87 resultados para fear, pupils
Resumo:
La relaxació és una eina inclusiva dins l’escola que ajuda a treballar la competència emocional. La investigació parteix de l’ús de diferents tècniques de relaxació per poder ajudar, a l’alumnat d’educació infantil, a adquirir un grapat de coneixements per regular les seves emocions i l’estrès. L’estudi té com a objectiu la pràctica de diferents tècniques i jocs en una aula de P4 amb alumnes que presenten Trastorn de l’Espectre Autista. Les dades recollides i analitzades fan possible afirmar que la relaxació dóna beneficis tant a nivell personal com social i permet el treball de les emocions.
Resumo:
El present treball és un estudi sobre l'estigma social en la malaltia mental i la representació d'aquest al cinema. Aquesta anàlisi s'ha portat a terme a partir de dues línies de treball. Per una banda amb l'anàlisi interpretativa de dotze pel·lícules utilitzant els indicadors de 'perillositat'; 'incapacitat per a la vida'; 'incurabilitat'; 'pèrdua de rols socials'; 'por al rebuig i/o por a les relacions socials'; i per l'altra banda a partir d'un grup de discussió, en el qual s'han visionat fragments de cinc pel·lícules amb set estudiants del Grau d'Educació Social de la Universitat de Vic. Dels resultats obtinguts es desprèn que la pel·lícula és un mitjà de comunicació mitjançant el qual els estereotips són usats en favor de l'espectacle, estigmatitzant així les persones diagnosticades de malaltia mental. Aquest és un dels motius que fan valorar el cinema com un recurs educatiu a considerar tant en la formació d'educadors i educadores socials com en els projectes d'intervenció socioeducativa.
Resumo:
In this paper we shall try to explain why speakers experience their languages so passionately. One explanation is based on the role language plays in the construction of the community and in the fact that it is a clear mark of belonging. Furthermore, we support another reason. Speakers experience their language as something received from their ancestors and that they are obliged to transmit to their descendents, an imperative which carries an extraordinary emotional charge. In fact, fear of the death of a language is experienced as an act of irreparable non-fulfilment. Why? We believe that language is one of the most evident signs of community, much more than the sum of the individuals of which it is composed. Indeed, it is a long-lasting entity projected into both the past and the future and which, moreover, accumulates within the language the whole of the culture. In the survival of the community and the language we find a response, even though it may be illusory, to the need for transcendence: our ancestors live on in our language and we, if we meet our obligations, live on in the language of our descendents
Resumo:
En este artículo se analizan siete blogs escritos por mujeres con cáncer de mama. En primer lugar, se indaga sobre su forma de concebir el cuerpo en relación, por un lado, al impacto del cáncer en los órganos y procesos corporales ligados a la feminidad y, por el otro, a su carácter mortal. En segundo lugar, se analiza su atribución de agencia en relación a la enfermedad y su curación. Se observa que la responsabilidad en la curación se atribuye principalmente a los médicos, pero aparece con fuerza la idea que la mujer se puede sanar mediante cambios en su estilo de vida y a través del pensamiento positivo. Este establece un marco en el que las afectadas de cáncer encuentran dificultades para reconocer y expresar aspectos considerados negativos del proceso como la rabia, la desesperación o el miedo a la muerte, al mismo tiempo que marca una distinción entre pacientes con trayectorias de éxito en su curación y los que no lo consiguen, que son culpabilizados.
Resumo:
La actualidad y los acontecimientos de las últimas décadas han puesto de manifiesto la importancia del miedo en la vida pública. El miedo como tal y sus factores desencadenantes están presentes en la prensa, el discurso político, la neurociencia, la ciencia y la filosofía política. Entendemos que la gestión del miedo intuitivo, cognitivo y heurístico debe contemplarse como un elemento básico en la vida del ciudadano de este siglo. Tanto en la visión moderna de la nación y el contrato social, como en las visiones más futuristas de cosmopolitismo y estados supranacionales, la heurística del miedo difícilmente podrá desaparecer de los sistemas jurídicos y sociales, no solo por su utilidad intrínseca, sino también por su inmanencia y consubstancialidad genético-biológica y psico-social. El hecho de que exista miedo consideramos que es positivo puesto que nos alerta de riesgos que pueden afectar negativamente el futuro del individuo.
Resumo:
L’article planteja que el model d’immersió lingüística que ha produït excel·lents resultats sobre la competència lingüística dels alumnes autòctons, presenta problemes a l’hora d’aplicar-lo a l’alumnat d’origen estranger, independentment de quina sigui la seva llengua inicial. Això és així perquè, d’una banda, aquests estudiants presenten un escenari d’escolarització molt diversificat, i de l’altra, perquè les seves actituds lingüístiques són diferents de les que s’havien conegut fins ara. Tot plegat comporta que, pel que fa a les habilitats lingüístiques, assoleixin uns resultats més baixos que els autòctons
Resumo:
La mort sempre ha estat present en tot individu i societat, tot i els grans avenços de les tecnologies i és per la persona un tema de profunda reflexió, tant des de la perspectiva filosòfica com religiosa i la més actual, la científica. No obstant, en les societats industrials avançades cada vegada és més difícil acceptar la simple idea de mort. L’arribada de la vellesa posa a la persona davant de nombrosos canvis i pèrdues que repercuteixen la seva qualitat de vida, la seva estabilitat emocional i porta en sí mateix la consciència de saber que la mort es troba cada vegada més a prop, generant principalment temors i pors. És per això que cal destacar la importància del tema per la infermera que treballa amb gent granObjectiu: Conèixer la percepció sobre la mort que tenen les persones grans ingressades en una residència geriàtrica
Resumo:
Aquest treball és una recerca en la qual s’ha pretès concretar quins aspectes són necessaris treballar en una intervenció pels nois i noies de tercer d’ESO de l’Institut de La Roca del Vallès. Per això, primer s’ha analitzat la bibliografia especialitzada amb la intenció de conèixer quins són els principals factors que influeixen perquè en una parella d’adolescents apareguin situacions de violència de gènere, i quines són les millors estratègies per preveure-la. Per fer una intervenció que respongui a les característiques concretes de l’alumnat que assisteix diàriament a les classes en aquest centre educatiu, s’ha realitzat un procés mitjançant un qüestionari i grups de discussió per tal de conèixer quines eren aquestes característiques concretes. Finalment s’ha dissenyat una proposta d’intervenció respectant els horaris del centre i les seves programacions.
Resumo:
El objetivo de nuestra investigación es demostrar la importancia deluso de la lengua escolar fuera del entorno educativo y como este uso podría repercutir notablemente en el rendimiento académico del alumnado inmigrante. Según nuestra hipótesis, los alumnos inmigrantes que no practican en su vida cotidiana la lengua que se usa en los centros educativos realizarán más errores en la escritura que aquellos alumnos inmigrantes que sí practican dicho lenguaje fuera del entorno educativo. Las técnicas que emplearíamos para recopilar y clasificar la información serían cuestionarios y un corpus lingüístico. Los resultados que esperamos obtener son un número considerablemente alto de errores en la escritura por parte de los alumnos inmigrantes que no hablan el catalán en su entorno social no escolar, mientras que los alumnos autóctonos y los alumnos inmigrantes que sí practican el catalán fuera del ámbito educativo obtendrían mejores resultados. Estos resultados nos proporcionarían una evidencia más sobre la importancia del uso de las lenguas escolares en entornos no escolares.
Resumo:
This dissertation examines the issue of invasion as represented in American science fiction. American SF appears as a scenario in which to explore national identity-an identity that has been marked by the imaginary of invasion. The dissertation focuses in particular on the 1983 television series V, which articulates concerns typical of a nation that has established its hegemony on the basis of the separation between oneself and the other. V, as we argue, equals the expression of American identity with the fear of physical otherness, and the fear of the vulnerability of the national borders as the imaginary boundary that separates the American I from everything else
Resumo:
Endinsar-se en l’estudi de les tipologies i les estadístiques de suïcidis implica posarsobre la taula una problemàtica que durant els últims anys ha estat tabú fora delsarticles científics, ja que es tenia por que parlar d’aquest tema en mitjans decomunicació podria fomentar l’aparició de més suïcidis.Aquest article pretén realitzar una mirada estadística i comparativa del suïcidi aCatalunya els darrers dos anys i a la província de Girona els darrers 10 anys. Laintenció es desvetllar certs interrogants que, per manca d’informació, no estant al’abast de molta gent, com podrien ser: Quin gènere es suïcida més, homes o dones?A quina edat o franja d’edat hi ha més suïcidis? Aquestes dades són percentualmentiguals a tot arreu?Amb aquesta finalitat, i per intentar donar resposta a aquestes qüestions realitzaremun visió objectiva, comparativa i concreta dels resultats obtinguts, tenint present queés tan sols una fotografia determinada d’una població
Resumo:
The problematic use of mobile phones among adolescents has not been widely studied. There are very few instruments for assessing potential technological addiction to mobile phones, or for categorizing different types of users or uses. The most widely used scale is the Mobile Phone Problem Use Scale (MPPUS), which is used to study adult populations, and has been applied in various forms in international contexts. The aims of this study were to adapt the Spanish version of this scale (MPPUSA) to British adolescents, and then to estimate the prevalence of possible problematic users. A questionnaire was administered to a sample of 1,529 secondary school pupils aged between 11 and 18 years, with 1,026 completed questionnaires being collected. The analysis showed that the factor and construct validity and reliability were comparable to those obtained in previous studies. The prevalence of problematic users among the students was 10%, and the typical problematic user tended to be an adolescent between 11 and 14 years old, studying in a public school, who considered themselves to be an expert user of this technology, who made extensive use of his/her mobile phone, and who attributed the same problem of use among their peers. These users presented notable scores in all the symptoms covered by the scale used to assess problematic use. In conclusion, the adaptation of the MPPUSA as a screening scale for British adolescents presents good sensitivity and specificity for detecting the main addictive symptoms proposed in this validated version.