Stable C and N isotope concentration in several tissues of the loggerhead sea turtle Caretta caretta from the western Mediterranean and dietary implications

The isotopic concentrations of carapace scutes, skin, muscle and blood of loggerhead sea turtles (Caretta caretta) from the Balearic Archipelago were analysed to investigate the pattern of variation between tissues and to assess the position of this species in the trophic webs of the Algerian Basin. Skin showed higher δ13C values than muscle or carapace scutes and these showed higher values than blood. Conversely, muscle showed higher δ15N values than skin, skin showed higher values than blood and blood showed higher values than carapace scutes. Dead and live sea turtles from the same habitat did not differ in the concentration of stable isotopes. However, some of the tissues of the turtles caught in drifting longlines in the oceanic realm showed higher δ13C values than those from the turtles caught by hand or in trammel nets over the continental shelf, although they did not differ in the δ15N. Comparison of the concentration of stable isotopes in the turtles with that of other species from several areas of the Algerian Basin revealed that they consumed planktonic prey and that the trophic level of the sea turtles was higher than that of carnivorous cnidarians but lower than that of zooplanktophagous fish and crustaceans.

Tagging reveals limited exchange of immature loggerhead sea turtles (Caretta caretta) between regions in the western Mediterranean.

Exchange of immature loggerhead sea turtles (Caretta caretta) between the northern and southern regions of the western Mediterranean was investigated using data obtained from several Spanish tagging programmes. Tagged turtles ranged in straight carapace length from 23.0 to 74.0 cm. Thirty-six turtles were recaptured after an average interval of 390.5±462.6 days (SD). As the mean dispersal distance (MDD) of a turtle population that spreads over the western Mediterranean would stabilize after 117 days (CI 95%: 98 to 149), two analyses were conducted that included data from turtles recaptured after 98 and 149 days respectively. In both analyses, turtles were recaptured more often than expected in the same region where they had been tagged. No difference was found in either of the two regions between the average distance between the capture and recapture locations and the expected MDD if the turtles were to remain in the region where they were first captured. Turtles recaptured after 15 and 25 days respectively were excluded from the analysis to ensure data independence. The overall evidence indicates that immature turtles exhibit strong site fidelity to certain areas and that there is a strong barrier to dispersal between the northern and southern parts of the western Mediterranean. Therefore, loggerhead turtles in the western Mediterranean should be split into at least two management units.

Changes in the foraging strategy of female South American sea lions (Carnivora: Pinnipedia) after parturition.

This study tests the hypothesis that female South American sea lions shift from off-shore, pelagic prey to coastal, benthic prey after parturition in order to reduce the foraging trip duration and hence the time pups remain unattended on the beach during early lactation. The δ13C and δ15N values of the serum and blood cells of 26 South American sea lion suckling pups from northern Patagonia were used to track the dietary changes of their mothers from late pregnancy to early lactation, after correction for differential isotopic fractionation between tissues. Primary producers and potential prey species were also analysed to establish a baseline for interpreting the stable isotope concentration of serum and blood cells. Isotopic ratios revealed a generalized increase in the consumption of coastal-benthic prey after parturition. Such a generalized post-partum shift will allow females to spend more time on land and look after their pups. The effects of this foraging strategy on the nutritional quality of the female"s diet are discussed.

La Necròpolis protohistòrica de Santa Madrona (Riba-roja d'Ebre, Ribera d'Ebre)

Aquesta publicació recull de forma monogràfica els resultats dels treballs d’excavació duts a terme a la necròpolis protohistòrica de Santa Madrona (Riba-roja, Ribera d’Ebre). Els autors són Maria Carme Belarte Franco (investigadora ICREA adscrita a l’ICAC) i Jaume Noguera Guillén (investigador de l’ICAC a través del programa Beatriu de Pinós i professor associat de la UB), i també hi han col·laborat Marta Miñarro, Núria Morell, Pau Olmos i Àlex Ros. Núria Rafel, professora de Prehistòria dela Universitat de Lleida, és l’autora del pròleg. La necròpolis protohistòrica de Santa Madrona es va excavar entre el 2003 i el 2004, fruit d’una col·laboració entre la Universitat de Barcelona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, amb finançament de la Generalitat de Catalunya, el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i l’Ajuntament de Riba-roja d’Ebre. Les excavacions van documentar una vintena d’enterraments d’incineració en urnes de la primera edat del ferro (segles VIII-VII aC), coberts per un nivell que contenia abundant material ceràmic datable dins el segle III aC, tal vegada corresponents a una necròpolis ibèrica arrasada. Al llibre es presenta la descripció i interpretació del conjunt d’estructures i materials, i també inclou l’estudi paleontropològic de les restes a càrrec de Thaïs Fadrique i Assumpció Malgosa (UAB) i l’estudi arqueobotànic, a càrrec deDaniel López (ROCS).

Dibuixar un arbre / Drawing a Tree

L’arbre, un dels símbols més universals i un element intrínsecament vinculat al desenvolupament de la nostra cultura, esdevé, en aquest llibre, el pretext idoni per donar a conèixer alguns dels interrogants que la vivència de l’art contemporani planteja. L’artista Àlex Nogué obre les portes del seu procés de creació per fer visible com es desencadena la gènesi d’una obra d’art i posa a la llum les incerteses, les intuïcions i les aspiracions que comporta la creació artística. Dibuixar un arbre tracta de les similituds entre l’emoció que produeix un plançó al mig d’un bosc i l’emoció de traslladar-lo fins a l’interior d’una presó. De les diferències de dibuixar un xiprer dret o abatut. Dels silencis i dels sorolls de les imatges. Del que una obra pretén i del que mai aconsegueix. Les imatges i els textos d’aquest llibre ens permeten transitar per l’interior de vuit processos de creació i ens mostren com els treballs artístics neixen i creixen. Per emmarcar l’experiència creativa en el context cultural contemporani, Dibuixar unarbre s’inicia amb cinc reflexions d’autors que han viscut amb empatia aquest recorregutcreatiu. Ells mateixos estan immersos de manera apassionada en la creació, producció,difusió o direcció de projectes creatius, i són: Eudald Camps, Xavier Franquesa, Rosa Pera, Víctor Sunyol i Àngels Viladomiu.

Caracterització energètica del parc edificatori anterior al codi Tècnic de l’edificació CTE

En l'actualitat, l'eficiència energètica en l'edificació és un dels conceptes més importants, notan sols per la política energètica Espanyola, sinó també Europea amb un objectiu d'estalvidel 20% el 2020. Dins el sector de l'edificació, les normatives sobre eficiència energèticas'incorporen a partir de la transposició de les directives europees 2002/91 i 2010/31, queobliga, entre d'altres, a la certificació energètica, no només d'edificis nous, sinó també delsedificis antics que es trobin en situació de lloguer o compra/venta. L'objecte del present projecte és fer un catàleg de solucions constructives típiques, que esdonen abans de l'aprovació i entrada en vigor del CTE a partir del RD 314/2006. El catàlegconsta de variacions en l'evolvent de l'edifici, variacions en la contribució solar i variacionsen les instal•lacions de climatització. Cadascuna d'aquestes combinacions s'analitzarà ambels programaris LIDER i CALENER, de forma que s'obtindrà una estimació de les emissionsde CO2 per a cada cas, i a partir del projecte de real decret de certificació d'edificis existents(encara en tramitació a data de redacció del full de projecte d'aquest projecte), s'assignaràuna qualificació energètica. D'aquesta manera, es podrà tenir una primera aproximació de laqualificació energètica dels edificis existents, a partir de les seves característiques.Pel que fa a les especificacions, es definirà un edifici unifamiliar aïllat, s'establiran un conjuntd'evolvents, s'especificaran quins espais de l'edifici són habitables i quins no, i es definiranun conjunt d'instal•lacions.L'abast de l'estudi comprendrà els edificis situats a la zona climàtica C2 de la província deGirona. Aquesta zona inclou els edificis que es troben a una alçada del nivell del mar deentre 0 m a 342 m (dins la província de Girona)

Diffusion dynamics on multiplex networks

We study the time scales associated with diffusion processes that take place on multiplex networks, i.e., on a set of networks linked through interconnected layers. To this end, we propose the construction of a supra-Laplacian matrix, which consists of a dimensional lifting of the Laplacian matrix of each layer of the multiplex network. We use perturbative analysis to reveal analytically the structure of eigenvectors and eigenvalues of the complete network in terms of the spectral properties of the individual layers. The spectrum of the supra-Laplacian allows us to understand the physics of diffusionlike processes on top of multiplex networks.

δ15N value does not reflect fasting in mysticetes.

The finding that tissue δ15N values increase with protein catabolism has led researchers to apply this value to gauge nutritive condition in vertebrates. However, its application to marine mammals has in most occasions failed. We investigated the relationship between δ15N values and the fattening/fasting cycle in a model species, the fin whale, a migratory capital breeder that experiences severe seasonal variation in body condition. We analyzed two tissues providing complementary insights: one with isotopic turnover (muscle) and one that keeps a permanent record of variations in isotopic values (baleen plates). In both tissues δ15N values increased with intensive feeding but decreased with fasting, thus contradicting the pattern previously anticipated. The apparent inconsistency during fasting is explained by the fact that a) individuals migrate between different isotopic isoscapes, b) starvation may not trigger significant negative nitrogen balance, and c) excretion drops and elimination of 15N-depleted urine is minimized. Conversely, when intensive feeding is resumed in the northern grounds, protein anabolism and excretion start again, triggering 15N enrichment. It can be concluded that in whales and other mammals that accrue massive depots of lipids as energetic reserves and which have limited access to drinking water, the δ15N value is not affected by fasting and therefore cannot be used as an indicatior of nutritive condition.

Self-similar community structure in a network of human interactions

We propose a procedure for analyzing and characterizing complex networks. We apply this to the social network as constructed from email communications within a medium sized university with about 1700 employees. Email networks provide an accurate and nonintrusive description of the flow of information within human organizations. Our results reveal the self-organization of the network into a state where the distribution of community sizes is self-similar. This suggests that a universal mechanism, responsible for emergence of scaling in other self-organized complex systems, as, for instance, river networks, could also be the underlying driving force in the formation and evolution of social networks.

Models of social networks based on social distance attachment

We propose a class of models of social network formation based on a mathematical abstraction of the concept of social distance. Social distance attachment is represented by the tendency of peers to establish acquaintances via a decreasing function of the relative distance in a representative social space. We derive analytical results (corroborated by extensive numerical simulations), showing that the model reproduces the main statistical characteristics of real social networks: large clustering coefficient, positive degree correlations, and the emergence of a hierarchy of communities. The model is confronted with the social network formed by people that shares confidential information using the Pretty Good Privacy (PGP) encryption algorithm, the so-called web of trust of PGP.

Viabilitat energètica de la sobrealimentació tèrmica de motors de combustió interna alternatius

Avaluació de la la viabilitat energètica de la millora de prestacions d’un motor de combustió interna alternatiu de tipus MEP (Motor d’Encesa Provocada o gasolina), mitjançant una sobrealimentació tèrmica. En aquest projecte, s’ha defugit de les tecnologies més esteses i s’ha estudiat una nova via no tant explorada, l’augment de la densitat de l’aire mitjançant la disminució de la seva temperatura a l’admissió, tecnologia que es coneix amb el nom de “sobrealimentació tèrmica”. Així doncs, respecte a les tecnologies de sobrealimentació més clàssiques, en aquest cas no es disposarà de cap sistema de compressió mecànica que augmenti la densitat de l’aire comprimint-lo, sinó que s’utilitzarà un sistema totalment diferent, el qual consistirà en un circuit de refrigeració per compressió mecànica de refrigerant, molt semblant a l’utilitzat pel sistema de climatització del vehicle i que en aquest cas refrigerarà l’aire d’admissió fent-lo passar per un intercanviador de calor (evaporador). Aquest fet repercutirà en un augment de potència i de les prestacions del motor tèrmic, que per contra haurà d’alimentar el cicle de compressió de vapor que produeix el fred. L’elecció d’aquest sistema, ha estat motivada sobretot per demostrar que altres sistemes de sobrealimentació són possibles a partir d’elements en part ja presents en el vehicle i que siguin fàcilment implementables, sense haver de modificar elements mecànics importants del motor

Disseny d'una cambra frigorífica al municipi de Seròs

El present projecte tracta del disseny, per a la posterior construcció, d'una cambra frigorífica destinada al refredament de la fruita recent recol·lectada. El principal objectiu d'aquesta cambra es poder conservar la fruita freda durant posc dies per poder-la distribuir arreu d'Espanya quan convingui, tot i que també té com a avantatge que el propietari pot recol·lectar els fruits durant els dies festius i guardar-los en bones condicions tèrmiques.

¿Muestran el mismo perfil competitivo las PYMES y las grandes empresas industriales españolas?

El objetivo de este trabajo es analizar, mediante la técnica multicriterio, cómo ha evolucionado la competitividad de los sectores de la industria manufacturera española en el período 1991-2001. El análisis se realiza diferenciando entre PYMES y grandes empresas y no se focaliza en la competitividad-precio, sino que adopta un enfoque más amplio en el que se incorporan aspectos estructurales. Los resultados permiten afirmar, en primer lugar, que en la década de estudio no se han producido cambios de gran envergadura en los perfiles competitivos de los sectores industriales españoles. En segundo lugar, que los perfiles competitivos difieren según hablemos de PYMES o grandes empresas. Y en tercer lugar, que uno de los factores que siguen siendo más determinantes de la posición competitiva de los sectores industriales es la innovación.

Catàleg de coeficients d’absorció segons diferents tipus de sòls

La contaminació acústica és un dels problemes que en la actualitat ha agafat una important rellevància en la societat. Aquest fet és a causa de que aquesta contaminació provoca estrès i problemes de salut que poden arribar a ser greus. A més, la societat demana mantenir totes les comoditats disminuint l’inconvenient que podria suposar la contaminació acústica. En les grans ciutats, la contaminació acústica prové, segons molts estudis, del trànsit rodat en un 80%, fet que col•loca aquesta font com a la més important.L’objecte del projecte és desenvolupar un catàleg pels tipus de sòls més comuns sobre quins són els coeficients d’absorció més adequats i avaluar l’error que es dóna en els càlculs de propagació a llargues distàncies, que en ambients urbans no es poden donar i per tant no solen ser un problema. L’abast del projecte comprendrà sòls plans, tant de tipus reflectants com absorbents que típicament es poden trobar al voltant de les infraestructures de transport i distàncies de propagació de 25 metres fins als 150 metres