Autonomia i inclusió dels alumnes d'educació infantil a l'escola rural: les conferències a l'escola La Popa de Castellcir

El tema central d’aquest Treball Final de Grau és l’autonomia dels alumnes d’educació infantil a l’escola rural. Aquest projecte està organitzat a partir de dos grans blocs. En el primer bloc hi trobem el marc teòric, on es desglossen totes els aspectes importants i característics de l’escola rural i les seves estratègies didàctiques, a banda de definir i recercar en el concepte d’autonomia. En el segon bloc hi trobem la part pràctica i el treball de camp. Aquest apartat es desenvolupa al voltant de l’estratègia didàctica de les conferències a l’escola La Popa de Castellcir que s’analitzen i s’avaluen per tal de conèixer com aquesta estratègia potencia l’autonomia i la inclusió dels infants a l’etapa d’educació infantil.

L’atenció a la diversitat i la inclusió a l’escola rural a la comarca de la Garrotxa: el cas de l’aprenentatge cooperatiu

L’estudi que es presenta a continuació pretén indagar en una part concreta i en auge constant del món educatiu: l’atenció a la diversitat mitjançant l’estructura cooperativa d’aprenentatge. L’estudi ha estat realitzat a partir d’un estudi de cas, l’objectiu del qual és analitzar, comprendre i plantejar pràctiques educatives dirigides a promoure la inclusió satisfactòria de tot l’alumnat; siguin quines siguin les seves característiques individuals vers l’aprenentatge. Els resultats observats mostren l'existència d'un fort vincle entre la millora de la cohesió del grup i la capacitat de rebre i donar ajudes per part de l'alumnat.

Tourism destination zoning in rural regions: a consumer-based approach in Terres de l’Ebre

This document puts into question the conventional way of delineating tourism destinations. It intends to show a model of spatial analysis, to find new interpretations of the reality, more balanced and more optimized, in comparison with other territorial views most of them based on administrative boundaries. This paper portrays a methodological exercise that aims to structure tourism geographies into new tourism areas on the basis of visitor’s consumption patterns, which would be better fitted to the needs of tourist demand

El poblament rural del Camp de Tarragona en època tardo-republicana (segles II-I aC)

This project consists of a study of the settlement of population during the Late Republican period in the Camp de Tarragona, an extensive agricultural plain in the shape of a crescent moon opening out towards the sea which constitutes the area of land in closest proximity to the capital, Tarraco. It does not therefore include the entirety of the ager Tarraconensis, which covered a considerably larger area. After reviewing the preceding Iberian presence in the area, the study focuses on the archaeological evidence corroborating the settlement of population referred to above and its evolution during the course of the two centuries prior to the rule of Augustus. Attention is also given to certain speciic themes, such as the centuriation of certain sectors, the presence of military checkpoints, the production of ceramics during the Republican period (at Fontscaldes and Valls) and the appearance of the irst Roman villas (El Moro and El Mas d’en Gras).

The ager tarraconensis project (right side of river Francoli) (PAT): the application of geophysical survey to identify rural Roman settlement typologies

The methodology of the ager Tarraconensis project also included geophysical surveys aiming to distinguish different categories of rural settlements. Two geophysical techniques (resistivity and magnetometry) were combined to reveal traces of unearth structures from a selection of sites identified from the field survey. Results of geophysical surveys of these seven sites as well as conclusions obtained from this approach are discussed here.

Els canvis territorials a l'àrea de Vic: una interpretació a partir de l'anàlisi de les fotografies aèries de 1956 i 2008. De l'equilibri rural-urbà a la ciutat difusa

Agafant com a premissa l’elevat grau de poblament disseminat de la plana de Vic i la forta interrelació entre els diferents assentaments, el present treball caracteritza l’actual model urbà dispers de la conurbació vigatana (Osona). L’estudi elabora dos mapes, mitjan segle xx i actual (2009), a través d’un Sistema d’Informació Geogràfica (SIG), i interpreta els resultats partint del concepte de ciutat difusa

El lugar del género en la geografía rural

El género ocupa un destacado lugar en geografía rural y el lugar importa en relación al género. Este artículo pretende ser una reflexión documentada sobre la importancia de la perspectiva de género en geografía rural y aportar algunas ideas sobre cuál puede ser su contribución en los estudios rurales en el futuro a la luz de los desafíos que plantea el medio rural actual

Aggregate Costs of Gender Gaps in the Labor Market: A Quantitative Estimate

[eng] This paper examines the quantitative effects of gender gaps in entrepreneurship and labor force participation on aggregate productivity and income per capita. We simulate an occupational choice model with heterogeneous agents in entrepreneurial ability, where agents choose to be workers, self-employed or employers. The model assumes that men and women have the same talent distribution, but we impose several frictions on women's opportunities and pay in the labor market. In particular, we restrict the fraction of women participating in the labor market.

Aggregate Costs of Gender Gaps in the Labor Market: A Quantitative Estimate

This paper examines the quantitative effects of gender gaps in entrepreneurship and labor force participation on aggregate productivity and income per capita. We simulate an occupational choice model with heterogeneous agents in entrepreneurial ability, where agents choose to be workers, self-employed or employers. The model assumes that men and women have the same talent distribution, but we impose several frictions on women's opportunities and pay in the labor market. In particular, we restrict the fraction of women participating in the labor market.

Aggregate Costs of Gender Gaps in the Labor Market: A Quantitative Estimate

This paper examines the quantitative effects of gender gaps in entrepreneurship and labor force participation on aggregate productivity and income per capita. We simulate an occupational choice model with heterogeneous agents in entrepreneurial ability, where agents choose to be workers, self-employed or employers. The model assumes that men and women have the same talent distribution, but we impose several frictions on women's opportunities and pay in the labor market. In particular, we restrict the fraction of women participating in the labor market.

Mobile Phone Use among Market Traders at Fairs in Rural Peru

We characterize market traders at two rural fairs in Puno, Peru, based on quantitative and qualitative data gathered in 2008, to gain insight into types of traders and the information needs that influence the degree to which they use mobile phones to make decisions regarding which weekly fairs to attend. Using variables such as origin, type of goods sold, means of transportation to the market, and reliance on networks, we identify traders as full-time traders, part-time traders, or subsistence traders, that is, people trading solely to survive. We find that when traders are already familiar with the technology, regularly rely on endogenous networks to make decisions, and have more to lose from failing to trade (e.g., those selling perishable goods), they are more likely to use mobile phones to decide where to sell.

El món romà a Alcanar i al Montsià. Un exemple de poblament rural a l’antic ager dertosanus

L’estudi dels materials ceràmics trobats als jaciments romans del Cementeri (Alcanar) i la Torreta (Ulldecona) ens permet emmarcar-ho en l’àmbit comarcal i efectuar una aproximació al desenvolupament de la romanització a la comarca del Montsià i a les terres veïnes del Baix Maestrat.

Turisme cultural en un espai rural

En els darrers quinze anys hem pogut constatar un lent creixement del turisme en els espais naturals i en els espais culturals. Ara, els escenaris rurals, els paisatges de muntanya mitjana, els nuclis rurals, els museus etnogràfics o les petites esglésies romàniques s'integren en el catàleg de productes turístics contemporanis, juntament amb les colònies Industrials, alguns centres comercials, espais d'oci programats o centres de producció