Automatització d'una planta de processos químics

Resum L’any 1969 es van començar a comercialitzar els sistemes digitals programables coneguts com autòmats programables o PLC’s, utilitzats per controlar qualsevol tipus de procés industrial. Al llarg de tots aquests anys, aquests sistemes i tota la tecnologia en general han evolucionat molt, i només és qüestió de temps que la tecnologia que utilitzem avui en dia quedi obsoleta i substituïda per una de millors característiques i amb més avantatges. Aquest és el motiu de l’elaboració d’aquest treball, que com a objectiu pretén modernitzar un procés de fabricació d’una industria química que ha quedat molt limitat a causa de l’antiguitat de la instal•lació. Per dur a terme aquesta modernització, s’introdueixen sistemes de control amb majors prestacions, s’utilitzen xarxes de comunicacions per facilitar el muntatge elèctric de la instal•lació i un sistema de supervisió i adquisició de dades per poder obtenir un control més estricte del procés de fabricació i de tots els factors que intervenen. El funcionament del procés de fabricació és que a partir d’unes matèries primeres líquides emmagatzemades en dipòsits, es dosifiquin aquestes matèries en l’ordre i la quantitat desitjada dins un o diversos recipients per barrejar-les i aplicar els tractaments que siguin necessaris. Tot aquest procés està controlat per un autòmat programable, i disposa de diferents terminals operadors per poder interactuar amb el sistema. També té implementat un sistema SCADA en diversos ordinadors per aportar una visió general de la planta en temps real, un registre de dades dels paràmetres que es controlen i alhora serveix per enllaçar amb la xarxa d’ordinadors existent. Com annex d’aquest treball, es presenten els esquemes elèctrics i el programa de l’autòmat programable per veure totes les característiques elèctriques dels dispositius i el mètode de funcionament del procés. S’ha aconseguit donar un salt tecnològic i poder gaudir de tots els avantatges que ofereixen les noves tecnologies, que com a resultat s’ha optimitzat i millorat el procés de fabricació. De totes les conclusions, la més destacada és la d’haver dissenyat un sistema de control basat en una estructura descentralitzada molt flexible, que es pot expandir i adaptar fàcilment als possibles canvis.

Earnings quality and performance in the banking industry: a profit frontier approach

The analysis of efficiency and productivity in banking has received a great deal of attention for almost three decades now. However, most of the literature to date has not explicitly accounted for risk when measuring efficiency. We propose an analysis of profit efficiency taking into account how the inclusion of a variety of bank risk measures might bias efficiency scores. Our measures of risk are partly inspired by the literature on earnings management and earnings quality, keeping in mind that loan loss provisions, as a generally accepted proxy for risk, can be adjusted to manage earnings and regulatory capital. We also consider some variants of traditional models of profit efficiency where different regimes are stipulated so that financial institutions can be evaluated in different dimensions—i.e., prices, quantities, or prices and quantities simultaneously. We perform this analysis on the Spanish banking industry, whose institutions have been deeply affected by the current international financial crisis, and where re-regulation is taking place. Our results can be explored in multiple dimensions but, in general, they indicate that the impact of earnings management on profit efficiency is of less magnitude than what might a priori be expected, and that on the whole, savings banks have performed less well than commercial banks. However, savings banks are adapting to the new regulatory scenario and rapidly catching up with commercial banks, especially in some dimensions of performance.