299 resultados para Bodoquena, Serra da (MS)
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2010. Els briòfits, grup que engloba les molses i les hepàtiques, són els vegetals més desconeguts tot i la seva importància en el manteniment dels ecosistemes naturals i com bioindicadors de qualitat ambiental. Aquest desconeixement és degut en bona part a la dificultat que representa la seva classificació que comporta acurades observacions microscòpiques.Aquest treball es centra en l'estudi dels briòfits recol•lectats en fonts de la Serra de Montsant (Priorat) per tal d'observar-ne la biodiversitat i permetre l'obtenció d'imatges macro i microscòpiques d'aquests vegetals. El treball de camp ha comportat la recollida de mostres i dades mediambientals en 14 fonts del massís. S'ha procedit a la catalogació del material que ha suposat la realització d'unes 850 fotografies obtingudes amb el microscopi i la lupa binocular amb el programa Motic-Image Plus. Això ha servit per realitzar una guia on s'exposen de forma gràfica les principals morfologies referides als esporòfits, fil•lidis, caulidis, formes macroscòpiques... que pot servir de gran utilitat a estudiants que s'enfrontin per primera vegada a l'estudi de les molses. En total s'han catalogat 34 espècies a les fonts del Montsant. De cadascuna s'ha elaborat una detallada fitxa descriptiva amb les seves característiques ecològiques, imatges de camp, amb lupa i microscopi. Tot i la manca d'experiència, que ens fa pensar en la necessitat que un expert revisi el treball, s'han trobat 21 espècies que seria la primera citació bibliogràfica al Montsant i 8 d'elles són inèdites a la província de Tarragona segons el Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2010. El motiu central d’aquest treball és esbrinar quins són els organismes que viuen a les molses i el lloc d’estudi és el sortidor que hi ha al firal de Sant Feliu de Pallerols, més conegut entre els seus habitants per “el Lago”. Es conclou que la tosca del sortidor ha anat augmentant amb el pas dels anys i està en transformació constant. D’altra banda, només hi ha una espècie de molsa, Cratoneuron Commutatum. S'han trobat gran quantitat i diversitat d'organismes de tots els regnes excepte el dels fongs repartits en les quatre orientacions. Tots els organismes identificats segons la bibliografia consultada poden viure a les molses. Les característiques fisicoquímiques de l'aigua permeten explicar la formació de la tosca. Quant al sortidor, és estable i no es preveu, de moment, que pugui caure o volcar-se.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per alumnes d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2010. La idea de redactar aquest treball de recerca ha sorgit de l'interès per descobrir la relació entre l'ètica i l'estètica de les obres d'art.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per alumnes d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2010. La recerca duta a terme pretén donar veu a persones que, essent infants, van patir el tancament en els camps de concentració del sud de França, i especialment el de Rivesaltes, a la fi de la Guerra Civil espanyola. S'intenta esbrinar si la situació traumàtica viscuda per aquests infants els hi ha permès, posteriorment, portar una vida satisfactòria, si han estat capaços de superar el record dur del seu tancament. L’objectiu és posar de manifest que els nens són les principals víctimes dels conflictes d'abans i d'ara i aquests conflictes poden deixar seqüeles que els dificultin dur una vida plena.
Resumo:
Els moviments diaris de personesi productes entre les diferents localitatssón un fet evident i fàcilmentpalpable dins el nostrecontext social actual. Caldes deMalavella, municipi d'uns 3.000habitants situat al sud-est de la comarcade la Selva, limitant amb la delGirones, és una d'aquestes poblacionsque sobresurt especialmenl perquè generabon nombre de fluxos de moviment,ja sigui de persones o de productes,amb l'entorn territorial més proper.Sens dubte, el fet de tenir a l'abast totun ampli ventall de vies de comunicacióde notable importància, com laNacional II, l'autopista A-17, la línia deferrocarril Barcelona-Franga o el mateixaeroport Girona-Costa Brava, ha estatel principal factor que ha propiciataquests fluxos de moviment
Resumo:
Se estima que en España la incidencia de la lesión del ligamento cruzado anterior (L.C.A) es de 4 casos por cada 10.000 habitantes/año. Su reconstrucción quirúrgica incluye habitualmente la utilización de autoinjertos (con tejido tendinoso propio del paciente). Los dos más frecuentes son de tendón rotuliano y de tendones isquiotibiales.La lesión del L.C.A y su intervención quirúrgica hace tributario al trabajador de una incapacidad temporal (IT). No existe consenso en cuanto a la elección entre los dos injertos en la cirugía de L.C.A ni se conoce su impacto en la duración de la IT.El objetivo principal de este trabajo es describir la duración de la incapacidad temporal en función de la técnica quirúrgica de autoinjertos utilizada en la reconstrucción del ligamento cruzado anterior.Se trata de cohorte retrospectiva de 151 trabajadores que han sido tributarios de una IT por plastia de ligamento cruzado anterior de la rodilla, utilizando autoinjertos. El ámbito de estudio es una mutua de accidentes de trabajo y enfermedades profesionales de la Seguridad Social (Mutual Midat Cyclops - MC MUTUAL). Los trabajadores han sido intervenidos quirúrgicamente en la Clínica MC-Copérnico de Barcelona, por una de las técnicas (T. rotuliano o T. Isquiotibiales).Para la técnica del Tendón Rotuliano se obtuvo una muestra de 68 trabajadores intervenidos quirúrgicamente, con una DM de 121 días, y para la técnica de los Tendones Isquiotibiales se recogió una muestra de 83 intervenciones quirúrgicas, con una DM de 113. La DM total fue de 117 días de IT.El análisis de los datos no arrojó diferencias estadísticamente significativas en el tiempo de retorno al trabajo entre los trabajadores intervenidos por las técnicas quirúrgicas señaladas.
Resumo:
Es descriu un aflorament volcànic localitzat a la rodalia del mas Ventós (el Port de la Selva), a la part central de la serra de Rodes, dins el Pirineu axial. Es tracta d’una xemeneia volcànica enclavada en granodiorites gneissificades. Els materials que la componen són basalts olivínics alcalins amb textura traquítica, bastant alterats, els quals queden colgats per un dipòsit col·luvial sense consolidar. Les dimensions de la xemeneia són difícils de determinar pel recobriment que presenta: supera els 70 m en direcció nord-nord-est a sud-sud-oest i és d’uns 35 m en la perpendicular a aquesta. Aquest aflorament va ser citat per Teixidor fa més d’ un segle, i no s’ha retrobat fins ara
Resumo:
Aquest treball de final de carrera analitza com les empreses occidentals haurien de publicitar-se a la Xina. De la mateixa manera, s’estudia el mercat chinès en la seva totalitat i a més d’alguns casos reals de l’èxit publicitari. El mercat chinès és molt dinàmic i diferent als mercats occidentals. Això comporta una gran dificultat d’adaptacióper part de les empreses occidentals. Per això és necessari fer un análisis detallat del mercat, els seus mitjans de comunicació, el partit comunista que goberna, de l’àmbit socio-cultural i la importancia de potenciar la marca. Aquest treball finalitza amb l’explicació de l’èxit publicitari de diverses empreses occidentals. Un referent internacional com Coca-Cola, un sector amb molta rellevança com el luxe exclusiu dominat per Louis Vuitton i un mercat amb molt de potencial per a les empreses españoles com l’oli d’oliva il.lustrat amb Borges. Tot aquest treball ens convida a reflexionar sobre la diferencia d’actuació entre dos móns diferents com són els països occidentals i la China. Mentre el sector publicitari europeu s’atura, el chinès no deixa de créixer.
Resumo:
En el present treball de recerca s’ha dut a terme la síntesi esteroselectiva de tensioactius quirals ciclobutànics per tal que més endavant es puguin estudiar les seves propietats. Aquests tensioactius s’han preparat a partir dels 1,3-aminoalcohols i d’un 1,3-hidroxiàcid. Tots aquests productes són enantiopurs i se sintetitzen, en última instància, a partir d’etilè i d’anhídrid maleic. A partir d’aquests intermedis claus, i per reaccions successives, s’han sintetitzat dos tensioactius i el precursor d’un tercer.
Resumo:
En aquest treball s’investiga la reactivitat de tres complexos de Pt, cisplatí, complex 1, [Pt(dmba)(aza-N1)(dmso)], complex 2, i [Pt(dmba)(N9-9AA)(PPh3)]+, complex 3; els quals presenten activitat antitumoral, amb diferents proteïnes i oligonucleòtids mitjançant espectrometria de masses (ESI-TOF MS). ). L’estudi del cisplatí, 1, droga molt coneguda i emprada avui en dia pel tractament de molts tipus de càncer, permet comparar la reactivitat dels nous complexos d’estudi, 2 i 3, els quals presenten un IC50 més baix que el cisplatí en algunes línies de cèl·lules tumorals.
Resumo:
Concurso para la ordenación del centro histórico de Alcalá de los Gazules
Resumo:
Los Programas Estratégicos Transfusionales (PET) racionalizan las reservas de hemoderivados y disminuyen los riesgos transfusionales. Se realizó un estudio retrospectivo para verificar si el PET de Mútua Terrassa mejoró índice, volumen y masa transfusional en la artroplastia de cadera comparando un grupo de pacientes antes con otro después de la implementación del programa. El índice y masa transfusionales descendieron en el grupo PET comparado con el grupo No PET. El volumen transfusional fue similar. Estos resultados fueron más evidentes tras la introducción del ácido tranexámico. Proponemos la implementación de PET para cirugías de elevado consumo de hemoderivados.
Resumo:
La finca formava part d’un edifici més gran que originalment havia tingut un ús industrial i que posteriorment es va dividir en habitatges entre mitgeres aprofitant el mateix contenidor de la nau. Tots aquests habitatges tenen l’amplada del pòrtic estructural de la nau d’uns 5 metres d’amplada de façana de 7,5 metres. La composició de façana està molt modificada a la façana del carrer Tobella Pi de la Serra, mentre que a la façana posterior manté la composició original.El projecte pretén reformar íntegrament l’edifici mantenint la mateixa edificabilitat i volumetria que actualment. Es situarà l’escala i l’ascensor en el mig pòrtic de més que té la parcel•la deixant intacte el mòdul principal de 5 metres. Es proposa reconstruir el triple arc a l’última planta, així el tram de façana corresponent al pòrtic de 5 metres quedarà integrat al conjunt de l’edifici, mentre que el mig pòrtic on es situa l’escala serà tot vidriat per no interferir en la composició original del tot de l’edifici.