[Notes breus (fauna)] Primera citació de brema blanca (Abramis bjoerkna) a Catalunya i noves introduccions de peixos exòtics (Alburnus alburnus, Sander lucioperca i Silurus glanis) a diverses conques catalanes = First record of white bream (Abramis bjoerkna) in Catalonia (Spain) and new introductions of exotic fish (Alburnus alburnus, Sander lucioperca and Silurus glanis) into Catalan river basins

En aquesta nota es recullen noves observacions de diverses espècies de peixos exòtics obtingudes en un mostreig efectuat de febrer a maig de 2003, en catorze embassaments de Catalunya

Identification and conservation of remnant genetic resources of brown trout in relict populations from Western Mediterranean streams

Brown trout is a cold-adapted freshwater species with restricted distribution to headwater streams in rivers of the South European peninsulas, where populations are highly vulnerable because Mediterranean regions are highly sensitive to the global climatic warming. Moreover, these populations are endangered due to the introgressive hybridization with cultured stocks. Individuals from six remnant populations in Western Mediterranean rivers were sequenced for the complete mitochondrial DNA control region and genotyped for 11 nuclear markers. Three different brown trout lineages were present in the studied region. Significant genetic divergence was observed among locations and a strong effect of genetic drift was suggested. An important stocking impact (close to 25%) was detected in the zone. Significant correlations between mitochondrial-based rates of hatchery introgression and water flow variation suggested a higher impact of stocked females in unstable habitats. In spite of hatchery introgression, all populations remained highly differentiated, suggesting that native genetic resources are still abundant. However, climatic predictions indicated that suitable habitats for the species in these rivers will be reduced and hence trout populations are highly endangered and vulnerable. Thus, management policies should take into account these predictions to design upstream refuge areas to protect remnant native trout in the region

El desenvolupament curricular del bloc d’activitats al medi natural per part dels professors d’Educació Física de la ciutat de Vic i les poblacions del voltant

L’estudi que es presenta a continuació té l’objectiu d’analitzar el desenvolupament curricular del bloc de continguts d’activitats al medi natural de l’assignatura d’Educació Física de la ciutat de Vic i de les poblacions situades en un radi de 10 kilòmetres. Per tal de dur-ho a terme, primerament s’ha realitzat un procés d’aproximació a les activitats al medi natural en l’educació, aprofundint en les característiques d’aquestes activitats en els centres, en la poca pràctica i els factors de limitació que tenen. A partir d’aquí, s’ha fet l’estudi amb una mostra formada de 29 professors d’Educació Física dels diferents cursos de la ESO. Per tal de realitzar la recerca i l’anàlisi, s’ha emprat una metodologia quantitativa de caràcter explicatiu, transversal i quasi experimental, i s’ha utilitzat l’instrument corresponent al qüestionari. Aquest, ha estat elaborat prenent com a referència el de l’estudi de Peñarrubia et al.(2011). Els resultats que s’han obtingut demostren que el bloc d’activitats al medi natural és el menys treballat per part del professors d’Educació Física, que un 14% del professorat no les treballa i dels que si ho fan un 68% les realitzen només una vegada a l’any. També destacar que aquests continguts no es treballen en el 33% dels cursos de la zona estudiada. Pel què fa els continguts més treballats destaquen l’orientació seguit del senderisme. Referent als factors de limitació destaquen la responsabilitat civil del professor i l’horari de classe com els més condicionants. Pel què fa a les activitats, l’escalada esdevé l’activitat on els factors de limitació influeixen més mentre que en l’orientació i el senderisme tenen poca importància. D’aquesta manera es pot veure una estreta relació entre els factors de limitació d’aquestes activitats i la poca pràctica d’aquestes en els centres educatius estudiats.

Contribución de la Tecnología en la Gestión del Conocimiento entre los grupos de investigación del área de Informática

Una de las bases de la innovación es elconocimiento. Éste se genera mediante una serie deprocesos que conforman el denominado ciclo delconocimiento. Para soportar la Gestión del Conocimientohan surgido diferentes herramientas y plataformastecnológicas. En este contexto surge el actual trabajofocalizado en los grupos de investigación en el área deInformática en la Ciudad de Montería (Colombia). Laparte empírica está basada en metodologías cualitativas, yla recogida de datos se ha efectuado mediante entrevistasen profundidad realizadas a ocho personas, representantesde los grupos de investigación. El objetivo es doble: a)presentar el mapa del conocimiento de los grupos deinvestigación, identificando las Áreas de Conocimiento deestos grupos y la terminología asociada; b) obtenerelementos para el diseño de una plataforma tecnológicaque soporte la Gestión del Conocimiento entre los grupos.Por último se señalan líneas futuras de investigación paracontribuir al desarrollo regional.

L'Impacte ecològic dels peixos introduïts a Catalunya

We review the invasive fish species introduced to Catalonia (Spain) and their mechanisms of ecological impact. Catalonia has about 15 established foreign fish species along with many others that have been translocated. These fish species, which are identical to those that have been introduced worldwide (thereby contributing to biotic homogenization), include: common carp (Cyprinus carpio), largemouth bass (Micropterus salmoides), eastern mosquitofish (Gambusia holbrooki) and many European cyprinids that are not native to the Iberian Peninsula. There are some well-documented repercussions to the native fauna, such as the impact of mosquitofish on endangered, endemic cyprinodonts. The illegal introduction by anglers continues to be one of the main culprits of this environmental problem, one that has been barely addressed by local and state authorities

Impacte sobre els peixos continentals

Capítol 18 del llibre 'Aigua i canvi climàtic: diagnosi dels impactes previstos a Catalunya: 3r Conveni Agència Catalana de l’Aigua-Fundació Nova Cultura de l’Aigua' que es refereix a l’impacte del canvi climàtic en peixos continentals

La introducció de peixos continentals exòtics en els ríus gironins

Article que estudia l' impacte ecològic que causa la introducció d' espècies exòtiques en els rius gironins

Esforç, mentides i peixos irisats

Fa pocs dies una associació de pares d'alumnes deia que, al seu parer, els plans d'estudi actuals no afavoreixen el desenvolupament de la capacitat d'esforç personal dels estudiants, una qualitat que sens dubte cal que la mainada aprengui ja de ben petita per poder desenvolupar amb èxit qualsevol futura activitat personal i professional.

Sistema per gestionar les incidències d'un servei d'informàtica amb una arquitectura J2EE distribuïda en tres nivells

Tant en la meva etapa d’estudiant com en la meva curta vida laboral, he participat en el desenvolupament de varies aplicacions de gestió, tant d’escriptori com web, que majoritàriament sempre estaven dividides en tres capes però en dos nivells: la base de dades i l’aplicació, que contenia tant la lògica de negoci com la vista. Des de fa temps he tingut la curiositat i la necessitat d’intentar desenvolupar una aplicació de gestió que estigui distribuïda en tres o més nivells, separant el model de dades i la lògica de negoci de la vista. Crec que el treball de fi de carrera és idoni per desenvolupar-la. L’aplicació a desenvolupar anirà destinada a la gestió d’un servei d’informàtica, que s’encarrega de resoldre les incidències, inventariar i realitzar el manteniment preventiu dels equips informàtics d’una o de varies empreses. Es crearà una aplicació que contindrà el model de dades i la lògica de negoci. També es crearan dues aplicacions clients: una aplicació d’escriptori que donarà accés a totes i cadascuna de les funcionalitats del sistema i una aplicació web que oferirà un accés lleuger i des de qualsevol ubicació a les funcionalitats d’explotació del sistema. Per últim, també es crearà una altre aplicació web que s’encarregarà de generar els llistats sol•licitats per les dues aplicacions clients. D’aquesta manera també es centralitzarà la gestió dels llistats de les aplicacions del sistema. Per desenvolupar el sistema, s’utilitzarà la plataforma J2EE de Java, i es comptarà amb l’ajuda de marcs de treball com, per exemple, Oracle ADF o JasperReports. Com a conclusió general, puc assegurar que si es distribueixen les tres capes d’un sistema en tres nivells s’obtenen beneficis en l’administració, en el manteniment, en l’escalabilitat, en la flexibilitat i en la reutilització de les aplicacions. El principal inconvenient és el possible augment de lentitud en les aplicacions clients.