seves dimensions, mediambiental i social o humana. En aquest nou context, l"anàlisi del registre arqueològic i de les adaptacions humanes al medi requereix d"una aproximació integral des de l"Arqueologia del Paisatge, la Història Ambiental i la Paleoecologia.

Aportacion al conocimiento de la Flora Briologica de la vertiente septentrional de la Serra de Cadi

Como resultado de las campañas realizadas para iniciar el estudio de los briófitos de la vertiente septentrional de la Serra de Cadí, damos a conocer una serie de táxones que constituyen la primera aportación a la flora briológica de esta Sierra. Las recolecciones se realizaron básicamente en los torrentes de la zona y en los bosques de Pinus sylvestris y P. uncinata.

Els materials arqueològics del jaciment ibèric de la Serra de l'Espasa (Capçanes, Priorat) dipositats al Museu d'Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus: evidències d'un santuari?

En aquest treball presentem una revisió del jaciment ibèric de la Serra de l"Espasa (Capçanes, Priorat) a partir de l"estudi, amb criteris actualitzats, del material conservat en el Museu Salvador Vilaseca de Reus. Els resultats són contrastats amb les darreres investigacions arqueològiques desenvolupades en el curs inferior de l"Ebre. A l"últim, s"analitzen les possibles interpretacions d"aquest conjunt, en particular la hipotètica existència d"un santuari, i les seves implicacions en el procés de romanització en aquesta zona

Els materials arqueològics del jaciment ibèric del Coll del Moro de Serra d'Almos (Tivissa, Ribera d'Ebre). Col·lecció del Museu Comarcal Salvador Vilaseca de Reus

Presentem en aquest treball una revalorització d' aquestjaciment a partir de I'estudi amb criteris actualitzats del material conservat en el Museu Salvador Vilaseca de Reus. Els resultats són contrastats amb les darreres investigacions arqueologiques desenvolupades en el curs inferior de I'Ebre. Per últim, s'analitzen les possibles interpretacions d'aquest conjunt, i les seves implicacions en els inicis de la iberització en aquesta zona.

Baixada de resistencies d’un formigó provocat per les variacions de temperatura durant el seu curat i durabilitat resultant

Cada any durant els mesos d’estiu s’ha observat que molts formigons han patit baixades de resistències molt significatives fins al punt d’haver d’enderrocar l’element estructural afectat. Aquest fenomen que es repeteix periòdicament en els mesos de més calor de l’any va lligat a la variació de temperatures que experimenta el formigó en una de les seves etapes de formació més crítiques: el seu curat. En aquest període és quan reaccionen químicament els components del formigó fresc com a reacció exotèrmica que s’ha de controlar amb el manteniment d’una adequada humitat. La importància d’un bon curat és cabdal per la seva influència decisiva en la resistència i altres qualitats del formigó resultant

El medi marí del cap de Creus i el golf de Roses

El medi marí de cap de Creus i golf de Roses té unes característiques ecològiques, geològiques i oceanogràfiques excepcionals que han permès el desenvolupament turístic i pesquer de les viles costaneres adjacents, Aquest article sintetitza els principals valors ecològics i econòmics de l'àmbit marí d'aquests dos espais inclosos dins la candidatura de Patrimoni Mundial de la UNESCO

Projecte d’una nau destinada a la conservació i comercialització de fruita de 12t/dia de capacitat, situada al terme municipal de Serra de Daró

El projecte té com a objectiu la construcció d’una nau destinada a laconservació i comercialització de fruita, en concret poma de diferents varietats(Golden, RedDelicious, Royal Gala, Granny Smith i Fuji) amb tota la maquinària i les instal•lacionsnecessàries per a un correcte tractament, conservació, classificació i comercialització de lafruita.Es construirà un edifici de 3.005 m² dels quals 1.020 m² seran per al desenvolupamentdel procés productiu, 1.700 m² seran per a les cambres de conservació, i 285 m² seran perals locals de personal, oficines i sales tècniques. La parcel•la on s'ubicarà la nau industrial es troba ubicada en una zona industrial alquilòmetre 5,7 de la carretera GI-653, és propietat del promotor, té una superfície d'11.400m² i disposa de tots els serveis necessaris per exercir l'activitat

Entrevista a Mar Cruz Piñol

Mar Cruz Piñol es profesora titular de Lengua Española en la Facultad de Filología de la Universidad de Barcelona, donde desde 1995 ha impartido, entre otras, las asignaturas"Cuestiones del español como L2","Lingüística de corpus","Bases de datos para el estudio de la lengua española" y"Metodología de la investigación filológi- ca".

Informe d'Autors UOC a ISI Web of Knowledge. Març 2015

UOC

Navegar y rezar: devoción y piedad de las gentes de mar barcelonesas (siglos XIV y XV)

Sobre la devoció i la pietat religiosa de la gent de mar de Barcelona dels segles XIV i XV

CEIP Maria Lluïsa Serra

Award-winning

Nutrimetabolomics fingerprinting to identify biomarkers of bread exposure in a free-living population from the PREDIMED study cohort

Bread is one of the most widely consumed foods. Its impact on human health is currently of special interest for researchers. We aimed to identify biomarkers of bread consumption by applying a nutrimetabolomic approach to a free-living population. An untargeted HPLC q-TOF-MS and multivariate analysis was applied to human urine from 155 subjects stratified by habitual bread consumption in three groups: non-consumers of bread (n = 56), white-bread consumers (n = 48) and whole-grain bread consumers (n = 51). The most differential metabolites (variable importance for projection ≥1.5) included compounds originating from cereal plant phytochemicals such as benzoxazinoids and alkylresorcinol metabolites, and compounds produced by gut microbiota (such as enterolactones, hydroxybenzoic and dihydroferulic acid metabolites). Pyrraline, riboflavin, 3-indolecarboxylic acid glucuronide, 2,8-dihydroxyquinoline glucuronide and N-α-acetylcitrulline were also tentatively identified. In order to combine multiple metabolites in a model to predict bread consumption, a stepwise logistic regression analysis was used. Receiver operating curves were constructed to evaluate the global performance of individual metabolites and their combination. The area under the curve values [AUC (95 % CI)] of combined models ranged from 77.8 % (69.1 86.4 %) to 93.7 % (89.4 98.1 %), whereas the AUC for the metabolites included in the models had weak values when they were evaluated individually: from 58.1 % (46.6 69.7 %) to 78.4 % (69.8 87.1 %). Our study showed that a daily bread intake significantly impacted on the urinary metabolome, despite being examined under uncontrolled free-living conditions. We further concluded that a combination of several biomarkers of exposure is better than a single biomarker for the predictive ability of discriminative analysis.