Monitorització TrailWalker iOS

Para realizar el seguimiento online de la carrera de resistencia TrailWalker que organiza anualmente Intermon OX, se ha desarrollado un sistema GIS formado por una aplicación cliente iOS para el teléfono iPhone, que mediante el sistema de localización de Apple transmite periódicamente la posición de los participantes a un servidor con el software ArcGIS for Server, que permitirá explotar la información espacial mediante un visor web.

Aplicació de calculadora solar

El present treball fi de carrera consisteix en la realització de l'estudi, disseny i implementació d'una aplicació informàtica dins de la temàtica dels sistemes d'informació geogràfica (SIG) per realitzar el càlcul de la quantitat de llum solar rebuda pels diferents edificis d'una ciutat. L'aplicació s'ha desenvolupat sota l'entorn de GeoMedia, una plataforma comercial per tractar dades SIG, i ha estat programada en Visual Basic fent servir l'entorn Visual Studio 2012.

Monitorització Trailwalker

Aplicació per a iPhone per fer lectures de les geoposicions i enviaments al servidor en base a les condicions de la cursa Trailwalker organitzada per Intermón Oxfam.

Aplicació de calculadora solar

Implantació d'una calculadora de radiació solar sobre els edificis d'una zona d'estudi.

Monitorización Trailwalker

En este trabajo se da solución a la necesidad de monitorizar la carrera Trailwalker, organizada por Intermon Oxfam, y, específicamente, se configura el servidor SIG y se desarrolla el visor web de la carrera; todo ello utilizando la tecnología ArcGIS.

A flood geodatabase and its climatological applications: the case of Catalonia for the last century

Floods are the natural hazards that produce the highest number of casualties and material damage in the Western Mediterranean. An improvement in flood risk assessment and study of a possible increase in flooding occurrence are therefore needed. To carry out these tasks it is important to have at our disposal extensive knowledge on historical floods and to find an efficient way to manage this geographical data. In this paper we present a complete flood database spanning the 20th century for the whole of Catalonia (NE Spain), which includes documentary information (affected areas and damage) and instrumental information (meteorological and hydrological records). This geodatabase, named Inungama, has been implemented on a GIS (Geographical Information System) in order to display all the information within a given geographical scenario, as well as to carry out an analysis thereof using queries, overlays and calculus. Following a description of the type and amount of information stored in the database and the structure of the information system, the first applications of Inungama are presented. The geographical distribution of floods shows the localities which are more likely to be flooded, confirming that the most affected municipalities are the most densely populated ones in coastal areas. Regarding the existence of an increase in flooding occurrence, a temporal analysis has been carried out, showing a steady increase over the last 30 years.

Los hábitats del proyecto CORINE en el ámbito territorial catalán: delimitación y cartografía.

nd items. Once maps are drawn up they are digitized and put into a GIS and finally subjected to quality control. Table 4 shows the most important habitats (according to polygon number and area covered) and the least represented habitats in the sheets drawn so far. Sheets can be obtained through internet (www.gencat.net/mediamb/pn.htm).

Propuesta de implementación del cultivo del manzano (Malus domestica) en la Vall d'Alinyà : análisis de viabilidad ambiental-económica y certificación de créditos voluntarios de carbono

El presente proyecto tiene por objetivo realizar una propuesta de cultivo de manzano (Malus domestica) en la Vall d’Alinyà para el desarrollo de un producto agroalimentario que contribuya a la revitalización de esta área rural y a la mitigación del calentamiento global. Para ello, se pretende proporcionar una metodología para calcular, con mayor precisión, el comportamiento de los cultivos como sumidero de carbono a partir del balance neto de gases con efecto invernadero (GEI) del sistema. Con tal de obtener las emisiones de GEI generadas por los cultivos se desarrolla un análisis del ciclo de vida (ACV), y para obtener la fijación de los cultivos, se realiza un análisis de su capacidad de absorción de dióxido de carbono en la biomasa de la plantación. Además, mediante el uso de sistemas de información geográfica (SIG), se determinaron los terrenos potenciales para el cultivo del manzano en la zona de estudio. Posteriormente, se verifica la certificación de créditos en el mercado de carbono voluntario y se analiza la viabilidad económica del proyecto, obteniendo así un producto (la manzana) con valor ambiental añadido. Como conclusión se obtuvo una viabilidad positiva de la verificación de créditos, puesto que el balance neto de carbono fue positivo, absorbiéndose 234,54 t CO2 en todo el territorio potencialmente cultivable (16,92 ha) y durante 15 años de actividad agrícola. Al mismo tiempo, la propuesta resultó viable económicamente, generándose unos beneficios ligados a la venta de producción frutícola y de los créditos de carbono de 79.484 € durante los 15 años de actividad productiva.

Asentamientos rurales y estructuración de la Layetania interior (Barcelona): romanización e impacto de los programas de organización territorial

This paper presents the results of the first phase of archaeological and historical study developed in the Vallès Oriental. It has done a complete study of the archaeological information available from the several documentary sources (bibliography, IPAC, etc.). This has lead to an interpretative update on the forms of occupation and settlement dynamics developed in the study area during the 5th BC to 1st century AD. Preliminary results of the archaeomorphological analysis focused primarily on the road network are also presented. The first results highlight the importance of territorial organization programs of the late 2nd BC and 1st century BC. In this sense, it has been documented a close relationship between the road network and the distribution of rural settlements in late-Republican and Augustan periods. The use of databases in the management of archaeological information, and especially the application of GIS in the analysis and interpretation of data, suggest new interpretive approaches.

Els canvis territorials a l'àrea de Vic: una interpretació a partir de l'anàlisi de les fotografies aèries de 1956 i 2008. De l'equilibri rural-urbà a la ciutat difusa

Agafant com a premissa l’elevat grau de poblament disseminat de la plana de Vic i la forta interrelació entre els diferents assentaments, el present treball caracteritza l’actual model urbà dispers de la conurbació vigatana (Osona). L’estudi elabora dos mapes, mitjan segle xx i actual (2009), a través d’un Sistema d’Informació Geogràfica (SIG), i interpreta els resultats partint del concepte de ciutat difusa

GeoTools-Android. Eines geogràfiques per Android

El present Treball Final de Carrera (TFC), basat en el tema dels Sistemes d'informació Geogràfica i Geotelemàtica, es centra en les diverses aplicacions geoespacials per al sistema operatiu Android.

Servei Municipal d'emergències

Es presenta un sistema de gestió d'emergències dins d'un àmbit municipal on es pretén donar una resposta eficaç a les emergències que es puguin donar en un determinat municipi com, en el nostre cas, Barcelona.

Implementació de GeoNetwork per a la gestió de metadades del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

El present projecte ha consistit en implementar un SIG corporatiu per a la gestió de la informació de dades del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. La finalitat és la d’estructurar i organitzar aquesta informació que se’n deriva per a que pugui ser consultada fàcilment i de manera molt dinàmica. Un cop el sistema d’informació contenia les dades pròpies del CTFC es van afegir més metadades al sistema d’informació mitjançant connexions de harvesting, GeoServer i protocol FTP

Diagnosi del canvi d'usos i cobertes del sòl a Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental) : analitzant el passat per a entendre el present (1956-2010)

El projecte es centra en analitzar les transformacions en els usos i cobertes del sòl al municipi de Sant Pere de Vilamajor, com a conseqüència d’un conjunt de forces inductores de canvi global. Primerament, s’ha realitzat la caracterització social, econòmica, demogràfica i ambiental de la zona d’estudi des de mitjans del segle passat fins a l’actualitat. Posteriorment, l’estudi es centra en l’anàlisi cartogràfica de la zona, realitzat a través de Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG), utilitzant el programa MiraMon, per tal de comparar els usos i cobertes del sòl entre 1956 i 2010. Les principals transformacions experimentades són la transició dels estatges de vegetació herbacis i matollars a bosc i la transformació dels cultius en sòl urbà. L’abandonament de les pràctiques agràries conjuntament amb el desenvolupament de les urbanitzacions a l’àmbit d’estudi són els principals agents de canvi, fruit del procés de la industrialització i terciarització de l’economia.

La Layetania interior : estudio arqueomorfológico en un área urbana (Vallès, Barcelona). Aspectos metodológicos

Landscape research in urban or peri-urban areas implies important methodological constraints. In this sense, the area of study, placed in the Vallès basin, near the city of Barcelona, has known an important process of urbanization in the last two decades. This fact restrains the retrieving of archaeological data and the development of archaeological surveys and field-walking. The particular topography of the area must also be taken into account. It is characterised by soft slopes resulting from a differentiated seasonal rainfall. Archaeomorphological analysis has been therefore reconsidered in order to adapt its methods and techniques to this particular environment. The destruction of large agrarian areas implies that landscape morphology research must focus on an intensive work through historical cartography and old aerial photography within a gis environment. The article presents the results of the archaeological research developed in this area. The methodological approach previously exposed and the diversity of sources analysed has allowed us to characterize the ancient road network and to identify field systems from different periods.