Ignorance and Indifference: Epistemic Indefinites in Slovak

This thesis investigates epistemic indefinites (EIs), elements noteworthy for their grammaticalized ignorance implicature, i.e. inability to provide further information about the identity of the expression's referent. This work contributes to the effort of finding a unified account of the cross-linguistic repertoire of EIs. It comprises a corpus survey and a semantic analysis of Slovak voľa- and -si, EI items not studied until now. First, the following hypothesis was tested: the semantic/syntactic functions expressed by an indefinite will fall into contiguous areas on an implicational map (Haspelmath 1997). The results of the corpus analysis revealed that the map does not entirely capture the Slovak EIs' functional distribution and interpretations. Secondly, the semantic analysis was developed within the alternatives-and-exhaustification framework (Chierchia 2013). I show that some of the EIs' behavior can be explained as a consequence of an assumed sensitivity to parameters proposed by Chierchia. I situate voľa- and -si with respect to the framework’s typology and offer a critical assessment of this theoretical perspective.

The International Universities Walking Project: Development of a Framework for Workplace Intervention Using the Delphi Technique

Background: This paper aimed to use the Delphi technique to develop a consensus framework for a multinational, workplace walking intervention. Methods: Ideas were gathered and ranked from eight recognized and emerging experts in the fields of physical activity and health, from universities in Australia, Canada, England, the Netherlands, Northern Ireland, and Spain. Members of the panel were asked to consider the key characteristics of a successful campus walking intervention. Consensus was reached by an inductive, content analytic approach, conducted through an anonymous, three-round, e-mail process. Results: The resulting framework consisted of three interlinking themes defined as “design, implementation, and evaluation.” Top-ranked subitems in these themes included the need to generate research capacity (design), to respond to group needs through different walking approaches (implementation), and to undertake physical activity assessment (evaluation). Themes were set within an underpinning domain, referred to as the “institution” and sites are currently engaging with subitems in this domain, to provide sustainable interventions that reflect the practicalities of local contexts and needs. Conclusions: Findings provide a unique framework for designing, implementing, and evaluating walking projects in universities and highlight the value of adopting the Delphi technique for planning international, multisite health initiatives.

Place branding : a conceptual and theoretical framework

Within the context of rising competition between territories, identity has become the most important element of recognition, differentiation and commodification in the communicative process within which cities, regions and countries position themselves. Geographical spaces thus compete in terms of this identity, which is then subjected to fierce comparison and competition (Nogué, 1999; Anholt, 2007a). The territorial brand thus entails the reinvention of places through a process of brand construction (branding) based on the promotion of the individual and collective identities of geographical spaces; these identities, in turn, are imbued with the intangible factors associated with their respective territorial identities.

Disseny i implementació d'un marc de treball (framework) de presentació per a aplicacions J2EE

El present projecte de final de carrera consisteix en el desenvolupament d'un marc de treball o framework per a la capa de presentació d'aplicacions J2EE.

Diseño e implementación de un framework de presentación para aplicaciones J2EE

El objetivo principal es analizar y desarrollar un framework que haga que el desarrollo de la capa de presentación sea más sencillo y fácil de implementar en el caso de aplicaciones J2EE con un cliente ligero.

Disseny i implementació d'un marc de treball (framework) de persistència J2EE

Aquest projecte de fi de carrera persegueix la finalitat d'analitzar i desenvolupar un conjunt de components en la direcció de simplificar i agilitzar el desenvolupament de l'accés a dades en aplicacions distribuïdes, sovint amb bases de dades relacionals.

Progress in front propagation research

We review the progress in the field of front propagation in recent years. We survey many physical, biophysical and cross-disciplinary applications, including reduced-variable models of combustion flames, Reid's paradox of rapid forest range expansions, the European colonization of North America during the 19th century, the Neolithic transition in Europe from 13 000 to 5000 years ago, the description of subsistence boundaries, the formation of cultural boundaries, the spread of genetic mutations, theory and experiments on virus infections, models of cancer tumors, etc. Recent theoretical advances are unified in a single framework, encompassing very diverse systems such as those with biased random walks, distributed delays, sequential reaction and dispersion, cohabitation models, age structure and systems with several interacting species. Directions for future progress are outlined

Framework de Persistencia

Desarrollo de un framework de persistencia y posterior estudio de este como objetivo del Proyecto Final de Carrera

Diseño e implementación de un framework de presentación : El framework Myst

Estudio sobre los frameworks Java de presentación. Creación de un framework de presentación propio y de una aplicación JEE que lo utiliza.

Poètiques del desig. Alteritat i escriptura a l’obra de Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses

[cat] La present investigació parteix de la urgència de revisar la poesia catalana contemporània des dels paràmetres de la teoria literària que abracen la representació del desig. Partint de l’estreta vinculació entre aquest marc teòric i les noves formulacions del subjecte líric postmodern, hem proposat l’estudi de tres grans poètiques que han marcat, cada una d’elles en el seu context socioliterari, un punt d’inflexió a la poesia catalana des d’aquest quadre teòric: Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses. Per aquest motiu, l’objectiu central de la tesi és demostrar, a través de la categoria del desig, com l’alteritat eroticoamorosa és un dels centres de representació i experimentació dels límits del subjecte poètic i quins efectes té en la construcció de la identitat textual i en el que hem anomenat matèria-emoció. La tesi no pretén ser un estudi comparatiu dels tres autors, sinó que, capturant les tres trajectòries en paral•lel, situa cada poètica en un punt de no retorn respecte al desig i la seva representació. Atès això, és, metafòricament, el signe desig, en els seus tres plans, el que unifica els tres paradigmes que hem sotmès a anàlisi: Gabriel Ferrater com a referent, Maria-Mercè Marçal en qualitat de significat i Enric Casasses, portador del significant. El primer capítol va més enllà de la ruptura moderna entre escriptura i exaltació d’una subjectivitat única i monolítica, per comprendre en què consisteix la dissolució del jo líric en tant que fonament de l’enunciació del subjecte en el vers. És una proposta metodològica que, prenent com a centre l’intent de construcció d’una teoria del poema basada en l’expansió del jo cap a l’Altre, analitza algunes de les variables retòriques i ontològiques que coparticipen en la formulació teòrica de subjecte líric incomplet o fragmentat en el moment d’enunciar-se. D’aquesta manera, amb una voluntat de teixir uns ítems teòrics per on circuli el concepte de jo líric versus l’Altre (poesia de l’alteritat, “llei de l’assentiment”, “apropiació” de l’enunciat o, sobretot, matèria-emoció), l’escriptura poètica es concep com un joc de forces entre la performativitat del subjecte líric i la recerca de la seva pròpia subjectivitat. Aquesta crisi del subjecte i la impossibilitat de restituir una relació unilateral respecte a l’Altre, cobren una especial rellevància quan el motor o força que activa la relació d’alteritat és el moviment que impulsa el jo fora de les seves pròpies estructures per atènyer l’altre/a (subjecte desitjat) o absorbir-lo: el desig. La segona part del primer capítol està destinada a definir les aproximacions teòriques sobre la representació del desig —encercades en un posicionament postestructuralista conjuminat amb la crítica literària feminista—, que ens permeten assentar les coordenades interpretatives per portar a terme l’estudi de la formalització de tres subjectes lírics que cerquen en l’escriptura el seu propi esdevenir com a subjectes desitjants. Així és que al llarg del segon capítol hem interrogat les tres poètiques resseguint els espais comuns erigits en la nostra proposta de marc interpretatiu. Per fer-ho, ens hem centrat en Les dones i els dies de Gabriel Ferrater, amb especial èmfasi a “Teoria dels cossos”. En el cas de Maria-Mercè Marçal, hem estudiat exhaustivament el primer poemari que inaugura l’escriptura del desig lèsbic, Terra de Mai, tot establint una contigüitat temàtica amb “Sang presa” (dins de La germana, l’estrangera). I, finalment, hem resseguit la poesia d’Enric Casasses d’una forma transversal, a partir de les obres més significatives entorn al subjecte de recerca, com ara La cosa aquella, “Alquímia d’amor” (dins de Començament dels començaments i ocasió de les ocasions), D’equivocar-se així, Calç i, sobretot, Do’m. Drama en tres actes. Primer de tot, hem definit les coordenades del subjecte desitjant en relació amb el subjecte del desig, la qual cosa ens ha exigit l’anàlisi de l’enunciació del jo líric, respectivament. La recerca de les directrius fundacionals de les subjectivitats líriques —actives des del moment en què sorgeix la demanda del desig (implícita o explícita)―, han fet palesa, progressivament, la problemàtica suficiència ontològica del subjecte que deriva, al seu torn, de l’encontre amb l’altre/a. Així hem arribat a mesurar la distància inexorable que separa el jo del tu, amb resultats ben diferents. Ferrater, que anihila sorprenentment el subjecte líric, ha estat el primer port d’una singladura que, en arribar a Marçal, ens ha permès conèixer la continuïtat del ser: el despertar del desig és l’origen de la individuació dels subjectes agents del plaer en detriment de la compleció identitària. I hem navegat, finalment, fins a Casasses, qui defensa al llarg de la seva obra una individuació com a centre ètic de l’acte amorós. En una segona part, hem estudiat la representació de l’altre/a en cada corpus poètic. En el cas de Ferrater, les dones no només activen l’alteritat eroticoamorosa concreta en cada poema, sinó que, des d’un punt de vista metapoètic, esdevenen constitutives de la subjectivitat lírica en la recerca de la identitat que té lloc al llarg de Les dones i els dies. Partint de la figura de “Teseu”, poema que emmiralla i significa el procés d’escriptura poètica, hem explorat la formalització del desig en funció de les diferents representacions de la dona en paral•lel amb les posicions enunciatives del jo líric. Al llarg d’aquest recorregut, la representació del cos del desig (la fragmentació, la carícia, la mirada, etc.) i l’espai on aquest cos s’esdevé (la cambra), han estat els dos epicentres mitjançant els quals hem conclòs que la dona es presenta com un cos resistent que guia el jo líric a negar, paradoxalment, el mateix desig. La impossibilitat de satisfer el desig es manifesta, així, amb una reformulada pèrdua dels límits del subjecte desitjant. En els versos marçalians el desig emergeix com un gran torrent que arrossega al jo líric a mesurar-se en la distància que la separa de l’altra. A partir de l’altra especular, les primeres sextines de Terra de mai obren un nou ordre del jo i del tu en el discurs amorós: l’equivalència física dels cossos amants/amats extrema la fusió tant física com amorosa que es convertirà en l’acció transformadora i afirmativa de la identitat. Amb això, Marçal desarticula la gestió fal•logocèntrica del desig i l’ubica com una categoria des de la qual emprèn la construcció d’una subjectivitat lírica femenina i lèsbica. En aquest sentit, mitjançant la presència nítida d’una exploració i reconstrucció del cos de dona albirat des del desig homoeròtic, la poeta desplega la renovació d’una simbologia eròtica que configura un cosmos corporal totalment nou: cossos d’aigua i sang. Marçal busca en els fluids corporals femenins (l’aigua, la sang menstrual, la sang del trau o, fins i tot, el vòmit), la transposició dels marges corporals als textuals, convertint el poema no en un paral•lel verbal de l’experiència del desig sinó en un paral•lel corporal. En un primer moment, la representació de l’altra és indissociable de les imatges especulars (aigua o mirall). Aquesta és la fase de continuïtat, de la compleció identitària a través de l’experiència de la jouissance, i està constituïda per tres eixos: la confusió dels límits entre el jo i la seva altra, la fusió de les dues subjectivitats i l’afirmació de la unicitat amb el verb “som”. A continuació, hem resseguit com aquest “ser u” es trenca a mesura que el jo poètic es va singularitzant. Aquest segon moment és on el desig irromp al llenguatge del plaer i es converteix en una passió altament destructiva. La dissimilació amb el tu i la nostàlgia de la “fal•laç utopia d’una fusió absoluta” bolquen el poema cap a un jo poètic mutilat, que cerca un cos absent i l’espai de plenitud d’un subjecte líric que es troba irreparablement ferit (“Sang presa”). La poesia de Casasses trava la representació de l’altre amorós en la modalitat dialògica dels versos (el parlar). El fenomen de l’enunciació poètica casassiana s’emmarca en unes estructures poemàtiques que invoquen, des de l’origen, el Tu, apel•lant, així, al problema estrictament postmodern de la unicitat del jo líric i de la identitat en el procés d’escriptura. Atès això, el poema es convertirà en un dir ofert a l’Altre com a demanda del llenguatge, motiu pel qual el desig emergeix com a motor de l’escriptura poètica. Abans d’endinsar-nos específicament a l’eclosió del Tu en tant que altre amorós, ha calgut esclarir les coordenades generals del Tu en majúscules per esbossar els trets fonamentals de la significació poètica. Així, doncs, hem analitzat com es despleguen els diferents tu en l’enunciació, ja sigui quan aquest refereix al lector o a la poesia (recursos metapoètics), quan correspon a l’amor/desig (governador del subjecte de l’escriptura) i, finalment, quan el tu condensa l’altre amorós (amor particular). En aquest darrer cas, hem proposat una possible escala de transcendència del tu respecte al jo líric: d’un tu amorós totalitzador (la lluna) fins al subjecte del desig, la dona. Paral•lelament, la representació de l’amada és indissociable del concepte d’emoció lírica creada a través de la modelització del dir del jo poètic. Per aquest fet, hem classificat la irrupció del subjecte desitjat en diferents graus de referencialitat: el “tu” present, el “tu” absent i el “tu” de destinació. En un tercer apartat, hem intentat respondre a una de les grans problemàtiques que giren entorn a les escriptures del desig: és possible la seva representació? Ferrater ens enfronta davant de l’indicible. La poètica ferrateriana se situa en un distanciament deliberat de les emocions, la qual cosa circumscriu l’expressió del desig en el marc d’allò incomunicable de l’experiència. Consegüentment, hem abordat la formalització del desig a través del concepte d’imaginació tot analitzant com el poeta aconsegueix elevar l’energia emotiva del llenguatge a partir de les relacions entre la paraula i els seus absents, i com això ens permet parlar del poema en tant que matèria-emoció. Així mateix, hem conclòs que Ferrater captura l’indicible en el text jugant amb els límits representatius del llenguatge. Per abordar les escriptures del desig marçaliana i casassiana hem recorregut als plecs de la matèria-emoció encarats a l’écart: la fractura de l’epidermis del poema causada per l’erupció de la vida corporal, pulsional i afectiva del subjecte de l’escriptura. El ritme pulsional del desig (escena d’escriptura i escena amorosa) i la veu (poiesis) es converteixen en els fonaments de la construcció d’unes subjectivitats líriques que s’inscriuen en una posició femenina, allà on el cos amb estat d’apetència cerca la continuïtat en l’escriptura. Concretament, hem resseguit la formalització de l’absència de l’altra en els versos de Marçal, la qual recorre a figuracions com l’espera, el buit, la desfeta del mirall, l’assassinat dels cossos en plenitud, entre altres imatges que activen el salt de l’eros al thanatos; així com, també, les estructures interrogatives que signifiquen la impossibilitat d’experimentar el desig del desig de l’altra. Respecte a l’obra de Casasses, el poeta troba en la forma dramàtica el mitjà idoni per experimentar les possibilitats de la representació del desig: Do’m. Mitjançant una exegesi detallada del drama, hem pogut concloure que, tal com postula Barthes, l’única construcció textual possible d’allò amorós es troba en formular el que té d’intractable, i això només es pot representar a partir de l’acció mateixa. Talment, Casasses porta a l’extrem la modalitat dialògica pròpia de la seva poesia per escenificar l’encontre amorós i la construcció in progress del subjecte desitjant a través del dir-se l’amor. Finalment, la investigació intenta oferir una resposta al voltant de la conjunció desig, subjectivitat lírica i identitat. Aquestes tres coordenades ens permeten elevar les diferents representacions del desig a l’alçada de les millors poètiques contemporànies. L’ètica i l’estètica ferrateriana es congreguen en l’espai de l’erotisme moral. Ferrater concep el vers com un mètode fenomenològic a través del qual inscriu una actitud poètica que no es pot pensar sense la formalització del subjecte desitjant. Atès això, amb Les dones i els dies s’inaugura la categoria del desig en relació amb els límits d’expressió del subjecte líric. Marçal obre les portes a l’espai literari femení i lèsbic amb una escriptura poètica creadora de nous àmbits per a l’expressió del desig. La cerca d’un nou ordre simbòlic en el llenguatge poètic està estretament vinculada amb la construcció d’una subjectivitat tant política com poètica, un dels trets principals de la qual és la reivindicació i afirmació del plaer sexual femení. D’aquesta manera, el desig a l’obra de la poeta és portador d’una actitud i praxi política que troba la seva màxima expressió en la conquesta d’una llengua abolida. Per acabar, Casasses invoca l’espai de la paraula viva per articular l’acompliment de la funció poètica. A través de la poesia recitada, ja sigui des d’un punt de vista teòric com en la seva performance escènica, construeix una nova i fundacional experiència poètica que troba el seu paral•lel amb l’experiència amorosa. En aquest nou espai de circulació de la paraula poètica hi situa una subjectivitat lírica fundada en el moviment ètic cap a l’altre encarnat en el cos, la veu i el ritme.

Disseny i implementació d'un framework de persistència

Aquest projecte consisteix en la realització d'un framework de persistència per realitzar l'enllaç entre el model de dades relacional i el model de dades orientat a objectes. L'aplicació que implementarem per tal de provar el nostre framework consisteix en l'adaptació web d'un software financer que serveix per tenir un control de la tresoreria.

Disseny i implementació d'un framework de persistència

En aquest PFC s'analitzaran els diversos frameworks de persistència que actualment existeixen i es facilitarà el desenvolupament d'un conjunt de components que permetran simplificar la capa de persistència en aplicacions multicapa desenvolupades amb JEE.

A Framework for Building Hypercubes Using MapReduce

The European Space Agency's Gaia mission will create the largest and most precise three dimensional chart of our galaxy (the Milky Way), by providing unprecedented position, parallax, proper motion, and radial velocity measurements for about one billion stars. The resulting catalogue will be made available to the scientific community and will be analyzed in many different ways, including the production of a variety of statistics. The latter will often entail the generation of multidimensional histograms and hypercubes as part of the precomputed statistics for each data release, or for scientific analysis involving either the final data products or the raw data coming from the satellite instruments. In this paper we present and analyze a generic framework that allows the hypercube generation to be easily done within a MapReduce infrastructure, providing all the advantages of the new Big Data analysis paradigmbut without dealing with any specific interface to the lower level distributed system implementation (Hadoop). Furthermore, we show how executing the framework for different data storage model configurations (i.e. row or column oriented) and compression techniques can considerably improve the response time of this type of workload for the currently available simulated data of the mission. In addition, we put forward the advantages and shortcomings of the deployment of the framework on a public cloud provider, benchmark against other popular solutions available (that are not always the best for such ad-hoc applications), and describe some user experiences with the framework, which was employed for a number of dedicated astronomical data analysis techniques workshops.

A Framework for Building Hypercubes Using MapReduce

The European Space Agency's Gaia mission will create the largest and most precise three dimensional chart of our galaxy (the Milky Way), by providing unprecedented position, parallax, proper motion, and radial velocity measurements for about one billion stars. The resulting catalogue will be made available to the scientific community and will be analyzed in many different ways, including the production of a variety of statistics. The latter will often entail the generation of multidimensional histograms and hypercubes as part of the precomputed statistics for each data release, or for scientific analysis involving either the final data products or the raw data coming from the satellite instruments. In this paper we present and analyze a generic framework that allows the hypercube generation to be easily done within a MapReduce infrastructure, providing all the advantages of the new Big Data analysis paradigmbut without dealing with any specific interface to the lower level distributed system implementation (Hadoop). Furthermore, we show how executing the framework for different data storage model configurations (i.e. row or column oriented) and compression techniques can considerably improve the response time of this type of workload for the currently available simulated data of the mission. In addition, we put forward the advantages and shortcomings of the deployment of the framework on a public cloud provider, benchmark against other popular solutions available (that are not always the best for such ad-hoc applications), and describe some user experiences with the framework, which was employed for a number of dedicated astronomical data analysis techniques workshops.