El retorn a la vida. Treballs de restauraci�� i estudi a dues peces del Museu Egipci de Barcelona

Es tracta de tres rotlles de papir, dos d’ells d’apari��ncia iguals i el tercer ben diferent amb grandària i estat de conservaci��.Els dos primers de tamany i patologies semblants, enrotllats amb l’escriptura per la part interior,per la qual cosa en un principi no es podia identificar, semblaven ser el mateix rotlle partit pel elmig, el tercer, si be aparentava ser igual que els altres, venia plegat per un costat i més deteriorat, al desplegar-los resultaren ser tots tres la continuïtat del mateix text.

Més de tres segles d"història: les exploracions florístiques al Cadí-Moixeró i muntanyes veïnes.

El 2003 es va publicar el catàleg de plantes vasculars del Parc del Cadí-Moixeró i les serres veïnes; poc després un de nosaltres en va presentar una síntesi en el número 3 d"aquesta revista. Al·ludíem aleshores a l"important bagatge tant d"exploracions científiques com de dades sobre la flora del territori existents en el moment de redactar el catàleg; de fet, gairebé tots els botànics catalans, i molts de francesos i d"espanyols, hi han passat en algun moment i han contribuït al coneixement de la seva flora.

Nimfes d’Efemeròpters del Llobregat i del Besòs. Guia d’identificaci�� dels gèneres i de les espècies més comunes. (Versi�� 2)

Aquesta és la primera guia d'identificaci�� de la col∙lecci�� i es dedica als Efemeròpters (INSECTA: EPHEMEROPTERA). Els gèneres i grups d’espècies inclosos a la guia són aquells que de forma més freqüent hem trobat ens els estudis que realitzem en el marc del programa “Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius de la Província de Barcelona”. Aquest programa fou una iniciativa promoguda per la Diputaci�� de Barcelona mitjançant la seva Oficina Tècnica d'Acci�� Territorial de l'Àrea de Territori i Sostenibilitat. La major part de les fotografies corresponen exemplars recol∙lectats el 2012 a les parts altes del riu Llobregat i els seus afluents pels membres del nostre grup de recerca, tot i que en alguns casos s’han examinat.

Nimfes de Plecòpters dels rius Llobregat i Besòs. Guia d’identificaci�� dels gèneres i de les espècies més comunes.

Aquesta és la segona guia d'identificaci�� de la col•lecci�� i es dedica als Plecòpters (INSECTA: PLECOPTERA). Els gèneres i grups d’espècies inclosos a la guia són aquells que de forma més freqüent hem trobat ens els estudis que realitzem en el marc del programa “Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius de la Província de Barcelona”. Aquest programa fou una iniciativa promoguda per la Diputaci�� de Barcelona mitjançant la seva Oficina Tècnica d'Acci�� Territorial de l'Àrea de Territori i Sostenibilitat. La major part de les fotografies corresponen exemplars recol•lectats el 2013 a les parts altes del riu Llobregat i els seus afluents pels membres del nostre grup de recerca, tot i que en alguns casos s’han examinat les mostres històriques.

Nimfes d’Efemeròpters del Llobregat i del Besòs. Guia d’identificaci�� dels gèneres i de les espècies més comunes. (Versi�� 2)

Aquesta és la primera guia d'identificaci�� de la col∙lecci�� i es dedica als Efemeròpters (INSECTA: EPHEMEROPTERA). Els gèneres i grups d’espècies inclosos a la guia són aquells que de forma més freqüent hem trobat ens els estudis que realitzem en el marc del programa “Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius de la Província de Barcelona”. Aquest programa fou una iniciativa promoguda per la Diputaci�� de Barcelona mitjançant la seva Oficina Tècnica d'Acci�� Territorial de l'Àrea de Territori i Sostenibilitat. La major part de les fotografies corresponen exemplars recol∙lectats el 2012 a les parts altes del riu Llobregat i els seus afluents pels membres del nostre grup de recerca, tot i que en alguns casos s’han examinat.

Nimfes de Plecòpters dels rius Llobregat i Besòs. Guia d’identificaci�� dels gèneres i de les espècies més comunes.

Aquesta és la segona guia d'identificaci�� de la col•lecci�� i es dedica als Plecòpters (INSECTA: PLECOPTERA). Els gèneres i grups d’espècies inclosos a la guia són aquells que de forma més freqüent hem trobat ens els estudis que realitzem en el marc del programa “Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius de la Província de Barcelona”. Aquest programa fou una iniciativa promoguda per la Diputaci�� de Barcelona mitjançant la seva Oficina Tècnica d'Acci�� Territorial de l'Àrea de Territori i Sostenibilitat. La major part de les fotografies corresponen exemplars recol•lectats el 2013 a les parts altes del riu Llobregat i els seus afluents pels membres del nostre grup de recerca, tot i que en alguns casos s’han examinat les mostres històriques.

Doctors més enllà de la Universitat i els centres de recerca

Les causes d'aquest desajust no només estan a la Universitat i l'empresa, també l'administraci�� hi té la seva part de responsabilitat. La Universitat i l'empresa s'han de conèixer, saber que fa cadascuna i col·laborar, però l'administraci�� ha de propiciar i fomentar-ne la relaci�� i això només es pot fer coneixent quins són els dèficits estructurals que ho dificulten i crear un marc i condicions per eliminar-los o, si més no, reduir-los. Una altra variable explicativa de la mala situaci�� de la competitivitat és la nostra relativa poca producci�� de doctors respecte a d'altres països del nostre entorn que són més competitius

La universitat funciona més bé que la política i l'empresa

La universitat catalana actual, deixant de banda els econòmics, té dos problemes. Un és la lentitud a adaptar-se i respondre a les demandes ciutadanes. El segon és la manca d'un sistema ben definit i sistemàtic de retiment de comptes a la societat. Resolts ambdós problemes, la universitat faria en poc temps un gran canvi per bé. La resposta a aquests problemes pot donar-se amb petites modificacions de la norma externa i algunes de més profundes en la interna que aportin més flexibilitat i autonomia

Experi��ncia dels cuidadors i les cuidadores principals informals que tenen cura d'un familiar vell amb demència des de fa més de quatre anys

El treball que es presenta vol respondre la pregunta de quina és l’experi��ncia dels cuidadors i les cuidadores principals informals que tenen cura d’un familiar vell amb demència des de fa més de 4 anys. Després de plantejar les hipòtesis de partida, es defineixen els objectius generals i específics i s’expliquen l’interès, la justificaci��, la rellevància i l’aportaci�� d’aquest estudi. En l’apartat corresponent a l’estat de la qüesti�� i la fonamentaci�� conceptual, després de fer una revisi�� bibliogràfica, es descriuen els elements que formen part d’aquesta temàtica: perfils dels receptors de cures i de les cuidadores, significat de tenir cura, vida quotidiana i qualitat de vida i descripci�� del model conceptual de Virginia Henderson. En el capítol següent s’exposen la metodologia, el paradigma i el mètode d’investigaci�� utilitzats en aquest treball, així com les matrius d’anàlisi del contingut i del discurs. A partir d’aquí s’exposen els resultats en funci�� dels objectius plantejats. En la discussi��, s’analitzen i s’interpreten les dades obtingudes i es contraposen amb altres estudis, a més de fer-se una reflexi�� personal sobre els aprenentatges adquirits i una proposta de línies de treball futures. A continuaci�� s’exposen unes conclusions per resumir la informaci�� obtinguda. En la secci�� de referències bibliogràfiques es detallen les fonts consultades, i en els annexos hi consten els models d’entrevista i de matriu per a l’anàlisi de dades, el full de consentiment informat, així com el buidatge i l’anàlisi de les entrevistes.

Estratègies d'intervenci�� i avaluaci�� de l'hàbit tabàquic

Objectiu: Donar informaci�� sobre els riscos del tabac, avaluar l’hàbit tabàquic i el compliment de la normativa vigent per part de la comunitat universitària a través d’una campanya de sensibilitzaci��. Metodologia: Prèviament a l’inici de les activitats es van dissenyar i passar unes enquestes per avaluar l’hàbit tabàquic als estudiants (a l’aula) i treballadors de l’Escola de Ci��ncies de la Salut. Durant la setmana d’activitats, que coincidia amb el Dia Internacional de LLuita Antitabàquica, es va crear una taula informativa a càrrec dels estudiants de l’assignatura Atencions d’Infermeria a Addiccions i Toxicomanies, per tal d’informar de forma àmplia sobre el tabaquisme, conseqüències i tractaments. Al mateix temps i de forma passiva en uns monitors de TV es donava més informaci��, amb una material creat per aquesta campanya. Resultats: Els mitjans de comunicaci�� van demostrar, des de l’inici de la campanya, un gran interès. Respecte a la participaci�� per part de la comunitat universitària podem dir que va ser acceptable, al voltant de 1000 persones van passar per la taula informativa. El perfil dels estudiants que van contestar l’enquesta va ser dona (66.4%), alumne de fisioteràpia (49%), fumadors (regulars i ocasionals 52%). Dintre del grup de fumadors regulars per gèneres les dones fumen més 37%, front als homes 27.7%. Consum setmanal de cigarretes (regulars i ocasionals), presenta una mitjana de 59 (D.E=49). La majoria ha fet algun intent de deixar de fumar, 61%. Respecte al temps d’ abstinència un 69.9% no ha passat de 3 mesos i un 96% pensa que fumar en un espai tancat és perjudicial pels altres. Per últim, de tots el entrevistats la gran majoria (97.8%), declaren que fumen davant seu i a un 41.4 % els molesta. Conclusions: La Comissi�� fa una valoraci�� positiva general, de com es van desenvolupar les diferents activitats. No obstant s’observa poca sensibilitzaci�� per una part de la comunitat universitària respecte a la llibertat de viure.

Nivells de vida: antics i nous problemes

L’evoluci�� de l’activitat econòmica s’analitza sovint en funci�� d’una noci�� de creixement que considera, de forma més o menys explícita, que l’augment de la producci��, de la productivitat i dels ingressos són els principals indicadors de la efici��ncia econòmica i del benestar de la poblaci��. No obstant, en els darrers anys també s’ha anat constatant que la noci�� tradicional de creixement i les formes d’avaluar-lo presenten importants defici��ncies i que aquells processos no sempre han generat les millores en el benestar que calia esperar. En aquestes pàgines intentarem desenvolupar aquestes idees en tres apartats. En el primer farem algunes observacions sobre les diferents evolucions dels salaris rurals i urbans i sobre les dificultats existents alhora d’interpretar aquestes diferències en termes de nivells de vida. En el segon analitzarem algunes de les connexions que s’acostumen a fer entre nivells de renda i pautes alimentàries, i mostrarem que els canvis d’aquestes pautes han estat molt condicionats pels canvis experimentats en l’oferta d’aliments. En el tercer, veurem que indicadors com l’esperança de vida o l’alçada de la poblaci�� no sempre s’han relacionat de la mateixa manera amb els nivells de renda, en haver influït també en la seva evoluci�� dos grans grups de variables: la incidència i forma de tractar les malalties infeccioses i les diferents disponibilitats d’aliments.

Matemàtica i música amb ADN

Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2005. Estudi sobre l’ADN que té com a finalitat conèixer introductòriament l’utilitzaci�� del càlcul matemàtic computacional en les investigacions sobre aquest. Els objectius de l’estudi són per una part, conèixer què és l'ADN i quins són els seus mecanismes de duplicaci�� i de transmissi�� de la informaci�� genètica, així com el paper d'altres molècules que intervenen en aquest procés ; també s’estudia quins han estat els processos de la cèl·lula que l'ésser humà ha estat capaç de copiar o imitar. A partir d’aquesta introducci��, es vol conèixer què s'entén concretament per computaci�� amb ADN i alguns dels problemes matemàtics que s'han resolt, així com algunes aplicacions de l'ADN en altres camps. La recerca ha permès arribar a diverses conclusions. Primerament que l'ADN és un excel·lent candidat per poder fer càlculs matemàtics. En segon lloc, tot i que en el present treball no se solucionen problemes computacionalment difícils es mostra la capacitat de les molècules d'ADN per resoldre problemes. En tercer lloc, l'interès mostrat per importants empreses dedicades a la informàtica fa més esperançador que en un futur hi pugui haver ordinadors que funcionin amb molècules d'ADN. Finalment, es demostra que les matemàtiques, la informàtica i la biologia són tres camps que estan interrelacionats. Per tal de trencar una mica amb la serietat del treball, s'acaba descrivint una manera de posar música a les cadenes d'ADN, i es mostren alguns resultats com són les músiques associades als 24 cromosomes humans, així com les corresponents a 29 proteïnes.

Aproximaci�� al disseny de procediments i instruments per a la personalitzaci�� de l'ensenyament a l'etapa primària des d'una perspectiva inclusiva

The main objective of this research is to found a new process about the personalization's curriculum for pupils with especial educational needs. In this research there are two objectives: the first objective is to describe a procedure for to do the individual planning for this pupils. This procedure is called "Procediment per cartes de personalitzaci��" (Pedragosa 2002). The other objective is centered to validate this procedure for teachers who are in active service in primary's etapa and to check if it's a good process for to do the individual planning in an inclusive approach. The procedure's cobcretion is about three basic referents: In the first, we consult with the current regulations, in the second we incorporate the inclusion's approach and the fundamentals of universal learning design, and finally we consult Ruiz's (1999) provides. We obtain the information for the research until, during and after of the formation's course (in 2003/2004). We introduced two questionnaire (until and after of formation sessions) and we register all of the sessions with a parlimentary report. About the main research results we can to affirm that the procedure is a good option for the professional's practice. It's an organized, ordered and coherent design with our curriculum. But, in spite of, we can to probate that there some interesting variables which are to influence to the procedure's efficiency.

Suburbanizacion, distribuci��n espacial de la renta y segregaci��n residencial en la regi��n metropolitana de Barcelona

La regi��n metropolitana de Barcelona ha experimentado durante los últimos veinte años un intenso proceso de suburbanizaci��n e integraci��n metropolitana. La combinaci��n de ambos procesos ha dejado una profunda huella en el territorio conformando una conurbaci��n policéntrica a la vez que dispersa. Esta nueva realidad plantea algunas preguntas interesantes: (a) ¿cuáles son las características de los municipios que atraen poblaci��n, (b) ¿cómo se ha redistribuido espacialmente la renta debido al proceso de suburbanizaci��n? y (c) ¿se ha intensificado el carácter especializado segregado- de los municipios de la RMB?.