La representació de la dona en les pintures de Goya : Reflexe d'una realitat social?

Treball de recerca que pretén respondre les següents preguntes: La visió de Goya sobre l'univers femení, i que plasma en les seves pintures, correspon amb la realitat social de les dones de la seva època? Es diu que el segle XVIII va ésser el segle de les dones, però és això realment cert? Va ser el segle de les dones o bé el segle d'algunes dones? A través de dos itineraris paral·lels: la literatura d'una banda i les arts plàstiques de l'altra, s'explorarà la naturalesa d'aquest segle. La comparació de l'anàlisi documental i de dades iconogràfiques potser ens podran donar una resposta.

Ètica de la benevolència : Reflexions sobre el pensament moral de Robert Spaemann

Qui és Robert Spaemann?, en què consisteix l'ètica de la benevolència?, quina correlació hi ha entre la visió antropològica d'aquest filòsof i les seves propostes ètiques? El treball vol respondre aquestes i altres preguntes sobre aquest filòsof i docent, especialitzat en filosofia pràctica, que ha rebut reconeixements arreu, tot i que encara és poc conegut en el nostre país.

El Calvinisme a Sud-àfrica : El poble escollit

És una visió religiosa de la configuració de la identitat nacional dels afrikaners, l'evolució del pensament religiós en la relació amb el protestantisme anglosaxó i la vinculació amb el capitalisme internacional.

Refugiados palestinos : más de medio siglo después de Al-Nakba

Treball de recerca que posa en antecedents des d'una visió basada en testimonis autòctoms, dels origens de la intifada a Palestina i el conflicte dels territoris confrontats Israel-Palestina.

La bogeria i les construccions imaginàries a l'antiguitat clàssica : els filòsofs i els mites

El tema d'aquest treball se centra en la bogeria i la diferent visió dels filòsofs grecs i les concepcions mítiques referents a ella. La concepció de la bogeria en la cultura antiga clàssica és diferent a la concepció actual, però és mantenen encara certs mites que s'arrosseguen des de l'antiguitat. La concepció del Malalt Mental té un arrelament a voltes ancestral i forma part de cultures antiquíssimes sobre l'ésser humà que, encara ara, no s'han acabat de perdre en certs contextos actuals.

Realitat augmentada per Android a la Vall d'Incles

En aquest treball s'exposa un petit estudi de la tecnologia Android, també es fa un anàlisi de la realitat augmentada i del framework LookAR. Es comença amb una visió general del funcionament d'Android, es repassa el concepte de realitat augmentada i s'analitzen diferents eines de treball per RA. Es fa una descripció del funcionament de LookAR i s'analitzen les eines per a mapes GoogleMaps i OpenstreetMaps. Finalment es realitza una aplicació en Android amb quatres funcionalitats. Una funció de càmera de realitat augmentada amb el framework Lookar, una funció de GoogleMaps per mostrar la nostra ubicació en un mapa, una altre funció per mostrar la localització via GPS o WIFI i finalment una funció per mostrar una llista de diferents punts d'interès que s'utilitzaran per mostrar informació sobre el mapa i en la càmera de realitat augmentada.

Supervisió i gestió de logs en entorns d'explotació

El present projecte examina la utilització d'eines de gestió de logs en entorns d'explotació de sistemes informàtics. L'objectiu del projecte és doble: proporcionar una visió general dels sistemes de gestió de logs i dur a terme una avaluació de productes que realitzin aquesta gestió de logs usant un mètode.

Característiques dels Generadors de Codi

Aquest estudi permet tenir una visió de les possibilitats reals dels generadors de codi, les seves característiques més destacades i les seves mancances. Finalment s'inclou una proposta de millora per incorporar als generadors de codi.

Accessibilitat web : revisió d'accessibilitat del repositori documental de la UOC, Dspace

Aquest treball fi de carrera tracta sobre les normes d'accessibilitat WCAG 2.0 ("Web Content Accessibility Guidelines"). Són una sèrie de pautes i recomanacions per fer el contingut web més accessible, sobretot a una gamma més àmplia de persones amb discapacitat, com ceguesa i baixa visió, sordesa i la pèrdua d'audició, problemes d'aprenentatge, limitacions cognitives, limitacions de moviments, problemes de parla, fotosensibilitat i combinacions d'aquestes. Seguint aquestes directrius també fan sovint el contingut del seu web més usable per als usuaris en general.Les WCAG 2.0, recomanació oficial des del 11 de desembre de 2008, s'organitzen en 4 principis fonamentals per a l'accessibilitat del contingut: perceptible, operable, comprensible i robust.En total conformen 12 pautes o directrius (guidelines), els dos primers principis tenen quatre pautes associades, el tercer té tres i l'últim una pauta. Aquestes pautes proporcionen els objectius bàsics per fer el contingut accessible, i serveixen per comprendre els criteris d'èxit i implementar-los. S'han definit 60 criteris d'èxit o punts de comprovació que defineixen el nivell d'accessibilitat (A, AA o AAA).Per altra banda, s'analitzaran alternatives al programari que empra la UOC, Dspace, com a repositori de documentació. D'aquestes alternatives es valorarà sobretot l'aspecte d'accessibilitat per tal de determinar si l'elecció del Dspace ha estat l'opció més adient. També es s'analitzaran algunes planes del repositori de la UOC per tal de verificar el nivell de compliment de de les WCAG 2.0.Al mateix temps es farà una recerca d'eines que ens puguin ajudar en l'avaluació de l'accessibilitat i s'anomenaran en els punts que ens puguin ajudar cadascuna d'aquestes.

Accessibilitat a llocs web per a cecs

En aquest treball es presenta una visió global del problema de la facilitat d?ús i la facilitat d?accés de les pàgines web per als cecs.

Generació automàtica de codi per aplicacions MVC amb AndroMDA i WebML

Aquest treball es centra es dues eines MDA: AndroMDA i WebML, amb les que es pretén generar una aplicació web basada en una arquitectura MVC. La introducció en el coneixement d'aquestes dues eines, es fa partint d'una visió global de l'arquitectura MDA, mostrant el seu funcionament, per a continuació passar a avaluar un conjunt d'eines MDA, de cara a realitzar una classificació en funció de les seves característiques.

Protección del copyright de imágenes digitales.

Aquest treball vol oferir una visió general de l'estat de la tècnica d'utilització de les marques d'aigua digitals per a aplicacions de protecció del copyright, de manera que un lector sense coneixements previs d'aquest tema pugui fer-se una idea clara de què són les marques d'aigua digitals, com funcionen, en quines aplicacions troben utilitat i quins problemes tenen, entre altres qüestions. S'incideix especialment en el cas de les imatges digitals.

L'usabilitat de llocs web per a persones amb discapacitat

Aquest treball mira de donar una visió global de la problemàtica de la facilitat d'accés web. El producte que provoca o pot provocar la problemàtica és una pàgina web i els afectats són les persones amb alguna discapacitat. Per això, en aquest treball s'estudia la facilitat d'ús d'una pàgina web orientada a uns usuaris especials i, per tant, es revisa la facilitat d'accés d'una pàgina.

Aplicació dels sistemes d'informació geogràfica per gestionar informació cadastral

Aquest treball de final de carrera (TFC) constitueix un petit estudi dels sistemes d'informació geogràfica (SIG) per a gestionar una informació cadastral, i mira d'oferir una visió general dels SIG a qualsevol persona física o jurídica o a qualsevol ens públic o privat interessat en el tema. Així mateix, es vol despertar l'interès per aquests sistemes d'informació amb l'estudi més particularitzat d'una informació cadastral perquè aquesta pot proporcionar una informació més atractiva a un ampli sector de la població.

Estudi dels llenguatges de consulta per a documents RDF

Aquest treball aporta una visió general de la Web Semàntica i alhora n'estudia en suficient detall les principals tecnologies relacionades. Com a objectiu final per comprovar de forma pràctica la teoria descrita, l'aplicació web permet consultar bases de dades RDF mitjançant el llenguatge de consulta SPARQL.