Informe d'Autors UOC a ISI Web of Knowledge. Desembre 2014

UOC

Fostering Collaborative Knowledge Building by the Effective Provision of Knowledge about the Discussion Process

Peer-reviewed

Informe d'Autors UOC a ISI Web of Knowledge. Gener 2015

UOC

Informe d'Autors UOC a ISI Web of Knowledge. Febrer 2015

UOC

Does social capital reinforce technological inputs in the creation of knowledge? Evidence from the Spanish regions

In this paper we seek to verify the hypothesis that trust and cooperation between individuals, and between them and public institutions, can encourage technological innovation and the adoption of knowledge. Additionally, we test the extent to which the interaction of social capital with human capital and R&D expenditures improve their effect on a region’s ability to innovate. Our empirical evidence is taken from the Spanish regions and employs a knowledge production function and longitudinal count data models. Our results suggest that social capital correlates positively with innovation. Further, our analysis reveals a powerful interaction between human and social capital in the production of knowledge, whilst the complementarity with R&D efforts would seem less clear.

Informe d'Autors UOC a ISI Web of Knowledge. Març 2015

UOC

Informe d'Autors UOC a ISI Web of Knowledge. Abril 2015

UOC

Informe d'Autors UOC a ISI Web of Knowledge. Maig 2015

UOC

Informe d'Autors UOC a ISI Web of Knowledge. Juny 2015

UOC

Decomposing Cross-Country Gaps in Obesity and Overweight: Does the Social Environment Matter?

[cat] Una qüestió clau sobre la producció de salut relativament poc explorada es refereix a la influència dels factors socioeconòmics i mediambientals sobre el pes i l’obesitat. Aquesta problemàtica adquireix particular rellevància quan es comparen dos països Mediterranis com Itàlia i Espanya. És interessant adonar-se que l’obesitat a Espanya és 5 punts percentual més elevada al 2003 mentre que a l’any 1990 era aproximadament la mateixa en ambdós països. Aquesta article presenta una descomposició no lineal dels gaps o diferencials en taxes de sobrepès (índex de massa corporal – IMC- entre 25 i 29.9 9 kg/m2), obesitat classe 1 (IMC≥30 kg/m2) i classe 2 (IMC≥35 kg/m2) entre Espanya i Itàlia per gènere i grups d’edat. En explicar aquests gaps entre països aïllem les influències dels estils de vida, els efectes socioeconòmics i els mediambientals. Els nostres resultats indiquen que quan no es controla pels efectes mediambientals (efectes de grup o ‘peer effects’) els hàbits alimentaris i el nivell educatiu són els principals predictors del gaps totals entre països (36-52%), si bé aquests dos factors exerceixen un impacte diferenciat segons gènere i edat. Un tant paradoxalment, quan controlem pels efectes de grup aquests predictors perden la seva capacitat explicativa i els efectes de grup passen a explicar entre el 46-76% dels gaps en sobrepès i obesitat i mostren un patró creixent amb l’edat.

Decomposing Cross-Country Gaps in Obesity and Overweight: Does the Social Environment Matter?

[cat] Una qüestió clau sobre la producció de salut relativament poc explorada es refereix a la influència dels factors socioeconòmics i mediambientals sobre el pes i l’obesitat. Aquesta problemàtica adquireix particular rellevància quan es comparen dos països Mediterranis com Itàlia i Espanya. És interessant adonar-se que l’obesitat a Espanya és 5 punts percentual més elevada al 2003 mentre que a l’any 1990 era aproximadament la mateixa en ambdós països. Aquesta article presenta una descomposició no lineal dels gaps o diferencials en taxes de sobrepès (índex de massa corporal – IMC- entre 25 i 29.9 9 kg/m2), obesitat classe 1 (IMC≥30 kg/m2) i classe 2 (IMC≥35 kg/m2) entre Espanya i Itàlia per gènere i grups d’edat. En explicar aquests gaps entre països aïllem les influències dels estils de vida, els efectes socioeconòmics i els mediambientals. Els nostres resultats indiquen que quan no es controla pels efectes mediambientals (efectes de grup o ‘peer effects’) els hàbits alimentaris i el nivell educatiu són els principals predictors del gaps totals entre països (36-52%), si bé aquests dos factors exerceixen un impacte diferenciat segons gènere i edat. Un tant paradoxalment, quan controlem pels efectes de grup aquests predictors perden la seva capacitat explicativa i els efectes de grup passen a explicar entre el 46-76% dels gaps en sobrepès i obesitat i mostren un patró creixent amb l’edat.

Los determinantes sociales del pensamiento: ni anomalismo ni funcionalización

El principal objetivo del presente trabajo es indagar si las habituales tentativas por descifrarel pensamiento desde un punto de vista sociológico, a pesar de su vehemente compromisoantirreduccionista, podrían aceptar en último término la reducción de ideas, argumentos y doctrinasa sus presuntos determinantes sociales. En una primera etapa analizamos el ¿sociologismoanómalo¿ de Martin Kusch, señalamos algunas de sus lagunas, y establecemos que la panopliaconceptual en losofía de la mente es fértilmente aplicable al ámbito racional-social. A continuaciónconsideramos el funcionalismo reduccionista de Jaegwon Kim, nos centramos en latesis de que los estados intencionales de la mente, al contrario de lo que ocurre con los qualia,son causalmente funcionalizables, e intentamos establecer sus posibles repercusiones en la interpretaciónsocial del pensamiento. La aplicación de la metodología funcionalista al horizonteracional-social, de todos modos, parece venir desmentida por la evidencia, ya que las propiedadesdel pensamiento equiparables a los qualia son de hecho eminentemente funcionalizablesen la medida que fundamentan la efectividad social de los recursos gurativos y retóricos. Enun sentido análogo, la obra de Hans Blumenberg demuestra que los inescrutables ingredientes gurativos de todo pensamiento que él denomina ¿metáforas absolutas¿ son tan decisivos paracualquier proceso abstractivo que los conceptos nunca llegan a agotar su alcance determinador.Con lo cual los conceptos y las ideas más generales, antes considerados del todo funcionalizables,ahora dependen de algunas metáforas básicas, aun cuando por analogía con los qualia selas creía inmunes a toda funcionalización. Por tanto parece que la reducción no puede resolverlas di cultades que plantean los presuntos ¿determinantes sociales del pensamiento¿. Al mismotiempo, y con rmando así algunos emergentismos, los aspectos causal-funcionales del ámbitoracional-social dan la impresión de ser inconciliables con la enigmática estructura causal queponen de mani esto las aproximaciones losó cas al problema mente-cuerpo.

Knowledge, networks of cities and growth in regional urban systems

The objective of this paper is to measure the impact of different kinds of knowledge and external economies on urban growth in an intraregional context. The main hypothesis is that knowledge leads to growth, and that this knowledge is related to the existence of agglomeration and network externalities in cities. We develop a three-tage methodology: first, we measure the amount and growth of knowledge in cities using the OCDE (2003) classification and employment data; second, we identify the spatial structure of the area of analysis (networks of cities); third, we combine the Glaeser - Henderson - De Lucio models with spatial econometric specifications in order to contrast the existence of spatially static (agglomeration) and spatially dynamic (network) external economies in an urban growth model. Results suggest that higher growth rates are associated to higher levels of technology and knowledge. The growth of the different kinds of knowledge is related to local and spatial factors (agglomeration and network externalities) and each knowledge intensity shows a particular response to these factors. These results have implications for policy design, since we can forecast and intervene on local knowledge development paths.

Do labour mobility and networks foster geographical knowledge diffusion? The case of European regions

The goal of this paper is twofold: first, we aim to assess the role played by inventors’ cross-regional mobility and networks of collaboration in fostering knowledge diffusion across regions and subsequent innovation. Second, we intend to evaluate the feasibility of using mobility and networks information to build cross-regional interaction matrices to be used within the spatial econometrics toolbox. To do so, we depart from a knowledge production function where regional innovation intensity is a function not only of the own regional innovation inputs but also external accessible R&D gained through interregional interactions. Differently from much of the previous literature, cross-section gravity models of mobility and networks are estimated to use the fitted values to build our ‘spatial’ weights matrices, which characterize the intensity of knowledge interactions across a panel of 269 regions covering most European countries over 6 years.