Building complexity in O2-binding copper complexes : site-selective metalation and intermolecular O2-binding at dicopper and heterometallic complexes derived from an unsymmetric ligand

A novel unsymmetric dinucleating ligand (LN3N4) combining a tridentate and a tetradentate binding sites linked through a m-xylyl spacer was synthesized as ligand scaffold for preparing homo- and dimetallic complexes, where the two metal ions are bound in two different coordination environments. Site-selective binding of different metal ions is demonstrated. LN3N4 is able to discriminate between CuI and a complementary metal (M′ = CuI, ZnII, FeII, CuII, or GaIII) so that pure heterodimetallic complexes with a general formula [CuIM′(LN3N4)]n+ are synthesized. Reaction of the dicopper(I) complex [CuI 2(LN3N4)]2+ with O2 leads to the formation of two different copper-dioxygen (Cu2O2) intermolecular species (O and TP) between two copper atoms located in the same site from different complex molecules. Taking advantage of this feature, reaction of the heterodimetallic complexes [CuM′(LN3N4)]n+ with O2 at low temperature is used as a tool to determine the final position of the CuI center in the system because only one of the two Cu2O2 species is formed

The Role of the Delay Time in the Modeling of Biological Range Expansions

The time interval between successive migrations of biological species causes a delay time in the reaction-diffusion equations describing their space-time dynamics. This lowers the predicted speed of the waves of advance, as compared to classical models. It has been shown that this delay-time effect improves the modeling of human range expansions. Here, we demonstrate that it can also be important for other species. We present two new examples where the predictions of the time-delayed and the classical (Fisher) approaches are compared to experimental data. No free or adjustable parameters are used. We show that the importance of the delay effect depends on the dimensionless product of the initial growth rate and the delay time. We argue that the delay effect should be taken into account in the modeling of range expansions for biological species

Projectes de modelatge i simulació avançada de sistemes mitjançant l'entorn ARENA

En l’exercici de les funcions típiques de qualsevol activitat humana, l’home ha de prendre decisions d’un o altre tipus permanentment i aquesta situació porta afegit, per lo general risc i incertesa, el que compromet la qualitat i l’èxit de la decisió. Per ajudar i contrarestar aquesta situació, l’home ha desenvolupat a través del temps una diversitat d’eines que li permeten minimitzar el risc i la incertesa en la presa de decisions. La simulació és una d’aquestes eines. Mitjançant la seva aplicació no només s’aconsegueix la comesa anterior, sinó que també es minimitzen els costos involucrats en la decisió mitjançant un millor ús dels recursos, la disminució del temps emprat per a la seva realització i la minimització de les probabilitats de risc. Aquest projecte representa la continuació d’un primer estudi introductori de la simulació anomenat: Estudi i guia docent per a modelatge i simulació de sistemes mitjançant l’entorn ARENA [9]. Realitzat per l’alumna d’Enginyeria en Organització Industrial de la Universitat de Vic, Montse Carbonell Crosas, l’any 2008 i sota la codirecció del director d’aquest segon projecte, el professor Juli Ordeix Rigo. Aquest nou projecte s’inicia amb una primera part teòrica, continguda dins del primer volum, la qual reforça els conceptes teòrics referents a la simulació amb ARENA, ja vistos en l’anterior projecte. Complementant aquells considerats bàsics i els de més utilitat i finalitza introduint nous conceptes avançats. Els nous capítols de temàtica avançada, junt als primers més bàsics de la primera part són exercitats dins de la segona, formant el segon volum d’aquest projecte. El mateix requereix la participació activa de l’alumne, per tal de realitzar cadascun dels 89 exercicis pràctics que es plantegen i poder onsolidar l’aprenentatge teòric d’aquesta eina avançada de simulació fent consultes als apartats teòrics recomanats dins de cada exercici. La complexitat dels exercicis anirà augmentant gradualment i s’insisteix en seguir la metodologia presentada en el projecte per a realitzar-los tots de forma ordenada i ascendent. L’ alumne quan acabi la part pràctica, haurà consolidat tota la part teòrica i serà capaç d’exercir com analista per tal de generar els seus propis projecte de simulació.