154 resultados para Haiti História 1937
Resumo:
El projecte pretn esdevenir lanlisi sobre quin fou el rol que assum la histria a nivell institucional, educatiu i popular en la configuraci del Tercer Reich, apuntant doncs principalment a descobrir quina funci va tenir aquesta en la construcci de la naci alemanya durant els anys trenta. La hiptesi que servir de punt de partida de la investigaci ser concebre que la histria es convert en una ena que nicament es debia a lestat per aix poder reforar la construcci del rgim nacionalsocialista alemany. Lestudi es dedicar per tant a haver de demostrar tal afirmaci.
Resumo:
El objetivo de esta comunicacin es dar a conocer la mejora de la docencia de histo-ria de la Farmacia en la aplicacin de las competencias transversales de capacidad de aprendizaje y responsabilidad y capacidad creativa y emprendedora en trabajos de equipo del alumnado. Se ha establecido un foro de debate en el campus virtual, 2 simulaciones de prueba final con autoevaluaciones en cuanto a la clase activa terica en la cual se distribuyen en grupos de trabajo que interactan a clase en base a cuestiones que formulan en funcin del que se ha explicado previamente, aplicando el modelo de cuestionamiento progresivo, en un proceso de colaboracin en la adquisicin del conocimiento farmacohistrico.
Resumo:
Arquitectura, construcci i ciutat en la histria d'occident s un llibre que vol relacionar aquests tres conceptes i, a la vegada, projectar-los en la complexitat de la nostra cultura.Aquest volum sobre el mn antic posa de manifest, des de Grcia fins a Bizanci, els fets ms rellevants i els edificis ms caracterstics d'una arquitectura eterna, tot subratllant-ne les arrels mediterrnies.
Resumo:
Sntesi dels primers resultats del Projecte Ager Tarraconensis i de les aportacions al simposi, de les quals sextreuen reflexions i coneixements nous sobre el tema de lestudi entorn del conjunt de lespai de la ciutat romana, del paisatge, tractat com un sistema. Les aportacions se centren en la varietat de les primeres estratgies de control rom del territori, de les tipologies i evoluci dels establiments, dels aspectes econmics i de la dinmica del poblament. Tot plegat fa referncia molt especialment al territori de Tarraco, per b que es fan nombroses comparacions amb altres territoris de lrea catalana i saguntina i tamb daltres provncies romanes. Tarraco es va perfilant com una ciutat amb un territorium molt productiu, no sols en agricultura, sin tamb en indstries, producci txtil, explotacions de recursos minerals com les pedreres i el ferro, i amb un comer molt actiu que la devia convertir en un port important de la Mediterrnia occidental romana. La jerarquia dels hbitats rurals tamb sest demostrant ms complexa grcies al coneixement de noves aglomeracions. Levoluci posterior al perode rom tamb ha entrat en discussi, especialment pel que fa a lpoca islmica, sobre la qual es discuteix si el camp va quedar poblat o despoblat, tema que resol en sentit positiu el diagrama pollnic realitzat dins del marc del projecte.
Els ltims hereus. Una recerca d'histria oral sobre els grans propietaris rurals de la regi de Girona
Resumo:
Articles que estudia la transformaci experimentada pels propietaris rurals de les comarques gironines durant el segle XX i, sobretot, durant els darrers cinquanta o seixanta anys
Resumo:
Article que analitza l'impacte, que histricament, ha tingut el desenvolupament econmic sobre el medi ambient
Resumo:
L"article presenta l"entorn histric de les gramtiques universals del segle xvii. Descriu el moviment cultural de l"abadia de Port-Royal, en els vessants religis, poltic, pedaggic i cientfic. Analitza els principis de la Grammaire gnrales et raisonne d"Antonie Arnauld i Claude Lancelot. Considera la relaci de la gramtica amb la Logique d"A. Aranuld i Pierre. Nicole. I examina la recepci que ha tingut la gramtica de Port-Royal a la histria de la Lingstica, en especial a partir de la tesi de Noam Chomsky sobre la lingstica cartesiana. La controvertida postura de Chomsky, rebutjada per la crtica, instrueix sobre els processos de construcci de la historiografia
Resumo:
Malgrat la important revifalla que en els darrers anys han experimentat els estudis histrics, entre els quals cal incloure els d"histria de l"art, centrats en l"antic bisbat, l"antic terme i la ciutat mateixa de Tortosa, avui encara resulta relativament escs el coneixement que tenim tant dels materials de la construcci com dels mestres que van construir en aquest territori durant les poques medieval i moderna.1 Aquest breu estudi, basat en un nic document,2 pretn ser, simplement, una petita aportaci a la histria de l"arquitectura setcentista tortosina, i pretn serho en els dos vessants esmentats abans: el dels materials de la construcci i el dels mestres.
Resumo:
El fet que la pintura decorativa del darrer quart del Set-cents sigui una de les manifestacions plstiques ms interessants de la produccin catalana del moment ha estat el motor impulsor de la nostra dedicaci al tema dins el marc del projecte de recerca ACAF/ART. Aix, centrarem la nostra ponncia en els programes decoratius del palaus barcelonins d'aquest perode.
Resumo:
En aquest treball es vol insistir en la necessitat d'estudiar alguns fets reals contemporanis que s'amagaven darrere el discurs pairalista. Corn a element de reflexi general, que convida a una comparaci en l'mbit europeu, es proposa lanlisi dels canvis en la concepci i en les practiques de la propietat que caracteritzaren el perode comprs, a Catalunya, entre les campanyes unitries de la dcada de 1880 sobre la codificaci i la discussi abrandada sobre la llei de contractes de conreu dels anys trenta. Com a temes concrets, es far referncia als debats sobre lemfiteusi i la parceria -institucions recurrentment proclamades com a instruments de benestar social- aix com a la necessitat d'estudiar, si aquest s el cas, les prctiques de resistncia social que acompanyaren aquests debats. Quan intentem posar en relaci els dos tipus de reflexi, la retrica del dret apareixer com una arma ideolgica en mans dels propietaris, per es revelaran algunes prctiques judicials que simultniament i progressivament hauran afavorit emfiteutes, parcers i, en general, els possedors de la terra. Aquesta utilitzaci del dret com a arma de lluita social no solament influir; decisivament en els discursos terics dels juristes, sin que trencar definitivament la unitat del discurs pairalista
Resumo:
L'article descriu les principals aportacions i activitats desenvolupades entorn de la histria del llibre, les biblioteques i la lectura al nostre pas en els anys 2008 i 2009. Una exhaustiva revisi bibliogrfica analitza les obres que han aparegut en cadascun dels mbits estudiat. En altres apartats, s'identifiquen les principals lnies de recerca i les diverses accions destinades a la difusi. La quantitat, qualitat i varietat de les aportacions sn un indicador de l'inters que els temes estudiats susciten entre la comunitat cientfica i bibliotecria, i posen de relleu l'amplitud cronolgica i la multiplicitat de mirades amb qu s'aborden els estudis i els projectes.
Resumo:
El febrer de 2001 moria a Santa Cristina dAro Jordi Verri i Faget, personatge polifactic que al llarg de la seva vida shavia dedicat a diferents tasques sempre en defensa i reconeixement de la cultura i la pedagogia catalanes. Investigador incansable, ens deixava un important llegat fruit de la seva passi pels llibres i del seu inters per la nostra histria educativa, una part del qual era donat a la Universitat de Girona. Aquest fons documental s el punt de partida daquest estudi, que vol aprofundir en la figura de Verri, contextualitzar el seu fons i valorar qu significa per la nostra pedagogia. Aquest s un reconeixement a Jordi Verri i a la seva tasca, que representa una important aportaci a la histria de leducaci catalana
Resumo:
En aquest treball es parteix de la concepci que la histria oral i les histries de vida sn elements del patrimoni cultural immaterial i com a tals caldria conservar i protegir. Sexposa el testimoni dun ciutad de Girona, Narcs Lecha, el meu avi matern, durant el perode de la Segona Repblica, la Guerra Civil i lexili. A partir del qual extraurem diferents aspectes collectivament rellevants. Lobjectiu principal daquest treball s lestudi i la difusi duna histria de vida que ens aporta coneixement sobre un perode cabdal de la nostra histria
Resumo:
En aquest treball es parteix de la concepci que la histria oral i les histries de vida sn elements del patrimoni cultural immaterial i com a tals caldria conservar i protegir. Sexposa el testimoni dun ciutad de Girona, Narcs Lecha, el meu avi matern, durant el perode de la Segona Repblica, la Guerra Civil i lexili. A partir del qual extraurem diferents aspectes collectivament rellevants. Lobjectiu principal daquest treball s lestudi i la difusi duna histria de vida que ens aporta coneixement sobre un perode cabdal de la nostra histria
Resumo:
Aproximaci al procs de creaci del Guernica de Pablo Picasso i a la seva presentaci pblica, a travs de les exposicions de carcter temporal i les corresponents a les colleccions dels museus en les quals es va dipositar, per a poder reconstruir la histria duna de les icones mundials de lart modern universal. El treball atent a la creaci, contingut simblic i caracterstiques principals de lobra, a les circumstncies histriques que la van envoltar, als itineraris expositius, els discursos museogrfics i les condicions de la seva presentaci pblica: al Pavell espanyol de lExposici Internacional de Pars de 1937, al Museu dArt Modern de New York (MoMA), al Museo Nacional del Prado i al Museu Nacional Centre de Artes Reina Sofa de Madrid, instituci que acull actualment lobra. Al llarg del treball es descriu el procs de transformaci de la seva significaci en funci del context en el qual sinsereix en cada moment, des dun instrument de propaganda poltica, icona de lart modern occidental, fins a la seva consideraci com a obra mestra en la articulaci de lart espanyol modern i contemporani.
