Financial incentives in academia: research versus development

This paper investigates the effects of monetary rewards on the pattern of research. We build a simple repeated model of a researcher capable to obtain innovative ideas. We analyse how the legal environment affects the allocation of researcher's time between research and development. Although technology transfer objectives reduce the time spent in research, they might also induce researchers to conduct research that is more basic in nature, contrary to what the skewing problem would presage. We also show that our results hold even if development delays publication.

La Imatge fidel de les unions temporals d'empreses UTE

En l’article es fa una revisió actual de les unions temporals d’empreses (UTE), per tal de veure si la informació comptable que presenten és fidedigne. En primer lloc, es defineix la unió temporal d’empreses, i es detalla l’origen històric, les característiques i els objectius de l’UTE. Seguidament es presenta la regulació comptable i fiscal que afecta a les UTE, i es detalla el que pauta l’adaptació del Pla general comptable de les empreses constructores en relació amb les UTE i la problemàtica derivada de les operacions en empreses d’aquest sector que tantes UTE realitzen. També es ressalta en l’article la responsabilitat de l’UTE i les Normes comptables internacionals relacionades amb les UTE. Finalment es presenten els resultats d’una anàlisi d’estats financers de trenta empreses constructores que habitualment realitzen UTE, per comprovar el seguiment que fan de l’adaptació sectorial del Pla general comptable de les empreses constructores i la informació que donen de les UTE. L’última part de l’article fa referència a les conclusions, i és en aquesta part on s’apunta que la informació comptable de les UTE ha de millorar notablement, ja que actualment és una informació poc transparent, insuficient i dispersa.

Hidrogen, pesent i futur de l'energia

Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2006. L’hidrogen és provable que sigui el nou vector energètic, però queden importants dificultats tècniques i tecnològiques per a la seva producció i distribució a gran escala. A partir de l'estudi d'una pila d'hidrogen, s’exposa una visió general de l'estat d'aquest nou sistema de transport d'energia, dels diversos mitjans de producció transport i d'aprofitament d'aquest element i, finalment, es presenta una visió de les línies d'investigació i dels projectes que s'estan desenvolupant arreu del món. Es mostra un estudi detallat sobre un sistema de producció, basat en un electrolitzador, una cel•la fotoelèctrica, i en una pila d'hidrogen PEM (Proton Exchange Membrane).

Innovation and internasionalisation. A focus on the Spanish exporting firms

International markets are very competitive so innovation seems unavoidable. Some authors describe internationalisation as being an innovation of the firm. In this research these two phenomena will be studied, through a multiple case study method, focusing on the existence of a reciprocal relationship between the processes of internationalisation and innovation.

El conjunt instrumental Orff com a dinamitzador de la motivació en els alumnes de música de 1r d’ESO

 Resum: partint del problema inicial de la manca de motivació dels meus alumnes de 1r d’ESO per la matèria de música, l’objectiu principal d’aquesta recerca és analitzar l’efecte de la intervenció amb el conjunt instrumental Orff en la motivació d’aquests nois i noies. Els diferents instruments de recollida de dades utilitzats –el qüestionari, el diari i el grup de discussió– juntament amb la metodologia emprada –la investigació-acció–, han permès detectar les opinions dels alumnes sobre l’assignatura i comprovar la influència decisiva que exerceix el conjunt instrumental Orff en la motivació d’aquests nois i noies per la matèria de música.

El teatre de Harold Pinter a Barcelona

Aquest treball analitza l’impacte que ha tingut el dramaturg Harold Pinter a la ciutat de Barcelona des de la primer vegada que s’hi va representar, l’any 1963, fins que es va celebrar el festival Tardor Pinter, l’any 1996. La investigació s’ha fet, sobretot, a partir de la premsa de l’època però també s’ha tingut en compte material gràfic i entrevistes. L’objectiu ha estat observar l’evolució de l’opinió que suscitaven les obres d’aquest autor i com, de mica en mica es va arribar a convertir en un model creatiu per al grup d’El Teatro Fronterizo, encapçalat per José Sanchis Sinisterra.

Incorporació del català en agent conversacional animat per computador

Dins del marc del projecte europeu HERMES, al Centre de Visió per Computador de la Universitat Autònoma de Barcelona s'està desenvolupant un agent conversacional animat per ordinador el qual haurà de ser capaç d'interactuar amb l'usuari a través de diferents canals de forma simultània, o, el que és el mateix, parlar, gesticular, expressar emocions... Partint, doncs, d'un software capaç de fer que un model 3D d'un cap humà expressi emocions i parli en anglès, donat un arxiu d'àudio prèviament generat, en el treball que aquí es presenta es duu a terme la recerca d'una eina sintetitzadora de parla a partir de text que permeti fer això mateix en català. En aquest document s'explica el procés seguit per a trobar aquesta eina, la investigació realitzada sobre el funcionament d'ambdues per tal d'entendre-les i poder-hi treballar, així com, finalment, les modificacions realitzades per a fer que aquestes puguin interactuar i generar parla inteligible en català a partir de textos escrits en aquest idioma.

La incidència de l’afinació en el reconeixement auditiu dels intervals harmònics: una experiència a l’inici dels estudis musicals especialitzats de grau mitjà.

L’article presenta una investigació sobre la incidència de l’afinació vocal en el reconeixement auditiu dels intervals harmònics. La recerca s’ha realitzat durant el curs acadèmic 2006-07 en el context del Conservatori Professional de Música de Girona, concretant-se la mostra d’estudi en els alumnes de primer curs de grau mitjà. S’hi exposen en primer lloc les línies bàsiques del concepte d’educació de l’oïda musical, que seguidament s’especifiquen en l’afinació i el reconeixement auditiu dels intervals musicals. Posteriorment es relata el procediment metodològic que s’ha dut a terme en aquest estudi de cas, detallant-se els resultats musicals obtinguts a través de la realització d’un test de nivell de reconeixement auditiu harmònic. Aquest test s’ha efectuat prèviament i posterior a un breu treball d’intervenció vocal. L’estratègia de recerca es completa mitjançant unes enquestes adreçades als alumnes i als seus corresponents professors especialitzats en Llenguatge Musical. Les conclusions de la investigació ens permeten confirmar que l’afinació vocal ha incidit positivament en el reconeixement auditiu dels intervals harmònics.

La imatge de Catalunya: una aproximació al tractament de Catalunya a la premsa internacional a propòsit dels Jocs Olímpics

Informe que recull els resultats de la recerca portada a terme pels autors que analitzen la cobertura en premsa a nivell internacional dels Jocs Olímpics de Barcelona'92 i la imatge de Catalunya.

La Cultura mediterránea en los Juegos Olímpicos de Barcelona'92

En este artículo publicado en la revista INCOM, se describe y analiza la presencia de elementos mediterráneos en las ceremonias de los Juegos Olímpicos de Barcelona'92.

Determinación in vitro de la digestibilidad de los nutrientes de la cebada. Aplicación práctica para calibración de un sistema NIRS, y para la utilización de enzimas en la alimentación porcina.

La intensificación de la producción porcina, sin duda es uno de los principales factores que han influido en la alta competitividad del sector. Dicha intensificación sin embargo debe enfrentarse a nuevos retos de acuerdo con la creciente preocupación de los estados europeos sobre problemas de bienestar animal y de contaminación medioambiental resultante de la producción animal intensiva. La excreción de nitrógeno en los purines (que es uno de los principales factores contaminantes), puede ser reducida substancialmente si se reduce el contenido proteico del pienso. Ello, sin embargo debe de hacerse de manera que la dieta aporte las cantidades mínimas de aminoácidos requeridas por los animales, y que por tanto los parámetros productivos no se vean afectados. Para asegurar un aporte mínimo adecuado de aminoácidos en el pienso, es esencial un conocimiento preciso del valor nutritivo de las materias primas utilizadas. En la actualidad se utilizan los valores de contenido en aminoácidos digestibles ileales presentes en tablas publicadas por diferentes fuentes de información. Dichas tablas, sin embargo, son valores medios que no contemplan la elevada variabilidad en el contenido de aminoácidos digestibles dentro de una misma materia prima. Debido a esta variabilidad, para asegurar que los requerimientos de aminoácidos queden cubiertos al menos en un 80% de los casos, se debe sobreformular a un 107-108% de los requerimientos. Se ha estimado que una rápida determinación del contenido de aminoácidos digestibles ileales en las materias primas mediante la utilización de espectroscopia del infrarojo cercano (NIRS), permitiría el conocimiento del valor nutritivo de cada partida de materia prima, y una reducción de la sobreformulación a un 103%, con el consiguiente beneficio medioambiental. El principal inconveniente, para la aplicación de dicha metodología NIRS, es que su calibración requiere un esfuerzo excepcional, que solamente puede conseguirse con el trabajo de varios años de determinaciones in vivo de digestibilidad ileal de aminoácidos de un elevadísimo número de muestras. El presente proyecto tenía como principal objetivo la puesta a punto de una técnica de digestibilidad ileal de nutrientes in vitro (validada con determinaciones in vivo), que nos permitiera un análisis más rápido de un número elevado de muestras para realizar la calibración del NIRS. Para ello se escogió la cebada como materia prima para realizar los estudios por su importancia económica en España.