Psychosocial analysis of ETA"s violence legitimation discourse

Este artículo analiza los componentes fundamentales que configuran el discurso legitimador de la violencia de ETA (Euskadi Ta Askatasuna). Con este objetivo, se construye un sistema de categorías, el cual organiza los procesos psicosociales identificados en investigaciones previas relacionadas con la legitimación de la violencia. A partir del sistema de categorías propuesto, se realiza un análisis de contenido en 21 comunicados de ETA publicados entre 1998 y 2011. El análisis de fiabilidad intraobservador e interobservador muestra una alta estabilidad y replicabilidad de la categorización. Los resultados muestran, en primer lugar, que los componentes exogrupales son predominantes respecto a los endogrupales. Segundo, en la jerarquización, se observa la preminencia de los elementos referidos a la identidad, seguido por frecuencias similares los relacionados con la representación de la violencia y la definición de la situación.

Psychosocial analysis of ETA's violence legitimation discourse

This study analyses the fundamental components shaping the violence legitimation discourse of ETA (Euskadi Ta Askasuna). With this aim, a category system has been built, which organizes the psychosocial processes identified in previous studies related to violence legitimation. Based on the proposed category system, a content analysis was conducted on 21 statements of ETA, released between 1998 and 2011. An intraobserver and inter-observer reliability analysis reveals high level stability and replicability of the categorization. The results show, firstly, that outgroup components have a predominant presence over ingroup components. Secondly, in the components hierarchy, we observe that elements referring to identity come in first place, followed in similar frequencies by those related to violence representation and the definition of the situation.

A Spanish version of the short Mathematics Anxiety Rating Scale (sMARS)

The aim of this studywas to adapt and assess the psychometric properties of the Spanish version of the sMARS in terms of evidence of validity and reliability of scores. The sMARS was administered to 342 students and, in order to assess convergent and discriminant validity, several subsamples completed a series of related tests. The factorial structure of the sMARSwas analyzed by means of a confirmatory factor analysis and results showed that the three-factor structure reported in the original test fits well with the data. Thus, three dimensions were established in the test: math test, numerical task and math course anxiety. The results of this study provide sound evidence that demonstrates the good psychometric properties of the scores of the Spanish version of the sMARS: strong internal consistency, high 7-week testretest reliability and good convergent/discriminant validity were evident. Overall, this study provides an instrument that allows us to obtain valid and reliable math anxiety measurements. This instrument may be a useful tool for educators and psychologists interested in identifying individuals that may have a low level of math mastery because of their anxiety.

Effects of math anxiety on student success in higher education

This study examines whether math anxiety and negative attitudes toward mathematics have an effect on university students" academic achievement in a methodological course forming part of their degree. A total of 193 students were presented with a math anxiety test and some questions about their enjoyment, self-confidence and motivation regarding mathematics, and their responses were assessed in relation to the grades they had obtained during continuous assessment on a course entitled"Research Design". Results showed that low performance on the course was related to math anxiety and negative attitudes toward mathematics. We suggest that these factors may affect students" performance and should therefore be taken into account in attempts to improve students" learning processes in methodological courses of this kind.

Col·lecció permanentment en trànsit. Àlbum de viatge de Margot, l'obra picassiana

Les obres no només són des del moment que neixen, sinó que es fan al llarg del temps, i nosaltres les persones, generació rere generació, intervenim en aquest creixement. Heus aquí la importància de l¿àlbum, de l¿històric, de la provinença, del diari personal, del carnet, o de l¿estudi de la vida de l¿obra. Aquest treball es centra en estudiar com afecta l¿exposició d¿una obra, la posada en escena, en la percepció i la transmissió de coneixement d¿aquesta. L¿estudi està basat en l¿exemple d¿un cas concret, Margot, l¿obra picassiana del 1901. Per arribar-hi ha calgut conèixer la vida de l¿obra: des del context en què fou creada; als col·leccionistes o museus que l¿han acollit o l¿acullen; i als espais expositius on ha estat amb les acumulades exposicions temporals. Aquest recorregut històric l¿anomenem ¿àlbum de viatge¿. És en relació a la mobilitat de les obres, que ens qüestionem sobre els impactes de les exposicions temporals, aquesta observació és fonamentada, en aquest estudi, per l¿anàlisi transversal de la construcció de l¿¿àlbum¿ i les entrevistes realitzades al personal expert de l¿actual institució propietària de la peça objecte d¿estudi, el Museu Picasso de Barcelona.

Color differences among feral pigeons (Columba livia) are not attributable to sequence variation in the coding region of the melanocortin-1 receptor gene (MC1R)

Genetic variation at the melanocortin-1 receptor (MC1R) gene is correlated with melanin color variation in many birds. Feral pigeons (Columba livia) show two major melanin-based colorations: a red coloration due to pheomelanic pigment and a black coloration due to eumelanic pigment. Furthermore, within each color type, feral pigeons display continuous variation in the amount of melanin pigment present in the feathers, with individuals varying from pure white to a full dark melanic color. Coloration is highly heritable and it has been suggested that it is under natural or sexual selection, or both. Our objective was to investigate whether MC1R allelic variants are associated with plumage color in feral pigeons.We sequenced 888 bp of the coding sequence of MC1R among pigeons varying both in the type, eumelanin or pheomelanin, and the amount of melanin in their feathers. We detected 10 non-synonymous substitutions and 2 synonymous substitution but none of them were associated with a plumage type. It remains possible that non-synonymous substitutions that influence coloration are present in the short MC1R fragment that we did not sequence but this seems unlikely because we analyzed the entire functionally important region of the gene.Our results show that color differences among feral pigeons are probably not attributable to amino acid variation at the MC1R locus. Therefore, variation in regulatory regions of MC1R or variation in other genes may be responsible for the color polymorphism of feral pigeons.

Selecció dels paràmetres de fabricació per CN per obtenir acabats òptims mitjançant una eina CAM

L’ús dels sistemes CAD/CAM s’ha fet un lloc important a les indústries en què intervenen els processos de mecanització, ja que aquests softwares redueixen el temps per crear un programa de control numèric i permeten mecanitzar superfícies complicades de dues i tres dimensions. La introducció en el mercat d’aquests sistemes de fabricació assistida per ordinador ha fet que apareguessin un elevat nombre de paràmetres de control associats a cada un dels cicles de mecanització. L’elecció del cicle i dels paràmetres repercuteix també en el temps de tall, l’acabat superficial, la vida i el desgast de l’eina, i en el preu final de la peça entre d’altres. L’equip d’investigació del GREPP (Grup de Recerca en Enginyeria de Procés, Producte i Producció) va fer un estudi previ de diferents paràmetres, controlant quatre estratègies de mecanització i tres paràmetres de procés, del sistema CAM per tal d’obtenir el millor acabat superficial. L’objecte del projecte final de carrera és fer noves experimentacions de la investigació iniciada pel grup de recerca del GREPP, ampliant les geometries i algun factor de control per tal de tenir un major nombre de dades i així, poder saber el comportament que tenen aquests factors en el temps de tall i la rugositat superficial

El consum de drogues i cocaïna dels joves de l’IES Miquel Martí i Pol de Roda de Ter

En l’actualitat, l’ús i el consum de substàncies il·legals pels joves de l’IES Miquel Martí i Pol de Roda de Ter és un fenomen associat a l’oci, per tant es tracta d’un consum recreatiu per fer referència al consum que fan els joves que el que busquen és diversió i plaer, moltes vegades, sense percebre’n el risc. Pel que fa a les drogues legals, alcohol i tabac són les substàncies psicoactives de major consum. La cocaïna és pels joves la segona substància consumida, rere el cànnabis, que és la més estesa entre la població adolescent i joves de l’IES. Es pot dir que existeixen una sèrie de situacions de caràcter personal i social que poden predisposar certes persones a consumir drogues. Aquestes circumstàncies són els anomenats factors de risc, com són l’autoestima, absència de normes i límits, manca d’informació, manca de comunicació, entre d’altres. També hi ha d’altres situacions socioculturals i característiques individuals que fan que se’n redueixi la possibilitat de consum, aquests serien els anomenats factors de protecció com són l’economia, tenir aficions, disposar d’adults de referència, etc. Conèixer i comprendre aquests factors és fonamental per poder realitzar un abordatge educatiu i preventiu basat en la reducció de riscos i en la responsabilitat i l’autonomia de les persones usuàries de drogues.

pre/parats?

El treball que teniu a les mans és la memòria del projecte de final de grau, el documental Pre/parats?. Aquestes pàgines contenen la feina de nou mesos que va resultar en un documental que investiga la realitat dels joves universitaris dins del marc socioeconòmic actual. Pre/parats? és el títol que dóna nom a aquest documental. La nostra intenció era jugar amb el doble sentit de les paraules per a referir-nos a la situació postuniversitària. Així doncs, plantegem si estem preparats per afrontar el món laboral o si, per contra, som els pròxims a la cua de l’atur. El treball està dividit en funció de les fases que es duen a terme a l’hora de realitzar una peça audiovisual: començant per la primera fase, la presa de decisions; passant també per la resta de fases, com són el desenvolupament del guió, la preproducció, el rodatge, el muntatge i la postproducció; i acabant per la distribució del producte. Per últim, hi ha les conclusions finals de cada un dels membres del grup i les conclusions generals del projecte.

La Corona immarcescible : pintures de l'antiguitat tardana de la necròpolis alta d'Oxirinc (Mínia, Egipte)

La primera publicació de l’Institut enceta la Sèrie Documenta, que respon a la voluntat de promoure i editar estudis que donin a conèixer i emmarquin científicament nous elements de la cultura material de l’antiguitat clàssica.Aquest llibre estudia un conjunt de pintura mural dels segles V o VI que decorava les parets d’una casa funerària, convertida després en oratori, i que fou descoberta a la necròpolis alta de l’antiga ciutat d’Oxirinc (Mínia, Egipte). El cicle pictòric presenta una sobrietat simbolista que evoluciona després en una iconografia rica en figures i colors.Tot això, completat per la gens menyspreable qualitat artística de les representacions pictòriques, fa d’aquest conjunt una peça arqueològica molt singular.L’estudi inclou un primer capítol a càrrec del Dr. Josep Padró, de la Universitat de Barcelona, Maite Mascort i Hassan Ibrahim Amer, on es sintetitzen els treballs arqueològics i històrics realitzats, des de l’any 1992, a l’antiga Oxirin. Tot seguit, la Dra. Eva Subías, investigadora de la Universitat Rovira i Virgili i col·laboradora de l’Institut des del primer moment, ens ofereix l’estudi històricoartístic del cicle mural. Finalment, Concepció Piedrafita ens dóna la lectura i traducció dels textos grecs presents en les pintures.L’obra inclou una presentació a càrrec de Josep Guitart, director de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i una traducció dels textos al francès.