Earth's Changing Land

Entre el 14 i el 18 de març de 1998 es va celebrar a Barcelona la conferència Earth’s Changing Land sota la tutela dels programes internacionals Global Change in Terrestrial Ecosystems (GCTE) i Land Use and Land Cover Change (LUCC). L’objectiu principal de la trobada era presentar les darreres aportacions científiques sobre els efectes presents i previsibles del canvi global sobre els ecosistemes terrestres i la societat. Al mateix temps, es volia afavorir l’establiment de ponts de diàleg entre els professionals implicats en el canvi global

Principis de llibertat intel·lectual per a les biblioteques acadèmiques: una interpretació de la Declaració dels drets de les biblioteques

Traducció del document original publicat a http://www.ala.org/ala/issuesadvocacy/intfreedom/librarybill/interpretations/intellectual.cfm

La R+D en investigació literària

Aquesta ponència reflexiona sobre el concepte i l'evolució de la recerca i el desenvolupament (R+D) en investigació literària als territoris de llengua i cultura catalanes. Des de punts de vista quantitatius i qualitatius, s'examinen els agents de recerca involucrats (universitats, instituts i grups de recerca, fundacions, etc.) i els recursos invertits (humans, econòmics i materials), així com els resultats obtinguts (monografies i capítols, revistes i articles, tesis doctorals, comunicacions de congressos, etc.). Les dades s'han obtingut de diverses fonts d'informació, fet que evidencia els importants problemes metodològics en la seva recollida (manca de reculls objectius i sistemàtics, treball manual per recopilar i organitzar la informació adient, etc.). Sempre que és possible, la informació s'estudia segons les diferents àrees geogràfiques i àmbits d'especialització (literatura contemporània; literatura moderna; literatura medieval; i, finalment, estudis transversals i de teoria de la literatura i literatura comparada). Per acabar, s'extreuen algunes conclusions sobre la R+D literària i les seves perspectives de futur.

El Derecho a la información del niño hospitalizado

Esta comunicación presenta un estado de la cuestión sobre experiencias virtuales relacionadas con el derecho de los niños hospitalizados a recibir una información adecuada sobre su enfermedad y el tratamiento a seguir. Se parte de un marco legal y normativo (Patient¿s Bill of Rights, Declaración sobre la promoción de los derechos para los pacientes en Europa, Carta europea de los derechos del niño hospitalizado, Manifiesto de la Unesco para bibliotecas públicas, Pautas para bibliotecas al servicio de pacientes de hospital, ancianos y discapacitados en centros de atención de larga duración) que reconoce que hay que garantizar el derecho de los enfermos a disfrutar de una vida plena porque un paciente no es sólo un enfermo sino una persona con derechos. La metodología seguida se basa en una búsqueda exhaustiva en Internet condicionada por factores geográficos, idiomáticos, terminológicos y de silencio informativo. Se ha obviado intencionadamente la descripción del contexto español. Los casos presentados, fruto de una selección, se han analizado teniendo en cuenta cuatro aspectos: descripción, objetivos, ámbito de aplicación y puntos fuertes. Así mismo, los resultados se estructuran en función de las características de los productos o servicios y de su dependencia institucional: elaborados por hospitales, por organizaciones externas que crean productos o servicios y portales de información. Del análisis se deduce que existen numerosos recursos virtuales pero pocos son los que informan al paciente infantil, siendo más frecuentes los dirigidos a adolescentes. La mayoría de las veces la información proporcionada no va más allá de los tópicos o no es adecuada. Predominan las comunidades virtuales frente a la información directa sobre la enfermedad. Se trata de productos o proyectos normalmente desvinculados de las bibliotecas hospitalarias o de las bibliotecas para pacientes y de sus profesionales. Se concluye que el canal más adecuado para facilitar el acceso no sólo a la información sino a una información de calidad, es a través de la biblioteca del hospital, en la que el ¿bibliotecario de cabecera¿ se constituye en un referente constante para el personal sanitario, los pacientes y sus familiares.

Anàlisi legal del projecte Google books des de la perspectiva dels drets de propietat intel·lectual

Objectiu. Descriure el projecte Google books i analitzar-lo des de la perspectiva legal, tenint en compte els tres agents principals implicats: Google, els titulars de drets de propietat intel·lectual i les biblioteques. Metodologia. Anàlisi legal comparada (legislacions dels Estats Units, de França i d'Espanya) de les implicacions del projecte Google books sobre els drets de propietat intel·lectual i el dret de la competència. Estudi de les demandes plantejades contra Google als Estats Units i a Europa, aixícom les possibles conseqüències de l'acord de conciliació adoptat per Google i les associacionsd'autors i editors als Estats Units. Resultats. Google books ha suposat una infracció massiva de drets de propietat intel·lectual. Per determinar si els llibres d'una biblioteca han entrat en el domini públic o no, cal determinar prèviament quina llei nacional resulta aplicable a cada llibre. La posada a disposició a Google books d'obres descatalogades i tan sols fragments de llibres que es troben a la venda no pot dursea terme sense l'autorització dels titulars. En el cas de les obres òrfenes, l'explotació exigeixl'adopció de certes mesures prèvies per garantir els drets dels titulars, en cas que aquests arribina conèixer-se. L'acord de conciliació adoptat als Estats Units entre Google i les associacionsd'autors i editors pot implicar una posició de monopoli per part de Google en relació amb la venda dels llibres descatalogats i les obres òrfenes.

Els arrendaments dels drets de bolla: un indicador vàlid per mesurar la producció i el consum de teixits?

L'objectiu d'aquest treball és presentar la reconstrucció de la sèrie dels ingressos obtinguts per la Generalitat de Catalunya a través de la recaptació de l'impost de bolla durant l'edat moderna -és a dir, des de la primeria del segle XVI fins a la seva desaparició en el darrer terç del segle XVIII (1770)-, i valorar-ne la validesa com a indicador de la producció i/o el consum de teixits a Catalunya en tota aquesta etapa.

Noves alternatives per gestionar els drets d'autoria en la difusió de continguts. Les llicències de Creative Commons

Les llicències de Creative Commons són una alternativa a la gestió tradicional dels drets d'autor que s'ha estès ràpidament gràcies a Internet en els seus cinc anys d'existència. L'aparició d'aquesta nova eina legal ha obert un debat sobre els models de difusió de qualsevol contingut i, en definitiva, del coneixement que ha obligat a replantejaments no tan sols entre els autors i els creadors sinó també entre institucions i administracions. En aquest llibre es presenta el model que proposa Creative Commons per facilitar la difusió i l'accés als continguts de qualsevol persona, tot respectant-ne els drets d'autor.

Copyright issues related to the implementation of Open Access policies

The presentation provides an overview of the copyright issues related to the implementation of Open Access policies. It focuses on the need to obtain permission to reproduce and disseminate a copy of any published paper taking into account any copyright transfer signed by authors. This permission is needed to implement Green Open Access policies through repositories. Moreover it explores the use of open content licenses in repositories and journals to move to the Gold Open Access model that offers not only free access to full text but full reuse of contributions.

Gestión de derechos de propiedad intelectual en el repositorio institucional y en las colecciones digitales de la Universitat de Barcelona.

comunicacció presentada a: "IX Workshop REBIUN sobre Proyectos Digitales: Investigación, innovación e información: tendencias en los sistemas digitales de gestión de la producción científica". Salamanca 1 y 2 de octubre de 2009

Las licencias de Creative Commons en las revistas científicas

Comunicació presentada a la "Jornada informativa Grupo de investigación Acceso Abierto a la Ciencia". Barcelona, 3 de marzo de 2010

Drets de la Terra

Per parlar deis drets de la Terra ens preguntem primer qui és la Terra i ens adonem que no estem parlant d' una massa compacta indiferenciada, separada de nosaltres mateixos, sinó al contrari, estem fent referencia a una totalitat magnífica. Vista de lluny, és gairebé rodona, de color blau, verd, ocre ... amb núvols blancs; vista de prop, formada per una diversitat meravellosa d'éssers que estan vivint amb interdependencia els uns amb els altres. Així, parlar deis drets de la Terra vol dir parlar deis drets de les muntanyes, de les glaceres mil-lenaries i deis cims d'intens silenci, de les cascades, de les valls verdes i els prats coberts de flors silvestres. Deis rius i rierols, deis llacs i els aqüífers, de la mar i del sol fertil que alimenta i acull.

Eurovegas: col·lisió de drets?

Aquestes darreres setmanes, els mitjans de comunicació van plens de notícies sobre el projecte de construcció d¿Eurovegas, un macro-complex lúdic (joc, hostaleria, residencial) al delta delLlobregat. A més del vessant econòmic i social, mereix també una mirada des del punt de vistaambiental.

Eurovegas: col·lisió de drets?

Aquestes darreres setmanes, els mitjans de comunicació van plens de notícies sobre el projecte de construcció d¿Eurovegas, un macro-complex lúdic (joc, hostaleria, residencial) al delta delLlobregat. A més del vessant econòmic i social, mereix també una mirada des del punt de vistaambiental.

Dominància i ocupació de l'espai en grups de primats no-humans: un model basat en conducta adaptativa

L'estructura jeràrquica és una de les característiques fonamentals de les societats de primats, que condiciona en gran mesura el comportament dels individus que conviuen al grup, però quines lleis regeixen la formació i l'estructura d'aquestes jerarquies?, per què en determinats grups els subjectes més dominants se situen al centre del grup i en altres de la mateixa espècie no? En el camp de la conducta animal s"han proposat múltiples hipòtesis però cap totalment satisfactòria, ja que a causa de les múltiples variables que hi influeixen és difícil desenvolupar una teoria que expliqui tota la complexitat que s"observa empíricament. La nostra proposta d"estudi es basa en l"enfocament de la modelització de la conducta adaptativa, la qual ens permet, mitjançant la simulació informàtica, implementar moltes de les variables que autors com Gust (1995), Koenig (2001) i Barta & Giraldeau (1998) han considerat importants per a l"estructura de formacions jeràrquiques en primats. Seguint el model proposat per Hemelrijk (1998), hem programat un simulador basat en agents, en el qual les regles de conducta implementades fan emergir estructures jeràrquiques complexes. En una primera fase de la investigació, que es desenvolupa en el present article, hem replicat els estudis de Hemelrijk (1996). Com els nostres resultats coincideixen amb els obtinguts per Hemelrijk, en posteriors treballs implementarem noves variables al nostre model.

Producció de valor, recursos humans i articulació de l'espai. Catalunya com a exemple (1955-1975)

Com a base per endinsar-se en l'anhlisi de l'articulació espacial d'un territori, proposo postular que aquesta articulació, és a dir, l'espai social en cada moment determinat, és la resultant dels efectes de la formació social vigent sobre una situació genealbgica del territori en el qual intervé. Segons aixb, la variable articuladora en cada formació social estarh formada pel procés de producció i reproducció de valor en la seqükncia: 1) producció de valor; 2) utilització dels diversos recursos productius, tot aprofitant-se de la mobilitat diferencial dels factors; 3) circulació del valor, i 4) gestió i/o apropiació de l'excedent i repartiment social del valor. Tot aixb sobre un territori en el qual s'articularan diverses funcionalitzacions de manera que possibilitin, i maximalitzin si és possible, el resultat per part del bloc gestor-apropiador de l'excedent.