441 resultados para Cartografia -- Ensenyament universitari
Resumo:
La Facultat de Cincies de la Salut i de la Vida ha utilitzat des de 2004 la metodologia d'aprenentatge basat en problemes (en endavant ABP) com a mtode docent en els seus estudis de Biologia. En aquest perode hem aprs algunes de les claus de l'aplicaci del mtode en els nostres estudis. En primer lloc, cal disposar d'elements formatius que afavoreixin la formaci dels tutors que participin en el projecte. Per assolir aquest objectiu hem dissenyat un portal on els nostres professors poden disposar de materials tils per a la seva activitat, aix com de documents que permetin entendre millor el que suposa l'ABP. En segon lloc, el projecte tenia l'objectiu de dissenyar i avaluar activitats que permetessin integrar les prctiques de laboratori en la lgica de la resoluci de problemes prpia de l'ABP. En aquest sentit vam dissenyar dues activitats en el tercer curs de la llicenciatura que anomenaren aprenentatge basat en el laboratori (ABL). Per aquest motiu es van dissenyar problemes que tinguessin una primera part de resoluci a l'aula en grup de tutoria i una segona que obligus els estudiants a realitzar experiments de laboratori dirigits a entendre i resoldre les qestions plantejades al grup de tutoria. L'ABL-1 fou un projecte de biologia cellular i destinat a aprofundir en els mecanismes implicats en els fenmens de diferenciaci dels micits. L'ABL-2 era un projecte conjunt dels professors de Fisiologia vegetal, Bioestadstica i Microbiologia. En aquest cas es desitjava que els estudiants plantegessin la resoluci a un problema que suposava la manipulaci gentica de cllules vegetals per fer possible que produssin una substncia especfica, l'escopolamina. Finalment els estudiants havien d'escriure un article original com a projecte final de cada ABL. Els resultats dels dos anys d'experimentaci han esta altament satisfactoris, d'acord amb les enquestes completades per alumnes i professors.
Resumo:
El treball realitzat amb lajuda MQD2006 est relacionat amb ls de portafolis electrnics en un context universitari. Els objectius que ens havem traat, eren: 1)Dissenyar una versi beta del portafolis digital desenvolupat adhoc pel grup 2)Implementar una metodologia avaluativa basada en el portafolis digital desenvolupat 3)Generar portafolis digitals com a model de bones prctiques davaluaci de lalumnat 4)Recollir dades sobre el seu funcionament en relaci a lalumnat A ms dels anteriors objectius, relacionats amb els aspectes pedaggics freuit de la implementaci i s dels portafolis digitals, hi ha dos objectius relacionats amb aspectes didctics. Aquests sn: 5) Anlisi dels canvis en la metodologia didctica i en els continguts curriculars 6) Anlisi de criteris de sostenibilitat de la utilitzaci continuada del portafolis digital. Almenys 5 daquests 6 objectius shan complert de manera completa, i un (el nombre cinc) ha quedat solament esbossat. Per altra banda, alguns resultats inesperats shan produt en aquests dos anys i es poden afegir a aquesta llista inicial: 7) Expansi i difusi de lexperincia cap a altres universitats. 8) Possibilitat de plantejar un projecte dinvestigaci bsica sobre les conseqncies de ls de portafolis en la docncia universitria basada en lEEES. La Memria seguir de prop aquests objectius, si b es distribuiran duna manera diferent. Com a resultats i conclusions hem pogut veure que leina ha estat ben valorada en quant a la metodologia ds proposada, en quant al propi seguiment de laprenentatge i per una autoavaluaci continuada. Hem vist una millora en les reflexions dels estudiants fent servir un dileg on-line entre professor-estudiant. Daltra banda, hem detectat que es requereix millorar la seva usabilitat, un s continuat ms llarg i algunes recomanacions encarades al treball docent del professorat i no tant de leina.
Resumo:
Aquest projecte s'ha realitzat al Servei de Microscpia de la Universitat Autnoma de Barcelona, i ha tingut una durada de dos anys (2006-2008). La finalitat daquest projecte ha estat lelaboraci de material didctic basat en la captaci dimatges i ledici de recursos pedaggics de suport digital aplicats a la cincia de materials. Es pretn millorar aix la qualitat docent de les prctiques de diverses assignatures dels ensenyaments de Fsica i dEnginyeria de Materials utilitzant tcniques danlisi actuals com sn la Microscpia Electrnica de Rastreig (MER) i la Microscpia Optica (MO). Amb aquest projecte es vol fomentar tamb el treball interdisciplinari en equip entre professionals (docents i tcnics superiors de recerca) i acostar la teoria de les assignatures a la realitzaci prctica, facilitant el suport digital necessari per aconseguir un mxim aprofitament a les aules. Les imatges de MER i MO ajudaran als alumnes a familiaritzar-se amb el mn de la recerca i la indstria.
Resumo:
Es presenten els resultats dun projecte dinnovaci didctica consistent en la realitzaci conjunta de prctiques professionals entre estudiants de Magisteri deducaci Infantil i Educaci Primria, i estudiants de Psicopedagogia. Aquests estudiants van treballar en parelles i van realitzar un conjunt dactivitats, prpies de les seves futures funcions professionals, amb el suport del company. Concretament la prctica va consistir en la planificaci, desenvolupament i avaluaci duna unitat didctica sobre un tema curricular. Mentre lestudiant de Magisteri preparava els materials i activitats corresponents, la seva parella, lestudiant de Psicopedagogia, lassessorava en cada una de les fases dinstauraci. Per afavorir aquesta dinmica, els estudiants van comptar en diferents suports i instruments: - Els tutors de la universitat, corresponents a cadascun dels estudis implicats, - Una plataforma Moodle especficament organitzada per tal que els estudiants poguessin analitzar tot el procs conjuntament. En aquest espai podien utilitzar des de recursos per a la programaci de la unitat, eines per realitzar un diari personal, un calendari dactivitats conjuntes o esquemes grfics, fins a altres per editar vdeos gravats de les sessions de classe i per afavorir la seva comunicaci. El projecte pretenia contribuir a millorar, tant algunes competncies professionals relatives ambds tipus destudiants, com modificar determinades concepcions i actituds entre mestres i psicopedagogs. Els resultats mostren que ambds objectius van esser assolits amb escreix i que, a ms daprendre determinades competncies professionals, certs prejudicis i actituds sobre les dificultats i inters de treballar am altre, es van eliminar de manera contundent.
Resumo:
El projecte Aula Matemtica consta de dues parts. 1. Elaborar un material d'autoaprenentatge en suport digital que cobreixi tots els temes de Matemtiques de 1r. curs de les carreres de Cincies (Biologia, Qumica, etc.) i les Enginyeries. Aquest material, accessible des de qualsevol ordinador connectat a Internet, s una base de dades de problemes que els alumnes poden utilitzar per a treballar el temes explicats a classe, o be per cobrir deficincies a la seva formaci pre-universitria. Al mateix temps, es poden realitzar exmens, i els alumnes poden practicar amb els problemes d'examen. 2. Durant unes hores cada dia, oferir una (o diverses) aules d'informtica al campus de la UAB amb presncia de personal de suport (professors, o becaris de darrers cursos de matemtiques o doctorat) per tal que els alumnes que vulguin (o necessitin) puguin practicar amb ajuda, i consultat els dubtes que tinguin. En la fase actual del projecte shan fet les segents actuacions: 1. Sha obert una aula dinformtica amb suport de becaris a la facultat de Cincies, on a ms de practicar els alumnes, shan efectuat exmens. 2. Sha treballat en el programa per tal de fer-lo ms amigable. 3. Sha ampliat la base de problemes fins a 1450, i cobrir totes les assignatures de Matemtiques i Estadstica de 1r. curs de la facultat de Cincies i lEscola Tcnica Superior dEnginyeries. 4. Sha comenat a treballar per a la utilitzaci del programa a Secundria. 5. Shan fet avanos molt importants per tal dincorporar problemes amb resposta oberta. 6. El programa s accessible des de qualsevol ordenador amb Internet.
Resumo:
Aquest projecte realitza una exploraci de la utilitzaci de laplicatiu Cycloid, que s una eina dautoavaluaci de les competncies transversals dun gestor de projectes. La premisa bsica s que els estudiants poden ser considerats com a gestors del seu projecte formatiu i/o professional, tal com es demostra amb el bon funcionament de lautoavaluaci en una mplia varietat destudiants de la Universitat de Girona. El model de competncies Cycloid permet autoavaluar 30 competncies transversals utilitzant una escala de 120 afirmacions, que es responen amb escales lingstiques borroses (fuzzy). A part davaluar el nivell actual de competncies, tamb savalua el nivell desitjat i la diferncia entre ells, que s la tensi creativa. Les 30 competncies es resumeixen en sis grups de competncies: 1) coneixement dun mateix, 2) autocontrol, 3) capacitat cognitiva, 4) automotivaci, 5) empatia, 6) habilitats socials. Finalment, els sis grups sagreguen en 2 grups principals: competncies personals i competncies socials. Aquest informe presenta el model de competncies Cycloid i una mostra de resultats concrets de la seva aplicaci a estudiants de la Facultat dEconmiques de la Universitat de Girona. Linforme tamb situa lavaluaci de competncies dins el marc de canvi actual i en particular dins el marc de competncies de la Universitat de Girona. Tamb sexplora i es discuteix la utilitat del coneixement que aquestes avaluacions poden generar per a la millora de la qualitat de la formaci i la docncia.
Resumo:
Els objectius estan orientats cap a lassoliment dels criteris de qualitat i la seva adaptaci a les caracterstiques de la titulaci. s a dir, en quina mesura les diferents activitats docents permeten assolir les competncies definides en la titulaci. En aquest sentit, a continuaci es relacionen els objectius plantejats: 1. Fer el seguiment de la docncia de les dues assignatures destudi del projecte. 2. Construir un protocol dassegurament de la qualitat docent, en el marc de la titulaci, que permeti el seguiment i laplicaci a la totalitat de la titulaci. 3. Establir els processos de control i assegurament de la qualitat docent segons els criteris daprenentatge de Bolonya. 4. Aquests objectius hauran de ser desenvolupats durant la docncia de les matries objecte destudi. Els procediments que es presenten en aquest treball se centren en lavaluaci experimental de dos indicadors centrals en cada una de les assignatures de la prova. Els resultats aconseguits en aquest projecte dintre de la Prova Pilot de la titulaci de Publicitat i Relacions Pbliques ens porten cap a dues direccions. Primerament, les primeres proves i els indicis obtinguts fins al moment permeten determinar que laplicaci de la metodologia Bolonya demostra tenir una major potncia docent en una de les assignatures analitzades Introducci a la creativitat publicitria, i que, a ms, identifica el carcter destudiants que ms rendiment daprenentatge en treuen. En laltra assignatura, els resultats encara no sn concloents, tot i que sendevina que mant el ritme de bons resultats que ja es mostraven dinici. En segon lloc, els resultats analitzats permeten pensar que ls de la metodologia Bolonya no implica cap detriment docent i a ms a ms, permet treballar de manera millor les matries. La present recerca, doncs, quantifica en quin grau sestableix la progressi daprenentatge amb les activitats docents en la nova metodologia Bolonya expressat en aquest valor de potncia docent.
Resumo:
Aquest projecte es va iniciar amb la finalitat dextendre i consolidar laplicaci del Model de Prcticum Integrador (MPI) a la majoria dels prcticums de les titulacions de pedagogia, psicopedagogia i educaci social de la Facultat de Cincies de lEducaci de la nostra universitat. Aquest Model shavia iniciat en els darrers anys i ja shavia comprovat la seva leficincia. LMPI es fonamenta en el convenciment que lassoliment de les competncies professionals s bsic i que aquestes es poden desenvolupar durant el prcticum. En aquest nou model de prctiques, els estudiants treballen en equips interdisciplinars per projectes, els tutors/es de la facultat conformen un equip de treball amb els tutors/es dels centres, dissenyen els plans dacollida i de seguiment, i es fan les tutories de seguiment i treball en el centre entre totes les parts implicades. Els objectius plantejats en els dos anys de durada de lMQD2006 eren: 1)Eliminar les dificultats tecnicoadministratives de la facultat que dificulten lampliaci i consolidaci del model MPI. 2)Comunicar i prestigiar el model MPI i la xarxa de centres dexcellncia entre els estudiants, el professorat de la facultat i els propis centres. 3)Promoure la collaboraci, lintercanvi de coneixement i els projectes dinnovaci i recerca facultat-centres posant en contacte els grups de treball de la facultat i els centres, i mostrant els seus potencials. 4)Estructurar el nou model segons el model ECTs. 5)Analitzar i aprofundir en laplicaci del treball per competncies del nou model.
Resumo:
L'adaptaci dels estudis a l'Espai Europeu d'Educaci Superior (EEES) comporta l'establiment d'un nou paradigma docent centrat en l'estudiant, l's d'una nova unitat de valoraci de l'activitat acadmica, el crdit europeu, i enfortir i repensar l'avaluaci de l'aprenentatge. Aquesta adaptaci representa una transformaci profunda en el paper que juga tant el professor com l'alumne. En aquest context, es fa molt necessari adaptar les metodologies docents, els continguts i les eines d'interacci amb els alumnes. La finalitat d'aquest projecte consisteix en adaptar les assignatures troncals d'Organitzaci i Mtodes de Treball de la Diplomatura de Relacions Laborals a aquest nou entorn. Per a tal fi, a part d'elaborar un pla docent consistent al EEES, tamb s'han de desenvolupar continguts, eines d'interacci i metodologies d'avaluaci que permetin millorar el nivell de formaci i el rendiment acadmic de l'estudiant. Aquest projecte comprn sis accions especfiques per aconseguir-ho: 1) L'elaboraci de la guia docent (objectius, capacitats a treballar, continguts, metodologia, avaluaci, etc.); 2) L'elaboraci del programa d'activitats (on es concreten les activitats d'aprenentatge que l'estudiant ha de dur a terme per assolir els objectius formatius: projectes tutoritzats, estudis de casos , lectures orientades, etc.) 3) Elaboraci del material teric. Aquesta acci t com a objectiu realitzar un llibre bsic que comprengui la totalitat de la matria relacionada amb OMT. 4) Elaboraci del material prctic. 5) Creaci d'una pgina web per aquest material. Aquesta web pretn ser un espai de treball com pels estudiants de Relacions Laborals que cursin assignatures d'OMT a la UAB i la UPF. 6) Realitzar un projecte pilot tutoritzat. Aquesta prova pilot sorgeix arran de converses informals mantingudes amb alumnes de la diplomatura i la coordinadora d'estudis.
Resumo:
El projecte Statmedia 3 ha consolidat definitivament la proposta de les assignatures Bioestadstica de Biologia, Anlisi de dades de Cincies Ambientals i dEstadstica Matemtica de la Diplomatura renovant una part del material creat amb Statmedia 2. Shan incls a ms Matemtiques dAmbientals i Introducci a la Probabilitat del Grau dEstadstica. Lanterior MQD abastava noms prctiques mentre que aquest projecte permet una oferta diversa dactivitats individualitzades. La individualitzaci consisteix en que cada estudiant rep una proposta de cas personalitzada amb dades diferents. Les activitats poden ser programades presencialment o no, per la clau de lxit de lactivitat s que lalumne obtingui reconeixement del seu treball en lavaluaci continuada. La valoraci que fan als alumnes de Statmedia s molt bo, i observem que es produeix una millora en els resultats acadmics. Statmedia 3 ha implicat un important esfor en la vessant informtica del projecte, la barreja de tecnologies que utilitzem son punteres: Ajax, servlets i applets Java... Hem posat a punt un assistent on-line per dissenyar documents i planificar activitats que facilita la tasca dels professors. La nostre participaci en primera lnea del procs de convergncia a lEEES ens ha perms anticipar alguns canvis, i sha tradut en que el claustre del Departament dEstadstica assums que Statmedia s una metodologia essencial dels seus plans docents. El projecte continua en un quart projecte MQD consecutiu, on desplegarem la nova tecnologia implementada. Lobjectiu principal ser dotar a les assignatures dels 7 graus on participa el departament dactivitats individualitzades en forma de casos prctics, problemes i proves diverses. La collecci de material emmagatzemada en la nostra biblioteca, forjada desprs de quasi deu anys de treball continuat, juntament amb lexperincia acumulada de com utilitzar Statmedia de la forma ms eficient han comenat a ser explotades en els nous graus aquest mateix curs 2009-2010.
Resumo:
El projecte "Programa d'introducci al dret espanyol per a estudiants d'intercanvi" s'ha dut a terme a la Facultat de dret de la Universitat de Barcelona des del mes de juny de 2007 al mes de setembre de 2008. Ha consistit en iniciar lesmentat programa que suposava, pels estudiants dintercanvi sollicitants, la consecuci dun Diploma dIntroducci al Dret espanyol, expedit per la Facultat de Dret de la UB, a banda del reconeixement dels crdits cursats a Barcelona. Lobjectiu va ser proposar canvis en el plantejament curricular, en concret la posada en marxa de les assignatures del Diploma: Introducci al Dret Privat, Introducci al Dret pblic, Introducci al sistema processal espanyol, i Bases del sistema legal espanyol. Com a tasca prvia que havia de garnatir lxit es va fer una difusi del programa a les universitats dorigen i es va articular un sistema dacollida als estudiants que es va demostrar molt til al principi de curs per a informacions diverses, per que desprs va ser infrautilitzat. Pel que fa a les assignatures, es van plantejar com un anlisi dels trets fonamentals i diferencials del nostre dret, utilitzant elements de comparaci amb els ordenaments dels pasos dels alumnes, per sense fer un exercici estricte de dret comparat. La taxa de rediment va ser alta 75% - per es va detectar un problema, la insuficient preparaci idomtica, que depassa lorganitzaci del programa. Tamb es va considerar un repte pedaggic important: la heterogenetat dels estudiants tant en la seva formaci jurdica prvia assignatures cursades en la seva Universitat-, com en relaci al sistema legal del pas del qual provenien, en relaci al sistema espanyol. Per aquest motiu, el plantejament del curs i els materials a utilitzar va dependre en bona mesura del conjunt del grup al qual es va dirigr cada assignatura en concret.
Resumo:
Aquest projecte s'ha realitzat al Servei de Microscpia de la Universitat Autnoma de Barcelona, i ha tingut una durada de dos anys (2007-2009). Els objectius concrets d'aquest projecte assolits per a les diferents assignatures ha estat l'anlisi de caracterstiques citolgiques, caracterstiques morfolgiques i anatmiques de les estructures vegetatives dels diferents nivells dorganitzaci, caracterstiques morfolgiques i anatmiques de les estructures reproductores. El material docent obtingut en aquest projecte est sent utilitzat en les assignatures segents: Botnica Farmacutica, Biodiversitat vegetal marina, Recursos vegetals aqutics: les algues, Plantes d's alimentari, Conserv. i gesti de poblacions i comunitats marines, Usos i cultius de recursos algals marins, B. i diversitat de criptgames, Biologia II, Tcniques Exp. de biologia II, Botnica, Biologia animal i vegetal. Per a la realitzaci de lestudi, s'ha obtingut una collecci dimatges al MLC, MER i MET per aclarir els criteris sistemtics. Durant el primer any shan adquirit totes les imatges necessries, per tal de poder elaborar el material didctic en suport digital. Durant el segon any sha implementat aquest material a les respectives classes prctiques i sha avaluat la seva importncia en la millora de la formaci dels alumnes i del suport al professor. Laplicaci del material elaborat a la docncia prctica durant el tot segon any ha perms fer un primer estudi per valorar la seva eficcia i fer-hi les correccions oportunes. Durant tot el projecte, el treball conjunt de professors i tcnics ha estat bsic per a lobtenci de material didctic adequat a la realitat dels estudis actuals i a la docncia prctica.
Resumo:
Lobjectiu principal del present projecte MQD s la implementaci de cursos semipresencials en el campus virtual MOODLE per a la docncia de les assignatures dElectrnica troncals de lensenyament de Fsica que depenen del nostre departament i de lassignatura Tcniques de Microscpia, que s optativa i comuna als Msters de Nanocincia i Nanotecnologia i dEnginyeria Fsica. Plantegem metodologies docents basades en: (1) reduir la presencialitat, (2) afavorir l'autoaprenentatge, (3) aplicar estratgies davaluaci formativa i avaluaci acreditativa continuada i (4) fer s de les TIC com a suport a la docncia. La versatilitat de la plataforma Moodle per compartir recursos permetr generar un material docent accessible per altres professors. Daltra banda, la possibilitat de Moodle per a la gesti de grups, organitzaci i revisi de tasques facilitar el seguiment de lactivitat dautoaprenentatge i de treball cooperatiu aix com de lavaluaci final dels aprenentatges. Durant la duraci d'aquest projecte MQD s'han implementat els segents entorns: - Curs d'Electrnica Fsica, semipresencial, amb treball cooperatiu i amb implantaci d'avaluaci continuada - Entorn de Coordinaci del Master de Nanocincia i Nanotecnologia - Curs de l'assignatura optativa de Mster Oficial de Nanocincia i Nanotecnologia "Tcniques de Microscpia"
Resumo:
La finalitat del projecte (bianual 2007-09) era aconseguir una millora de la docncia que imparteix el Departament de Matemtica Econmica, Financera i Actuarial. La nostra tasca principal ha consistit en obtenir uns indicadors que ens permetessin conixer millor el nostre alumnat, per tal de tenir la mxima informaci a l'hora de plantejar la revisi global que representa la implantaci dels nous graus dacord amb les directrius del procs de Convergncia Europea. En aquest projecte han participat tots els coordinadors de les assignatures obligatries del Departament i els tres Grups dInnovaci Docent formats per membres del Departament. Shan analitzat les dades de les assignatures des del curs 2000-01 fins 2006-07 per tal de tenir informaci sobre leficcia de cursar les assignatures dIntroducci a les Matemtiques i la seva incidncia en els aprovats a Matemtiques I i II . Tamb shan estudiat dades sobre el collectiu de repetidors. Com a resultat daquest estudi i de les enquestes que shan fet, shan redactat dos articles: Propuesta de mejora de la actuacin docente a partir de las caractersticas del alumnado de primer curso de Matemticas en la Facultad de Economa y Empresa de la Universidad de Barcelona y Estudio del perfil del alumnado de primer curso en la Facultad de Economa y Empresa de la Universidad de Barcelona que shan presentat a dos congressos dInnovaci Docent (Burgos, setembre-2009 i Vigo, juliol-2009).
Resumo:
Aquest projecte ha servit per (1) establir un treball collaboratiu entre el professorat que habitualment impartim les assignatures de Didctica general i atenci a la diversitat i Organitzaci del Centre Escolar; (2) dissenyar conjuntament espais del campus virtual en la plataforma moodle; (3) compartir material i experincies docents fent formaci entre iguals; (4) dissenyar i desenvolupar accions didctiques innovadores per afavorir l'aprenentatge significatiu; (5) prendre posici respecte a l'elaboraci dels nous graus de Formaci del Professorat i reelaborar els plans docents nous. Les noves titulacions, el disseny per competncies, lEEES ens ha obligat a fer una reflexi sobre la nostra docncia, leducaci superior i la formaci dels futurs mestres. Aquest projecte ha recolzat la tasca habitual, donant-li una orientaci concreta, en ell hem estat implicat un grup important de professors i professores aix com dalumnes perqu sha implementat en els 13 grups dalumnes de Formaci del Professorat i en dues assignatures troncals i obligatries. Per fer seguiment del treball hem analitzat els productes daprenentatges, els espais moodle, aix mateix hem anat recollint les valoracions dels estudiants fent qestionaris i grups de discussi. Tot i que el treball desenvolupat es considera positiu, hi ha aspectes per millorar que tamb es destaquen en linforme: dificultats per manca de temps, poc reconeixement, necessitat de cohesionar i estabilitzar equips docents, necessitat dincorporar tcniques especialistes en el disseny dentorns virtuals daprenentatge en els equips docents, entre daltres. Daltra banda amb lelaboraci dels nous plans destudis les assignatures amb les que hem treballat han perdut lentitat i el pes que tenien per tenir-ne una altra i en des de 2007 fins a ara hem anat perdent professorat estable i incorporant associats. Fets que fan necessari seguir avanant daltres maneres, per tant finalitzem un projecte, per es necessari replantejar-se un altre.
