La dispersió Møller i els inicis de l’electrodinàmica quàntica: treball de recerca per al mestratge en Història de les Ciències

S’hi analitza la deducció teòrica i la contrastació experimental originals de la dispersió electró-electró (dispersió Møller, 1932), amb l’objectiu d’esbrinar quin paper van tenir en el desenvolupament de l’electrodinàmica quàntica. S’hi mostra que Christian Møller (1904-1980) va deduir la fórmula que du el seu nom mitjançant la noció de correspondència, evitant així els problemes que plantejava una incipient teoria quàntica de camps. La fórmula només va assolir el seu estatus actual d’aplicació paradigmàtica de l’electrodinàmica quàntica després de la Segona Guerra Mundial, un cop la teoria va haver superat aquests problemes a través del procés de renormalització. El treball aclareix d’aquesta manera un episodi clau en el desenvolupament d’una de les teories fonamentals de la física del segle XX.

Memòria justificativa del treball realitzat durant l’estada al departament de Women`s Studies (Universitat de Wisconsin-Madison )

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada al departament de Women’s Studies de la Universitat de Wisconsin, Estats Units, entre agost i novembre del 2007. Aquesta recerca està directament relacionada amb el desenvolupament d’una tesi doctoral sobre la socialització de les dones víctimes de violència de gènere. En el transcurs d’aquesta estada es van analitzar investigacions de qualitat científica sobre socialització de les dones víctimes de violència de gènere realitzades als Estats Units; es va participar en jornades, seminaris i conferències sobre violència de gènere; i es van recollir recursos i mesures, proposats per diferents moviments socials, per atendre a les víctimes i prevenir la violència de gènere. Entre els resultats obtinguts de la recerca cal destacar que les investigacions més recents sobre violència de gènere coincideixen en afirmar que es tracta d’una problemàtica vinculada als nostres aprenentatges socials. Trobem un gran nombre de recerques que han treballat sobre les causes per les quals les dones romanen en relacions de violència o reincideixen. Generalment aquestes son causes estructurals (factors econòmics, fills o filles en comú, falta de recolzament social, etc.), o bé emocionals (el fet d’estar enamorades). Aquestes recerques mostren un buit, el qual serà treballat en una tesi doctoral, un cop superades les barreres estructurals quins son els motius que dificulten la finalització de la relació de violència? Quins aspectes hem de treballar per trencar els vincles afectius i l’enamorament?

Memòria justificativa del treball realitzat durant l'estada a la University of California at Los Angeles (UCLA)

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la Graduate School of Education and Information Studies (GSEIS) de la University of California at Los Angeles (UCLA), Estats Units, entre gener i juny del 2007. En el context d’elaboració d’una futura tesi doctoral sobre la metodologia comunicativa crítica i la interacció persona-ordinador, la intenció ha estat aprofundir des d'una perspectiva internacional. La GSEIS i la UCLA en general conta amb innumerables recursos bibliogràfics així com amb professorat de reconegut prestigi internacional en la recerca vinculada a la barreja de temes com l'educació, la inclusió i la transformació social, la Comunicació, les TIC i el disseny de la Interacció Persona Ordinador; integració de disciplines en la que es mou la meva tesi doctoral. La possibilitat d'accedir a la Young Research Library, així com l'assistència a diverses conferències relacionades amb el meu àmbit d'estudi, la celebració de diverses tutories amb professorat de la GSEIS i d'altres departaments de la UCLA, i la invitació a participar del seminari de doctorat del professor Douglas Kellner, han contribuït de forma remarcable al meu projecte amb: aportacions de la literatura internacional i nombrosos exemples de bones pràctiques de projectes vinculats al Participatory Design com a metodologia en si mateixa desvinculada del Disseny Centrat en l'Usuari, un dels aspectes centrals de la meva tesi. Amb tot això vaig poder reforçar i desenvolupar quatre dels capítols de la meva dissertació, concretament els relacionats amb el context social i metodològic, i els que presenten el disseny de la Interacció Persona ordinador des d'un enfocament general així com el que es centra en el Disseny participatiu i les seves vinculacions amb la metodologia comunicativa crítica.

Violència contra les dones: anàlisi de la situació psicològica personal i interpersonal d'un grup de dones maltractades

Aquest projecte és la continuació d'un estudi pilot finançat per l'Institut Català de les Dones (U/01-6). Es va anar incrementant la grandària de la mostra -avaluant les característiques del maltractament, la simptomatologia, la personalitat i la seva percepció de la relació de parella-, fins que el 2003 -i gràcies a l'ajut del Departament de Benestar i Família-, dins la Fundació Vidal i Barraquer es va crear un servei d'assistència pública especialitzat en atendre dones maltractades (UNADOM); lloc on durant el 2006 hem desenvolupat el treball que ara presentem. L'objectiu general d'aquest estudi transversal consistia en analitzar la situació psicosocial d'un grup de dones maltractades que acudien a la UNADOM, afegint com a element novedós l'avaluació dels estils d'enfrontament que les dones fan servir després de l'experiència abusiva viscuda. Els instruments utilitzats són l'MCMI-II (Millon, 1999), la DAS (Spanier, 1976), el COPE (Carver et al., 1989) i una adaptació de l’Entrevista Semiestructurada sobre Maltractament Domèstic (Echeburúa et al., 1994). Es recull informació d'un total de 50 dones, 17 de les quals han completat la mesura sobre l'enfrontament. Els resultats indiquen que les escales de personalitat que apareixen més alterades són l'esquizoide, la dependent i l'evitativa, i que aquestes són coherents amb les actituds defensives i les estratègies d'enfrontament predominants de les dones de la mostra. A nivell clínic, i segons l’experiència assistencial, es conclou amb la importància de realitzar entrevistes exploratòries acurades ja que això facilita la indicació terapèutica més adient i la focalització de l'ajuda.

Jordi Rubió i Balaguer, una visió personal

Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. Aquest treball ha tingut dos objectius principals: conèixer la figura de Jordi Rubió i Balaguer,erudit català polifacètic (bibliotecari, professor, historiador de la literatura catalana i de la cultura en general), i escriure sobre el que va aconseguir per després donar-lo a conèixer a tothom. Un dels punts més interessants del treball ha estat donar una nova visió sobre la seva figura, explicant el context i l’època en què visqué i enregistrant les converses entre l’autor i la seva àvia, filla de J.Rubió, en què recorda anècdotes i impressions del passat. Aquestes gravacions i les cartes trobades a l’Arxiu Rubió són inèdites i exclusives d'aquest treball. Al principi, s’hi explica la família de J.R.B i els seus precedents, seguit de la formació acadèmica i la maduració a Barcelona, Madrid i Hamburg. Després d’això, es parla del context polític i l’obra cultural dels anys de la Mancomunitat (1914-1925), com també d’algunes institucions com la Biblioteca de Catalunya, l'Escola de Bibliotecàries i les Biblioteques Populars, que dirigí. Abans de parlar de la seva vida personal, es fa referència a la situació cultural de Catalunya durant els anys 1925-1939. Tot això, per entendre la vida d’aquest home extraordinari que treballà tenaçment i amb vocació de servei al país durant tota la seva vida, si bé el 1939 va ser desposseït dels seus càrrecs per la dictadura franquista. Aquest treball se centra en el període anterior a 1939, durant el qual Rubió va dur una activitat frenètica.

Sempre connectats: les biblioteques en un món de connectivitat permanent

La comunicació mòbil és la tecnologia que ha estat adoptada d'una forma més àmplia i ràpida que cap altra. (Castells et al., 2007). Representa la difusió de les comunicacions i de la capacitat computacional en una part cada cop més gran de les activitats socials, d'investigació i aprenentatge. Ha trobat eco en el comportament emergent de la joventut, donant recolzament als models característics d'interacció social i formació de grups, ús de la informació i expressió personal. La creació de xarxes difuses canvia la manera de coordinar els nostres recursos per aconseguir objectius. Per exemple, canvia l'ús del temps i l'espai. La pausa en directe és una rutina perquè els estudiants puguin escoltar o mirar conferències en el gimnàs o en el tren. L'ús de l'espai per promoure cites “ad hoc” i l'aprenentatge social està guanyant importància. A mesura que la xarxa s'estén, tenim múltiples punts de connexió que ens ofereixen diferents graus d'experiència (l'escriptori, el telèfon mòbil, l'xBox o la Wii, el sistema GPS, els telèfons intel·ligents, ordinadors ultraportàtils, etc.). Malgrat coincidir en diversos espectes, també estan optimitzats per diferents propòsits. Un acompanyament natural a aquesta xarxa de punts de connexió és el trasllat de molts serveis cap al núvol, que es troba disponible a la xarxa a través dels diferents dispositius i entorns. Això significa que cada cop és més parcial centrar-se exclusivament en el lloc web institucional com a principal mecanisme de distribució i en el navegador com a principal entorn de consum. Els estudiants estan orientats als resultats i valoren la comoditat. Aquest èmfasi, juntament a les restriccions de disseny d’alguns dispositius promou la necessitat d’arribar ràpidament a la rellevància. La socialització, la personalització i la consciència de la localització cobren més importància. Les biblioteques han estat treballant per desenvolupar serveis preparats per la xarxa. La comunicació mòbil intensifica aquesta activitat i hi afegeix nous reptes mentre s'estudia què vol dir estar preparat per la xarxa. Això té implicacions en l'organització des del moment que l'èmfasi es desplaça cap a la integració del procés de treball al voltant de l'estudiant o investigador i crea noves relacions amb altres organitzacions de serveis del campus. També té conseqüències en la manera d'utilitzar l'espai, en les habilitats de la biblioteca i en com es desenvolupen les col·leccions. Podem observar l'impacte de la comunicació mòbil en els serveis de dues maneres. En primer lloc, els serveis es poden convertir en aptes per ser mòbils, com és el cas de les interfícies mòbils per als serveis de les biblioteques, els serveis d'alerta, etc. En segon lloc, la mobilització continua la reestructuració dels serveis, les organitzacions i l'atenció produïda per la xarxa. Penseu aquí la manera de socialitzar i personalitzar els serveis; en com adaptar l'ús de la col·lecció i el servei que s'estén a l'entorn institucional, personal i de núvol; en com posicionar i promoure la marca de la biblioteca a mesura que els serveis s'atomitzen i es fan menys visibles a la xarxa; i altres qüestions més complexes com què és millor fer localment i què s'ha de fer amb acords de col·laboració o terceres parts.

SWORD : utilitat per a la integració de repositoris amb aplicacions de gestió docent

A la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) el procés de gestió de les memòries dels projectes de final de carrera i màster està en funció del model organitzatiu de cada escola o facultat. Aquest escenari implica diferents fluxos de treball i de temps per al dipòsit d'aquestes memòries en el repositori del portal d'accés obert al coneixement UPCommons (www.upcommons.edu) Amb la voluntat de no incidir en aquests processos de cada escola o facultat, s'ha desenvolupat amb la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB) un sistema d'integració de les memòries i les seves dades associats de forma transparent durant el procés administratiu per mitjà d'uns connectors desenvolupats conjuntament pel servei de Biblioteques de la UPC i el laboratori de càlcul de la FIB. Aquests connectors es basen en la tecnologia SWORD (Simple Web-services Offering Repository Deposit) que per mitjà de XML codifiquen les dades introduïdes i els pre-bolquen en el dipòsit de treballs acadèmics abans de la lectura de la memòria.

L'intercanvi de llavors com a mecanisme per a la conservació de l'agrobiodiversitat: estudi de cas al Pallars

La recerca en la conservació de les varietats locals ha crescut en les últimes dècades centrant-se en el manteniment in situ de l’agrobiodiversitat en els tròpics. Tot i que s’ha argumentat que els horts domèstics contribueixen al manteniment in situ de l’agrobiodiversitat, pocs estudis analitzen com es pot evitar l’erosió d’aquesta diversitat. En aquest treball s’estudia l’agrobiodiversitat present a la Vall Fosca (Pallars Jussà), el coneixement ecològic local associat a les varietats locals, la xarxa d’intercanvis present i si aquesta pot ser una eina útil en la conservació in situ de l’agrobiodiversitat i del coneixement associat a aquesta. A més, s’analitza la situació actual del banc de llavors de Gerri (el Planter de Gerri) el qual és una de les principals iniciatives de recuperació i conservació de l’agrobiodiversitat presents al Pallars. El treball de camp es va realitzar entre juliol i setembre de 2009. Es van estudiar 62 horts, regentats per 55 hortolans. Es va registrar l’ocurrència, l’abundància, els usos i la gestió de les varietats locals; també es va preguntar als hortolans amb qui intercanviaven llavors i se’ls va realitzar un qüestionari sobre coneixement de cultius locals. Es van identificar 20 varietats locals corresponents a 17 espècies que duen associat un gran coneixement ecològic local. Les persones que van ser citades més vegades com gent que intercanvia llavors, i les persones que fan de pont entre diferents grups dins la seva xarxa personal conserven més varietats locals i tenen més coneixement sobre aquestes. La conservació de les varietats locals depèn de l’intercanvi de llavors, que n’evita la degeneració i estableix una xarxa entre els hortolans. Per tant , per a garantir aquesta conservació s’ha d’incidir en les persones que ja contribueixen als intercanvis de llavors.

La inserció laboral dels ex-interns dels centres penitenciaris de Catalunya

L’estudi parteix d’un repàs de la literatura, 11 entrevistes a experts, 25 a ex-interns o interns i l’anàlisi de dades sòcio-demogràfiques, penitenciàries i d’activitats d’inserció i trajectòria laboral de 3.225 ex-interns espanyols que han sortit en llibertat definitiva a Catalunya entre l’1 de gener 2004 i el 31 de desembre 2007 Es constata que el 43,6% d’ex-interns obté ocupació amb alta a la Seguretat Social un cop en llibertat definitiva. La inserció laboral sol ser fràgil: contractes temporals, feines manuals, poc qualificades i de breu duració, la qual cosa els fa constituir-se com a un col·lectiu vulnerable. En general participen d’una cultura del treball no arrelada i de trajectòries laborals prèvies a la reclusió breus o inexistents. D’aquí, que existeixi una línia de continuïtat entre els vincles amb el mercat de treball abans i després de la reclusió. El treball productiu a presons repercuteix moderadament en més inserció laboral. Però treball productiu i formació professional són poc professionalitzadors, més útils per als que no han treballat, sense estudis ni habilitats laborals. Els estudis són un factor clau en la inserció laboral; també els vincles socials, sobretot els més propers, parella per als homes, fills per a les dones. La major predisposició de les dones per a la inserció no reverteix en altes a la S.S., explicable per factors culturals, dificultats d’obtenció de feina regularitzada o de conciliació d’horaris laborals i familiars. Finalment, l’estudi constata que els joves accedeixen més a una ocupació, no tant per motivació personal sinó per tenir més fàcil accés que els adults.

La inserción laboral de los ex internos de los centros penitenciarios de Catalunya

El estudio analiza –a partir de datos de la Seguridad Social- el impacto del trabajo productivo y la formación profesional en la inserción laboral de los exinternos de nacionalidad española que, en Catalunya, han obtenido la libertad definitiva entre el 2004 y el 2007.

L’impacte de les institucions internacionals sobre la Unió Europea: presa de decisions, integració i europeïtzació

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la Center for European Integration de la Freie Universität Berlin, Alemania, entre 2007 i 2009. El tema central del projecte consisteix en la descripció matemàtica de processos espai-temporals mitjançant la teoria dels Continuous-Time Random Walks. L'aportació més significativa del nostre treball en aquest camp consisteix en considerar per primera vegada la interacció entre diversos processos actuant de manera acoblada, ja que fins ara els models existents es limitaven a l'estudi de processos individuals o independents. Aquesta idea fa possible, per exemple, plantejar un sistema de transport en l'espai i a la vegada un procés de reacció (una reacció química, per exemple), i estudiar estadísticament com cada un pot alterar el comportament de l'altre. Això suposa un salt qualitatiu important en la descripció de processos de reacció-dispersió, ja que els nostres models permeten incorporar patrons de dispersió i comportaments temporals (cicles de vida) força realistes en comparació amb els models convencionals. Per tal de completar aquest treball teòric ha estat necessari també desenvolupar algunes eines numèriques (models de xarxa) per facilitar la implementació dels models. En la vessant pràctica, hem aplicat aquestes idees al cas de la dinàmica entre virus i el sistema immunològic que té lloc quan es produeix una infecció a l'organisme. Diferents estudis experimentals portats a terme els últims anys mostren com la resposta immunològica dels organismes superiors presenta una dinàmica temporal força complexa (per exemple, en el cas de la resposta programada). Per aquest motiu, les nostres tècniques matemàtiques són d'especial utilitat per a l'anàlisi d'aquests sistemes. Finalment, altres possibles aplicacions dels models, com ara l'estudi d'invasions biològiques, també han estat considerades.

Vida social i associacionisme al barri de Montbau

L'objectiu fonamental d'aquest treball és aprofundir en aspectes d'un barri que té molt poca documentació escrita. Aprofundir en concret en les principals associacions del barri i en la realitat social que es viu en elles. Això inclouria: estudiar la història i l'actualitat de les diferents entitats i la seva vida associativa, presentar els nivells i els perfils de participació en cada una de les associacions i analitzar la funció social de les entitats, especialment quant a sociabilitat, integració i formació d'identitat.

Disseny i implementació d'una base de dades relacional per al manteniment d'aparells d'una empresa

Una empresa ens contracta ja que té la necessitat de controlar la gestió del manteniment de tots els aparells que té instal·lats en els 32 centres de treball de que disposa (com poden ser extintors, calderes, aire condicionat, fotocopiadores, escàners, impressores, plotters, etc.), i el manteniment el porten a terme diferents empreses de serveis especialitzades. Aquesta gestió i l'accés a tota la informació necessària es realitzarà mitjançant procediments de Base de Dades.La Base de Dades que es crearà ha de ser capaç de portar a terme la gestió de manteniment de tot el maquinari existent en cadascun dels centres de l'empresa, i ha de disposar d'eines que permetin, per una banda, tractar correctament la informació referent als diferents tipus de manteniment (preventiu, correctiu, adaptatiu) que es pot aplicar als diferents equips, i per l'altra, que li permetin incorporar a la Base de Dades aquelles necessites futures, és a dir, que li permetin ser escalable.Aquesta Base de Dades també disposarà de mecanismes que li permetin tractar possibles problemes d'integració amb la resta del sistema, com per exemple, la creació d'un log de les diferents accions fetes amb la Base de Dades, o diferents mecanismes per fer diversos tests de les funcionalitats del sistema.A part de la gestió de manteniment, es disposarà també un magatzem de dades (DataWarehouse) per tal de poder analitzar la informació que conté la Base de Dades anteriorment esmentada, amb l'objectiu d'ajudar a prendre decisions sobre les dades existents en un moment donat.El projecte està dividit en dos blocs principals, on el primer es dissenyarà i s'implementarà una Base de Dades relacional, amb la seva definició de requeriments, l'anàlisi i disseny, desenvolupament de procediments de base de dades i proves per testejar el correcte funcionament, mentre que el segon es dissenyarà i s'implementarà un magatzem de dades (DataWarehouse) per explotar les dades existents en la base de dades relacional.

Integració d'un punt de treball basat en Programari Lliure dins un entorn Microsoft

L'objectiu principal és crear una maqueta basada en PLL, que permeti als treballadors de la UOC dur a terme les tasques més rellevants de la seva feina quotidiana. El projecte passa per estudiar quines eines es fan servir en l'actualitat com a punt de referència. A partir d'aquestes trobar les seves homòlogues en PLL i fer que s'integrin dins de la infraestructura actual de l'organització amb el mínim impacte possible

Un Mètode de treball humanista

L’autor exposa el mètode de treball que va emprar per a la realització de la seva tesi doctoral, titulada “Geografía humanista y paisaje: Una lectura humanista del paisaje de la Garrotxa a través de la literatura y de cinco grupos de experiencia ambiental”. La major part de l’estudi segueix una metodologia clarament fenomenològica què permet explorar, a partir de l’entrevista personal, els fenòmens del món viscut en relació al paisatge, de cinc grups d’experiència ambiental de La Garrotxa: estiuejants, excursionistes, pintors paisatgistes, neorurals i agricultors