Joan Sureda (edicióa cura de):El Palau del Parlament.Parlament de Catalunya- LunwergEditores, Barcelona 2005,288 pàgines.

Indubtablement, un dels factors que de manera més clara defineixen el tarannà de l'arquitectura i la diferencien d'altres manifestacions artístiques és la seva vessant pràctica i utilitària, la coneguda utilitas, ja apuntada per Vitruvi juntament amb la solidesa i la bellesa com un dels conceptes bàsics que han de guiar l'arquitecte en la seva tasca de projecció d'un nou edifici.

Comiat al professor Lluis A. Santaló

Article de comiat al matemàtic gironí Lluís Antoni Santaló i Sors, que va morir a Buenos Aires el 22 de novembre de 2001

La plaça del Diamant compleix 50 anys. Les influències d'Armand Obiols i de Joan Sales

L'objecte d'estudi d'aquest assaig de recerca en literatura és el de conèixer a fons les influències que rebé Mercè Rodoreda per a la redacció de les variants d'autor de la seva obra mestra 'La plaça del Diamant'. Concretament analitzarem exhaustivament les influències del reconegut escriptor i crític literari Armand Obiols i, així mateix, les de l'editor Joan Sales i Vallès. Per a aquesta fi ens servirem de dos epistolaris recentment publicats: 'Cartes a Mercè Rodoreda' d'Armand Obiols i 'Mercè Rodoreda. Joan Sales. Cartes completes (1960-1983)'.

Infraestructuras y desarrollo económico en España, 1860-1936

Durante el último medio siglo se ha producido un movimiento constante de aproximación entre las economías que hoy forman la Unión Europea. Tan sólo algunas escasas y pasajeras vacilaciones han enturbiado un proceso que ha sido intenso y persistente. El fenómeno en sí mismo ha constituido la mejor confirmación de la teoría del crecimiento neoclásica, según la cual, cuando un conjunto de economías con rasgos estructurales relativamente similares inicia un proceso de integración, es de esperar un movimiento de convergencia entre sus niveles de renta per cápita. Sin embargo, la experiencia de este pasado inmediato contrasta con momentos más remotos en el tiempo, en los cuales el incremento de intercambios entre las economías europeas no se tradujo en absoluto en una aproximación mutua. A lo largo del medio siglo anterior a la Primera Guerra Mundial, a pesar de la intensa profundización en sus relaciones, las economías europeas adolecieron de una marcada incapacidad para converger entre sí. La economía española, en concreto, mantuvo inalterada su distancia relativa con respecto a los países más desarrollados de Europa y fue incapaz de adelantarse mínimamente en la carrera del crecimiento.

Joan Reglà, el historiador de la concordia

La justificació de la següent investigació és haver volgut realitzar una biografia intel·lectual de l’historiador català Joan Reglà i Campistol. S’ha exposat la trajectòria biogràfica de l’historiador junt amb les grans aportacions del seu pensament historiogràfic. Recuperar l’obra i el plantejaments de Joan Reglà, implica necessàriament afirmar una història del passat, una història que vulgui harmonitzar posicions irreconciliables i la necessitat de treballar per promoure un diàleg peninsular, obert i constructiu, que pugui contribuir a un millor coneixement i concòrdia entre tots els espanyols.