La resistència liberal de Lleida davant la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís

Davant del fracàs de la contrarevolució interior efectuada pels reialistes, a partir pràcticament de l’inici del sistema constitucional inaugurat per la revolució de Riego, els elements més absolutistes van organitzar mitjançant la celebració del Congrés de Verona la invasió del territori espanyol per les tropes franceses (els Cent Mil Fills de Sant Lluís). La reacció de les institucions locals lleidatanes, sobretot la Paeria (l’Ajuntament) no es va fer esperar. Ràpidament van rebutjar ferventment la imposició estrangera i van organitzar la resistència a l’interior de la ciutat. Aquesta resistència va topar amb la penúria econòmica de la hisenda municipal, motiu pel qual van haver de realitzar una guerra defensiva, que va tenir èxit, ja que van resistir la invasió fins a l’últim dia d’octubre de l’any 1823 i es van convertir, juntament amb ciutats com ara Barcelona o Tarragona, en els baluards del liberalisme.

La formación de la Milicia Nacional en Lleida (1820-1821)

Al inicio del Trienio Liberal la Milicia Nacional no tuvo un gran poder de convocatoria y no fue hasta el mes de noviembre del 1820 cuando se pudieron formar dos batallones. Su tarea era crucial ya que tenía que asegurar la tranquilidad pública, defender el sistema constitucional y combatir a las partidas absolutistas. Su principal problema fue la falta de armamento y de uniformes, además de no revestir un gran entusiasmo entre los leridanos por su carácter obligatorio. Aunque en el año 1821 con la creación de la Milicia Voluntaria y la llegada de Rafael de Riego a la ciudad este cuerpo armado creció en protagonismo, en importancia y en popularidad en Lleida.

El pensament polític a la Lleida del XIX (1808-1840)

El present estudi avalua l’evolució del pensament polític a Lleida durant les primeres quatre dècades del segle XIX. La raó principal per a l’elecció d’aquest període cronològic rau en el doble fet que, per una banda, assistim a l’enfrontament ideològic entre l’absolutisme –que sustentava dogmàticament la monarquia de Ferran VII– i el liberalisme –teoria política emergent en aquell moment que plantejava una seriosa alternativa de govern socialment més participativa–. Paral.lelament, aquest trentenni va veure l’evolució del discurs ideològic liberal fins al punt de plantejar-se una divisió entre els més moderats en les reformes, i els radicals, més ambiciosos que els anteriors, anomenats «progressistes», més o menys, des del 1837, data que emmarcava l’aprovació de la Constitució d’aquell any i el punt d’inflexió definitiu en les discòrdies entre ambdues tendències.

Análisis de eficiencia del asociacionismo cooperativo en la «D.O. Garrigues» Lleida

El objetivo del presente trabajo fue analizar el funcionamiento de la cooperativa de segundo grado Agroles, que agrupa a cooperativas de primer grado productoras de aceite de oliva de la variedad Arbequina con D.O. Garrigues. Seguidamente, dado que en el sector se han producido movimientos de asociación cooperativa de segundo grado, se analizó el nivel de eficiencia comparando las entidades integradas en cooperativas de segundo grado y las no integradas e igualmente se analizó el nivel de eficiencia según el tamaño. El resultado del estudio concluye que no existen diferencias significativas entre las muestras correspondientes a las cooperativas asociadas a la sección de aceite de oliva AGROLES y las que no están asociadas a ella. La dimensión empresarial tampoco es causa de diferenciación entre las cooperativas de aceite de oliva de la D.O. Garrigues.

Análisis económico-financiero de las cooperativas agrarias productoras de aceite de oliva de la «D.O. Garrigues» (Lleida, España)

En este trabajo, se presenta un estudio de la situación económica y financiera del conjunto de cooperativas productoras de aceite de oliva inscritas en la Denominación de Origen Protegida «Les Garrigues» (DOPG) (Lleida). A partir de las cuentas anuales de dichas entidades se realiza un análisis de los estados financieros desde el punto de vista patrimonial, financiero y económico mediante la técnica de las ratios. De los resultados obtenidos, hemos podido observar que las cooperativas productoras de aceite de la Denominación de Origen Garrigues presentan un reducido volumen de actividad y tienen una baja capacidad de crecimiento, y la financiación ajena a corto plazo supone un porcentaje muy elevado en el conjunto de los fondos ajenos.

L'impacte econòmic de la Universitat de Lleida

La tendència descentralitzadora que ha caracteritzat els darrers anys la política universitària ha tingut, sens dubte, un impacte important sobre l’economia de les regions en les quals s’ha ubicat una universitat de nova creació. Els estudis de l’impacte econòmic de la universitat sobre el territori són un instrument important per justificar i incentivar la descentralització geogràfica de l’ensenyament superior. Sobretot en èpoques en què les rigideses pressupostàries exigeixen racionalitzar al màxim els nivells de despesa pública. Aquest estudi aplica la metodologia input-output per quantificar l’impacte que les activitats de la Universitat de Lleida han tingut sobre l’economia del territori. En concret, s’avaluen els impactes de la despesa de la mateixa Universitat, del professorat, de la resta del personal i dels estudiants. L’objectiu principal és arribar a conclusions sobre com un impuls exogen al territori genera producció, renda i ocupació en la mateixa regió.

Emergency hospital services utilization in Lleida (Spain): a cross-sectional study of immigrant and Spanish-born populations

Background: The use of emergency hospital services (EHS) has increased steadily in Spain in the last decade while the number of immigrants has increased dramatically. Studies show that immigrants use EHS differently than native-born individuals, and this work investigates demographics, diagnoses and utilization rates of EHS in Lleida (Spain). Methods: Cross-sectional study of all the 96,916 EHS visits by patients 15 to 64 years old, attended during the years 2004 and 2005 in a public teaching hospital. Demographic data, diagnoses of the EHS visits, frequency of hospital admissions, mortality and diagnoses at hospital discharge were obtained. Utilization rates were estimated by group of origin. Poisson regression was used to estimate the rate ratios of being visited in the EHS with respect to the Spanish-born population. Results: Immigrants from low-income countries use EHS services more than the Spanish-born population. Differences in utilization patterns are particularly marked for Maghrebi men and women and sub-Saharan women. Immigrant males are at lower risk of being admitted to the hospital, as compared with Spanish-born males. On the other hand, immigrant women are at higher risk of being admitted. After excluding the visits with gynecologic and obstetric diagnoses, women from sub-Saharan Africa and the Maghreb are still at a higher risk of being admitted than their Spanish-born counterparts. Conclusion: In Lleida (Spain), immigrants use more EHS than the Spanish born population. Future research should indicate whether the same pattern is found in other areas of Spain and whether EHS use is attributable to health needs, barriers to access to the primary care services or similarities in the way immigrants access health care in their countries of origin.

Differences in pharmaceutical consumption and expenses between immigrant and Spanish-born populations in Lleida, (Spain): a 6-months prospective observational study

Background: There are few studies comparing pharmaceutical costs and the use of medications between immigrants and the autochthonous population in Spain. The objective of this study is to evaluate whether there are differences in pharmaceutical consumption and expenses between immigrant and Spanish-born populations. Methods: Prospective observational study in 1,630 immigrants and 4,154 Spanish-born individuals visited by fifteen primary care physicians at five public Primary Care Clinics (PCC) during 2005 in the city of Lleida, Catalonia (Spain). Data on pharmaceutical consumption and expenses was obtained from a comprehensive computerized data-collection system. Multinomial regression models were used to estimate relative risks and confidence intervals of pharmaceutical expenditure, adjusting for age and sex. Results: The percentage of individuals that purchased medications during a six-month period was 53.7% in the immigrant group and 79.2% in the autochthonous group. Pharmaceutical expenses and consumption were lower in immigrants than in autochthonous patients in all age groups and both genders. The relative risks of being in the highest quartile of expenditure, for Spanish-born versus immigrants, were 6.9, 95% CI = (4.2, 11.5) in men and 5.3, 95% CI = (3.5, 8.0) in women, with the reference category being not having any pharmaceutical expenditure. Conclusion: Pharmaceutical expenses are much lower for immigrants with respect to autochthonous patients, both in the percentage of prescriptions filled at pharmacies and the number of containers of medication obtained, as well as the prices of the medications used. Future studies should explore which factors explain the observed differences in pharmaceutical expenses and if these disparities produce health inequalities.

El síndic municipal a Corts a la Corona d'Aragó, durant el regnat d'Alfons el Magnànim: el cas de Lleida

Es ressalta la importància del síndic municipal enviat a les Corts, com a representant del braç reial, una figura poc estudiada fins el moment, malgrat que ens aporta molta informació. A partir de l’estudi deis memorials que la ciutat—en aquest cas Lleida— facilita a aquests missatgers, a l’article s'estudien les relacions d'aquest nucli urbà i les Corts catalanes, fent especial insistència en els assumptes i les relacions que es esencadenen dins del braç reial, com també les negociacions que es mantenen amb la Corona.

Manifest de Vallbona: una proposta d’ús de l’aigua per al segle XXI. Convertir un projecte hidràulic (canal Segarra-Garrigues) en un projecte territorial

Pocs saben que el canal Segarra-Garrigues i les obres de transformació en regadiu que l’acompanyen representen avui dia la segona inversió pública més important de Catalunya. Malgrat l’enorme inversió que s’està fent, aquesta obra, que ha d’abastar unes 70.000 ha a les comarques de Lleida, ha estat concebuda a imatge de les grans obres hidràuliques del segle xix i xx, i planteja molts dubtes sobre la incidència econòmica real que tindrà. Des del mateix territori, l’anomenat Manifest de Vallbona posa sobre la taula des del 2004 un nou tipus de canal que respongui a les necessitats reals de desenvolupament del territori i a les sensibilitats de la nova cultura de l’aigua.