Recerca avaluativa sobre el programa “LÍMITS”

Des de la comunitat científica s’ha posat de manifest la necessitat d’avaluar els programes d’intervenció per a la millora de la parentalitat, especialment en el context de la infància i adolescència en risc. En aquesta recerca es presenten els resultats de l’avaluació del programa Límits aportant evidències d’eficàcia i efectivitat, que permeten identificar i descriure les seves fortaleses, així com també aquells elements que poden ser objecte de millora. El programa Límits és una proposta estructurada d’intervenció preventiva de caire selectiu amb grups de famílies de joves d’entre 14 i 18 anys que passen pel circuit de la justícia juvenil. El programa ha estat funcionant des del 2007, en diverses edicions, a tot el territori català aplegant una experiència i trajectòria remarcable que ha incidit en 351 persones i 245 famílies. El programa consta de vuit sessions en grup d’entre dotze i quinze participants, dinamitzat per dos monitors, en les que es treballen diferents estratègies a partir de l’abordatge de continguts relacionats amb les relacions i els lligams, la comunicació, els conflictes, l’establiment de normes i la disciplina. Per dur a terme l’avaluació del programa Límits s’ha partit d’un disseny quasi-experimental, pretest–postest aplicat a un grup programa (GP) i a grup col·laborador (GC) i de manera diferida (dos mesos després de la seva finalització) només al GP per constatar si s’han assolit els resultats previstos. Quan s’analitza l’evolució del GP s’observen millores en les habilitats d’autocontrol de les emocions, el reforç positiu i les relacions familiars. Tanmateix, des del punt de vista de les famílies no s’han observat canvis significatius en la millora de la percepció d’auto eficàcia del rol parental respecte el GC abans i després del programa. La percepció majoritària és que els objectius que planteja el programa són excessivament ambiciosos i en conseqüència, difícilment assolibles. Els responsables consideren que, en alguns casos, el perfil de famílies derivades al programa no és el més adequat perquè presenten problemàtiques molt més agudes a les desitjables per aquest tipus d’intervenció. Com a punts forts, es destaca que el programa és útil als ulls dels responsables i tècnics perquè genera una presa de consciència del problema i de la necessitat de canvi per part de les famílies. Els participants diuen transferir a la vida real algunes habilitats apreses especialment la comunicació i millora de les relacions familiars. Els tècnics aplicadors coincideixen amb la percepció de les famílies tot i declarar percentatges lleugerament inferiors. També és vist com un complement professional a la seva tasca que ajuda a fer un millor seguiment dels casos, i permet seguir treballant amb posterioritat amb les famílies.

Investigación evaluativa sobre el programa "LÍMITES"

Desde la comunidad científica se ha puesto de manifiesto la necesidad de evaluar los programas de intervención para la mejora de la parentalidad, especialmente en el contexto de la infancia y la adolescencia en riesgo. En esta investigación se presentan los resultados de la evaluación del programa Límites aportando evidencias de eficacia y efectividad, que permiten identificar y describir sus fortalezas, así como también aquellos elementos que pueden ser objeto de mejora. El programa Límites es una propuesta estructurada de intervención preventiva de carácter selectivo, con grupos de familias de jóvenes de entre 14 y 18 años que pasan por el circuito de la justicia juvenil. El programa ha estado funcionando desde 2007 en todo el territorio catalán, y ha incidido en un total de 351 personas y 245 familias. El programa consta de ocho sesiones en grupo en las que se trabajan contenidos relacionados con las relaciones y los vínculos, la comunicación, los conflictos, el establecimiento de normas y la disciplina. Para llevar a cabo la evaluación del programa Límites se ha partido de un diseño cuasi-experimental, pretest-postest aplicado a un grupo programa (GP) y grupo colaborador (GC) y de manera diferida (dos meses después de su finalización) sólo en el GP, para constatar si se han alcanzado los resultados previstos. Cuando se analiza la evolución del GP se observan mejoras en las habilidades de autocontrol de las emociones, el refuerzo positivo y las relaciones familiares. Sin embargo, desde el punto de vista de las familias no se han observado cambios significativos en la mejora de la percepción de auto eficacia del rol parental respecto al GC antes y después del programa. La percepción mayoritaria es que los objetivos que plantea el programa son excesivamente ambiciosos y en consecuencia, difícilmente alcanzables. Los responsables consideran que, en algunos casos, el perfil de familias derivadas al programa no es el más adecuado puesto que presenten problemáticas mucho más agudas a las deseables para este tipo de intervención. Como puntos fuertes, se destaca que el programa es útil a los ojos de los responsables y técnicos porque genera una toma de conciencia del problema y de la necesidad de cambio por parte de las familias. Los participantes dicen transferir a la vida real algunas habilidades aprendidas, especialmente la comunicación y mejora de las relaciones familiares. Los técnicos aplicadores coinciden con la percepción de las familias, a pesar de declarar porcentajes ligeramente inferiores. También es visto como un complemento profesional a su tarea que ayuda a hacer un mejor seguimiento de los casos, y permite seguir trabajando con posterioridad con las familias.

Una monografia inèdita de Gaziel sobre la premsa espanyola: context, comentari i edició

Text inèdit de Gaziel, prologat pel professor Manuel Llanas, que constitueix una monografia sobre la situació de la premsa diària espanyola. Es tracta d’una anàlisi històrica sobre el període comprès entre 1875 i 1942, amb una visió prospectiva final. L’autor divideix la periodització en tres fases: i) el passat (1874-1936); ii) el present, referit a la situació en la immediata postguerra; iii) el futur, on s’apunta una concepció normativa del periodisme. En cadascuna d’aquestes fases, la premsa és estudiada des de la dimensió política, professional, industrial i econòmica.

Prediction of individual automobile RBNS claim reserves in the context of Solvency II

Automobile bodily injury (BI) claims remain unsettled for a long time after the accident. The estimation of an accurate reserve for Reported But Not Settled (RBNS) claims is therefore vital for insurers. In accordance with the recommendation included in the Solvency II project (CEIOPS, 2007) a statistical model is here implemented for RBNS reserve estimation. Lognormality on empirical compensation cost data is observed for different levels of BI severity. The individual claim provision is estimated by allocating the expected mean compensation for the predicted severity of the victim’s injury, for which the upper bound is also computed. The BI severity is predicted by means of a heteroscedastic multiple choice model, because empirical evidence has found that the variability in the latent severity of injured individuals travelling by car is not constant. It is shown that this methodology can improve the accuracy of RBNS reserve estimation at all stages, as compared to the subjective assessment that has traditionally been made by practitioners.

Ecological fallacy in a time series context: evidence from the Spanish regional unemployment rates

The ecological fallacy (EF) is a common problem regional scientists have to deal with when using aggregated data in their analyses. Although there is a wide number of studies considering different aspects of this problem, little attention has been paid to the potential negative effects of the EF in a time series context. Using Spanish regional unemployment data, this paper shows that EF effects are not only observed at the cross-section level, but also in a time series framework. The empirical evidence obtained shows that analytical regional configurations are the least susceptible to time effects relative to both normative and random regional configurations, while normative configurations are an improvement over random ones.

Functional neuroanatomy of meaning acquisition from context

An important issue in language learning is how new words are integrated in the brain representations that sustain language processing. To identify the brain regions involved in meaning acquisition and word learning, we conducted a functional magnetic resonance imaging study. Young participants were required to deduce the meaning of a novel word presented within increasingly constrained sentence contexts that were read silently during the scanning session. Inconsistent contexts were also presented in which no meaning could be assigned to the novel word. Participants showed meaning acquisition in the consistent but not in the inconsistent condition. A distributed brain network was identified comprising the left anterior inferior frontal gyrus (BA 45), the middle temporal gyrus (BA 21), the parahippocampal gyrus, and several subcortical structures (the thalamus and the striatum). Drawing on previous neuroimaging evidence, we tentatively identify the roles of these brain areas in the retrieval, selection, and encoding of the meaning.

Assessing functional relations in single-case designs: Quantitative proposals in the context of the evidence-based movement

In the context of the evidence-based practices movement, the emphasis on computing effect sizes and combining them via meta-analysis does not preclude the demonstration of functional relations. For the latter aim, we propose to augment the visual analysis to add consistency to the decisions made on the existence of a functional relation without losing sight of the need for a methodological evaluation of what stimuli and reinforcement or punishment are used to control the behavior. Four options for quantification are reviewed, illustrated, and tested with simulated data. These quantifications include comparing the projected baseline with the actual treatment measurements, on the basis of either parametric or nonparametric statistics. The simulated data used to test the quantifications include nine data patterns in terms of the presence and type of effect and comprising ABAB and multiple baseline designs. Although none of the techniques is completely flawless in terms of detecting a functional relation only when it is present but not when it is absent, an option based on projecting split-middle trend and considering data variability as in exploratory data analysis proves to be the best performer for most data patterns. We suggest that the information on whether a functional relation has been demonstrated should be included in meta-analyses. It is also possible to use as a weight the inverse of the data variability measure used in the quantification for assessing the functional relation. We offer an easy to use code for open-source software for implementing some of the quantifications.

Bowing the violin : a case study for auditory-motor pattern modelling in the context of music performance

This project addresses methodological and technological challenges in the development of multi-modal data acquisition and analysis methods for the representation of instrumental playing technique in music performance through auditory-motor patterning models. The case study is violin playing: a multi-modal database of violin performances has been constructed by recording different musicians while playing short exercises on different violins. The exercise set and recording protocol have been designed to sample the space defined by dynamics (from piano to forte) and tone (from sul tasto to sul ponticello), for each bow stroke type being played on each of the four strings (three different pitches per string) at two different tempi. The data, containing audio, video, and motion capture streams, has been processed and segmented to facilitate upcoming analyses. From the acquired motion data, the positions of the instrument string ends and the bow hair ribbon ends are tracked and processed to obtain a number of bowing descriptors suited for a detailed description and analysis of the bow motion patterns taking place during performance. Likewise, a number of sound perceptual attributes are computed from the audio streams. Besides the methodology and the implementation of a number of data acquisition tools, this project introduces preliminary results from analyzing bowing technique on a multi-modal violin performance database that is unique in its class. A further contribution of this project is the data itself, which will be made available to the scientific community through the repovizz platform.