Formes d"ocupació d"alta muntanya a la vall de la Vansa (Serra del Cadí - Alt Urgell) i a la vall del Madriu-Perafita-Claror (Andorra): estudi diacrònic de paisatges culturals pirinencs

Els medis d'alta muntanya han estat tradicionalment concebuts com espais naturals, caracteritzats per la marginalitat de les activitats humanes. Tanmateix, en les darreres dècades, diversos projectes d'investigació han posat de manifest que a Europa, l'alta muntanya constitueix un espai humanitzat des d'antic, en molts casos, des del Mesolític. Des d"aquesta nova perspectiva, la muntanya ha passat a constituir un paisatge humanitzat, cultural, modelat al llarg del temps. Els estudis en curs plantegen analitzar aquests espais com a paisatges culturals en totes les seves dimensions, mediambiental i social o humana. En aquest nou context, l"anàlisi del registre arqueològic i de les adaptacions humanes al medi requereix d"una aproximació integral des de l"Arqueologia del Paisatge, la Història Ambiental i la Paleoecologia.

Using vegetation to characterize the avalanche to Canal del Roc Roig, Vall de Núria (Eastern Pyrenees, Spain)

Avalanche hazard maps of high accuracy are difficult to produce. For land-use planning and management purposes, a good knowledge of extreme run-out zones and frequencies of avalanches is required. In the present work, vegetation recognition (especially focused on Pinus uncinata trees) and dendrochronological techniques are used to characterize avalanches that have occurred in historical times, helping to determine both the extent of large or extreme avalanches and their occurrence in time. Vegetation was studied at the Canal del Roc Roig (eastern Pyrenees, Spain) avalanche path. The avalanches descending this path affect the railway that reaches the Vall de Núria resort and the run-up to the opposite slope. During winter 1996, two important avalanches affecting this path were well documented. These are compared with the results of the vegetation study, consisting of an inventory of flora, the recording of vegetation damages along eight transverse profiles at different altitudes on the path and a dendrochronological sampling campaign. The data obtained contributed to a characterization of the predominant snow accumulation in the starting zone, the 1996 avalanches and the range of frequencies of large avalanches. Also, traces of avalanches that increase the path mapped in the avalanche paths map published by the Institut Cartogràfic de Catalunya in 2000 were identified, improving the initial existing information.

Using vegetation to characterize the avalanche to Canal del Roc Roig, Vall de Núria (Eastern Pyrenees, Spain)

Avalanche hazard maps of high accuracy are difficult to produce. For land-use planning and management purposes, a good knowledge of extreme run-out zones and frequencies of avalanches is required. In the present work, vegetation recognition (especially focused on Pinus uncinata trees) and dendrochronological techniques are used to characterize avalanches that have occurred in historical times, helping to determine both the extent of large or extreme avalanches and their occurrence in time. Vegetation was studied at the Canal del Roc Roig (eastern Pyrenees, Spain) avalanche path. The avalanches descending this path affect the railway that reaches the Vall de Núria resort and the run-up to the opposite slope. During winter 1996, two important avalanches affecting this path were well documented. These are compared with the results of the vegetation study, consisting of an inventory of flora, the recording of vegetation damages along eight transverse profiles at different altitudes on the path and a dendrochronological sampling campaign. The data obtained contributed to a characterization of the predominant snow accumulation in the starting zone, the 1996 avalanches and the range of frequencies of large avalanches. Also, traces of avalanches that increase the path mapped in the avalanche paths map published by the Institut Cartogràfic de Catalunya in 2000 were identified, improving the initial existing information.

Datos sobre la vegetacion de la vertiente septentrional de los Pirineos: observaciones acerca de la zonacion altitudinal en la Vall d'Aran

A pesar de que la disimetría de las dos vertientes de los Pirineos, en cuanto a clima y vegetación, es un hecho bien conocido, sobre el que insisten, por ejemplo, GATJSSEN (1926), BRAUN-BLANQUET (1948) y SOLÉ SABARÍS (1951), hasta el momento poco se ha dado a conocer acerca de la expresión fitosociológica de la misma.

Plantes de la Vall de Cardos

Dins el programa d'activitats practiques del Departament de Botànica.(Facultat de Biología de la Universität de Barcelona) eis estius deis anys 1982 i 1983 férem breus estades a la Valí de Cardos. Les nostres exploracions s'estengueren per la valí principal fins a la capçalera de Broate, i també vers als estanys de Romedo i I'estany de Naorte, i per la vall lateral d'Esterri de Cardos. Junt amb diversos professors del Departament (J. Carreras, E. Carrillo, A. Fàrràs, R. M. Masalles i J . M. Ninot) i de nombrosos alumnes, estudiàrem en una primera visió general la flora i la vegetació d'aquesta contrada pirinenca tan poc visitada pels botànics catalans. Aixô ens permetéd'aplègar una série de dades inédites, de les quais extreiem ara algunes de les citacions floristiques que ens semblen mes notables.

L'Estanyo, un estany interessant a la Vall d'Aran

En un petit estany de la Vall d'Aran, a 1640 m. d¿altitud s'ha trobat Luronium natans ( L.) Rafin., planta aquàtica d'àrea atlántica, nova per a la flora deis Països Catalans. També creixen a les vores de l'estany altres plantes intéressants com Eleocharis mamillata (microespècie del grup d'E.palustris) planta nórdica molt poc fréquent a la Península Ibérica.

Lo pallarès de la Vall Fosca : Estudi dialectològic de la parla pallaresa

Aquest treball vol ser una petita contribució al coneixement del pallarès, un dels dialectes catalans que conserva més trets originaris i que no ha patit encara gaire el procés d'estandardització, ben comú a la resta de territoris de parla catalana.

Alimento humano : viabilidad y encaje del diseño permacultural como sistema agrícola

La Permacultura, los Paisajes de retención de agua y la Economía del bien común, se configuran como una alternativa a la situación actual de la agricultura. Mediante la combinación de estas corrientes, se puede desarrollar una agricultura más respetuosa con el entorno natural capaz de ayudar a regenerarlo. Una buena gestión del suelo fija y estabiliza el CO2 y gracias a los paisajes de captación de agua, se consigue cosechar el agua, infiltrándose en los ecosistemas y llenándolos de vida. Sumado a una correcta gestión del agua se mitigan los efectos del cambio climático en nuestras latitudes. Finalmente la economía del bien común, nos permite crear sistemas económicos más justos y sociales, encajando a la perfección con los principios de la Permacultura. Para poder aplicar dicho concepto actualmente, establecer el sistema agrícola como un sistema asociativo (asociación sin ánimo de lucro), nos permite fijar unos precios estables y sociales, dando especial importancia a la mano de obra y a la autosuficiencia.

Ecologia laboral

Avui he canviat els meus costums. Generalment començo a escriure l'article a les 6 del matí, tan bon punt arribo al meu laboratori. Ara, en canvi, són quasi les 12 de la nit, i no sóc pas a Barcelona, sinó a Manchester. Ens hi hem reunit uns quants col·legues de diferents països que compartim interessos en un camp concret de la recerca biomèdica: dos anglesos, un pakistanès afincat a Anglaterra, un espanyol, un txec i un català, el qui signa aquest article [...].

Crisi global i ecologia

Des que es va fer públic el problema de les hipoteques d'alt risc als EUA, els analistes adverteixen de la possibilitat d'una recessió econòmica, la qual es comença a fer evident en el descens en les vendes d'automòbils, la baixada dels preus dels pisos de segona mà, l'augment excessiu de la inflació i el creixement del nombre d'aturats, que la Fundació de les Caixes d'Estalvis Espanyol es preveu que arribi al 9,5% l'any que ve [...].

Projecte constructiu de llac artificial situat a la Bonaigua a l’estació d’esquí de Baqueira-Beret (Vall d’Aran)

El document té per objecte la definició a nivell constructiu de les obres de implantació d’una nova captació, un nou llac artificial, i la canonada de connexió per a la producció de neu artificial a l’estació d’esquí de Baqueira-Beret (Vall d’Aran), concretament a la zona de Bonaigua.

Estudio gráfico básico de lago artificial situado en Argulls. Estación de esquí de Baqueira-Beret. Vall d’Aran.

Propuesta gráfica de nuevo lago artificial en Argulls. Estación de esquí de Baqueria-Beret

Estudi sobre el consum de tabac en dones hospitalitzades i intervencions per deixar de fumar a l’àrea de Maternitat de l’Hospital de la Vall d’Hebron.

Introducció: El consum de tabac és la principal causa de morbiditat i mortalitat prematura en els països desenvolupats. Els pacients hospitalitzats constitueixen una població diana d’intervencions que faciliten l’abandonament del tabac. De fet, les intervencions realitzades pels professionals sanitaris durant el període d’hospitalització que inclouen un mes de seguiment han demostrat la seva eficàcia. Objectius: Analitzar la prevalença del consum de tabac entre les dones ingressades a l’àrea de maternitat de l’Hospital de la Vall d’Hebron. A més, pretén conèixer els serveis d’atenció al fumador que ofereix el centre i el compliment de la legislació vigent que regula el consum de tabac als hospitals d’aguts a Espanya. Material i Mètodes: Estudi quantitatiu, descriptiu i transversal. La recollida de dades es va dur a terme a través d’entrevistes realitzades a les pacients ingressades entre el mes de novembre i desembre del 2014. Aquestes pacients van ser seleccionades a través d’un mostreig aleatori, simple i probabilístic. Es van analitzar les següents variables: les dades sociodemogràfiques, el patró de consum habitual i durant l’ingrés hospitalari, els exfumadors, la cooximetria, el coneixement i el compliment de la normativa per a tots els fumadors i no fumadors i el grau en què es duen a terme les intervencions infermeres (5A: Ask, Advice, Assess, Assist, Arrange). Resultats: De les 35 pacients que van ser entrevistades només 4 dones eren fumadores (11,4%), 9 eren exfumadores i 22 no havien fumat mai. Només a 4 pacients se’ls havia explicat en què consistia la normativa del centre, no obstant, un 100% ja la coneixien. El grau d’intervencions d’infermeria realitzades d’acord amb les 5A va ser molt baix, ja que de les 4 pacients fumadores només a un 50% se’ls hi va preguntar si fumaven. Conclusions: La prevalença del consum de tabac en les dones que es troben ingressades a l’àrea de maternitat és baixa i és inferior (12,5%) a la de la població general (27,1%). Es presenta un alt grau de coneixement de la normativa vigent del centre, ja que el 100% de les pacients entrevistades saben en què consisteix. Fent referència al nivell d’intervencions per deixar de fumar d’acord amb les 5A és molt baixa, sobretot si les comparem amb altres països.