264 resultados para Teatre rus -- Història i crítica
Resumo:
En aquest treball es parteix de la concepci que la història oral i les histries de vida sn elements del patrimoni cultural immaterial i com a tals caldria conservar i protegir. Sexposa el testimoni dun ciutad de Girona, Narcs Lecha, el meu avi matern, durant el perode de la Segona Repblica, la Guerra Civil i lexili. A partir del qual extraurem diferents aspectes collectivament rellevants. Lobjectiu principal daquest treball s lestudi i la difusi duna història de vida que ens aporta coneixement sobre un perode cabdal de la nostra història
Resumo:
En aquest treball es parteix de la concepci que la història oral i les histries de vida sn elements del patrimoni cultural immaterial i com a tals caldria conservar i protegir. Sexposa el testimoni dun ciutad de Girona, Narcs Lecha, el meu avi matern, durant el perode de la Segona Repblica, la Guerra Civil i lexili. A partir del qual extraurem diferents aspectes collectivament rellevants. Lobjectiu principal daquest treball s lestudi i la difusi duna història de vida que ens aporta coneixement sobre un perode cabdal de la nostra història
Resumo:
Lobjectiu principal daquesta investigaci s analitzar per qu les arts de cos estan tan presents en els museus del segle XXI. Per fer-ho, ens centrarem primer en conixer la història de les arts del cos des dels seus inicis al carrer o galeries alternatives fins a lentrada al museu. En segon lloc, farem una aproximaci a levoluci dels museus centrant-nos en els segles XX i XXI. En tercer lloc, investigarem com les arts del cos entren als museus i farem una recerca daquestes arts en el museu del segle XXI
Resumo:
Objectius: Analitzar l'existncia i el contingut de documents de poltiques de collecci i criteris de selecci de les colleccions digitals patrimonials espanyoles. Examinar si la descripci de les colleccions incloses en els portals respectius comunica adequadament als usuaris la història i els objectius de la collecci, els destinataris, l'abast temtic o geogrfic, cronolgic i lingstic, els tipus de documents digitalitzats, la relaci amb la collecci analgica, els usos permesos i altres qestions de tipus organitzatiu i tcnic. Metodologia: Per al primer objectiu, s'ha fet l'anlisi del contingut dels portals de les colleccions objecte d'estudi i s'ha enviat un qestionari a les entitats responsables. Per al segon objectiu, s'ha desenvolupat una llista dels elements descriptius que s'haurien d'incloure en la descripci de les colleccions basada en directrius internacionals i s'han avaluat les colleccions amb relaci a aquesta llista. S'han seleccionat per a l'estudi les colleccions digitals exclusivament patrimonials que aporten metadades en el recollector Hispana del Ministerio de Cultura. Resultats: Destaca l'absncia de documents formals de poltiques de collecci, per els criteris de selecci que en la majoria dels casos no sn pblics sn clars i estan ben formulats. Pel que fa a la descripci de les colleccions, hi ha diferncies molt marcades entre els fons analitzats i s'hi observen alguns models de bones prctiques. Tanmateix, en general, la informaci s molt minsa: no acostumen a haver-hi dades sobre el mateix projecte, els destinataris queden molt difusos, les qestions organitzatives hi sn del tot absents, i les tipologies documentals incloses o les llenges i els perodes coberts sovint s'han de deduir de la interfcie de cerca o de les estadstiques de les plataformes corresponents. En els apartats d'objectius de la collecci i de l'abast temtic o geogrfic, la informaci sol ser ms completa.
Resumo:
Lobjectiu general daquest treball s definir les competncies i limitacions del perfil del gestor del patrimoni cultural en el context de nous projectes de gesti del patrimoni que tenen lobjectiu de dinamitzar econmica i socialment el territori. Per a fer-ho es parteix de lavaluaci del paper del gestor patrimonial en un projecte concret de recuperaci doficis
Resumo:
The dissertation 'Pas de deux. When dance and gender' share stage treats of the impact and the repercussion that have had the fight for the equality women-men and the studies of gender in the practice and in the historiography of dance. It bases in the study of new, classical and recognised bibliographic references on gender and dance, anthropology of dance and history and practice of dance.
Resumo:
La idea primera d'aquest projecte dinvestigaci, sobre les escripturesexposades del Claustre de la Catedral de Santa Maria de Girona, va sorgir d'unsenzill treball de classe de doctorat. Es tractava de fer un estudi que tracts sobre elmn de la mort: el ritual, la cerimnia, l'enterrament, el dol, etc. Tot el que envolta elsprimers dies de la mort d'un individu i com el seu record pretn ser etern. Si bl'poca histrica que tractaven era l'antiguitat, el treball que jo pretenia dur a termeera d'una poca diferent la qual cosa ja presentava una srie de reptes com el fet detractar-se d'un estudi indit degut al plantejament que pretenia portar a la prctica.Es tractava, doncs, de l'anlisi de l'actitud socio-cultural de la dona i l'home davant lamort a partir dels testimonis escrits en les seves tombes. Amb la qual cosa es podiaveure l'evoluci del pensament hum en vers un dels temes que ms va preocupar ipreocupa i interessa al llarg de tots els temps histrics
Resumo:
Treball de investigaci centrat en la crítica textual on es descriuen atentament tots els testimonis que shan conservat de lobra tardana de Diego de Saavedra Fajardo Locuras de Europa, ambaixador i escriptor murci. Es realitza una anlisi exhaustiva dels quatre manuscrits i de les dues edicions impreses de lobra per acabar filiant tots els testimonis en un stemma. El cos del treball es complementa amb el text crtic final i amb un apartat crtic
Resumo:
This work gets deeply into the comprehension of the aquatic medium as a significant space for the for a psychomotor intervention in the development of the children. Its starting point is a methodological pose of philosophical nature which uses phenomenology as the way for discovering. From this stand, the research sequence and process are justified. They both show an underlying attitude which has guided the whole process of turning the learning-by-experiencing the phenomena into experienced-knowledge of it. In this way the characteristic gnoseological reduction of the phenomenology has been used, while proceeding to the observation of children evolving in the water. Once the construction process of this work was established, the reduction of the amount of concepts and ideas began. This is its most characteristic process of the phenomenological research. First, an approach to the aquatic medium as a pluridimensional space has been made. Afterwards a study of the up to three years old child from a global perspective which includes the emotional, the social the cognitive and the psychomotor dimensions has been done. At last, the essence of the psychomotor as a model for the pedagogical action has been studied. From this three distinctive elements, and as a result of this research, a proposal of psychomotor intervention in the aquatic medium has been built.
Resumo:
Dado el nivel de actuacin que han tenido en nuestra historia y pueden tener en la poca actual los materiales, se presenta en este trabajo un anlisis de la realidad de quien trabaja con los mismos ya sea buscando un acercamiento emocional, un ambiente ms sostenible o una nueva tecnologa. Se pretende: conocer la importancia de los materiales; contextualizar el trabajo de diseadores, arquitectos, ecologistas y cientficos en relacin a los materiales; detectar materiales innovadores; caracterizar las aplicaciones y prestaciones de los materiales encontrados y descontextualizar algunos de ellos; determinar la relacin material-sostenibilidad-innovacin; implementar conceptos innovadores en el desarrollo de producto; estudiar las necesidades que los diferentes perfiles de profesionales plantean frente a un sistema de gestin e informacin como Mater, Centro de Materiales (FAD. Fomento de las Artes y del Diseo).
Resumo:
El present treball dinvestigaci reflexionar sobre els canvis i levoluci de la publicitat al llarg del segle XX. Per aix, partirem des del punt dinflexi que va suposar un dels millors anuncis grfics de la història i possiblement, el que sha considerat lanunci grfic dautombil ms important: Think Small. Daquest punt repassarem i compararem les teories, els testimonis i les obres dels ms importants redactors publicitaris dels ltims 100 anys. (Des de Bernbach, Ogilvy, Reeves, Rubicam, Burnett fins a Molin, Lorente, Bassat i Segarra). Afrontarem la dicotomia histrica entre aquells terics que van defensar la publicitat racional i la tipologia danuncis de caire informatiu enfront aquells que es basaren en el dramatisme i els anuncis emocionals en un prisma diagonal del qual esdevindran alguns dels conceptes, tcniques i teories claus que conformen la història de la publicitat: USP, AIDA, Imatge de marca, Posicionament, Copy Platform, Anunci Natural, etc. Es prestar una especial atenci a algunes de les obres mestres de la publicitat en els ltims temps, com les campanyes: Te gusta conducir? o Be Water My Friend, ambdues de BMW, aix com un especfic reps a les tendncies de lagncia de publicitat DDB i les seves campanyes dAudi i Volkswagen per desentranyar les influncies de la coneguda com a Revoluci Creativa que encara persisteixen en les seves obres. Farem mfasi en laparici de la Televisi i posteriorment, del fenomen Internet i altres canvis que shan produt en la tcnica, la producci i el muntatge. Tot aix, finalment, respondr a la pregunta: Ha existit el canvi duna publicitat racional a una publicitat emotiva?
Resumo:
Aquest treball de final de carrera tracta del concepte de la persona. Es contempla el concepte de la persona al llarg de la història i en lactualitat. Se explica la metafsica de la persona des de un plnol antropolgic, sobretot la incomunicabilitat que defineix la persona i el concepte de la dignitat que va lligat a ella. Es demostra la paradoxa del ser personal que s alhora incomunicable i interrelacionat amb altres persones pel mitj de la comunicaci, s a dir, que possex una bipolaritat entre lautonomia i la dependncia. Es conclou que la comunicaci s el producte de lamor, de les relacions amistoses, de la famlia i de leducaci. Finalment, se explicita el cas de la incomunicaci que es basa en els conceptes moderns sobre la persona, sobretot des de un plnol psicolgic.
Resumo:
La beca concedida ha anat destinada a desenvolupar la tesi doctoral que duu per nom "Les ciutats turstiques, les noves ciutats. Anlisi de l'evoluci del model turstic en destinacions de litoral madures a partir de l'anlisi de parmetres urbanstics". Lrea destudi comprn els municipis de Cambrils, Salou i La Pineda (Vila-seca) que conformen la Costa Daurada central, destinaci madura de litoral mediterrani, que basa el seu desenvolupament dacord el model turstic de sol i platja. Arribats en aquest punt de finalitzaci de la beca, cal destacar que sha complert amb l'objectiu d'analitzar el procs de transformaci de les ciutats turstiques, tot establint com el turisme litoral mediterrani s'ha convertit en un factor de creaci de ciutat. Aix mateix tamb s'han complert els objectius especfics tals com: analitzar l'evoluci de les destinacions turstiques consolidades del litoral mediterrani, recopilar informaci per a la creaci d'ndexs i eines que serveixin per l'anlisi del procs de tranformaci de les ciutats turstiques a ciutats tradicionals a partir del tractament dels plans parcials, recopilar i analitzar les poltiques de planificaci que han condicionat l'area d'estudi, modelitzar el procs de construcci de l'espai turstic a partir de l'establiment d'unes unitats bsiques en la descripci i anlisi territorial i paisatgstic, i crear un SIG per culminar el procs d'anlisi tot creant una base de dades i la representaci dels resultats en cartogradia temtica. Pel que fa al disseny i lexecuci de la metodologia, es poden considerar dos vessants, una vessant ms qualitativa i una altra ms quantitativa per al tractament de la informaci recopilada. Igualment la generaci de cartografia especfica completa el procs amb la producci de cartografia especfica, tal i com es desenvolupa en la present memria. La tesi parteix del gui que contempla: un prier captol d'introducci, un segon dedicat al marc teric, un tercer apartat on s'exposaran les hiptesis de les quals es parteix, i un quart dedicat a la metodologia. Pren especial importncia l'apartat dedicat a lnalisi, aix com el dedicat a la discussi dels resultats obtinguts, que es desenvolupar en el sis apartat. Per ltim resta destacar el set apartat dedicat a les conclusions a les que s'ha arribat.
Resumo:
El correu electrnic ha esdevingut una eina molt important per a la societat i crítica per a molts negocis. Amb la proliferaci dels provedors de correu gratut a la web, hom pot accedir fcilment al correu des de qualsevol lloc, fins i tot seguir accedint-hi amb les eines de sempre. Aix, moltes empreses i particulars han deixat de tenir serveis de correu propis i han passat a utilitzar el que ofereixen d'altres provedors. Per qu passa amb les cpies de seguretat del correu? Quins provedors ofereixen recuperar correus esborrats? En quines condicions? Durant quant de temps guarden les cpies de seguretat? Qu passa si el provedor deixa d'oferir el servei? Amb backimap hom pot recuperar el control de les cpies de seguretat del correu i romandre una mica ms tranquil.
Resumo:
Visi de la societat gironina de finals del segle XIX a travs de lanlisi de les dispenses matrimonials dimpediment de lArxiu Dioces de Girona. Sindiquen els diferents impediments de consanguinitat i afinitat i els requisits que havien de complir els sollicitants per tal de poder contraure matrimoni. s compara les dades sobre mobilitat geogrfica i social de les dispenses dimpediment amb les dispenses de proclames del mateix perode
