Els recursos electrònics a les biblioteques acadèmiques: Avenços recents en la cooperació a Europa

En els darrers vint anys la informació en línia ha esdevingut un factor decisiu per a l’activitat acadèmica i de recerca, i en conseqüència els recursos electrònics s’han anat “apropiant” progressivament d’una part cada vegada més important dels pressupostos de les biblioteques. La contractació dels recursos electrònics ha anat assumint una posició determinant en l’economia dels serveis bibliotecaris, a mesura que les publicacions en paper han anat perdent terreny davant les publicacions digitals. S’estima que les biblioteques universitàries italianes – malgrat no estar a l’avantguarda en aquest sector – inverteixen des de ja fa alguns anys més de la meitat dels seus pressupostos en l’adquisició de recursos electrònics. Com és sabut, el desenvolupament del mercat de la informació digital ha empès les biblioteques a associar-se en organitzacions i consorcis, fins i tot en aquells contextos tradicionalment reticents a la cooperació. El mètode cooperatiu es considera un element resolutiu dins el món de la informació electrònica i els consorcis són l’instrument organitzatiu més adient per tal que aquest enfocament sigui eficaç. En els darrers anys els consorcis han empès la seva iniciativa més enllà de les adquisicions i les negociacions de les llicències electròniques, per a invertir en els àmbits de l’accés obert, de la preservació digital, del data mining, de la gestió col·lectiva dels documents en paper, dels sistemes de gestió bibliotecària (ILS i eines de descoberta), de les plataformes d’accés, i molts altres. Més recentment ha sorgit una major disposició per part dels consorcis per a col·laborar amb altres organitzacions que treballen en diversos aspectes de l’àmbit de la comunicació científica i en la gestió i avaluació de la recerca (agències de finançament de la recerca, editorials, empreses de tecnologies de la informació, etc.) per tal de fer front a les noves necessitats de les biblioteques destinades a ampliar la seva intervenció més enllà del seu perímetre tradicional.

Deu anys de seguiment demogràfic i genètic d’Stachys maritima a Catalunya (2001-2010). Implicacions per a un pla de recuperació

Ten years of demographic and genetic monitoring of Stachys maritima in Catalonia (2001-2010). Implications for a recovery plan.- Stachys maritima is a species typical of the coastal dunes, with a wide distribution within the Mediterranean Basin. In spite of this, the species shows a clear regression. In Catalonia, it has been observed an important reduction of its populations since early 20th century, where it has disappeared from several localities in which it was relatively common (Tarragonès, Barcelonès). Herein we present the results of the demographic monitoring of the species during the last 10 years (2001-2010) in the known localities in Catalonia. Besides corroborating the disappearance (northern Sant Martí d’Empúries), the re-discovering (Llobregat Delta beach) and the detection of new populations (inner dunes of the Montgrí), a large year-to-year fluctuation of the monitored populations is stated; the possible reasons are discussed. In addition, the present work also includes the results of the allozyme diversity analysis of the new detected populations as well as the rediscoveries of the period 2004-2008, which were not included in a former study of genetic diversity carried out in 2002-2003. It is necessary to emphasize that the contribution of the new populations to the genetic diversity of Stachys maritima is very small, which can be attributed to their limited population size and /or to founder effects. Despite that the species is included in the Annex 2 (“En Perill d’Extinció”) within the Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya (Catalogue of Endangered Flora of Catalonia), and some “soft” conservation measures have been applied at local level (signposting of the beach accesses, environmental education, etc.) coupled with other more significant measures (e.g. translocation of individuals discovered in an artificial sandbank), it would be necessary the coordinated action and the scientific support of any initiative of conservation that could be carried out. The general frame to initiate actions of conservation should be the recovery plan of Stachys maritima, whose draft and application is mandatory in accordance to the Catàleg

Escola, llengua i immigració a Catalunya. Algunes reflexions

L’article planteja que el model d’immersió lingüística que ha produït excel·lents resultats sobre la competència lingüística dels alumnes autòctons, presenta problemes a l’hora d’aplicar-lo a l’alumnat d’origen estranger, independentment de quina sigui la seva llengua inicial. Això és així perquè, d’una banda, aquests estudiants presenten un escenari d’escolarització molt diversificat, i de l’altra, perquè les seves actituds lingüístiques són diferents de les que s’havien conegut fins ara. Tot plegat comporta que, pel que fa a les habilitats lingüístiques, assoleixin uns resultats més baixos que els autòctons

Adaptació escolar, actituds i aprenentatge del català en l'alumnat de les aules d'acollida de primària i secundària a Catalunya (curs 2005-2006)

En aquest article volem presentar les dades generals obtingudes en dues proves elaborades pel Departament d'Educació per a avaluar les aules d’acollida. Una prova de coneixement de català i una prova d’integració i adaptació escolar