L'herència insolvent

La insolvència de l'herència o del causant ha estat afrontada amb tècniques diverses en tots els ordenaments jurídics. La Llei concursal (Llei 22/2003, de 9 de juliol, a partir d'ara, LCon) es refereix en alguns articles al que s'ha anomenat concurs de l'herència, la qual cosa no vol dir que solucioni, ni de bon tros, els problemes que sorgeixen de la insolvència. En aquest treball només intento identificar alguns dels problemes que la Llei concursal deixa sense resoldre i el que succeeix quan es posen en relació les normes concursals amb el Codi de successions i molt especialment, amb la institució del benefici d¿inventari, així com les regles de la LEC, ja complexes per elles mateixes. Aquest treball, per tant, s¿ha de considerar un working paper en sentit estricte: sempre resulta molt difícil iniciar una matèria en la qual la bibliografia és pràcticament inexistent.

Traducció d'un testament: anglès-català

Un dels objectius principals d’aquest treball és assumir un encàrrec de traducció jurídica. En aquest cas, es tradueix un testament; els testaments són documents jurídics a través dels quals una persona pot disposar els seus béns per a després de la seva mort i instituir hereus. El text de sortida es regeix pels Estatuts de l’Estat de Nova Jersey, és per això que aquest treball se centra en els testaments a Nova Jersey i a Espanya, concretament a Catalunya ja que la traducció és al català. La diferència més gran entre aquests dos països és que Espanya es basa en el Dret Civil i Estats Units en el Common Law; com que tenen característiques diferents, cal documentar-se sobre com funcionen els testaments a cada lloc abans de fer la traducció. Com veurem a continuació, la traducció de documents jurídics requereix precisió i responsabilitat, ja que el lèxic i l’estructura d’aquests tipus de documents és complex; per això, és important tenir accés a manuals de redacció i diccionaris especialitzats. Seguidament, veurem tots els passos que he seguit per portar a terme la traducció d’un testament.

Financiación autonómica y tributos cedidos: El impuesto de Sucesiones y Donaciones como instrumento de competencia fiscal

Aquest treball té com a objecte l'estudi del finançament de les CCAA posant l'accent en la figura del tribut cedit com a font de finançament de les mateixes. Més concretament es farà un estudi de la naturalesa de l'impost sobre successions i donacions com a tribut que tanca el marc de la imposició directa a Espanya i la seva repercussió en el sistema tributari actual. En primer lloc, s'estudia el sistema de finançament autonòmic. Posteriorment s'analitza l'impost de successions i donacions. Finalment, s'exposen algunes conclusions i reflexions sobre el sistema actual de finançament, així com la regulació del referit impost.

La “professio iuris” sucesoria a las puertas de una reglamentación comunitaria

Durante la Edad Media, las professiones iuris eran manifestaciones por las que los intervinientes en un negocio jurídico declaraban cuál era el derecho de su estirpe, al cual deseaban sujetar el negocio en cuestión. En la Suiza de finales del siglo XIX, la terminología fue recuperada para dar nombre a una institución de Derecho internacional privado en virtud de la cual el testador podía elegir limitadamente la ley rectora de su sucesión. Esta moderna professio iuris experimenta un impulso enorme cuando es incluida en el Convenio de La Haya de 1989 sobre Ley Aplicable a las Sucesiones por Causa de Muerte, ya que el texto del Convenio ha servido de modelo a importantes regulaciones posteriores; entre ellas, la Propuesta de Reglamento europeo en materia de sucesiones, que autoriza al causante a escoger expresamente su ley nacional para regir el conjunto de la sucesión, sin que un resultado perjudicial para los legitimarios pueda considerarse contrario al orden público.

Traducció del testament de Charles Robert Darwin

L’objectiu principal d’aquest treball és assumir el que podria ser un encàrrec real d’un text jurídic. Així que, en aquest treball es tradueix un testament. Els testaments són documents a través dels quals una persona disposa els seus béns per tal que després de la seva mort una altra se’n faci càrrec. El testament escollit ha estat el de Charles Robert Darwin, que va morir el 19 d’abril de 1882 a Down, en el comptat de Kent, Anglaterra, on hi visqué 40 anys, des del 1842 fins la seva mort. Aquest testament té unes particularitats concretes, ja que fa uns 190 anys que es va firmar. El dret successori anglès, regit per la Llei de successions de protecció de la família i tuïció de 1975 és molt diferent del dret successori català. Així doncs, coneixerem les diferències entre el dret successori català i l’anglès. També, veurem tots passos que han estat necessaris per portar a terme aquest treball.