El poblament vegetal de les valls de Barravés i Castanesa. I. Flora i vegetació

The study area lies in the central Pyrenees and corresponds to the basins of two adjacent rivers,Noguera Ribagorçana and Valira de Castanesa. Theyflow from North to South, and meet near El Pont deSuert. The area stretches from this point (875 m a. s. l.) to more than 3000 m, at the North summits bordering it.

Formats radifònics "tot-notícies" a l'Estat Espanyol : naixement i consolidació de "Catalunya Informacio"(1992-1997)

Fa 20 anys que la ràdio española gaudeix de la libertad informativa que li va ser negada durant la dictadura. En aquests 20 anys, l’evolució del macro-gènere información ens ha portat des de l’anomenat “boom de la ràdio informativa” fins al naixement, al nostre país, de les primeres emissores dedicades íntegrament a la información, en primer lloc, Catalunya Informació, i més tard, Radio 5 Todo Noticias. El que pretenem amb aquest estudié s tractar del naixement i la consolidació del primer format radiofònic informatiu, un format sobre el qual no hi ha encara gaires referències bibliogràfiques.

Qualitat, identitat i excel·lència a les universitats catòliques

-P arlar de la qualitat, la identitat i 1'excel.lencia universitaries és apuntar als ideals més elevats de la universitat. Per aixo intentarem evitar dos extrems: El primer seria fer una aproximació idealista i utopica basada exclusivament en el que "hauria de ser"; el segon consistiria a reduir llexcel.lGncia a un conjunt de regles aplicades, en forma de "receptes" de practiques excel.lents. Per tal de no caure en aquests extrems és d'una gran utilitat no perdre de vista que en aquestes reflexions ens estem referint a una situació ben real: Les universitats catoliques europees constitueixen una realitat diversa perd identificable. Aquestes universitats ja tenen la propia qualitat, identitat i excel.lencia.

Projecte de disseny i càlcul d'un sistema de reg per degoteig d'arbres fruiters

Aquest projecte té com a objecte el disseny i el càlcul d'un sistema de reg. El sistema de reg es farà mitjançant mànegues de degoters. El sistema de reg permetrà el subministrament d'aigua a uns determinats arbres fruiters mitjançant el bombeig de l'aigua des d'un pou. Es dissenyarà i es calcularà d'un sistema de fertilització per als arbres fruiters.

Elements i estructures auxiliars en la construcció de l'absis de la Catedral de Santa Maria de Tortosa

El present document es centra en un dels edificis més emblemàtics i de més valor patrimonial de la ciutat de Tortosa, la Catedral de Santa Maria, i dintre d'aquest, en la capçalera de la nau central, l'absis, tot durant la seva construcció entre els segles XIV i XV. L'objectiu principal és aconseguir un recull suficient de dades que expliquin diverses idees d'autors, arquitectes, enginyers, etc. que tractin aquests temes, i extraure al final, una idea general que ens permeti realitzar una hipòtesi sobre la metodologia constructiva aplicada, i sobre els elements auxiliars que es van utilitzar en aquell moment.

Disseny i implementació d'una aplicació de suport a l'edició i sincronització de material didàctic multimèdia amb SMIL

Hem dissenyat un sistema de presentacions interactives que sincronitza diferents continguts multimèdia utilitzant el llenguatge SMIL. Aquests continguts són: un vídeo on un professor presenta una matèria, un seguit de transparències que il·lustren la seva presentació i una taula de continguts que en mostra un esquema i permet navegar-hi. També hem creat una aplicació que facilitarà l'edició d'aquestes presentacions.

Avaluació de la flora i vegetació del bosc de ribera dins l'àmbit del projecte "Riberes del Ter"

L’any 2009, els ajuntaments de Manlleu, Les Masies de Voltregà i Torelló, sota la coordinació del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM, en endavant), varen engegar un projecte anomenat “Riberes del Ter”. Aquest projecte consisteix en la restauració ecològica del bosc de ribera al curs migalt del riu Ter, partint d’acords de custòdia amb els titulars de les finques (públics o privats). L’objectiu dels acords és ordenar els usos que afecten el bosc de ribera per millorar-ne l’estat ecològic i garantir-ne la conservació. Els instruments per aconseguir-ho són les tècniques silvícoles combinades amb la regulació dels usos ramaders, lúdics i de gestió de la biodiversitat (CAMPRODON et al., 2010). Tanmateix, l’avaluació de l’estat de conservació d’espais naturals és part fonamental, tant per la realització d’estudis del medi com també per poder planificar i desenvolupar projectes de restauració. La valoració de la qualitat o naturalitat d’un espai permet realitzar futures comparacions i conèixer d’una forma objectiva l’eficàcia de mesures correctores i treballs de restauració. En aquest sentit, el projecte “Riberes del Ter” es complementa també amb el projecte “RICOVER” (programa Interreg SUDOE 2009-2011) que, de forma prèvia i posterior a les actuacions, permet efectuar un pla de seguiment de variables hidromorfològiques i biològiques (CAMPRODON et al., 2010; ORDEIX et al., 2010). El present treball s’emmarca doncs, dins d’aquest dos projectes, com un primer estudi de vegetació riberenca al llarg del tram de riu afectat pels treballs de restauració, per poder avaluar en la posteritat els resultats de les actuacions de millora de l’entorn del riu.

Guia d’Internet (HTML5 i reproductors web)

Aquest document dóna les pautes bàsiques per poder incorporar vídeos incrustats en una pàgina web codificada en HTML5, amb un reproductor accessible. Així mateix, es dóna una introducció a l’eina ccPlayer, reproductor de vídeos que està implementat com un objecte SWF Flash i que permet l’addició de subtítols. Veurem també una altra eina similar, el JWPlayer.

Formes d"ocupació d"alta muntanya a la vall de la Vansa (Serra del Cadí - Alt Urgell) i a la vall del Madriu-Perafita-Claror (Andorra): estudi diacrònic de paisatges culturals pirinencs

Els medis d'alta muntanya han estat tradicionalment concebuts com espais naturals, caracteritzats per la marginalitat de les activitats humanes. Tanmateix, en les darreres dècades, diversos projectes d'investigació han posat de manifest que a Europa, l'alta muntanya constitueix un espai humanitzat des d'antic, en molts casos, des del Mesolític. Des d"aquesta nova perspectiva, la muntanya ha passat a constituir un paisatge humanitzat, cultural, modelat al llarg del temps. Els estudis en curs plantegen analitzar aquests espais com a paisatges culturals en totes les seves dimensions, mediambiental i social o humana. En aquest nou context, l"anàlisi del registre arqueològic i de les adaptacions humanes al medi requereix d"una aproximació integral des de l"Arqueologia del Paisatge, la Història Ambiental i la Paleoecologia.