Una nova estimació retrospectiva del VAB regional industrial. Espanya, 1860-1930

[cat] En aquest treball, es realitza una nova estimació del VAB industrial espanyol a un nivell de desagregació territorial corresponent a les províncies (NUTSIII) i les Comunitats Autònomes (NUTS II). Per assolir aquest objectiu es planteja una nova metodologia d’estimació de les xifres històriques de VAB industrial regional. Front a les aproximacions tradicionals, basades en la utilització de fonts fiscals com a forma d’aproximar la capacitat productiva industrial, en aquest treball s’ofereix una estimació que també es basa en les rendes generades per la producció industrial de les regions. Amb aquest objectiu, es fa servir la metodologia proposada per Geary i Stark (2002) i les millores proposades per Crafts (2005). La utilització d’aquesta metodologia permet elaborar una nova estimació retrospectiva del VAB industrial de les regions espanyoles a diversos talls temporals corresponents al període 1860-1930.

European integration, FDI and the internal geography of trade : evidence from Western European border regions

In this paper we use a gravity model to study the trade performance of French and Spanishborder regions relatively to non-border regions, over the past two decades. We find that,controlling for their size, proximity and location characteristics, border regions trade onaverage between 62% and 193% more with their neighbouring country than other regions,and twice as much if they are endowed with good cross border transport infrastructures.Despite European integration, however, this trade outperformance has fallen for the mostperipheral regions within the EU. We show that this trend was linked in part to a shift in the propensity of foreign investors to move their affiliates from the regions near their home market to the regions bordering the EU core.

Una nova societat civil: accions col·lectives de masses a l'Espanya postransicional (ca. 1982-2002)

INFORME DE RECERCA: Aquest treball ha consistit en una indagació sobre la protesta socialrecent al nostre país (Espanya, 1982-2002); específicament, sobre els principals episodis contemporànisd'acció col.lectiva que han esclatat a Espanya i a Catalunya, amb dos paràmetresdelimitadors bàsics:a) haver-se produït en el periode postransicional, és a dir, amb la fase de resolució dela transició política ja culminada (cosa que, com altres investigadors, hipotitzemque es produí pel 1982, amb el primer relleu democràtic i pacífic del Govern iamb el que anomenem transició institucional ja acabada); per tant, entre 1982 i2003 aproximadament.b) haver mobilitzat un seguiment massiu i adquirit, degut a aquest motiu, a vegadesreforçat per altres, una significació política excepcional, fora d'allò que esconsidera normal en l'activitat política quotidiana (itenint en conseqüència un impacte molt notable en el decurs mateix delperiode postransicional).

Una nova eina per a l’estudi del paper i les filigranes. Anàlisi i desenvolupament d’una base de dades per a l’estudi del paper i de les filigranes: font per a l’elaboració de la història del paper a Espanya

L’aspiració de trobar una eina que pugui ajudar a identifi car els papers atenent les sevescaracterístiques sorgeix a fi nal segle XVIII amb les primeres descripcions de les filigranespapereres i va prenent cos al segle XIX com a ciència auxiliar de la codicologia.Des de les últimes dècades del segle XX, les filigranes han anat adquirint un interès creixententre els restauradors de document gràfi c —com una eina més per a la presa de decisions i pera la valoració del procés de restauració— i entre els documentalistes, historiadors, museòlegsi bibliòfils —per a la datació i autenticació de les obres— i, fins i tot, en investigacionspolicials i jurídiques per aclarir algun fet delictiu. No obstant això, durant aquests 150 anys, l’estudi del paper a través de les filigranes papereres a Espanya no ha experimentat cap avenç significatiu pel que fa als mètodes i procediments seguits per a l’obtenció i gestió deles dades. En l’àmbit europeu, encara que a partir dels anys 90 sorgeixen noves propostesd’estudi, aquestes limiten la investigació a l’anàlisi de la filigrana sense assolir una visió global del plec sortit de la forma.

Els antecedents de la crisi de l'estat liberal a Espanya i a Itàlia: una visió comparada (1875-1895)

The author proposes a comparative study in the frame of a macroarea formed by the south European countries. He points out the characteristics and difficulties of the liberal state establishment in the Mediterranean countries. At the same time he underlines the new importance of the intellectuals roll as one of the main consequences of that crisis.

Els antecedents de la crisi de l'estat liberal a Espanya i a Itàlia: una visió comparada (1875-1895)

The author proposes a comparative study in the frame of a macroarea formed by the south European countries. He points out the characteristics and difficulties of the liberal state establishment in the Mediterranean countries. At the same time he underlines the new importance of the intellectuals roll as one of the main consequences of that crisis.

Identitat cultural de gènere, discurs de la domesticitat i definició del treball de les dones a l'Espanya del segle XIX

Aquest article argumenta que la construcció histbrica de la feminitat va ser crucial en la conceptualització i definició del treball remunerat de les dones. En el context de la Catalunya de finals del segle dinou i comentaments del vint, examina la construcció sociocultural de gtnere i se centra en el discurs de la conceptualització del treball femení al mateix temps que 6s examinat des de la perspectiva de la diversitat de classe. A més, I'estudi analitza el desenvolupament d'una cultura del treball en el context del moviment de la classe treballadora i planteja el problema del context de la classe treballadora per generar una visió alternativa del treball remunerat de les dones que reconegui el paper de les treballadores. Demostra que, malgrat la visió radical i10 revolucionAria de la societat, les relacions de gknere en gran mesura no han estat qüestionades en els circuits de la classe treballadora. Aquest article considera el discurs de la domesticitat com a crucial en el desenvolupament de I'actitud de la classe treballadora catalana cap al treball assalariat femení i examina les implicacions que aixb va tenir en la continua discriminació i en la manca del reconeixement social del treball assalariat de les dones.

Les fronteres de la integració escolar

Pocs conceptes se'ns presenten avui amb connotacions de relativitat tan amplies com el de frontera. És per aixo que m'ha semblat adequat encapgalar aquest article fent referencia a les fronteres de la integració escolar: voldria suggerir al lector la idea de la integració escolar (a partir d'ara IE) com un procés que afecta internament els sistemes educatius on es planteja i que, a més, es troba en expansió i, per tant, intentant superar unes fronteres que el limiten, a vegades d'una manera imprecisa i d'altres d'una manera ben contundent.

Presentació Monografia: Educació i cooperació internacional en el marc de les desigualtats

La idea de cooperar o de fer cooperació internacional s'ha anat incorporant a les nostres vides -també en la vida acadèmica- en els darrers deu anys, sense que moltes vegades s'hagi aprofundit suficientment en què vol dir, no només etimol6gicament. En aquests moments, en els quals la situació en el món i les complexes relacions internacionals han experimentat canvis importants, s'imposa que ens aturem a pensar una mica sobre el perquè, el com, on i amb qui fem la cooperació internacional. Sobre el paper de l'educació en aquests nous contextos i, més en concret, en el que les universitats fan o poden fer en el que anomenem cooperació per al desenvolupament.

Cap a una tipologia dels governs autonòmics a Espanya, 1980-2003

La nostra tasca és analitzar, en termes agregats i generals, els governs autonòmics a partir de les diferents característiques que resulten del seu estudi amb les eines de les teories de les coalicions.

Una nova eina per a l’estudi del paper i les filigranes. Anàlisi i desenvolupament d’una base de dades per a l’estudi del paper i de les filigranes: font per a l’elaboració de la història del paper a Espanya

L’aspiració de trobar una eina que pugui ajudar a identifi car els papers atenent les sevescaracterístiques sorgeix a fi nal segle XVIII amb les primeres descripcions de les filigranespapereres i va prenent cos al segle XIX com a ciència auxiliar de la codicologia.Des de les últimes dècades del segle XX, les filigranes han anat adquirint un interès creixententre els restauradors de document gràfi c —com una eina més per a la presa de decisions i pera la valoració del procés de restauració— i entre els documentalistes, historiadors, museòlegsi bibliòfils —per a la datació i autenticació de les obres— i, fins i tot, en investigacionspolicials i jurídiques per aclarir algun fet delictiu. No obstant això, durant aquests 150 anys, l’estudi del paper a través de les filigranes papereres a Espanya no ha experimentat cap avenç significatiu pel que fa als mètodes i procediments seguits per a l’obtenció i gestió deles dades. En l’àmbit europeu, encara que a partir dels anys 90 sorgeixen noves propostesd’estudi, aquestes limiten la investigació a l’anàlisi de la filigrana sense assolir una visió global del plec sortit de la forma.

Las cooperativas de consumo en España, 1865- 1939: Un mecanismo alternativo de acceso a los alimentos

Desde su nacimiento a mediados del siglo XIX en Rochdale (Gran Bretaña), el movimiento cooperativo de consumo se expandió rápidamente por toda Europa. Conocer cómo funcionaron estas entidades puede proporcionar nuevos elementos de análisis sobre el consumo de alimentos, especialmente en aquellas regiones o ciudades donde tuvieron una mayor difusión. Las cooperativas de consumo distribuían alimentos básicos entre sus asociados, por lo que pudieron constituir un importante mecanismo de acceso a los alimentos en las primeras fases de la transición nutricional. En esta investigación se propone una primera aproximación a la evolución del cooperativismo de consumo en España entre mediados del siglo XIX y la Guerra Civil, prestando especial atención a su desarrollo cronológico y geográfico; estructura ideológica; organización y gestión interna; y a su impacto en la dieta. Las primeras conclusiones indican que el cooperativismo de consumo en España se desarrolló más tarde que en otros países de Europa, y que se localizó en las regiones más industrializadas y urbanizadas del país. Este cooperativismo estuvo inicialmente muy vinculado a las organizaciones obreras, y más tarde también bajo la influencia de la Iglesia Católica. Principalmente distribuían alimentos básicos a precios de mercado entre los asociados y sus familiares, a los que además se les ofrecían servicios de tipo asistencial, cultural y educativo. Es decir, eran cooperativas que respondían al modelo rochdaliano y que no ayudaron en gran medida a la difusión de nuevos alimentos en el marco de la transición nutricional, pero sí a mantener los niveles de vida en segmentos de población urbana con bajos ingresos que debían acceder a los productos básicos por vía monetaria.