Science 2.0 : The use of social networking in research.

REBIUN study on Science 2.0 and social web applications for research. There are three categories: share research, share resources and share results. Describes the applications and selected resources of interest: scientific social networks, scientific databases, research platforms, surveys, concept maps, file sharing, bibliographic management, social bookmarking, citation indexes, blogs and wikis, science news, open access. The services are evaluated and the report describes his interest to libraries.

Ciencia 2.0 : aplicación de la web social a la investigación

REBIUN study on Science 2.0 and social web applications for research. There are three categories: share research, share resources and share results. Describes the applications and selected resources of interest: scientific social networks, scientific databases, research platforms, surveys, concept maps, file sharing, bibliographic management, social bookmarking, citation indexes, blogs and wikis, science news, open access. The services are evaluated and the report describes his interest to libraries.

Propietaris de vil·les de l’ager Tarraconensis (meitat occidental del camp de tarragona). Proposta per a un catàleg

Reflexió sobre l’epigrafia de l’àrea on s’ha desenvolupat el Projecte Ager Tarraconensis, en relació amb els jaciments d’on procedeixen les inscripcions, en funció de la documentació recollida a la base de dades del projecte i dels mapes generats amb SIG. Això ha permès tenir una imatge de conjunt de com algunes famílies de l’oligarquia local projectaven el seu poder i la seva activitat econòmica sobre el territori.

Blanc sota negre. Treballs des de l'imperceptible / 3. Freya Powell: I'll smile and I'm not sad. I altres passats presents

Les instal·lacions de vídeo de la primera exposició de Freya Powell a Barcelona conviden a una meditació dels vincles entre la memòria i l'arxiu, l'enregistrament, el repertori i les traces de la Història. En aquesta exposició es tensa un fil entre la memòria dels condemnats a mort nordamericans, la memòria de la Segona Guerra Mundial, la de l'artista pròpia i els diferents mapes del món sota la història colonial. És un fil que pregunta pel nostre vincle no només amb les veus i les paraules arxivades, sinó amb aquelles que volem recollir i rebre.

Generación de mapas digitales de vegetación a nivel de parcela mediante la utilización de un escáner láser terrestre (LIDAR)

El present projecte final de carrera s'engloba dins de l'àmbit de l'Agricultura de Precisió (AP). La qual es presenta com una resposta als nous condicionants i reptes existents que giren entorn a l'agricultura, entre el quals caldria citar: la seguretat, el respecte del medi ambient, la qualitat i l'augment de la competitivitat dins del sector agrícola. Per tant, per fer front davant d'aquest escenari, cal plantejar-se una nova manera d'entendre l'agricultura. El principal fonament de la AP es basa en la necessitat de dur a terme totes les accions agrícoles tenint en compte la variabilitat inherent que existeix a les parcel·les. Doncs bé, el present treball es realitza en una plantació de vinya. Concretament s'utilitza una tecnologia làser capaç de caracteritzar la vegetació del cultiu i posteriorment, mitjançant l'ús d'eines matemàtiques, s'arriba a la generació de mapes de vegetació juntament amb la creació de diferents zones de maneig. Per tant, el resultat d'aquest treball és posar a disposició de l'agricultura una metodologia capaç de generar mapes de vegetació, que serviran de base per a l'aplicació dels diferents insums, tenint en compte la variabilitat intraparcelària.

Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal de la Finca "Les Garrigues" de 136,08 hectàrees , Olèrdola (Alt Penedès)

Aquest TPT (Treball Pràctic Tutorat) esdevé la última etapa a realitzar per a la culminació dels estudis d’Enginyer Tècnic Forestal (especialitat en explotacions forestals). El TPT en qüestió és un Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal (PTGMF): Instrument d’Ordenació Forestal dels boscos públics i privats de Catalunya, gestionat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya mitjançant el Centre de la Propietat Forestal (CPF), on s’organitzen en el temps i l’espai totes les actuacions que es pretenen dur a terme en una zona d’estudi en concret (que ha de ser sempre major a 25 hectàrees). Un PTGMF consta de 3 parts diferenciades: - El PTGMF, pròpiament dit, com a document principal. - La cartografia (mapes de situació, de gestió i cadastral). - Els annexes (les fitxes descriptives de les unitats d’actuació i els resultats de l’inventari forestal).

La toponímia al municipi de Coll de Nargó. Una aproximació geogràfica

En el present treball s’aborden tot un seguit de temes toponímics des d’una vessant geogràfica. Primerament, es manifesta la relació i el vincle que existeix entre la toponímia i la geografia. Posteriorment, es fa una anàlisi, des del punt de vista metodològic i de les consegüents conseqüències, de diverses editorials de mapes: Institut Cartogràfic de Catalunya, Instituto Geográfico Nacional i de l’Editorial Alpina. En un apartat de reflexions, s’analitza la nova perspectiva toponímica de la societat actual. Finalment, mitjançant treball sobre el terreny, es realitza una acurada revisió al Nomenclàtor oficial de la toponímia major de Catalunya i diverses aportacions, en diferents àmbits temàtics, dins del camp toponímic. L’espai de treball on s’ha emmarcat ha estat el municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell).

Cartografia detallada de sòls en àrees de regadiu de Catalunya

La superfície regada a Catalunya és d'unes 260.00 ha. aproximadament, la qual constitueix el 26 % de l'àrea conreada i el 8 % de l'àrea total; tot i així, en l'àrea regada es produeix, aproximadament, el 68 % del producte final agrari. El pes econòmic de l'àrea regada, la facilitat més gran per introduir noves tecnologies amb una rendibilitat superior i la necessitat que tenen les mateixes tecnologies de disposar d'una informació de base van fer aconsellable iniciar les tasques de cartografia de sòls del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) en les àrees indicades. La naturalesa del problema plantejat, consistent bàsicament en l'aplicació de tecnologia agrícola (programació de regs, utilització de l'aigua de reg sota condicions de salinitat-sodicitat, plans de fertilització, reg de sòls guixencs, i selecció de sòls segons l'aptitud per als cultius, etc.), i també la grandària de les explotacions i parcel·les, obliguen a disposar d'una acurada informació quantitativa i a plantejar una cartografia de sòls detallada. En aquest treball s'exposen els estudis realitzats fins ara sobre cartografia de sòls i les aplicacions que s'han efectuat o que es preveu que s'efectuaran en un termini curt. Es comenta la problemàtica sorgida en el transcurs de la realització d'aquests treballs cartogràfics, es revisen les aplicacions dutes a terme i les dificultats que s'han trobat en la transmissió i la transferència de la informació generada al sector agrari en general i als tècnics de l'Administració.

Règims d'humitat dels sòls: interès i problemàtica en l'aplicació als sòls de Catalunya

El règim d'humitat d'un sòl constitueix un condicionant pel seu us agrícola, paisatgístic o forestal. Aquest fet ha portat a voler considerar aquesta informació a l'hora de dominar un sòl, per tal que els usuaris de mapes de sòls es puguin situar immediatament en consultar la llegenda d'un mapa concret. La determinació del règim d'humitat dels sòls planteja seriosos problemes per manca de mesures referents a perfils hídrics al llarg de l'any, mesures gens habituals als observatoris meteorològics. En el present treball s'analitza el model de Newhall per estimar el règim d'humitat dels sòls, i es discuteixen les seves deficiències quan s'aplica a una zona amb règim de pluges de tipus mediterrani. Finalment, s'estableixen les bases per modificar l'esmentat model, que han servit per desenvolupar el model Newhall-Jarauta.

Enseñar historia: indumentaria y mapas conceptuales

Ante las dificultades que presenta la concepción del tiempo para la didáctica de la historia es necesario aportar herramientas o estrategias que faciliten los procesos de enseñanza-aprendizaje. Aquí se proponen dos estrategias combinadas basadas, por un lado, en introducir a los niños desde edades tempranas en la historia a través de marcas temporales asociadas a una tipología de objetos (en este caso la indumentaria), enseñarles en etapas posteriores a relacionarlas entre sí y con otros conceptos históricos de creciente complejidad, y, por otro lado, en facilitar su aprendizaje a través de la creación de mapas conceptuales.

Rendimiento Web Gis en relación a servidores de mapas y sus orígenes de datos

El presente trabajo tiene el propósito de estudiar las herramientas para geoportales en relación a su rendimiento. Para esto se consideran los siguientes parámetros: servidor de mapas como GeoServer y MapServer, y orígenes de datos como son ShapeFile, PostGIS, GML, GeoJSON y WMS.

El levantamiento del mapa topográfico a escala 1:50.000 en Cataluña (1912-1932)

El primer levantamiento topográfico a gran escala del territorio catalán, efectuado con carácter sistemático, completo y uniforme, fue realizado entre 1912 y 1932. Este artículo estudia la organización del citado levantamiento, que formaba parte de la ejecución del Mapa topográfico de España a escala 1:50.000, y que en Cataluña fue llevado a término por el Instituto Geográfico y Estadístico y el Depósito de la Guerra. Se analiza el desarrollo de las labores topográficas, y se describe el personal y el instrumental empleado en las mismas. Una de las novedades de los trabajos topográficos conducidos en Cataluña fue la introducción de la fotogrametría terrestre en las zonas de montaña.

Converses en un espai de frontera dialectal : Estudi sobre la transició dialectal en les fronteres comarcals del Priorat i del Baix Camp

Aquest és un estudi geolingüístic en una àrea de transició entre el català occidental i l'oriental situat entre els límits comarcals del Priorat i el Baix Camp. Els pobles estudiats són Cornudella, Ulldemolins, la Morera, Prades, Capafonts i Arbolí. La descripció lingüística ens permet posar en relleu les convergències i divergències dels parlars dels pobles. L'estudi recull també el lèxic més significatiu de cada població i els mapes amb els resultats.

Disseny i creació d'una xarxa social multiplataforma basada en geolocalització

Estudi i disseny d'una app basada en la geolocalització d'elements i la compartició en un aplicatiu dissenyats per a mòbils multiplataforma basat en el model de les xarxes socials. Amb aquest projecte volem familiaritzar-nos amb en el desenvolupament sobre entorns mòbils i amb la utilització de estàndards sòlids que permetin una aplicació multi plataforma. Un altre objectiu a aconseguir amb aquest projecte, és el desenvolupament d’una API que permeti als usuaris de l’aplicació comunicar-se amb el cloud.Tant mateix caldrà que l’aplicació es comuniqui de forma eficient amb el cloud propi per obtenir dades, com són els punts d’interès (POIs) o amb el cloud extern per obtenir els mapes, en aquest cas, emprant les API de openstreetmap. Per aconseguir aquests objectius el projecte es dividirà fases, en la primera es perseguirà l’objectiu d’aconseguir una eina mòbil que permeti mostrar per pantalla, la ubicació del telèfon mòbil, amb els punts d’interès que es trobin en el seu radi d’acció. En una segona fase es desenvoluparà una API pròpia per a l’aplicació, que permeti la consulta dels punts d’interès, la publicació dels mateixos, etc..per últim s’integrarà l’aplicació mòbil amb la API del cloud, per mostrar la informació en els dispositius mòbils.

Sistema d’informació geogràfica: per la localització i visualització d’espècies invasores al delta de l’Ebre

Al delta de l’Ebre existeix una problemàtica amb les espècies invasores. Aquest projecte pretén desenvolupar una eina per ajudar a controlar-la. És un Sistema d’Informació Geogràfica que compta amb una aplicació mòbil que enregistra a partir d’un formulari omplert per l’usuari a una base de dades SQLite. Aquesta Informació serà tramitada i inserida a un servidor de mapes on-line . Un cop publicada al servidor, serà visualitzada amb un visor cartogràfic, programat a partir de javaScript que permetrà a l’usuari dur a terme accions com cercar coordenades, establir i consultar la informació dels registres al clicar-hi a sobre