El vigatanisme crític de Maria Àngels Anglada

Maria Àngels Anglada tenia una clara consciència del lloc, que va deixar una empremta profunda en la seva obra literària. L’article analitza les visions que l’autora dóna de Vic, la ciutat natal, a través de la poesia, la narrativa i la prosa assagística. En particular, l’anàlisi se centra en el relat de fons autobiogràfic No em dic Laura. Aquest text vehicula una dura crítica política, social i moral del Vic sotmès a la dictadura franquista. I, alhora, constitueix la millor mostra del vigatanisme crític que caracteritza l’autora.

La trajectòria de Pere Farrés com a estudiós de Miquel Martí i Pol

Revisem la llarga trajectòria d’estudi i de difusió de l’obra de Miquel Martí i Pol que Pere Farrés Arderiu (1948-2008) va portar a terme. Fou el primer que n’oferí una lectura acadèmica i és considerat l’estudiós que més profundament coneixia la poesia martipoliana. A més, aportem nova informació sobre els orígens de la relació personal i la coneixença literària de tots dos, i destaquem de la seva producció la varietat de gèneres, fent èmfasi en les antologies que permeten la síntesi biobibliogràfica del poeta.

Youtube: fenòmen social, cultural i artístic

Peer-reviewed

Álvaro Cunqueiro y la defensa de la autosuficiencia del arte. Una cala en el 'Destino' de los años sesenta

Si bien Álvaro Cunqueiro había colaborado estrechamente con el semanario Destino durante la primera posguerra, hasta la década de los sesenta no volvió a cobrar cierto protagonismo en las páginas culturales de la revista. Es entonces, aún vigentes los últimos coletazos del realismo social en la novela española, cuando Destino enarboló el ejemplo de Cunqueiro como propuesta estética alternativa. En este trabajo glosaremos cómo la obra del escritor gallego se tomó como bandera a través de textos críticos de, fundamentalmente, Guillermo Díaz-Plaja, Antonio Vilanova, Néstor Luján o Joan Perucho. Palabras clave: Álvaro Cunqueiro, Guillermo Díaz-Plaja, prensa, crítica literaria, novela española de posguerra.

Superando la violencia colectiva y construyendo cultura de paz

La aparición del libro 'Superando la violencia colectiva y construyendo cultura de paz' no podría ser más oportuna en nuestro país. Actualmente vivimos la etapa más esperanzadora respecto al fin de la violencia de ETA, última organización terrorista en territorio europeo (TE-SAT, 2011) y aunque este no es un libro sobre ETA, sus aportaciones sobre la violencia colectiva y la construcción de la paz, nos muestran como el fin de la violencia y la construcción de la paz es un proceso que requiere de una nueva cultura, la cultura de paz.

Evolució del monòleg en la narrativa curta de Jesús Moncada

Estudi que analitza els contes de Jesús Moncada en forma de monòleg. Es divideixen aquests relats en contes amb forma de monòleg oral i en contes amb forma d’epístola i se’n descriuen les respectives característiques. S’intenta traçar una evolució pel que fa a l’estil dels monòlegs de l’autor mequinensà; una forma que va emprar amb major freqüència a mesura que avançava la seva producció. El treball inclou tant parts d’anàlisi lingüística com pròpiament literària

Aprendizaje social y personalizado: conectarse para aprender. Jubany, J. Barcelona. UOC, 2012 (ressenya).

Jordi Jubany, maestro, antropólogo, asesor TIC, bloguero activo y colaborador del diario Ara, nos explica cómo la digitalización y las conexiones personales nos ayudan progresivamente a desarrollarnos como seres sociales competentes, mientras aprendemos de forma individual y colectiva.

Cyberprogram 2.0: Programa de intervención para prevenir y reducir el ciberbullying. Garaigordobil, M.; Martínez-Valderrey, V. Madrid. Pirámide, 2014.

El bullying, lamentablemente, no es un tema nuevo en el ámbito educativo. Sin embargo, con la introducción de las nuevas tecnologías en nuestras vidas, una nueva forma de acoso ha cobrado protagonismo más allá de las aulas: el ciberbullying.

La educación moral en la enseñanza obligatoria

Quien lea este libro, desde la introducción a las notas o quien conozca la trayectoria y ciertas publicaciones anteriores de su autor, sabrá que esta recensión ha sido escrita desde un lugar en el que la neutralidad y la imparcialidad resultan del todo improbables. La obra de Josep M.ª Puig objeto de la presente reseña tiene como referencia y marco de reflexión fundamentales los trabajos previos del GREM (Grup de Recerca en Educació Moral de la Universitat de Barcelona), equipo del que también forma parte el autor de esta reseña. Resulta asimismo que el autor de estas líneas hace más de veinte años que es amigo y colega del autor del libro. Y que, por si fuera poco, el autor del libro reconoce en su introducción una supuesta 'deuda especial' con el autor de la reseña. Con tales antecedentes, la credibilidad de esta recensión ha de quedar irremediablemente bajo mínimos. Por esta razón, voy a limitarme a señalar los defectos principales que a mi modo de ver tiene la obra.

Marta Pessarrodona, traductora

Marta Pessarrodona és una de les traductores més representatives del segle XX en llengua catalana i castellana, juntament amb altres noms femenins que han cultivat l’art de la traducció com Maria Antònia Salvà, Carme Montoriol, Maria Teresa Vernet, Carme Serrallonga, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Abelló, Roser Berdagué, Maria Àngels Anglada, HelenaValentí, Maria Antònia Oliver, Maria Mercè-Marçal, entre d’altres. Tanmateix, per a la majoria, la tasca de torsimanys correspon a una activitat secundària per aquestes autores, en tant que prioritzen la seva faceta com a escriptores i l'ofici de la traducció sovint respon a una voluntat econòmica. De la mateixa manera, Marta Pessarrodona també ha destacat en altres camps de la literatura, concretament en la poesia, però també en l’assaig i la narració curta. Malgrat això, en tota la seva obra té intrínseca la traducció tant pel recurs d’usar paraules d’altres idiomes com també per la temàtica de les seves obres. La seva passió per les diferents llengües i cultures la porten a voler donar-les a conèixer a la nostra llengua i cultura, i per aquest motiu, té una prolífica activitat traductora, que ha restat sempre en la penombra, eclipsada per la seva activitat com a autora, principalment poeta, però també assagista, dramaturga, prologuista i articulista. L’activitat traductològica de Pessarrodona l’ha acompanyat al llarg de la seva carrera com a autora i ha publicat un llarg llistat d’obres, majoritàriament d’autores de parla anglesa, en llengua catalana i castellana. Tanmateix, tot i l’aportació tan important que ha realitzat a la nostra cultura a través de la traducció, la faceta de Marta Pessarrodona com a traductora no ha estat gaire estudiada enfront a la seva activitat com a escriptora, que gaudeix de més rellevància. És per aquest motiu que volem donar reconeixement a aquesta activitat en la qual Pessarrodona hi ha dedicat tant temps i esforç i que ens ha apropat obres cabdals de la literatura universal. Així doncs, l’objectiu principal d’aquest treball és donar a conèixer la faceta traductora de Marta Pessarrodona amb la finalitat de recuperar les veus traductològiques de la nostra història literària. Cal entendre aquesta traductora en relació amb el conjunt de la tradició literària alhora que en el context d’una geneologia femenina de la literatura que ha començat a esbossar-se d’un temps ençà.