82 resultados para Fendilhação térmica
Resumo:
ElnostreclientsunpromotoralqualselihaencarregatlaconstruccidunallardinfantsprivadaperaunacollegideprimriaDinselrecintedelescolaprimriahihaunespaidestinatperlaconstruccidelallardinfants,perlaintencisquelaLlardInfantstinguitotalindependnciaenergticadeledificiexistent. Lobjectedelprojecteseldissenyidimensionamentdunainstallacidecalefaccimitjanantcalderadebiomassa,quesatisfacilesnecessitatsdelaLlardInfants,ieldissenyidimensionamentdunsistemasolartrmicperabastirlaiguacalentasanitriaiquecomenergiaderecolzamentutilitzilacalderadebiomassa.Comaaltresrequisitsatenirencomptehihaeldimensionamentdunaltresistemaalternatiudestalvidenergiaperreduirelconsumdelainstallaciifer--laaixmseficientieldesigexprsdelpropietari,quedeserpossible,liagradariainstallarterraradiant.Amstambshaencarregatlelaboracidunestudideviabilitateconmica,delainversidinstallarunacalderadebiomassaenfrontaladeinstallarunsistemaambcalderadegasoilpertenirencompteeltempsderetorneconmicilamortitzaci.PerdissenyaridimensionarlainstallacishatingutencompteelcomplimentdelesexignciesmarcadespelRITE,pelCodiTcnicdelEdificaciitambshavolgutadaptarlesinstallacionsalesDirectivesEuropees2010/31/UEi2012/27/UEenrelaciaeficinciaenergtica
Resumo:
Lobjectiu del projecte s obtenir plvores dels superconductors dalta temperatura YBa2Cu3O7 i GdBa2Cu3O7 per la via de dissoluci-polimeritzaci. Aquestes plvores seran obtingudes a partir dxids (Itri o Gadolini i Coure) i carbonat de bari amb cid ntric en una dissoluci aquosa de Polietinenglicol (PEG), per tal de convertir aquests xids en nitrats coordinats amb les cadenes de PEG. Aquest producte intermedi es sotmetr a una pirlisis per tal dobtenir xids i carbonats, per amb una mida ms reduda respecte als productes inicials i un grau de barreja ms ntim, permetent que reaccionin entre ells amb ms facilitat. Finalment, per tal dobtenir els superconductors YBa2Cu3O7 i GdBa2Cu3O7 es far un ltim tractament trmic a alta temperatura en el qual es produir la reacci desitjada. Durant tot el procs es duran a terme anlisis daquest per mitj de tcniques de Termogravimetria (TGA), dAnlisi Trmica Diferencial (DTA), espectroscpia Infraroja (IR) i la difracci de raig X (DRX) . Tamb sanalitzaran els diferents productes que es van obtenint (intermedis i finals) amb lajuda de lespectrometria IR i la difracci de plvores. En base a aquests resultats, es variaran els parmetres de la reacci (concentracions, temperatures, etc.) i dels tractaments trmics (atmosfera, temperatura, temps, etc.) per tal doptimitzar el producte
Resumo:
La depuracin de las aguas residuales urbanas es fuente de importantes volmenes de lodos los cuales es preciso gestionar. En este trabajo se expone la posibilidad de aplicarles un proceso de gestin basado en la vitrificacin y mediante el cual, adems de inertizar los elementos contaminantes presentes en los lodos, se obtiene un material vitrocermico con un importante valor aadido. Partiendo de la caracterizacin qumica (FRX), mineralgica (DRX) y térmica (ATD-TG) de estos lodos, se determina la formulacin del vidrio original y su poder energtico. Mediante ATD-TG, dilatometra y MEB, se ha determinado la temperatura de mxima velocidad de nucleacin y la temperatura de crecimiento as como la morfologa y tamao de los ncleos formados que, en este caso, son nanomtricos. En definitiva, se ha comprobado como la gestin de los residuos slidos urbanos mediante la vitrificacin es una alternativa a los vertederos y a la incineracin.
Resumo:
En este trabajo se investiga la sntesis de estructuras SiC/Si mediante implantacin inica de carbono en Si. Las implantaciones se han realizado a energas entre 25 y 300 keV y las dosis en el rango lO^^ylO^^ cm , manteniendo el substrato a temperatura ambiente o 500C. Algunas estructuras han sido recocidas a 1150C. Los resultados indican que implantando a temperatura ambiente se forma una capa de SiC amorfa y de composicin gradual, que recristaliza formando precipitados de -SiC con orientaciones aleatorias despus del recocido. Adems se forma un capa superficial rica en carbono, debida a la difusin del carbono hacia la superficie durante la implantacin, y que desaparece con el recocido. Implantando a 500C se forma directamente una capa con una muy alta densidad de precipitados de -SiC orientados preferencialmente con la matriz de silicio. Dada la estabilidad térmica y qumica de dicha capa se han realizado membranas de SiC mediante tcnicas fotolitogrficas y ataque qumico selectivo, cuya rugosidad superficial es inferior a 6 nm. Estas membranas muestran unos gradientes de tensiones residuales, que prcticamente desaparecen despus del recocido. Los resultados confirman la potencialidad de la implantacin inica para la formacin de estructuras microme-cnicas de SiC sobre Si.
Resumo:
Moltes vegades lusuari duna installaci de climatitzaci o calefacci, no dna la suficient importncia al sistema que lhi ha de proporcionar un millor confort amb el mxim rendiment. Aquest confort s un factor determinant, entre molts daltres, de la qualitat de vida. Mentre que el rendiment s un factor important a nivell econmic i ecolgic. Tot i tenir prevalena els aspectes destalvi energtic, aquests no impliquen haver de renunciar a un confort trmic i a un estalvi econmic. Un dels aspectes que es centra el projecte s promoure ls racional de les fonts energtiques (solar, biomassa) per a la correcta climatitzaci dels habitatges. El projecte es desenvolupa en lmbit domstic, concretament correspon a un habitatge unifamiliar. Aquest est situat a la poblaci de Roda de Ter, provncia de Barcelona. Lobjectiu principal del projecte s lelecci del sistema de climatitzaci i el seu dimensionament, per tal de donar el mxim confort als usuaris que habitin a la vivenda. Criteris ambientals i eficients han estat objecte a considerar pel disseny constructiu de lhabitatge. Una de les mesures importants presses en el projecte, ha estat lelecci de les diferents parts que formen la installaci de climatitzaci. Es fa referncia als allaments dels tancaments, el sistema solar de recolzament, equips de producci de fred i calor, entre daltres. En el projecte, sha dut a terme un estudi dels diferents tancaments de lhabitatge, tot determinat per a cada un dells, el seu coeficient de transmissi trmica. Per seleccionar lequipament ms adequat sha partit de les condicions climatolgiques del municipi de Roda de Ter i sha realitzat el clcul de les necessitats trmiques de ledifici. Lhabitatge incorpora una installaci de captaci solar trmica. Aquesta aportar un suport energtic a tot el sistema de producci de calor, ja sigui per la producci daigua calenta sanitria com per el calefactat de la vivenda. La collocaci dels panells a la faana sud tindr una doble funci: a ms de proporcionar energia solar trmica, serviran delements de protecci solar en la temporada destiu. La caldera usada per donar recolzament trmic utilitzar com a combustible el pellet. El pellet s un tipus de biomassa llenyosa que consta dun derivat de la fusta en format granulat. Es defineix i es detalla el consum energtic en biomassa, electricitat i cost econmic anual que ocasionar la instal.laci dissenyada. El sistema de terra radiant adoptat permetr el refrescament en poques estivals i el calefactat en poques hivernals. Aquest donar el confort trmic necessari a cada estana de lhabitatge. En el projecte tamb es marquen les pautes bsiques pel control de la installaci solar aix com el control dels grups de bombament i la mescla daigua del terra radiant.
Resumo:
Els negocis relacionats amb les activitats de lleure i els esports daventura actualment es troben en expansi, buscant majoritriament el contacte amb la natura. Les rutes a cavall formen part del gran ventall dopcions, per aquesta qesti sha pensat en construir un refugi utilitzat com a final detapa per a rutes a cavall. En la major part del territori, la presncia de poblaci humana es manifesta en pobles, viles i ciutats, les quals disposes daigua sanitria, corrent elctric i sistema de clavegueram. Per altra banda en les urbanitzacions o cases allades poder gaudir daquests serveis suposa una inversi econmica elevada, que implica la utilitzaci de sistemes alternatius. En el present projecte sha triat un emplaament on portar a terme el final detapa amb una srie de requisits a complir : bosc a les proximitats, disposar dun o varis accessos per a vehicles (transport del material dintendncia), tranquillitat, bones vistes, i cobertura de telfon mbil. Shan acceptat les segents limitacions : no disposar de xarxa pblica delectricitat ni daigua. I shan dimensionat les installacions per a un mxim de dotze persones i els seus respectius cavalls. El principal objectiu del projecte s el dimensionament de les necessitats elctriques, daigua i daiguacalenta sanitria en condicions autnomes, i utilitzant energies renovables. La valoraci de les possibles solucions per condicionar les installacions, i oferir una resposta eficient per la demanda. No s un objectiu especfic del treball la potabilitzaci de laigua ni el tractament dels residus produts. Shan aprofitat els diferents desnivells que presenta lemplaament triat a lhora de distribuir les installacions, i sha utilitzat un antic cobert de dos pisos ja existent. Com a residncia sha triat un model de casa prefabricada de muntanya. Com a sistema de subministrament elctric, sinstallaran plaques solars fotovoltaiques i un generador de corrent com a sistema auxiliar. La captaci daigua sefectuar a partir dun pou que es troba en el terreny i de la recollida d elaigua pluvial, installant dipsits demmagatzemament daigua segons les necessitats. Sutilitzar un equip de cloraci per potabilitzar laigua de consum utilitzada a la residncia. En la producci daigua calenta sanitria sutilitzaran plaques solars trmiques i una caldera instantnia de gas prop com a suport. Per cuinar sha triat una cuina de gas prop i una barbacoa que sinstallar a lexterior. Sinstallar una llar de foc amb recuperador daire a la residncia i una fosa sptica amb un sistema dinfiltraci per poder abocar les aiges provinents de la residncia. Els fems dels cavalls podran ser utilitzats com adob pel terreny.
Resumo:
Se presenta una breve introduccin de la energa solar y su aprovechamiento. De los diferentes procesos solares, se destaca las ventajas de la energa termosolar. Se repasan las principales tecnologas existentes en la termosolar: colectores cilndricos parablicos, colectores lineales Fresnel, receptor central, y discos parablicos. El documento termina con un estado del arte de la energa termosolar en Espaa y en el mundo, destacando la posicin de emergencia tecnolgica de Espaa en este mbito.
