La indumentaria como fuente para la didáctica de la historia: problemática y estado de la cuestión

La indumentaria es un objeto de incuestionable valor para la didáctica de la historia y de otras ciencias sociales, ya que posee todas las cualidades de la didáctica del objeto con un atractivo añadido muy vinculado a su aspecto y funcionalidad estética y a su reclamo visual; es fácil vincular períodos históricos con su indumentaria característica, puesto que nuestro imaginario cultural está lleno de películas, pinturas e incluso disfraces que proporcionan datos al respecto. Lo que resulta complicado es dilucidar qué imágenes son las más fidedignas, y esta cuestión no es otra que la relacionada con la veracidad y rigor de las fuentes de la indumentaria. El presente artículo analiza dicha problemática, además de la relacionada con la polisemia de su nomenclatura, con la necesidad de conocer su contexto estético o con la naturaleza de sus cambios y continuidades.

Guia de la condicionalitat per a les explotacions fruiteres de fruita dolça

Aquest treball té per objecte l'elaboració d'una Guia de la Condicionalitat per a les explotacions fruiteres de fruita dolça. En aquesta Guia es reflecteixen els equisits Legals de Gestió i les Bones Condicions Agràries i Mediambientals que cal complir en la planificació o elaboració del projecte d'explotació, en l'execució de la plantació i de les obres, i en les diferents activitats del procés productiu. A més es donen una sèrie de ecomanacions per a cadascuna d'aquestes etapes i activitats de l'explotació fruitera, amb l’objectiu d’un millor compliment de la Condicionalitat. El treball s'enquadra dins del Protocol per a la coordinació i col·laboració signada entre el Departament d'Agricultura Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Lleida. La seva elaboració s'ha coordinat amb el Servei de Transferència Tecnològica de la Subdirecció General d’Innovació Rural del citat Departament. La Guia ha estat elaborada pels professors: Valero Urbina, Josep Dalmases i Josep Ma. Nolla, de la Unitat de Fructicultura del Departament d'Hortofructicultura, Botànica i Jardineria, de l'Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida. En la realització del treball s'ha comptat amb la col·laboració de Maria Josep de Ribot i María Visitación García, tècniques del Servei de Transferència Tecnològica del Departament d'Agricultura Alimentació i Acció Rural. Les normes reflectides es deriven de les disposicions legals vigents a data 30 de setembre de 2009, les quals han estat citades en cada capítol del document. Aquestes normes hauran de ser ctualitzades, segons els canvis que es produeixin en la legislació que regula la Condicionalitat.

Informatització de l'herbari de la Universitat de Girona (UdG)

L'herbari de la UdG consta de més de 12.000 plecs de plantes vasculars i 3.200 d'algues bentòniques marines, actualment en procés d' informatització mitjançant FilcMaker Pro 2.0 per Macintosh. S'ha elaborat un programa anomenat HGI que permet utilitzar el fitxer tesaurus TEFLORA del programa BDORCA (Font, 1992), corresponent al catàleg de plantes vasculars dels Països Catalans. Al fitxer, s'hi han afegit nous camps corn la família, la forma vital i la corologia. L'estructuració d'aquest programa permet, a més de les funcions pròpies de gestió d'un herbari, el traspàs de la inforrnació introduïda a la base de dades BDORCA

Taxonomia numerica de algunas especies de Lavandula L., basada en caracteres morfologicos, cariologicos y palinologicos

Se hace un estudio sistemático de las especies y subespecies de Lavandula L. de la Península Ibérica, utilizando la taxonomía numérica y tomando en consideración 56 caracteres, 31 de los cuales son palinológicos y 25 morfológicos y cariológicos. Los resultados obtenidos justifican, a nuestro juicio, la ordenación sistemática del género y la existencia de una nueva sección que proponemos como sect. Dentada. Asimismo, consideramos que Lavandula stoechas L. subsp. pedunculata (Miller) Samp. ex Rozeira, por los caracteres palinológicos, merece la categoría de especie, reivindicando para este taxon el binomen Lavandula pedunculata Cav.

Contributions to a revision of the genus Cercidospora (Dothideales), 2: Species on Lecanora s.l., Rhizoplaca and Squamarina

A study on the taxonomy, morphology and anatomy of the lichenicolous species of the genus Cercidospora (Dothideales, incertae sedis) growing on lichens of the genera Lecanora (Lecanoraceae), specifically of the L. polytropa group and the L. saxicola group (i.e. L. muralis sensu auct. group, Protoparmeliopsis spp.), Rhizoplaca (Lecanoraceae) and Squamarina (Stereocaulaceae) is presented. The following species are proposed as new: Cercidospora barrenoana on Rhizoplaca peltata, and C. melanophthalmae on Rhizoplaca melanophthalma. C. stenotropae is proposed provisionally; this fungus grows on Lecanora stenotropa and other taxa of the L. polytropa group. A key for the species of the genus Cercidospora treated is provided.

Caloplaca furax Egea et Llimona, un nuevo liquen parasito sobre Aspicilia silicicolas, en la Sierra del Relumbrar (Albacete, SE de EspaÑa)

Descripció d'un liquen que viu paràsit sobre Aspicilia saxicoles, a 11 extrem E de la Sierra Morena (Albacete). Forma, sobre el liquen parasitât, petites rosetes sublobulades, de color gris fose brunenc, amb apotecis aviat privats de marge tal.lí gris. Aquests caràcters, juntament amb els de les espores, més amples i dilatades equatorialment, el separen de Caloplaca conglomerata.

Comparing and taming the reactivity of HWE and Wittig reagents with cyclic hemiacetals

A practical solution to the formation of mixtures of E/Z and open/cyclic isomers in the reaction of (2R,4S)-4-hydroxy-2-methylpentanal (as its hemiacetal, a lactol) with conjugated phosphoranes (stabilised Wittig reagents) and Horner-Wadsworth-Emmons reagents is disclosed. The HWE reaction has a strong bias to give oxolanes. On the other hand, stabilised Wittig reagents give unsaturated carboxyl derivatives of configuration E (major) and oxolanes (minor); the latter can be avoided by addition of CF3CH2OH or using morpholine amide phosphorane.

La biogeografia de las algas bentonicas marinas, tema central de la sesion de algologia del VII simposio nacional de botanica criptogamica

Se expone aquí brevemente el interés actual de la biogeografía de algunas algas bentónicas marinas; se mencionan las investigaciones llevadas a cabo en nuestro país y se comentan los motivos de haber elegido este tema para la Sección de Algología del VII Simposio Nacional de Botánica Criptogámica.

Fragmenta Chorologica Occidentalia. 2638-2655

Fragmenta Chorologica Occidentalia. 2638-2655

Dades floristiques per a l'Alt Bergueda

Se presenta una lista de 19 táxones con interés corológico, del Alt Berguedá (Pirineos orientales), con algunas observaciones acerca de su ecología, y en algunos casos con su distribución en Cataluña. La lista incluye nuevas localidades pirenaicas para orófitos (Brassica repanda subsp. turbonis, Alyssum cuneifolium), plantas mediterráneas (Asparagus acutifolius, Arenaria modesta), sinantrópicas (Impatiens balfourii), etc.

Aportació al coneixement de l"herbari Trèmols de l"Institut Botànic de Barcelona.

The herbarium BC-Trèmols was created during the second half of the 19th century by the Catalan chemist and botanist Frederic Trèmols Borrell. Between 1930 and 1960, the technician Antoni Marcos carried out a thorough review. The current collection consists of approximately 9000 specimen sheets; is made up of 58 volumes reordered by Marcos,two volumes with the original structure, four boxes of Hieracium and 85 boxes with additional material. Up to now 22 volumes and four boxes of Hieracium have been computerized (3695 specimens); we made an inventory at genus level of all volumes, and we computerized the original catalogue of the herbarium and the existing taxonomical fiches. We have also developed a preliminary inventory of the contents of the extra boxes. The analysis of these 3695 herbarium specimens clearly shows that it mainly consists of samples obtained by exchange (67.1%) especially within the Société Helvétique pour l"Échange des Plantes and the Societat Botànica Barcelonesa. Among the materials studied we found two specimens regarded as interesting from a taxonomical and/or nomenclatural point of view (isotypes of Silene holzmanii Heldr. ex Boiss. and of Arenaria minutiflora Loscos). Therefore, the main interest of the herbarium lies in the diversity of the geographical provenance of plants, which makes of this collection one of the first"pan-European herbaria" in Catalonia.

Plantes de la Vall de Cardos

Dins el programa d'activitats practiques del Departament de Botànica.(Facultat de Biología de la Universität de Barcelona) eis estius deis anys 1982 i 1983 férem breus estades a la Valí de Cardos. Les nostres exploracions s'estengueren per la valí principal fins a la capçalera de Broate, i també vers als estanys de Romedo i I'estany de Naorte, i per la vall lateral d'Esterri de Cardos. Junt amb diversos professors del Departament (J. Carreras, E. Carrillo, A. Fàrràs, R. M. Masalles i J . M. Ninot) i de nombrosos alumnes, estudiàrem en una primera visió general la flora i la vegetació d'aquesta contrada pirinenca tan poc visitada pels botànics catalans. Aixô ens permetéd'aplègar una série de dades inédites, de les quais extreiem ara algunes de les citacions floristiques que ens semblen mes notables.

Aportacion al catalogo micologico de Menorca

Se presenta un catálogo micológico de cerca de 60 especies de Agaricales, principalmente terrícolas, recolectados en la isla de Menorca durante las campañas de exploración llevadas a cabo en Noviembre de los años 1978 y 1980.

Ramon de Penyafort Malagarriga i Heras (Figueres 1904-Vinyols 1990)

Amb el traspàs del germà Malagarriga ha desaparegut un deis ultims testimonis directes d'aliò que era la Botànica catalana durant el primer terç del segle vinte, abans de la guerra, i, en particular, el darrer component del grup de botànics que es constituí sota el mestratge de frère Sennen.

Cambio climático y diversidad de la flora vascular en las montañas tabulares de Guayana.

Una de las posibles consecuencias del calentamiento global es la extinción de especies de alta montaña por migración ascendente de las condiciones ambientales y pérdida de hábitat, fenómeno que, por el momento, ha sido considerado únicamente en montañas templadas y boreales. Este trabajo analiza la misma situación en montañas tropicales y estima el grado de amenaza de la flora vascular de las cimas de las montañas neotropicales de Guayana, al norte de Sudamérica. Del estudio basado en una muestra de 83 especies, entre aproximadamente el 8 y el 33% de las mismas se encuentran en peligro de extinguirse debido a la desaparición de su hábitat. La mayoría de estas especies son endémicas de Guayana, por lo que su desaparición afectaría a la biodiversidad global.