Innovation and Regulation in ICT. Keys for Development

The expansion of broadband speed and coverage over IP technology, which extend over transport and terminal access networks, has increased the demand for applications and content which by being provided over it, uniformly give rise to convergence. These shifts in technologies and enterprise business models are giving rise to the necessity for changing the perspective and scope of the Universal Service and of the regulation frameworks, with this last one based in the same principles as always but varying its application. Several aspects require special and renewed attention, such as the definition of relevant markets and dominant operators, the role of packages, interconnection of IP networks, network neutrality, the use of the spectrum with a vision of value for the citizenship, the application of the competition framework, new forms of licensing, treatment of the risk in the networks, changes in the regulatory authorities, amongst others. These matters are treated from the perspective of the actual trends in the world and its conceptual justification.

ESTRO-HERO survey: Guidelines for equipment and staffing of radiotherapy facilities in the European countries: Final results of the ESTRO-HERO survey

Background and purpose: In planning to meet evidence based needs for radiotherapy, guidelines for the provision of capital and human resources are central if access, quality and safety are not to be compromised. A component of the ESTRO-HERO (Health Economics in Radiation Oncology) project is to document the current availability and content of guidelines for radiotherapy in Europe. Materials and methods: An 84 part questionnaire was distributed to the European countries through their national scientific and professional radiotherapy societies with 30 items relating to the availability of guidelines for equipment and staffing and selected operational issues. Twenty-nine countries provided full or partial evaluable responses. Results: The availability of guidelines across Europe is far from uniform. The metrics used for capital and human resources are variable. There seem to have been no major changes in the availability or specifics of guidelines over the ten-year period since the QUARTS study with the exception of the recent expansion of RTT staffing models. Where comparison is possible it appears that staffing for radiation oncologists, medical physicists and particularly RTTs tend to exceed guidelines suggesting developments in clinical radiotherapy are moving faster than guideline updating. Conclusion: The efficient provision of safe, high quality radiotherapy services would benefit from the availability of well-structured guidelines for capital and human resources, based on agreed upon metrics, which could be linked to detailed estimates of need

Cohabitation effect on the slowdown of the Neolithic expansion

We introduce the effect of cohabitation between generations to a previous model on the slowdown of the Neolithic transition in Europe. This effect consists on the fact that human beings do not leave their children alone when they migrate, but on the contrary they cohabit until their children reach adulthood. We also use archaeological data to estimate the variation of the Mesolithic population density with distance, and use this information to predict the slowdown of the Neolithic front speed. The new equation leads to a substantial correction, up to 37%, relative to previous results. The new model is able to provide a satisfactory explanation not only to the relative speed but also to the absolute speed of the Neolithic front obtained from archaeological data

Construcció d'un refugi situat al terme municipal de Vallfogona de Ripollès, pensat com a final d'etapa per a rutes a cavall

Els negocis relacionats amb les activitats de lleure i els esports d’aventura actualment es troben en expansió, buscant majoritàriament el contacte amb la natura. Les rutes a cavall formen part del gran ventall d’opcions, per aquesta qüestió s’ha pensat en construir un refugi utilitzat com a final d’etapa per a rutes a cavall. En la major part del territori, la presència de població humana es manifesta en pobles, viles i ciutats, les quals disposes d’aigua sanitària, corrent elèctric i sistema de clavegueram. Per altra banda en les urbanitzacions o cases aïllades poder gaudir d’aquests serveis suposa una inversió econòmica elevada, que implica la utilització de sistemes alternatius. En el present projecte s’ha triat un emplaçament on portar a terme el final d’etapa amb una sèrie de requisits a complir : bosc a les proximitats, disposar d’un o varis accessos per a vehicles (transport del material d’intendència), tranquil•litat, bones vistes, i cobertura de telèfon mòbil. S’han acceptat les següents limitacions : no disposar de xarxa pública d’electricitat ni d’aigua. I s’han dimensionat les instal•lacions per a un màxim de dotze persones i els seus respectius cavalls. El principal objectiu del projecte és el dimensionament de les necessitats elèctriques, d’aigua i d’aiguacalenta sanitària en condicions autònomes, i utilitzant energies renovables. La valoració de les possibles solucions per condicionar les instal•lacions, i oferir una resposta eficient per la demanda. No és un objectiu específic del treball la potabilització de l’aigua ni el tractament dels residus produïts. S’han aprofitat els diferents desnivells que presenta l’emplaçament triat a l’hora de distribuir les instal•lacions, i s’ha utilitzat un antic cobert de dos pisos ja existent. Com a residència s’ha triat un model de casa prefabricada de muntanya. Com a sistema de subministrament elèctric, s’instal•laran plaques solars fotovoltaiques i un generador de corrent com a sistema auxiliar. La captació d’aigua s’efectuarà a partir d’un pou que es troba en el terreny i de la recollida d el’aigua pluvial, instal•lant dipòsits d’emmagatzemament d’aigua segons les necessitats. S’utilitzarà un equip de cloració per potabilitzar l’aigua de consum utilitzada a la residència. En la producció d’aigua calenta sanitària s’utilitzaran plaques solars tèrmiques i una caldera instantània de gas propà com a suport. Per cuinar s’ha triat una cuina de gas propà i una barbacoa que s’instal•larà a l’exterior. S’instal•larà una llar de foc amb recuperador d’aire a la residència i una fosa sèptica amb un sistema d’infiltració per poder abocar les aigües provinents de la residència. Els fems dels cavalls podran ser utilitzats com adob pel terreny.

Impacte d'un programa d'informació sobre l'elaboració del document de voluntats anticipades

Tot i que en el nostre territori comptem des de els anys 80 amb diferents models de Document de Voluntats Anticipades (DVA), aquests continuen essent desconeguts tant per la ciutadania com pels professionals de la salut. Aquesta situació ha fet que ens plantegem com a objectiu d’aquest estudi descriure si existeix la correlació entre el fet de proporcionar informació sobre el DVA i la motivació per la seva realització. En aquest estudi hem agafat com a mostra els usuaris del servei de psicogeriatria de la Fundació Sociosanitaria de Manresa l’Hospital de Sant Andreu de Manresa, tenint en compte les recomanacions del Document Sitges del 2005 i d’altres autors que recomanen fer el DVA en situació de demència lleu o moderada. També s’ha tingut present l’elevada prevalença d’aquesta patologia. S'ha dissenyat un assaig clínic comunitari amb aleatorització de dos consultoris d'un servei de psicogeriatria. Els metges del consultori assignat al grup control feien el tractament habitual en relació al DVA, és a dir, no informar els pacients atesos sobre l'existència i característiques del DVA, i els metges del consultori assignat al grup intervenció donaven informació reglada als seus pacients sobre el DVA. En el moment de la inclusió es registrava informació sociodemogràfica i clínica per poder classificar els participants i, també a tots els subjectes inclosos en l'assaig, al cap de tres setmanes se'ls feia una enquesta telefònica per avaluar l'opinió i el coneixement sobre el DVA. De les respostes de l’enquesta podem extreure com a resultats que més del 90% dels subjectes del grup control no coneixen el DVA. També s’observa de manera significativa com les persones del grup intervenció parlen amb el metge,la infermera i/o la família sobre la dependència i la mort, tenint en compte que la mort i la dependència continuen sent un tema tabú, i que la majoria de la població de l’estudi no planifiquen com volen ser atesos. Tanmateix s’observa com un 2’3 % tenia fet el DVA i un 22’7% manifesten la seva voluntat de realitzar-lo. Amb aquest estudi es conclou que el fet de proporcionar informació sobre el DVA als usuaris del servei de psicogeriatria afavoreix que aquests estiguin motivats per la realització d’aquest document; al mateix temps també afavoreix la planificació de les cures i el parlar sobres temes com la mort i/o la dependència amb la família, el metge la infermera.