621 resultados para Fortificacions -- Catalunya -- Àger
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. El tema daquest treball de recerca s la premsa satrica a Catalunya durant la Segona Repblica, centrat en lanlisi del setmanari 'El Be Negre, i, a travs daquesta publicaci, lobjectiu s conixer i veure com va tractar la premsa satrica determinats esdeveniments daquest perode. La motivaci de la recerca ve donada per linters en el periodisme i la histria. El treball es divideix en dues grans parts; la primera daproximaci al marc histric, i la segona, danlisi de la revista. La primera part, consta dun resum histric del perode de la Segona Repblica tan a nivell espanyol com catal, dun breu resum de les principals publicacions de lpoca, tan diaris catalans com castellans i dideologies molt diverses, duna breu histria de la premsa satrica de Catalunya, des de mitjan segle XIX fins a la II Repblica, i, finalment, una extensa documentaci sobre el Be Negre (origen i influencies, redactors i ninotaires, seccions, funcionament, relaci del setmanari amb diferents forces poltiques i sindicals). La segona part del treball, el cos central, es basa en lanlisi de la revista el Be Negre, a partir dels seus articles i acudits, que tracten alguns dels esdeveniments ms rellevants de la Segona Repblica.
Resumo:
Lobjectiu de la tesina s doble: 1. Duna banda, presentar una srie de criteris de qualitat democrtica pensats per avaluar processos participatius 2. Daltra banda, tot seguint el model presentat en el primer apartat de la tesina, he realitzat una temptativa davaluaci de la qualitat democrtica dels processos participatius impulsats per ladministraci local a Catalunya durant els darrers anys.
Resumo:
En las elecciones municipales celebradas en el ao 2003 hizo eclosin en Catalua una formacin islamfoba que reclamaba un mejor control de la inmigracin: la Plataforma per Catalunya [PxC]. Con sede central en Vic (Barcelona), haba sido constituida un ao antes por Josep Anglada, un antiguo militante del partido ultraderechista Fuerza Nueva. Este ensayo analiza la evolucin de la PxC desde sus orgenes hasta febrero de 2009 (cuando concluye la redaccin del texto) y expone cmo la PxC configura una oferta nueva inserta en un proceso de cambio del sistema poltico cataln. Su caso es llamativo en la medida que constituye el nico de un nacional-populismo desarrollado en Espaa que cuenta con una presencia institucional significativa.
Resumo:
Nova aportaci de lautor sobre la presncia catalana en el Senat, centrada en aquesta ocasi en els senadors carlins de Catalunya que obtingueren representaci en la Cambra Alta durant el perode 1901-1923. Aquesta publicaci complementa, doncs, Els senadors republicans catalans durant la monarquia dAlfons XIII (WP 249/06) i Els senadors conservadors (WP 260/07).
Resumo:
El principal valor afegit daquest treball rau en la troballa de que la valoraci dels candidats a la presidncia de la Generalitat s la variable que t ms importncia a lhora dexplicar la propensi dun catal a emetre un vot dual. Aix per exemple, i pel cas del vot dual PSC-CiU a finals dels vuitanta i principis dels noranta, els catalans que es decantaven per lopci socialista a les eleccions generals i per la federaci nacionalista als comicis autonmics eren aquells que valoraven millor (pitjor) Jordi Pujol (Raimon Obiols). I a conclusions similars sarriba si sanalitza aquesta mateixa modalitat de vot dual en altres punts del temps, o altres modalitats de vot dual. El treball sestructura de la manera segent. En primer lloc, es defineix lobjecte destudi i les seves distintes modalitats. A continuaci, sofereixen unes primeres dades de tipus descriptiu sobre el fenomen del vot dual a Catalunya. En els apartats segents, semmarquen tericament les hiptesis la validesa de les quals es busca comprovar a travs dels models economtrics. La secci dedicada al disseny de la investigaci serveix de prembul a lanlisi quantitativa de les causes del vot dual a Catalunya. Per ltim, un breu apartat de conclusions recull les principals aportacions del treball, i aventura possibles lnees dinvestigaci futures.
Resumo:
Lefecte rebot s aquell mecanisme a travs del qual una millora de leficincia energtica no produeix el potencial estalvi denergia esperat, o incls pot fer que naugmenti el consum. Aix s degut a que una millora de leficincia energtica produeix un abaratiment del cost de proveir el servei energtic, que nimpulsa la demanda. Aquest treball realitza una revisi de la literatura existent sobre efecte rebot directe; analitza els principals aspectes terics i metodolgics; i finalment estima, a partir de tcniques economtriques, la magnitud de lefecte rebot directe per als serveis energtics que utilitzen energia elctrica a les llars a Catalunya.
Resumo:
El Consorci de Biblioteques Universitries de Catalunya (CBUC) va ser creat el 1996 amb l'objectiu de fer i mantenir el catleg collectiu de les universitats de Catalunya (CCUC) per aviat va ampliar les seves activitats amb el prstec interbibliotecari i les compres conjuntes d'informaci electrnica. Aquesta darrera activitat va iniciar-se a finals de 1997 quan el CBUC va presentar als vicerectors de recerca de les universitats pbliques de Catalunya el projecte de comprar bases de dades de manera consorciada. Aquests van estar-hi d'acord i van manifestar el seu inters de que en les compres conjuntes tamb s'incloguessin revistes electrniques. El CBUC va decidir englobar aquestes activitats sota el nom Biblioteca Digital de Catalunya (BDC) la qual naixia amb la "finalitat de proporcionar un conjunt nuclear com d'informaci electrnica per a la totalitat dels usuaris de les biblioteques del CBUC". A finals de 1998 el projecte de la BDC es va presentar a la Generalitat de Catalunya i es va obtenir un finanament per al projecte que cobria el perode 1999-2001. Des de llavors la BDC ha passat per almenys tres fases: Una de formaci, 1999-2001, que es va iniciar amb un ajut del llavors Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informaci (DURSI) de la Generalitat de Catalunya, ajut que es va traduir en una inversi de 180.000/any i que va permetre l'inici de subscripcions conjuntes, principalment bases de dades. Una de creixement, 2002-2004, realitzada a partir d'un increment de l'ajut del DURSI, ajut que s'usa com a "capital llavor" per subscriure de forma especial revistes. En aquest moment la BDC s'amplia a universitats no membres del CBUC. Una d'estabilitzaci, 2005-2009, en la que s'han fet algunes compres per a una part de les universitats (i no per a totes com fins llavors) i s'han iniciat alguns intents d'estendre la BDC a altres institucions de recerca. L'article caracteritza les diferents fases i mostra les causes de la seva evoluci. Finalment, s'exposen els principals assoliments de la BDC aix com els reptes de futur ms immediats.
Resumo:
s evident el trasps per part de lEstat del Benestar de diferents accions socials a la societat civil, que aglutina un conjunt dentitats sense nim de lucre anomenat actualment com a tercer sector o sector privat social que es configura com un nou espai que floreix com una nova realitat a leconomia occidental, on desenvolupen un paper important en la prestaci de serveis socials. En aquest context, el present treball pretn en primer lloc conixer la concepci actual de persones jurdiques i desgranar-ne les categories. Fer una breu visi de levoluci histrica daquestes entitats fins arribar a la configuraci actual de les mateixes. Daquestes entitats, les Fundacions sn un dels membres ms antics, genuns i actius del tercer sector i per aquest motiu, declinem la segona part del present treball en lestudi de la seva regulaci a Catalunya, fent un anlisi crtic de la regulaci de les Fundacions que cont el Llibre III del Codi Civil Catal. Es qestiona si la configuraci jurdica de la Fundaci i el sistema de control administratiu sobre les mateixes est en concordana amb les caracterstiques i funcions actuals de les fundacions arrel dels escndols financers duna de les entitats ms representatives de Catalunya, el Palau de la Msica Catalana. En la mateixa lnia sanalitzaran les exempcions fiscals actuals per a determinar si sn suficients i adients per a incentivar la seva proliferaci en el nostre teixit social.
Resumo:
Aquesta recerca dna a conixer la situaci de les persones que tenen atribuda una mesura de seguretat dinternament en un centre psiquitric civil de Catalunya. Lestudi treballa amb una mostra destudi de 101 mesures de seguretat atorgades des de l1 de gener de 2004 i finalitzades abans del 31 de desembre de 2007 a Catalunya, que shan complert en els centres psiquitrics, les comunitats teraputiques de salut mental, les unitats dhospitalitzaci psiquitrica, les unitats psiquitriques de centres penitenciaris, les comunitats teraputiques de drogodependncies i les residncies sociosanitries. El grup de poblaci susceptible de rebre aquest tipus de mesures presenta la caracterstica comuna de persones que han coms un delicte i que a causa de la seva condici de malalts mentals sels ha considerat parcialment o totalment imputables de la seva responsabilitat penal. A aquestes persones sels ha aplicat una resposta penal sancionadora atenent a aquest grau de responsabilitat penal. Lestudi analitza el paper de lmbit sanitari com a resposta adequada per al compliment de la mesura de seguretat, i si aquesta afavoreix el contacte amb lentorn i els recursos comunitaris tant durant el compliment com posteriorment a la finalitzaci del temps imposat pel jutge, malgrat que lorigen de la intervenci sigui una conducta delictiva. Els resultats indiquen que un 80,3% han complert la totalitat de la mesura en centres sociosanitaris, enfront del 19,8% que lhan complerta ntegrament a la pres. Els autors creuen que aquesta adhesi amb el recurs sanitari fomenta lestabilitat psiquitrica i en conseqncia una disminuci de la perillositat vinculada amb el risc de reincidncia.
Resumo:
El present projecte pretn representar una aproximaci complerta a l'estudi de la pensi compensatria regulada a l'article 84 del Codi de Famlia. Aquesta aproximaci s'ha fet des de dos punts de vista diferents: d'una banda, a travs de la definici d'un marc teric relatiu al context normatiu de la pensi compensatria, a la seva determinaci, pagament i potencial modificaci i d'altra banda, un punt de vista ms aplicat a travs de l'estudi de la jurisprudncia del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya que ha interpretat i aplicat l'article 84 del Codi de Famlia en seu de crisis matrimonials. Els principals resultats d'aquesta recerca fan referncia essencialment a incorporar les noves tendncies socials, familiars i econmiques, d'una banda, definir la naturalesa de la pensi compensatria i de l'altra, determinar la quantitat, modificaci i modalitat de pagament de la pensi compensatria. Des del punt de vista de la naturalesa d'aquesta pensi, aquesta va nixer amb l'objectiu de protegir les dones que principalment eren les que duien a terme el treball domstic i per tant sortien ms perjudicades patrimonialment en els moments de crisi matrimonial. Tot i que avui dia la gran majoria de pensions compensatries encara sn pagades pels marits, cal adaptar la nova realitat social de les dones i per tant de les famlies a la concepci i rol que la pensi compensatria t en el moments de crisis matrimonials. D'altra banda, el nou rol dels cnjuges en la famlia i la simetria encara no completa, per d'homes i dones al mercat laboral fa que aquest treball de recerca defensi que la determinaci, modificaci i modalitat de pagament de la pensi compensatria s'hagi de fer tenint en compte les possibilitats professionals que els cnjuges tenien abans de contraure matrimoni per tal de poder valorar acuradament les decisions que han pres i les possibilitats a les quals han renunciat per tal d'invertir a la vida familiar.
Resumo:
En aquest estudi es pretenia assolir la prctica d'un sistema que noms s'ha plantejat tericament, doncs l'experincia acumulada, ja abans de la reforma orgnica de 2003, parteix de la figura dels serveis comuns, amb un criteri d'eficincia, racionalitat i economia per invertir en l'Administraci de justcia catalana. Assumir i donar resposta jurdica concreta a tots els reptes tcnics pot fer-se des d'una perspectiva dogmtica, tot i que el temps transcorregut tamb permet advertir exigncies prctiques a l'mbit de la dogmtica processal, el context socio-cultural i, naturalment, les necessitats laborals. En aquest sentit, els objectius s'introdueixen cap a la garantia d'un apropament material, conceptual i quotidi de l'Administraci de justcia al ciutad, establert com a eix inextricable del sistema, tenint present la de vegades despesa incomprensible en una realitat histricament menystinguda i deficitria, malgrat l'esfor pressupostari fet els darrers anys que, malgrat tot, no ha evitat discordances greus per manca de racionalitat i eficincia en el consum diari dels operadors implicats. Es pretn aconseguir, per mitj del nou sistema d'oficina judicial estructurat, un aven efectiu i econmic a l'estat de la Justcia al pas, especialment envers la dilaci dels trmits, a ms de reclamar reformes legals, de caire processal especialment, que no es prestin a mers parmetres d'ajust formal, sin que incideix substantivament en millores per altre part reclamades fa temps per la doctrina cientfica. S'han aconseguit les fites definides des del punt de vista teric, aix com s'ha afrontat tots el problemes conceptuals i hiptesis prctiques ms significatives, establint pautes de resposta sota la prvia determinaci de les qestions debatudes i els conflictes habituals que correspon enfrontar. D'aquesta manera, s'ha estudiat la normativa en presncia i la jurisprudncia que hi dona actualitat prctica, sense oblidar la doctrina d'autors. S'ha repassat el funcionament existent a l'oficina judicial i les previsions de la mateixa en un futur immediat, remarcant les noves tecnologies en s i projectades, de igual manera que les bondats i crtiques de tots els operador jurdics actuants.
Resumo:
Linforme sobre el funcionament dels jutjats mercantils de Catalunya t per objecte posar de manifest la realitat del qu succeeix diriament als jutjtats mercantils catalans ms enll del que diuen les dades estadstiques publicades en revistes pbliques i privades. Lestudi ha tingut en compte les nombroses estadstiques dactivitat del rgans judicials que es publiquen a Espanya i, a ms a ms, ha intentat copsar la realitat quotidiana daquests rgans jurisdiccionals mitjanant un treball de camp basat en les percepcions directes obtingudes sobre el terreny aix com en les diverses entrevistes personals que ha mantingut lequip investigador tant amb els magistrats titulars dels jutjats mercantils de tota Catalunya, com amb el personal de loficina judicial i professionals que hi collaboren de forma freqent. A ms de fer-se diverses anlisis comparatives amb altres Comunitats Autnomes espanyoles, shan intentat detectar les principals mancances materials i personals que pateixen els jutjats mercantils de Catalunya, formulant-se algunes recomanacions concretes al respecte. Lestudi intenta aportar eines que puguin ser tils de cara a futures reformes legals aix com, especialment, oferir a lAdministraci catalana arguments que permetin poder corregir el greuge comparatiu produt a Catalunya amb un nmero clarament insuficient de jutjats mercantils, situaci que, segons totes les previsions, pot veures encara agreujada a un futur immediat.
